Projecte: �La ironia en la literatura catalana des del Modernisme fins 1939� (FFI2013-41147-P del Programa Estatal de Fomento de la Investigaci�n Cient�fica y T�cnica de Excelencia, Ministerio de Econom�a y Competitividad)

Introducci�

Linda Hutcheon recordava amb admiraci� l�any 1994 que la seua consulta sobre ironia en el MLA Bibliography havia donat com a resultat una llista de 1.445 entrades per a una sola d�cada i per a l��mbit estrictament literari (Irony�s Edge, London-New York, Routledge, 1994, p. 1). I des d�aleshores, l�inter�s per la ironia no ha fet m�s que cr�ixer.

Dins del camp de la ironia, avui considerem tamb� la ironia hipertextual, d�acord amb la terminologia de G�rard Genette (Palimpsestes, Par�s, �ditions du Seuil, 1982), �s a dir, la par�dia i el pastitx. En canvi, encara que la ironia mant� una �ntima i complexa relaci� amb categories com la comicitat i l�humor, conv� aclarir que es tracta de fen�mens diferents, ja que ni tot el que fa riure cap dins la ironia ni tota ironia fa riure necess�riament. En conseq��ncia, la comicitat i l�humor, com a tals, quedaran fora del nostre treball. Tanmateix, no ha d�estranyar que afegim en la bibliografia estudis encap�alats amb t�tols referents a l�humor o a la comicitat perqu� no tots els investigadors han tra�at aquesta l�nia fronterera te�rica i hi incorporen tamb� la ironia.

Si contemplem la ironia -com a trop o com una manera de veure el m�n- en el per�ode d�objecte d�estudi, veiem que constitueix un element essencial de la po�tica de diversos moviments com, per exemple, el Noucentisme, corrents o grups, com el Grup de Sabadell, i autors com, per exemple, Santiago Rusi�ol, Josep Carner, Guerau de Liost, Eugeni d�Ors, Josep Pla, Josep M. de Sagarra, Carles Riba, Francesc Trabal, Joan Oliver, Merc� Rodoreda, Salvador Espriu, Lloren� Villalonga, Pere Calders, per citar nom�s uns noms significatius per la qualitat liter�ria, la representativitat de diversos moviments i �poques i el pes espec�fic de la ironia en llurs po�tiques.

El nucli de la Universitat de Val�ncia de l�equip investigador ha centrat la seua tasca dels darrers anys en l�estudi de la ironia en la literatura catalana. Com a prova d�aix�, cal mencionar l�obtenci� del projecte d�investigaci� del Ministerio de Ciencia e Innovaci�n (FF1208-00230) titulat La ironia en la literatura catalana de la postguerra als nostres dies: entre la Modernitat i la Postmodernitat, amb una durada de tres anys (1/1/2009 - 31/12/2011). A aquest nucli inicial, s�hi han incorporat professors d�altres tres universitats catalanes per a constituir l�actual equip investigador, el qual compta, a m�s, amb la col�laboraci� d�un equip de treball integrat per professors d�universitat de Fran�a, Regne Unit, Alemanya i It�lia.

Els anys transcorreguts han servit per entrar en contacte amb la bibliografia, con�ixer el camp d�investigaci� i traure a la llum p�blica els primers resultats en forma de llibres i articles, aix� com per posar en funcionament una base de dades bibliogr�fica sobre el per�ode. Segurament, la contribuci� m�s assenyalada del grup com a tal es concreta en els treballs seg�ents: la direcci� per part de dos dels membres -Carme Gregori i Ramon X. Rossell�- d�un monogr�fic de la revista Caplletra (n. 41, primavera 2006) titulat �Usos de la ironia en la literatura catalana contempor�nia�, que compta amb la col�laboraci� de dos te�rics significatius -Pierre Schoentjes i Pere Ballart-, a m�s d�incorporar tamb� treballs de tres membres del grup investigador: l�investigador principal, Vicent Simbor Roig, i els dos codirectors del monogr�fic amb sengles articles sobre la ironia en la literatura catalana del per�ode proposat: Vicent Simbor amb �Lloren� Villalonga: la ironia o la civilitzaci� (p. 193-216), Carme Gregori amb �Metaficci� hist�rica a Estremida mem�ria, de Jes�s Moncada� (p. 131-150) i Ramon X. Rossell�, amb �Ironia i metadiscurs en el teatre catal� actual, a prop�sit d�Elsa Schneider, de Sergi Belbel� (p. 175-192).

