Presentació
Enguany fa 600 anys de la creació de la Generalitat Valenciana, la institució que, nascuda inicialment amb una finalitat fiscal i financera, acabaria ostentant la més alta representació política del regne. En realitat, i com les seues homòlogues catalana i aragonesa, la Generalitat del regne de València havia estat creada molt abans, en el context de la llarga guerra amb Castella durant la segona meitat del segle XIV, quan es va fer necessari un important esforç econòmic per a fer front a l’enorme volum de la despesa bèl·lica. Però no va ser fins 1418, amb Alfons el Magnànim, que la nova institució es va desenvolupar plenament i començà a funcionar amb normalitat. La Generalitat, dita inicialment Diputació del General, era una comissió permanent de les Corts, és a dir, una “diputació”, que representava el conjunt —el “general” o “generalitat”— dels habitants del regne de València...
Enguany fa 600 anys de la creació de la Generalitat Valenciana, la institució que, nascuda inicialment amb una finalitat fiscal i financera, acabaria ostentant la més alta representació política del regne. En realitat, i com les seues homòlogues catalana i aragonesa, la Generalitat del regne de València havia estat creada molt abans, en el context de la llarga guerra amb Castella durant la segona meitat del segle XIV, quan es va fer necessari un important esforç econòmic per a fer front a l’enorme volum de la despesa bèl·lica. Però no va ser fins 1418, amb Alfons el Magnànim, que la nova institució es va desenvolupar plenament i començà a funcionar amb normalitat. La Generalitat, dita inicialment Diputació del General, era una comissió permanent de les Corts, és a dir, una “diputació”, que representava el conjunt —el “general” o “generalitat”— dels habitants del regne de València.
El pactisme propi dels estats de la Corona d’Aragó i la mateixa existència d’una institució representativa del regne, i autònoma respecte dels oficials reials, no eren una peculiaritat exclusiva de la monarquia catalanoaragonesa, sinó que es desenvoluparen també en altres països d’Europa occidental, on són coneguts amb altres noms. A la consolidació de la Generalitat també va contribuir l’emissió de deute públic, el primer deute sobirà o estatal a Europa, els interessos del qual es pagaven amb els ingressos fiscals recaptats per la institució, que esdevingueren així permanents i regulars. Amb el temps, la Generalitat aniria assumint també funcions polítiques, encara que a l’edat moderna hagué de compartir la representació del regne amb una altra institució, els Elets dels Tres Estaments.
La Generalitat, com la resta de les institucions del regne de València, va ser abolida el 1707 pel decret de Nova Planta promulgat per Felip V, en el marc de la Guerra de Successió, que substituïa l’ordenament foral per les lleis i institucions castellanes, amb una visió de l’estat i del poder de la monarquia més centralista i absolutista. Als segles XIX i XX, l’antiga Generalitat va esdevenir objecte, primer, d’evocació nostàlgica per part dels erudits i escriptors de la Renaixença i, més tard, de reivindicació per part del valencianisme polític. Amb la transició democràtica i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1982, el nom de Generalitat passà a designar el conjunt de les institucions de l’autogovern valencià, des del Consell i les Corts a tot un seguit d’institucions consultives i normatives.
Sens dubte, la celebració del 600 aniversari de la seua creació servirà per a un millor coneixement de la més important de les institucions valencianes, la que encarna la representació política dels valencians i l’administració de l’autogovern, i també de la història valenciana en general. Aquest és, entre altres de més acadèmics i historiogràfics, l’objectiu d’aquest congrés internacional que reuneix historiadors de diferents països, especialitzats en els grans temes que s’hi abordaran: Estat, finances, fiscalitat, deute públic, pensament polític, cultura, art...
El pactisme propi dels estats de la Corona d’Aragó i la mateixa existència d’una institució representativa del regne, i autònoma respecte dels oficials reials, no eren una peculiaritat exclusiva de la monarquia catalanoaragonesa, sinó que es desenvoluparen també en altres països d’Europa occidental, on són coneguts amb altres noms. A la consolidació de la Generalitat també va contribuir l’emissió de deute públic, el primer deute sobirà o estatal a Europa, els interessos del qual es pagaven amb els ingressos fiscals recaptats per la institució, que esdevingueren així permanents i regulars. Amb el temps, la Generalitat aniria assumint també funcions polítiques, encara que a l’edat moderna hagué de compartir la representació del regne amb una altra institució, els Elets dels Tres Estaments.
La Generalitat, com la resta de les institucions del regne de València, va ser abolida el 1707 pel decret de Nova Planta promulgat per Felip V, en el marc de la Guerra de Successió, que substituïa l’ordenament foral per les lleis i institucions castellanes, amb una visió de l’estat i del poder de la monarquia més centralista i absolutista. Als segles XIX i XX, l’antiga Generalitat va esdevenir objecte, primer, d’evocació nostàlgica per part dels erudits i escriptors de la Renaixença i, més tard, de reivindicació per part del valencianisme polític. Amb la transició democràtica i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1982, el nom de Generalitat passà a designar el conjunt de les institucions de l’autogovern valencià, des del Consell i les Corts a tot un seguit d’institucions consultives i normatives.
