La jornada va reunir en el Parc Científic UV a representants universitaris, personal investigador, empreses i entitats col·laboradores per a presentar la nova edició de la incubadora d'alta tecnologia i analitzar com accelerar la transferència de la intel·ligència artificial cap al teixit productiu.
La Fundació Parc Científic de la Universitat de València (FPCUV) va reunir el 26 de juny en el Parc Científic de la Universitat de València a representants de la Universitat de València, instituts d'investigació, empreses tecnològiques i agents de l'ecosistema innovador en una jornada dirigida a donar a conéixer la segona convocatòria de IAtecUV, la incubadora d'alta tecnologia en intel·ligència artificial i tecnologies habilitadores digitals impulsada per la Universitat de València i la FPCUV.
La trobada va servir també per a reforçar la xarxa d'entitats prescriptores que contribuiran a identificar projectes amb potencial per a incorporar-se al programa, així com per a reflexionar sobre el paper que ha d'exercir la universitat en un context en el qual la intel·ligència artificial està transformant la investigació, la formació, l'activitat empresarial i els processos de transferència de coneixement.
La sessió va combinar la presentació tècnica de la nova convocatòria amb una ponència sobre l'impacte de la IA en la universitat i l'empresa, a càrrec de Pleyad, i amb l'experiència d'empreses que ja estan aplicant solucions basades en intel·ligència artificial, com Regenera Tur-IA i Robinfy.
Un pont entre investigació, empresa i emprenedoria
L'obertura institucional va ser a càrrec del gerent de la FPCUV, Fernando Zárraga, qui va destacar que IATecUV naix com una eina per a facilitar que el coneixement generat a la Universitat de València trobe vies reals de transferència cap a la societat i el teixit productiu.
Durant la seua intervenció, Zárraga va explicar que el programa “no és només un programa d'incubació”, sinó “una eina de la Universitat de València i de la Fundació Parc Científic per a facilitar que les idees basades en intel·ligència artificial i tecnologies habilitadores puguen evolucionar cap a projectes empresarials sòlids”.
El gerent de la FPCUV va subratllar que la intel·ligència artificial està modificant sectors tan diversos com la salut, la indústria, l'energia, la mobilitat, el turisme, l'educació, la gestió pública o els serveis avançats, però va recordar que “perquè eixa transformació genere impacte real necessitem alguna cosa més que la pròpia eina tecnològica”.
En aquest sentit, va defensar que la creació d'empreses innovadores requereix equips capaços d'identificar problemes, validar solucions, entendre el mercat i incorporar criteris ètics i jurídics per a construir models sostenibles. “Volem contribuir al fet que el talent que es genera a l'entorn de la Universitat de València puga trobar vies efectives de transferència d'eixe coneixement al mercat”, va afirmar.
Zárraga va incidir, a més, en què l'objectiu del programa és que els projectes amb potencial “no es queden només en una bona idea”, sinó que puguen convertir-se en empreses, solucions o serveis capaços d'aportar valor a la societat i a l'economia regional i nacional.
Una incubadora especialitzada en IA i tecnologies habilitadores digitals
La presentació de la convocatòria va ser a càrrec d'Israel Juma, agent d'innovació de IATecUV, qui va repassar l'evolució del programa des de la seua posada en marxa i va explicar els principals requisits, terminis i serveis previstos per a les noves empreses seleccionades. Juma va recordar que el Parc Científic UV compta actualment amb més d'un centenar d'empreses i amb dos programes d'incubació especialitzats: AgrotecUV, orientat a l'àmbit agrotecnológico, i IATecUV, centrat en intel·ligència artificial i tecnologies habilitadores digitals.
Segons va explicar, IATecUV selecciona un màxim de deu projectes per convocatòria, amb l'objectiu de poder oferir un acompanyament personalitzat durant un any. “Creiem que és una quantitat oportuna per a donar-los un acompanyament personalitzat des de la data en què entren en el nostre programa d'incubació fins a la següent convocatòria”, va assenyalar.
Entre els objectius del programa, Juma va destacar l'augment de la transferència de coneixement, la promoció de la connexió entre estudiantat, investigació i empresa, l'impuls a la creació i consolidació de startups i spin-*offs de la Universitat de València, la millora de la competitivitat empresarial i la dinamització de la innovació oberta.