Tamb� cal fer menci� dels dos llibres col�lectius del grup investigador, El bricolatge literari. De la par�dia al pastitx en la literatura catalana contempor�nia (Barcelona, Publicacions de l�Abadia de Montserrat, 2008), amb estudis de Ferran Carb�, Carme Gregori, Gemma Lluch, Ramon X. Rossell� i Vicent Simbor; i La literatura davant el mirall. Ironia i metaliteratura en l��poca contempor�nia (Barcelona, Publicacions de l�Abadia de Montserrat, 2011), amb aportacions de Ferran Carb�, Carme Gregori, Gon�al L�pez-Pampl�, Ramon X. Rossell� i Vicent Simbor. Tamb� cal tenir en compte el llibre monogr�fic de l�investigador principal, Vicent Simbor Roig, sobre la ironia en la creaci� liter�ria de Lloren� Villalonga, que duu per t�tol Lloren� Villalonga, ironista i jogasser (Val�ncia-Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l�Abadia de Montserrat, 2013).

Els membres del grup investigador han aportat alguns estudis m�s sobre el tema proposat en el present projecte. Aix�, l�investigador principal, Vicent Simbor Roig, ha analitzat el paper de la ironia en la narrativa catalana amb �Ronda naval sota la boira: el pacte del somni� dins A. L�pez i E. Rodr�guez, Miscel�l�nia Homenatge Enrique Garc�a-Diez (Val�ncia, Universitat de Val�ncia-Generalitat Valenciana, 1991, p. 245-252); Lloren� Villalonga, a la recerca de la novel�la inefable (Val�ncia-Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l�Abadia de Montserrat, 1999); �Josep Bernat i Baldov�: l�est�tica de la parodia� dins Estudis Rom�nics, XXXI (2009, p. 163-181); �Pere Calders entre la ironia i la s�tira: La ciutat cansada� dins Caplletra 51 (tardor 2011, p. 81-106); "De M. Bergeret a D. Toni de Bearn: Lloren� Villalonga, ironista� dins Revista de Filolog�a Rom�nica 28 (2011, p. 69-88) i �Francesc Trabal: l'aposta pel narrador revoltat� dins Zeitschrift f�r Katalanistik 26 (2013, p. 249-274).

Ferran Carb� ha tingut en compte el paper de la ironia en els seg�ents estudis sobre poesia i teatre: El teatre a Val�ncia entre 1963 i 1970 (Val�ncia, Universitat de Val�ncia-Departament de Filologia Anglesa i Alemanya, 2000); Com un vers mai no escrit. La poesia de Vicent Andr�s Estell�s en els anys cinquanta (Val�ncia-Barcelona, IIFV-PAM, 2009); �Una �criatura dolc�ssima� per Joan Fuster (qualque osservazione sull'opera poetica)� dins M. Pradoni, & G. Zanello (eds.), Multas per gentes. Omaggio a Giorgio Faggin (Padova, Il Poligrafo, 2009, p. 431-442); i �Una mamella grotesca i t�xica. Algunes reflexions al voltant de la poesia dels anys quaranta de Vicent Andr�s Estell�s� dins Salvador, V. Piquer, A. Grau, D.P. Grau (eds.), Opera estellesiana, (Alacant, IIFV, 2010, p. 77-92).

Carme Gregori ha treballat la ironia en narrativa i assaig amb �L�humor segons Joan Fuster� dins Quaderns de Filologia. Estudis Literaris 6 (2001, p. 101-118); Pere Calders: T�pics i subversions de la tradici� fant�stica, (Barcelona, Publicacions de l�Abadia de Montserrat, 2006); �Estrat�gies discursives ir�niques en la narrativa catalana actual: l�autoconsci�ncia textual� dins Revista de Filolog�a Rom�nica 27 (2010, p. 59-76); �Pacte metaficcional i identitat liter�ria, una proposta per al lector model a La meitat de l��nima� dins Fabrice Corrons-Sandrine Frayssinhes (eds.), Lire Carme Riera. � propos de La meitat de l��nima / Llegir Carme Riera. A prop�sit de La meitat de l��nima" (P�ronnas, �ditions de La Tour Gile, 2010, p. 181-200) ; "Formes de la ironia en l'obra de Carme Riera" dins P. Arnau-L. Cotoner (eds.), Els subjectes de l'alteritat. Estudis sobre la narrativa de Carme Riera, (Barcelona, Publicacions de l�Abadia de Montserrat, 2011, p. 33-57) i Anotacions al marge. Els aforismes de Joan Fuster, Val�ncia, Publicacions de la Universitat de Val�ncia, 2011).

Ramon X. Rossell� ha estudiat la ironia en el g�nere teatral amb �Al voltant del teatre de l�absurd en el teatre catal� de la postguerra� dins AADD, Les literatures catalana i francesa al llarg del segle XX (Barcelona, Publicacions de l�Abadia de Montserrat, 1997, p. 271-293); �Fedra en l�escriptura teatral de Salvador Espriu� dins Quaderns de Filologia. Estudis Literaris 10 (2005, p. 33-47) i �De la recepci� de models en la dictadura franquista a Plany en la mort d'Enric Ribera, de Rodolf Sirera� dins Quaderns de Filologia. Estudis Literaris 15 ( 2010, p. 157-178).