Sens dubte, la celebració del 600 aniversari de la seua creació servirà per a un millor coneixement de la més important de les institucions valencianes, la que encarna la representació política dels valencians i l’administració de l’autogovern, i també de la història valenciana en general. Aquest és, entre altres de més acadèmics i historiogràfics, l’objectiu d’aquest congrés internacional que reuneix historiadors de diferents països, especialitzats en els grans temes que s’hi abordaran: Estat, finances, fiscalitat, deute públic, pensament polític, cultura, art...
Organització
Comitè d’honor
Molt Honorable Sr. Ximo Puig President de la Generalitat ValencianaMolt Excel·lent Sr. Enric Morera President de Les Corts Valencianes
Honorable Sr. Vicent Marzà Conseller Educació, Investigació, Cultura i Esport...
Comitè d’honor
Molt Honorable Sr. Ximo Puig President de la Generalitat ValencianaMolt Excel·lent Sr. Enric Morera President de Les Corts Valencianes
Honorable Sr. Vicent Marzà Conseller Educació, Investigació, Cultura i Esport
Prof. Dra. Mª Vicenta Mestre Rectora Magnífica de la Universitat de València
Prof. Dr. Francisco J. Mora Rector Magnífic de la Universitat Politècnica de València
Prof. Dr. Manuel Palomar Rector Magnífic de la Universitat d’Alacant
Prof. Dra. Eva Alcón Rectora Magnífica de la Universitat Jaume I
Prof. Dr. Jesús Tadeo Pastor Rector Magnífic de la Universitat Miguel Hernández
Molt Il·lustre Sr. Santiago Grisolia President del Consell Valencia Cultura
Honorable Sr. Ramon Ferrer President Acadèmia Valenciana de la Llengua
Comitè científic
Guido d’Agostino (Università degli Studi di Napoli Federico II), Ernest Belenguer (Universitat de Barcelona), Agustín Bermúdez (Universitat d’Alacant), Wim Blockmans (Universiteit Leiden), Germà Colon (Universität Basel-Universitat Jaume I de Castelló), Pietro Corrao (Università degli Studi di Palermo), Remedios Ferrero (Universitat de València), Felipe Garín (Universitat Politècnica de València), Jean-Philippe Genet (Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne)...Comitè científic
Guido d’Agostino (Università degli Studi di Napoli Federico II), Ernest Belenguer (Universitat de Barcelona), Agustín Bermúdez (Universitat d’Alacant), Wim Blockmans (Universiteit Leiden), Germà Colon (Universität Basel-Universitat Jaume I de Castelló), Pietro Corrao (Università degli Studi di Palermo), Remedios Ferrero (Universitat de València), Felipe Garín (Universitat Politècnica de València), Jean-Philippe Genet (Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne), Enrique Giménez (Universitat d’Alacant), Lluís Gimeno Betí (Universitat Jaume I de Castelló), Michel Hébert (Université du Québec à Montréal), Paulino Iradiel (Universitat de València), Antonello Mattone (Università degli Studi di Sassari), Antonio Mestre (Universitat de València), Rosa Monlleó (Universitat Jaume I), Tomàs de Montagut (Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona), M. Rosa Muñoz (Universitat de València), Giovanni Muto (Università degli Studi di Napoli Federico II), Mariano Peset (Universitat de València), Emilia Salvador (Universitat de València), Eva Serra (Universitat de Barcelona) i John Watts (University of Oxford).Comitè organitzador
President del congrés: Antoni Furió (Universitat de València).Secretaris del congrés: Juan Vicente Garcia Marsilla (Universitat de València), Lluís Guia (Universitat de València).
Ester Alba (Universitat de València), Armando Alberola (Universitat d’Alacant), David Bernabé (Universitat d’Alacant), José Vicente Cabezuelo (Universitat d’Alacant), Teresa Canet (Universitat de València)...
Comitè organitzador
President del congrés: Antoni Furió (Universitat de València).Secretaris del congrés: Juan Vicente Garcia Marsilla (Universitat de València), Lluís Guia (Universitat de València).
Ester Alba (Universitat de València), Armando Alberola (Universitat d’Alacant), David Bernabé (Universitat d’Alacant), José Vicente Cabezuelo (Universitat d’Alacant), Teresa Canet (Universitat de València), Carmen Corona (Universitat Jaume I de Castelló), Josepa Cortès Escrivà (Universitat de València), Ricardo Franch (Universitat de València), Vicent Garcia Edo (Universitat Jaume I de Castelló), Albert Girona (Universitat de València), Magdalena Martínez Almira (Universitat d’Alacant), Josep Montesinos (Universitat de València), Francisco Javier Palao (Universitat de València), José Antonio Pérez Juan (Universitat Miguel Hernández d’Elx), Vicent Pons (Universitat de València i Arxiu de la Catedral de València), Carles Rabassa (Universitat Jaume I de Castelló), Pilar Roig Picazo (Universitat Politècnica de València), Pedro Ruiz Torres (Universitat de València), Josep Miguel Santacreu (Universitat d’Alacant) i Francesc Torres Faus (Arxiu del Regne de València).
Equip de treball: Luis Almenar, Antonio Belenguer, Guillem Chismol, Javier Fajardo, Miquel Faus, Laura Peris, Lledó Ruiz Domingo, Blai Server.
Programa
Informació pràctica
Seus del congrés
Correu de contacte: gv600anys@gmail.com
Correu de contacte: gv600anys@gmail.com
Inscripció
Fins al 19 d’octubre a les 14.00 h.