L'agent d'innovació va explicar que la primera convocatòria va rebre 34 sol·licituds i va permetre seleccionar nou iniciatives empresarials. Aquestes companyies participen actualment en un itinerari que combina mentorització empresarial i científic-tecnològica, formació especialitzada, accés a serveis cientificotècnics de la Universitat de València, connexió amb grups d'investigació, networking amb empreses tractores i participació en esdeveniments com el GenAI Summit o VDS.
Juma també va detallar que la nova convocatòria estarà dirigida a projectes innovadors que desenvolupen o apliquen intel·ligència artificial o tecnologies habilitadores digitals en productes o serveis. L'empresa no ha d'estar necessàriament constituïda en el moment de presentar la sol·licitud, encara que sí que ha d'existir una projecció clara de constitució.
La segona convocatòria de IATecUV està previst que s'òbriga a la fi de juliol i romanga oberta fins a finals de setembre o octubre, pendent de la tramitació administrativa. Les empreses seleccionades disposaran d'una dotació de 4.500 euros, dels quals 2.000 euros es destinen a suport econòmic directe i 2.500 euros a l'ús de serveis de la Universitat de València o del Parc Científic UV, com a laboratoris, serveis de supercomputació o consultoria amb personal investigador.
La IA obliga a replantejar com ensenyem, investiguem i transferim coneixement
Un dels moments centrals de la jornada va ser la conferència d'Óscar David Sánchez, soci de Pleyad, consultora situada en el Parc Científic UV, qui va proposar una reflexió sobre el verdader impacte de la intel·ligència artificial en les organitzacions i, especialment, en la universitat.
Sánchez va comparar la intel·ligència artificial generativa amb la màquina eina que va transformar la producció industrial durant la revolució industrial. A partir d'aquesta analogia, va plantejar una pregunta de fons: “Estem incorporant la intel·ligència artificial com una eina més per a accelerar el treball intel·lectual o estem davant una reorganització de tot el sistema que produeix eixos resultats intel·lectuals?”.
A partir de l'estudi desenvolupat per Pleyad al costat de la FPCUV sobre l'adopció d'intel·ligència artificial en empreses de la Comunitat Valenciana, Sánchez va resumir tres aprenentatges principals. El primer, que adoptar o utilitzar intel·ligència artificial “no significa transformar la manera de treballar de l'organització”. El segon, que el principal coll de botella no és tecnològic, sinó organitzatiu. I el tercer, que la intel·ligència artificial actua com una “prova d'estrés” que fa visibles debilitats que ja existien en les organitzacions.
“El principal coll de botella que es troben les empreses no és la disponibilitat de tecnologia, sinó la capacitat d'absorció”, va afirmar. En la seua opinió, moltes organitzacions comencen usant la IA per a fer més ràpid el que ja feien, però el verdader repte consisteix a canviar processos, capacitats i models de treball. La seua intervenció va traslladar aquesta anàlisi a l'àmbit universitari, articulat entorn de les tres missions fonamentals de la universitat: docència, investigació i transferència. En docència, va defensar que incorporar eines d'IA no equival per si sol a transformar l'aprenentatge. “El primer que hauríem de plantejar-nos és què ha de saber fer un graduat sense intel·ligència artificial, amb intel·ligència artificial i per damunt de la intel·ligència artificial”, va assenyalar.
En investigació, va advertir que la IA ja comença a intervindre de manera directa en el procés científic, no sols en tasques auxiliars com la redacció o l'anàlisi bibliogràfica, sinó també en la formulació d'hipòtesi, el disseny experimental o la interpretació de resultats. Aquesta evolució, va apuntar, obliga a revisar conceptes com l'autoria intel·lectual, l'originalitat, la traçabilitat dels resultats científics i la responsabilitat última sobre els resultats.
També va abordar els reptes de la transferència de coneixement, on va considerar que la intel·ligència artificial pot ajudar a reduir la distància entre les necessitats empresarials i les capacitats cientificotècniques de la universitat. En aquest punt, va destacar que la IA pot contribuir a fer visibles capacitats disperses, connectar reptes amb coneixement i facilitar la identificació de noves oportunitats de col·laboració.
Com a conclusió, Sánchez va defensar que el desafiament no consisteix únicament a disposar d'eines d'intel·ligència artificial, sinó a desenvolupar una verdadera capacitat institucional per a integrar-les. “La qüestió no és només disposar d'accés a eines d'intel·ligència artificial, sinó ser capaces de desenvolupar la capacitat organitzativa per a integrar eixa tecnologia i transformar el que fem”, va afirmar. En aquest context, va assenyalar que iniciatives com IATecUV poden oferir una resposta concreta en acostar talent a problemes reals, facilitar la validació de solucions, connectar coneixement científic amb aplicació empresarial i bastir ponts entre universitat i empresa.