Francesco Ardolino ha estudiat la ironia en narrativa: �Per a una lectura ir�nica del Satiric� dins Ignasi-Xavier Adiego (ed.) Actes del III Simposi de la Secci� Catalana de la SEEC (Ajuntament de Tortosa, 1999, p. 105-110); �Appunti sulle varianti di due �prime� ungarettiane: Ironia e Scoperta della donna� dins Soledad Porras Castro (ed), Lengua y lenguaje po�tico. Actas del IX Congreso Nacional de Italianistas (Valladolid, 2001, p. 123-131) i �Double coding i altres relictes postmoderns a la narrativa rieriana� dins Llu�sa Cotoner i Pilar Arnau (eds), Els subjectes de l'alteritat: estudis sobre la narrativa de Carme Riera (Barcelona, Publicacions de l�Abadia de Montserrat, 2011, p. 75-93).

Jordi Mal� ha publicat �Ironia i humor en els Escolis de Carles Riba� dins Miscel�l�nia Germ� Colon 5 (Barcelona, Publicacions de l�Abadia de Montserrat, 1996, p. 91-116); �Humor i ret�rica (de la bona) en Jaume Cabr�. A prop�sit de Les veus del Pamano� dins Revista de Catalunya 202 (gener 2005, p. 117-121); �Letizia: un conte de Poe per� amb Espriu i amb un humor de por� dins Miscel�l�nia Joan Veny 8 (Barcelona, Publicacions de l�Abadia de Montserrat, 2006, p. 69-94); i �Humor, ironia i sarcasme. Registres de la prosa verdagueriana� dins Anuari Verdaguer 14 (2006, p. 325-340).

La formaci� del grup en els estudis sobre la ironia ve refor�ada per la realitzaci� de cales significatives en l�estudi dels autors m�s representatius del per�ode ara proposat que destaquem, tal com es pot comprovar en els respectius curr�cula:

• Vicent Simbor Roig ha estudiat V�ctor Catal� en els articles �El narrador a Solitud� dins Miscel�l�nia Joan Bastardas, vol. II (1989, p. 211-224) i �Solitud, m�s enll� de la �realitat po�tica� naturalista� dins Miscel�lania Joan Fuster, vol. I (1989, p. 303-316); Merc� Rodoreda en els articles �El joc temporal en els contes de Merc� Rodoreda� dins Actes del I Simposi internacional de narrativa breu (1998, p. 253-279) i �De teues a meues: les relacions transtextuals entre Merc� Rodoreda i Lloren� Villalonga� dins Homenatge a C�sar Sim�n. Quaderns de Filologia. Estudis literaris V (2000, p. 421-435); a m�s dels diversos treballs ja citats sobre Lloren� Villalonga, de l�obra del qual �s un dels m�xims especialistes, Pere Calders i Francesc Trabal. A m�s, Simbor ha comparat tres autors determinants de cada moviment i per�ode (V�ctor Catal�, Eugeni d�Ors i Josep M. de Sagarra) en el treball �Personatges, models narratius i identitat nacional en el primer ter� del segle XX� dins del llibre col�lectiu Mitologia, simbologia i literatura (2012, p. 117-143).
• Ferran Carb� ha investigat Carles Riba en el treball �Carles Riba i el Pa�s Valenci�: la relaci� amb Joan Fuster� dins Actes del III Simposi Carles Riba vol.1 (2012, p. 109 - 136).
• Carme Gregori ha publicat l�estudi sobre V�ctor Catal� �Factors de cohesi� a Solitud� dins Quaderns de Filologia. Homenatge a Amelia Garc�a-Valdecasas (1995, p. 407-417), l�article �Metamorfosis i altres prodigis en els contes de Merc� Rodoreda� dins Actes del I Simposi internacional de narrativa breu (1998, p. 281-299) i ha estudiat Pere Calders, en l�obra del qual �s una de les especialistes m�s reputades, amb diversos estudis, entre els quals destaca el llibre Pere Calders: t�pics i subversions de la tradici� fant�stica (2006), on a m�s estudia l�aportaci� de Josep Carner i dels autors del Grup de Sabadell Francesc Trabal i Joan Oliver com a model ir�nic.
• Ramon X. Rossell� ha analitzat l�obra de Salvador Espriu en l�article �Fedra en l'escriptura teatral de Salvador Espriu� dins Quaderns de Filologia. Estudis literaris 10 (2006, p. 53-47).
• Francesco Ardolino ha dedicat diversos treballs a l�obra de Joan Maragall, en la qual �s un investigador de refer�ncia, entre els que destaca el llibre Una literatura entre el dogma i l'heretgia. Les influ�ncies de Dante en l'obra de Joan Maragall (2006).
• Mag� Sunyer tamb� ha estudiat l�obra de Maragall en l�article �Amb una nova pietat: la transformaci� del mite en Joan Maragall� dins Maragall: textos i contextos. I Congr�s Internacional Joan Maragall (2012, p. 255-262).
• Jordi Mal� �s un reputat especialista en Josep Carner i Carles Riba. Aix�, sobre el primer podem recordar el llibre Auques i ventalls de Josep Carner (1995), i del segon Carles Riba i el Noucentisme. Les idees liter�ries (1913-1920) (1995), Po�tica de Carles Riba. Els anys del postsimbolisme (1920-1938) (2001) i Carles Riba i la traducci� (2007).
• Brad Epps �s un reconegut especialista en l�obra de Salvador Dal�, amb multitud de treballs, entre els quals cal destacar �The Blankness of Dal�, or Forging Catalonia� dins Judith Ryan-Alfred Thomas (eds.), Cultures of Forgery: Making Nations, Making Selves (2003, p. 79-108); �El ojo cojo: las muletas de Salvador Dal�� dins Philippe Merlo (ed.), L'oeil, la vue, le regard: La cr�ation litt�raire et artistique contemporaine (2006, p. 135-150) o �Dali's Crutches� dins Isabel Maurer Queipo-Nanette Riber Pipka (eds.), Dal�s Medienspiele: Falsche F�rten und paranoische Selbstiunszenlerungen in der K�nsten (2007, p. 95-128); tamb� ha investigat l�obra de Santiago Rusi�ol en �Un modernista davant els anarquistes: Els Caps d'anarquistes de Santiago Rusi�ol� dins L'Aven� (n. 311, mar� 2006, p. 20-28) i en �Entre l'art i la frenologia: Santiago Rusi�ol i els anarquistes� dins La projecci� social de l'escriptor en la literatura catalana contempor�nia (2007, p. 109-126).
• Monique G�ell ha estudiat l�obra del poeta Pere Quart en �Vacances pagades de Pere Quart: una lectura dels seus t�tols� dins Catal�nia 9 (octubre 2011, edici� electr�nica); i la figura de Joan Maragall en �La recepci� de Maragall a Fran�a� dins Catal�nia 10 (mar� 2012, edici� electr�nica).
• Patrizio Rigobon ha investigat l�obra de Salvador Espriu en l�article �Fenomenologia del silenzio e cognizione della parola in Laia di Salvador Espriu� dins La narrativa degli anni '20 e '30 (e dintorni). Atti della giornata (2001, p. 77-86); i la figura d�Eugeni d'Ors en �Eugeni d'Ors i Prat de la Riba� dins La cultura catalana tra l'Umanesimo e il Barocco (1994, p. 399-406).
• Eberhard Geisler, por la seua banda, �s un reconegut especialista en J.V. Foix i Josep Pla, autors als quals ha dedicat diverses publicaciones com, per exemple, �Entgrenzung. Katalanismus und poetologische Reflexion in einem Prosatext von J.V.Foix� dins Iberoamericana 31/32 (Frankfurt/M., 1988, p. 67-78); �J.V.Foix, Diari 1918 und Sol, i de dol� dins Kindlers Neues Literatur Lexikon, Vol. 5. (Munic, 1989, p. 646-648); �Josep Vicen� Foix. Seguir, de nit, la mar� dins Manfred Tietz (ed.), Die spanische Lyrik der Moderne (Frankfurt/Main, Vervuert, 1990, p. 162-172) [Publicat tamb� a: Reduccions. Revista de poesia [Vic], 47, (novembre de 1990), p. 62-76. Reimpresi�: Narc�s Garolera (ed.): Textos literaris catalans. Lectures i interpretacions. Vol. II. Barcelona: Columna 1995, p. 165-178.]; o �Josep Pla, El quadern gris (1983)� dins Pilar Arnau i Segarra; Gero Arnscheidt; Tilbert D. Stegmann; Manfred Tietz (eds.), Narrative Neuanf�nge. Der katalanische Roman der Gegenwart. Einzelinterpretationen (Berl�n, Tranv�a, Walter Frey, 2007, p. 137-161).