Regenera Tur-IA: intel·ligència artificial per a un turisme més regeneratiu
La jornada va continuar amb l'experiència de Regenera Tur-IA, empresa incubada en IATecUV, de la mà de Natalia Castro, cofundadora de la companyia, qui va explicar com la intel·ligència artificial pot convertir-se en una eina per a impulsar un model de turisme més intel·ligent, regeneratiu i orientat a la presa de decisions basada en dades.
Castro va explicar que Regenera Tur-IA naix de l'evolució d'una consultoria turística tradicional cap a una plataforma que combina turisme regeneratiu, dades territorials i intel·ligència artificial per a cocrear experiències vinculades al territori. Segons va assenyalar, el sector turístic acumula grans volums de dades, però encara té dificultats per a convertir eixa informació en decisions útils i en experiències diferencials. “La intel·ligència artificial ens permet moure fluxos, ordenar la informació, detectar patrons i tendències, generar informes i arribar a indicadors molt més efectius”, va explicar. L'objectiu, va afegir, és afavorir una presa de decisions més informada i mesurar si l'impacte turístic generat és realment positiu o si es queda en un discurs superficial de sostenibilitat.
L'empresa treballa sobre tres components principals: consultoria especialitzada, emprenedoria científica i desenvolupament tecnològic. Entre les seues eines destaca un índex propi per a mesurar la maduresa regenerativa de les destinacions turístiques, així com una plataforma capaç d'integrar dades, recomanar experiències validades i alimentar un observatori d'impacte local. Castro va subratllar que el turisme regeneratiu busca anar més enllà de la sostenibilitat entesa com a conservació de l'estat actual de les destinacions. “Amb el turisme regeneratiu busquem que eixe impacte siga positiu i que a més puga mesurar-se”, va apuntar.
Durant la seua intervenció, va explicar també alguns casos d'aplicació, com a experiències desenvolupades a Benidorm, Bunyol o en el restaurant El Xato, i va destacar el valor d'orientar la presa de decisions no sols cap al visitant, sinó també cap a la comunitat local. “Les decisions que prenen les administracions han d'estar enfocades més al resident que al turista; qui passa els 365 dies de l'any en el destí és el resident”, va afirmar.
Respecte al seu pas per IATecUV, Castro va destacar que la incubadora ha aportat validació externa, connexió amb grups d'investigació, accés a talent i visibilitat. També va valorar especialment l'acompanyament rebut, la participació en jornades i la possibilitat d'entrenar la presentació del projecte davant públics diversos.
“Gràcies a la incubadora ens hem acostat a grups d'investigació i a un altre talent”, va assenyalar. A més, va reconéixer que el bootcamp del programa els va permetre identificar àrees de millora dins de l'empresa: “A vegades un creu que li les sap totes perquè ja té una startup, però en el bootcamp ens vam adonar que ens faltava un munt”.
Com a missatge final, va defensar que la tecnologia ha d'estar al servei de l'impacte. “No volem quedar-nos que la tecnologia siga la nostra millor eina, sinó que el nostre impacte siga el que quede”, va afirmar. Per a Castro, la intel·ligència artificial pot ser “una palanca molt potent”, però necessita pensament crític, validació i capacitats humanes per a generar verdader valor.
Robinfy: IA aplicada a l'eficiència en el sector legal
La jornada va incloure també l'experiència de Robinfy, empresa vinculada a l'ecosistema del Parc Científic UV, de la mà de Juan Albacar, qui va compartir una visió pràctica sobre com la intel·ligència artificial pot transformar processos empresarials concrets quan s'aplica a problemes reals.
Robinfy opera en el sector legal i està especialitzada en la gestió de reclamacions, especialment davant l'administració. El seu model es basa a captar clients, tramitar reclamacions i cobrar un percentatge únicament en cas d'èxit. Segons va explicar Albacar, la companyia ha aconseguit escalar la seua activitat gràcies a la incorporació progressiva de tecnologia i intel·ligència artificial en tasques administratives i operatives. “El diferencial de Robinfy respecte a qualsevol altre despatx d'advocats és que tenim més de 12.000 clients i solament un advocat, gràcies a la implementació de la tecnologia”, va afirmar.