D�altra banda, en altres �mbits culturals, com l�anglosax�, ja fa anys que diversos investigadors han anat demostrant amb les seues publicacions l�efic�cia d�un projecte com aquest. En aquesta l�nia, cal recordar les aportacions, per caracteritzar la Modernitat i la Postmodernitat, d�una investigadora tan significativa com Linda Hucheon, entre les publicacions de la qual volem destacar �Ironie et parodie� dins Po�tique 36 (1977, p. 467-477); Narcissistic Narrative: The Metafictional Paradox (1980, Waterloo, Ontario, Wilfred Laurier University Press); �Ironie, satirie, parodie� dins Po�tique 46 (1981, p. 140-155); A Theory of Parody: The Teaching of Twentieth-Century Art Forms (Londres-Nova York, Methuen, 1985); A Poetics of Postmodernism. History, Theory, Fiction (Routledge, Londres-Nova York, 1988); The Canadian Postmodern: A Study of Contemporary English-Canadian Fiction (Toronto-Oxford-Nova York, Oxford University Press, 1988); The Politics of Postmodernism (Londres-NovaYork, Routledge, 1989); Splitting Images. Contemporary Canadian Ironies (Toronto-Oxford-Nova York, Oxford University Press, 1991); �Eco�s echoes: ironizing the (post)modern� dins Diacritics 22 (1992, p. 2-16); i Irony�s Edge. The Theory and Politics of Irony (Londres-Nova York, Routlege, 1994).

Finalment, entre els resultats previs i fruit tamb� del treball del grup investigador, cal assenyalar la creaci� d�una base de dades bibliogr�fica sobre estudis d�ironia, de par�dia i de pastitx en la literatura catalana des de l�inici del segle XX fins a l�actualitat, consultable en l�nia en la web http://www.uv.es/ironialitcat, la qual, amb el present projecte, tenim intenci� de continuar.

Finalitat del projecte

El projecte �La ironia en la literatura catalana des del Modernisme fins 1939� combrega amb els objectius generals i espec�fics de l�Estrategia Espa�ola de Ciencia y Tecnolog�a y de Innovaci�n 2013-2020; concretament, comparteix l�objectiu general de foment de la investigaci� cient�fica i t�cnica d�excel�l�ncia i l�objectiu espec�fic de generaci� de coneixement de frontera. D�altra banda, el projecte s�inscriu en els eixos prioritaris de foment de generaci� de coneixement i d�internacionalitzaci� de la mencionada Estrategia.

Tal i com assenyala la Estrategia Espa�ola de Ciencia y Tecnolog�a y de Innovaci�n, la investigaci� cient�fica b�sica �s essencial per a l�evoluci� del coneixement i es troba a la base de tota innovaci� i aplicaci�. El projecte �La ironia en la literatura catalana des del Modernisme fins 1939� proposa renovar el coneixement de la literatura catalana del per�ode proposat mitjan�ant l�aplicaci� de les tend�ncies m�s avan�ades de la teoria liter�ria en l�estudi de la ironia. A trav�s de la investigaci� proposada, es normalitzar�, d�acord amb els par�metres internacionals, l�adscripci� i la caracteritzaci� est�tica de la producci� liter�ria de l��poca, pas previ i necessari per a poder procedir a revisar i modificar els criteris de categoritzaci� i d�interpretaci� liter�ria, aix� com els de perioditzaci� hist�rica de la literatura catalana. L�avan� qualitatiu esperable a partir dels resultats de la investigaci� �s significatiu i suposar� l�homologaci� amb les l�nies m�s din�miques dels estudis literaris occidentals. En aquesta l�nia, el progr�s i, en alguns casos, els substancials canvis interpretatius que es realitzaran en l�estudi d�autors, obres i tend�ncies est�tiques, en relaci� a l�estadi en qu� ara es troben fixats en els estudis literaris catalans, suposar� un notable impuls d�innovaci� i permetr� situar aquest �mbit d�estudi en la l�nia dels principals estudis internacionals.

La investigaci� proposada en el projecte exigeix especialitzaci� i agregaci� del coneixement, tal com prescriu un dels eixos prioritaris de l�Estrategia Espa�ola de Ciencia y Tecnolog�a y de Innovaci�n. L�especialitzaci� en l��rea d�estudi de la ironia se situa en el m�xim nivell, com a exig�ncia irrenunciable de qualitat, per� alhora, el projecte no pot renunciar a l�agregaci� resultant de combinar aquesta especialitzaci� amb la col�laboraci� amb els �mbits de la hist�ria de la literatura catalana i de diferents literatures europees, una agregaci� que permetr� incrementar les pr�pies capacitats investigadores.

Una de les apostes m�s rellevants del projecte �s la de la internacionalitzaci�, d�acord amb un altre dels eixos prioritaris de l�Estrategia Espa�ola de Ciencia y Tecnolog�a y de Innovaci�n. La incorporaci� a l�equip de treball d�investigadors de diverses universitats del Regne Unit, Fran�a, Alemanya i It�lia permetr� incorporar noves visions metodol�giques de l�estudi de la ironia des dels respectius �mbits acad�mics (anglosax�, franc�s, alemany i itali�), claus per a la investigaci�, i millorar significativament la visibilitat internacional de la investigaci�, a m�s de contribuir a elevar-ne la qualitat i competitivitat i facilitar la mobilitat internacional dels investigadors del projecte. D�una altra banda, la creaci� d�un equip conjunt, format per l�equip d�investigaci� i l�equip de treball del projecte, permetr� establir i consolidar una col�laboraci� necess�ria en el futur per a participar en programes d�I+D+I europeus.

Com a resultat de l�especialitzaci� i de la internacionalitzaci� assenyalades, esperem que el projecte puga contribuir a l�augment del percentatge de publicacions en revistes cient�fiques indexades i de qualitat.

Hip�tesis i objectius del projecte

Com es dedueix del que s�ha explicat anteriorment, la ra� per la qual considerem pertinent plantejar aquesta investigaci� �s l�abs�ncia d�estudis espec�fics en la literatura catalana. El nostre grup pret�n omplir un buit investigador que puga establir la base sobre la qual se sostinguen futurs investigadors. A m�s, la base de dades bibliogr�fica que elaborem i les publicacions espec�fiques previstes sobre el tema objecte de la investigaci� pensem que seran de gran ajuda per a tots els estudiosos de la literatura catalana.

El programa proposat �s continuar perfilant entre tots els integrants del grup investigador l�esquema te�ric, ja emprat en l�anterior projecte, basat en la bibliografia consultada, per aplicar-lo a la producci� liter�ria catalana del per�ode (del Modernisme a 1939) i comprovar el pes espec�fic real que la ironia t� en la consolidaci� de la Modernitat.

En conclusi�, els objectius principals del projecte s�n: acabar de perfilar l�esquema anal�tic utilitzat, estudiar el paper de la ironia en la creaci� liter�ria catalana d�aquesta primera meitat del segle xx i dotar els investigadors d�una base de dades bibliogr�fica sobre la ironia en la literatura catalana del per�ode, complement�ria de la ja elaborada per al per�ode de 1939 a l�actualitat, la qual podr� ser consultada lliurement en Internet.

La hip�tesi de partida �s comprovar fins a quin punt �s certa la conclusi� dels historiadors de la literatura catalana que proposen la ironia com un component essencial de la po�tica del Noucentisme i dels escriptors de l�anomenat Grup de Sabadell. I si els altres moviments i autors del per�ode recorren o no a la ironia i, si ho fan, a quin tipus d�ironia. En resum: el paper de la ironia en aquesta etapa culminant de la Modernitat.

En aquest sentit, la hip�tesi de partida que ens plantegem �s que la ironia no solament �s caracter�stica dels escriptors del Noucentisme i del Grup de Sabadell, sin� que tamb� �s present en gran part dels escriptors del moviment anterior del Modernisme, del moviment coetani i posterior de l�Avantguardisme i de l�etapa dels anys vint i trenta. Pretenem demostrar que no es tracta de contrastar la pres�ncia determinant de la ironia i l�abs�ncia d�ironia, sin� dels diversos usos de les diferents concepcions de la ironia. De fet, la ironia �s un component essencial de la Modernitat i aquests autors s�n els que estan contribuint a la consolidaci� de la Modernitat en les lletres catalanes.

En conseq��ncia, els objectius espec�fics que perseguim s�n:

1. Estudi i comparaci� dels pressup�sits te�rics, recursos i finalitat de l��s de la ironia en el moviment del Modernisme, amb especial atenci�, per la seua import�ncia intr�nseca i per la seua representativitat, a V�ctor Catal�, Santiago Rusi�ol, Prudenci Bertrana, Joan Maragall i �ngel Guimer�.

2. Estudi i comparaci� dels pressup�sits te�rics, recursos i finalitat de l��s de la ironia en el moviment del Noucentisme, amb especial atenci�, per la seua import�ncia intr�nseca i per la seua representativitat, a Eugeni d�Ors, Guerau de Liost i Josep Carner.

3. Estudi i comparaci� dels pressup�sits te�rics, recursos i finalitat de l��s de la ironia en el moviment de l�Avantguardisme, amb especial atenci�, per la seua import�ncia intr�nseca i per la seua representativitat, a Joan Salvat-Papasseit, J. V. Foix i Salvador Dal�.

4. Estudi i comparaci� dels pressup�sits te�rics, recursos i finalitat de l��s de la ironia en l�etapa dels anys vint i trenta, amb especial atenci�, per la seua import�ncia i la seua representativitat, a Carles Riba, Josep M. de Sagarra, Joan Oliver, Francesc Trabal, Pere Calders, Salvador Espriu, Carles Soldevila, Merc� Rodoreda, Aurora Bertrana , Lloren� Villalonga i Josep Pla.