Albacar va explicar que l'empresa ha passat per un procés d'aprenentatge marcat per proves, inversions i errors, fins a identificar on la IA generava realment valor. Si és el cas, eixe punt es va trobar en l'automatització de tasques administratives repetitives, com la gestió documental, l'extracció de dades mitjançant OCR, la generació automàtica de fulls d'encàrrec o la presentació de reclamacions en plataformes de l'administració. “Aplicant una automatització molt bàsica ens hem estalviat centenars d'hores en treball administratiu”, va assenyalar. En aquest àmbit, va destacar especialment l'ús d'agents d'intel·ligència artificial i automatitzacions capaces de reproduir tasques que abans requerien intervenció manual de l'equip.
Un dels exemples més rellevants exposats va ser la tramitació de reclamacions davant la Seguretat Social. Segons va explicar, una tasca que abans podia requerir entre deu i quinze minuts per expedient s'ha reduït dràsticament gràcies a la combinació d'automatització, extracció de dades i intel·ligència artificial. “Ací sí que veiem que la intel·ligència artificial ens ha resolt un problema real”, va afirmar.
Albacar també va compartir l'experiència de la companyia amb eines conversacionals aplicades a la captació comercial, especialment per a contactar amb potencials clients just després que es registren. Encara que va reconéixer els dubtes inicials de l'equip comercial davant aquests sistemes, va explicar que l'empresa està observant millores en la conversió en reduir el temps de resposta.
Durant la seua intervenció, va insistir que el valor de la IA no resideix necessàriament a desenvolupar tecnologia pròpia des de zero, sinó a saber identificar necessitats concretes, seleccionar eines disponibles, integrar-les correctament i convertir-les en solucions útils. “El disruptiu no és la tecnologia; el disruptiu és fer entendre i implementar-la bé perquè siga el més eficient possible”, va resumir. L'experiència de Robinfy va donar lloc, a més, a la creació de Legaltech Programari, una nova línia empresarial orientada a paquetizar solucions d'automatització i intel·ligència artificial per a administracions, cambres de comerç i altres entitats que necessiten optimitzar processos documentals i de gestió.
Albacar va concloure la seua intervenció destacant el paper del Parc Científic UV com a entorn de suport a l'emprenedoria. “Si tornara a emprendre de zero, estic segur que tornaria a aplicar al Parc Científic”, va afirmar, subratllant la importància de l'ecosistema, els espais, la visibilitat i les oportunitats de connexió que ofereix el Parc a les empreses en creixement.
Una convocatòria per a continuar ampliant l'ecosistema
La presentació va reunir també representants de diferents estructures de la Universitat de València vinculades a la innovació, la intel·ligència artificial, la transferència de coneixement i l'emprenedoria, entre ells Rafael Magdalena, director de la Escuela Técnica Superior de Ingeniería (ETSE-UV); Joan Vila, de la Delegación para la Inteligencia Artificial y el Dato Único; Consolación Adame Sánchez i María del Mar Benavides Espinosa, directores del Máster Universitario en Creación y Gestión de Empresas Innovadoras (Máster Ei); així com representants del Servicio de Transferencia e Innovación de la UV, de l'Unidad Científica de Innovación Empresarial (UCIE) del Instituto de Física Corpuscular (IFIC) i representants del Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA) y del Instituto de Robótica y Tecnologías de la Información y la Comunicación (IRTIC), a més de personal investigador, empreses i agents de l'ecosistema innovador interessats en la nova convocatòria de IATecUV.
La jornada va concloure amb un espai de trobada entre les entitats assistents per a identificar oportunitats de col·laboració i reforçar la xarxa de prescriptors que contribuiran a detectar noves iniciatives empresarials de cara a la segona convocatòria de IATecUV. Amb aquesta trobada, la FPCUV i la Universitat de València consoliden una estratègia orientada a convertir la intel·ligència artificial en un motor de transferència de coneixement, emprenedoria i innovació, enfortint les connexions entre investigació, empresa i societat.
La segona convocatòria de IATecUV permetrà seleccionar fins a deu nous projectes empresarials basats en intel·ligència artificial o tecnologies habilitadores digitals, que accediran a un itinerari personalitzat d'acompanyament, mentorització, formació, connexió amb grups d'investigació i suport econòmic.
IATecUV reforça el seu paper com a instrument per a accelerar el desenvolupament de solucions tecnològiques amb impacte econòmic i social, facilitant que el talent, el coneixement científic i les capacitats empresarials de l'entorn de la Universitat de València troben noves vies de creixement i transferència cap al teixit productiu.