5. Continuaci� i posada al dia de la base de dades bibliogr�fica sobre treballs dedicats a l�estudi de la ironia en la literatura catalana del per�ode mitjan�ant la web pr�pia del projecte, http://www.uv.es/ironialitcat.

Biobibliografies dels components de l�equip de treball

Bradley S. Epps

Dades principals

Bradley Epps �s Catedr�tic d�Espanyol i cap del departament d�Espanyol i Portugu�s de la Universitat de Cambridge (King�s College). Va ser Catedr�tic de Lleng�es i Literatures Rom�niques i professor i president de la Comissi� de Graus en Estudis de Dones, G�nere i Sexualitat de la Universitat de Harvard durant m�s de dues d�cades. Ha impartit classes com a professor visitant o erudit a Gal�cia, Catalunya, Pa�s Basc, Madrid, Alemanya, Fran�a, Xile, Cuba, els Pa�sos Baixos, Su�cia, la Xina i el Regne Unit.

Els seus interessos investigadors se centren en l�estudi de la literatura contempor�nia, el cinema, l�art, l�arquitectura, l�urbanisme, els estudis queer i la immigraci�, entre altres.

Producci� acad�mica

En l��mbit de la cultura catalana, Epps ha dedicat la seua investigaci� a analitzar la traject�ria de Salvador Dal�, amb diversos articles, confer�ncies i pon�ncies. Entre les seues nombroses publicacions, cal destacar tamb� els articles dedicats a Santiago Rusi�ol, V�ctor Catal�, Merc� Rodoreda o Carme Riera, entre altres.

Francesco Ardolino

Dades principals

Francesco Ardolino �s doctor en Filologia Catalana i Professor Agregat de la Secci� de Filologia Italiana del Departament de Filologia Rom�nica de la Universitat de Barcelona. �s director de la revista Haid�. Estudis maragallians.

La seua tasca investigadora, dedicada a les literatures catalana i italiana contempor�nies, s�ha centrat sobretot en el debat te�ric i literari sobre la postmodernitat i les avantguardes, aix� com en l�estudi de la recepci� d�escriptors italians a Catalunya. Aix� mateix, �s especialista en l�obra de Joan Maragall i de Jordi Sarsanedas.

Producci� acad�mica

Entres els seus treballs, destaquen els llibres La solitud de la paraula. Estudi sobre l�obra narrativa de Jordi Sarsanedas (Barcelona, 2004: Premi Cr�tica Serra d�Or 2005) i Entre el dogma i l�heretgia. Les influ�ncies de Dante en l�obra de Joan Maragall (Barcelona, 2006; Premi Fundaci� Joan Maragall 2004 i Serra d�Or 2007). Ha tradu�t a l�itali� obres de Pere Calders, Josep Palau i Fabre, Baltasar Porcel, Carme Riera, Jaume Cabr�, Sebasti� Alzamora i Susanna Rafart; a m�s, ha estat curador de la primera versi� integral al catal� de la Descripci� del m�n de Marco Polo.

Publicacions sobre ironia

Articles

• �Per a una lectura ir�nica del Satiric�, Actes del III Simposi de la Secci� Catalana de la SEEC, Ajuntament de Tortosa, 1999, p. 105-110.
• �Appunti sulle varianti di due �prime� ungarettiane: Ironia e Scoperta della donna�, Lengua y lenguaje po�tico. Actas del IX Congreso Nacional de Italianistas, Valladolid, 2001, p. 123-131.
• �Double coding i altres relictes postmoderns en la narrativa rieriena�, Els subjectes de l�alteritat: estudis sobre la narrativa de Carme Riera, Barcelona: Publicacions de l�Abadia de Montserrat, 2011, p. 75-93.

Fabrice Corrons

Dades principals

Fabrice Corrons �s Professor Agregat de catal� i castell� a la Universit� de Toulouse-le Mirail.

Especialitzat en l��mbit del teatre catal� contemporani, les seues principals �rees d�investigaci� s�n el teatre (dramat�rgies i teatre visual) com a lloc de representaci� de la societat i de la identitat catalanes; el teatre com a espai d�integraci� i de reacci� als altres mitjans que vehiculen la nostra percepci� del m�n; i el teatre dins dels territoris tradicionalment pluriling�es de l�Estat espanyol, i m�s concretament, el Pa�s Valenci�, les Illes Balears, Galicia i el Pa�s Basc.

Producci� acad�mica

Entre els seus treballs, podem destacar els articles dedicats a Carme Riera i al teatre catal� actual. A m�s, ha estat traductor del castell� o catal� al franc�s de diferents obres teatrals com Caixes i Un mosquit petit de Marc Artigau (2013) o La B�stia de David Hirson/Joan Sellent (2012).

Mag� Sunyer

Dades principals

Mag� Sunyer �s Professor Titular de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Ha conreat la literatura de creaci� en diversos g�neres: poesia, narrativa, teatre i assaig, aix� com tamb� ha realitzat traduccions liter�ries

La seua tasca com a investigador s�ha centrat, sobretot, en l�estudi de l�obra d�escriptors dels segles XIX i XX, i la mitologia i la simbologia nacionals en la literatura.

Producci� acad�mica

Entre les seues nombroses publicacions, cal destacar els llibres La Ciutat nova: literatura sobre llibertat, igualtat i catalanisme (Benicarl�, Onada, 2009), Els mites nacionals catalans (Vic, Eumo, 2006), Modernistes i contemporanis. Estudis de literatura (Reus, Edicions del Centre de Lectura, 2004).

Eberhard Geisler

Dades principals

Eberhard Geisler �s Catedr�tic de Literatures Iberorrom�niques en el Seminari de Rom�niques de la Johannes Gutenberg-Universit�t de Mainz. �s un reconegut traductor a l�alemany de Josep Pla i de J.V. Foix.

S�ha especialitzat en la investigaci� de la literatura catalana contempor�nia, amb atenci� especial a l�obra de J. V. Foix i Josep Pla. Tamb� ha publicat nombrosos treballs d�investigaci� sobre autors espanyols i hispanoamericans.

Producci� acad�mica

D�entre les seues publicacions, destaquem Literatura catalana del segle XX i de l�actualitat (ed.) Frankfurt/M.: Peter Lang 2012 i les traduccions de J.V.Foix, KRTU und andere Prosadichtungen (1988); i de Josep Pla, Das graue Heft (2007) i Contraban (2014).

Monique G�ell

Dades principals

Monique G�ell �s Catedr�tica de Llengua i Cultura catalanes i Directora del Centre d�Etudes Catalanes de la Universit� Paris-Sorbonne. �s directora de la revista Catalonia.

La seua tasca investigadora se centra principalment en la poesia catalana contempor�nia, aix� com en la literatura del Siglo de Oro espanyol.

Producci� acad�mica

En l��mbit de la literatura catalana contempor�nia, destaquen els seus articles dedicats a Pere Quart, Joan Maragall, Merc� Rodoreda i Pere Calders.

Jordi Mal�

Dades principals

Jordi Mal� �s Professor Titular de Literatura Catalana a la Universitat de Lleida. �s membre de la C�tedra M�rius Torres i responsable del Corpus Literari Digital.

La seua activitat investigadora s�ha centrat en l�estudi de la literatura catalana contempor�nia, tant en el seu vessant creatiu com en els de la hist�ria i la cr�tica liter�ries. Ha publicat edicions de Pere Calders (Antaviana, 2000) i Carles Riba (Tres suites, 1993). Tamb� ha publicat monografies sobre Josep Carner i, especialment, Carles Riba, de l�obra del qual �s un dels m�xims especialistes.

Producci� acad�mica

Entre les seues nombroses publicacions, cal destacar els llibres Carles Riba i el Noucentisme. Les idees liter�ries (1995), Po�tica de Carles Riba. Els anys del postsimbolisme (2001), Carles Riba i la traducci� (2007) i Les idees liter�ries al per�ode d�entreguerres. Antologia de textos (2012).

Publicacions sobre ironia

• �Ironia i humor en els Escolis de Carles Riba�, Miscel�l�nia Germ� Colon, 5, Barcelona: Publicacions de l�Abadia de Montserrat, 1996, p. 91-116.
• �Humor i ret�rica (de la bona) en Jaume Cabr�. A prop�sit de Les veus del Pamano�, Revista de Catalunya, 202, gener 2005, p. 117-121.
• ��Letizia�: un conte de Poe per� amb Espriu i amb un humor de por�, Miscel�l�nia Joan Veny, 8, Barcelona: Publicacions de l�Abadia de Montserrat, 2006, p. 69-94.
• �Humor, ironia i sarcasme. Registres de la prosa verdagueriana�, Anuari Verdaguer, 14, 2006, p. 325-340.

Patrizio Rigobon

Dades principals

Patrizio Rigobon �s Professor de Llengua i Literatura Catalana en el Departament d�Estudis Ling��stics i Culturals Comparats de la Universit� di Venezia i President de l�Associazione Italiana di Studi Catalani.

La seua tasca investigadora se centra, principalment en la literatura catalana del segle XX, en la traducci� i en el teatre de l�absurd espanyol, �rees tem�tiques a les quals ha dedicat nombrosos estudis.

Producci� acad�mica

Entre els seus treballs de l��rea d�estudi de la literatura catalana contempor�nia, cal destacar els articles dedicats a l�obra de Salvador Espriu, Eugeni d�Ors i Maria Barbal.