Projecte actual: «Les relacions hipertextuals en la literatura catalana (1939-1983)» (CIAICO/2021/143, Generalitat Valenciana, (2022-2024))
Resum
L’objectiu principal del projecte és l’estudi de les relacions hipertextuals en la literatura catalana durant el període que va des de 1939 fins a 1983, és a dir, entre la instauració de la dictadura franquista i l’aprovació dels Estatuts d’Autonomia que atorgaven caràcter cooficial a la llengua catalana en els diferents territoris que la tenen com a llengua pròpia. El marc teòric bàsic adoptat per a l’anàlisi és el model proposat por Genette, oportunament completat o matisat per les diferents contribucions d’altres estudiosos. El projecto es proposa estudiar les relacions hipertextuals, en totes les modalitats, incloent-hi la variant de la intermedialitat, en una mostra extensa i significativa de la producció literària catalana del període assenyalat, tant a nivell formal com, sobretot, temàtic, fent especial atenció a la incidència del context d’exili i censura en la pràctica de la hipertextualitat. A més, tenint en compte la naturalesa irònica d’una part de les relacions hipertextuals que formen el corpus d’estudi, el projecte té la intenció de continuar ampliant i actualizant el banc de dades bibliogràfiques sobre la ironia que va posar en marxa en anteriors projectes de investigació.
Justificació de la proposta
Les raons per les quals es considera pertinent plantejar aquesta investigació són la constatació de l'escassa presència i de la falta d'homologació conceptual i terminològica dels estudis sobre hipertextualitat en la literatura catalana. El nostre grup pretén contribuir a continuar omplint un buit que, en part, ja ha mitigat amb les aportacions dels projectes anteriors. Si l'estudi de les relacions hipertextuals ha avançat i s'ha normalitzat significativament des del punt de vista teòric a partir de les publicacions del grup, el projecte que ara presentem prolonga, àmplia i modifica l'enfocament de les investigacions precedents. Els resultats esperats constituiran, a més, una base prou sòlida sobre la qual podran treballar els futurs investigadors que s'endinsen en aquest camp d'estudi. Tant les publicacions derivades del projecte com el manteniment del banc de dades bibliogràfic sobre ironia seran de gran ajuda per al coneixement general de la literatura de l'època, ja que aportaran dades i interpretacions sobre obres, autors i tendències estètiques que estem segurs que revelaran significats no contemplats amb anterioritat. La continuació del banc de dades bibliogràfiques té la seua raó de ser en el caràcter irònic d'una part de la literatura objecte d'estudi.
El projecte té la intenció de comprovar fins que punt les relacions hipertextuals impregnen i caracteritzen les poètiques dels autors i de les diferents tendències estètiques del període i de quina manera ho fan. Si tenim en compte que la hipertextualitat produeix una literatura de segon grau, el seu estudi ens proporciona claus imprescindibles per a entendre el diàleg que cada autor, obra o tendència estableix amb la tradició. En aquest sentit, tant el pes específic de la hipertextualitat, com el règim o els règims més afavorits i els hipotextos seleccionats es converteixen en factors essencials a l'hora de descriure i interpretar la producció literària individual o col·lectiva en cada etapa o tendència. D'altra banda, el particular context de dictadura política que domina en el període objecte d'estudi té innegables conseqüències en la producció literària; ens proposem analitzar la manera com l'exili i la censura condicionen les obres literàries des de la perspectiva hipertextual. El projecte pretén analitzar aquests factors en una mostra àmplia i representativa de la literatura de l'època per a poder avaluar-hi les funcions de la hipertextualitat, amb la intenció d'aportar, des d'un enfocament fins ara pràcticament inèdit en la literatura catalana, nous arguments per a la comprensió i definició de la producció literària del període triat. Si tenim present que la crisi de l'originalitat és un dels trets distintius de la Modernitat, la literatura hipertextual o de segon grau està destinada a constituir una de les apostes essencials dels diferents moviments i autors que desenvolupen la Modernitat en les lletres catalanes.
Objectius generals i específics
Els objectius generals del projecte són: completar l'esquema analític de la hipertextualitat, a partir de la bibliografia teòrica específica, ampliant el camp d'anàlisi de la paròdia i el pastitx, ja explorats en un dels projectes anteriors, als altres règims de la hipertextualitat, en particular, al règim seriós, així com avançar en l'estudi de la intermedialitat; estudiar les relacions hipertextuals en la creació literària catalana del període que va des de la instauració del règim franquista en 1939 fins a l'aprovación de l'últim dels Estatuts d'Autonomia dels territoris que tenen el català com a llengua pròpia en 1983; i continuar l'elaboració del banc de dades bibliogràfiques sobre ironia posat en marxa en els projectes anteriors. Com a concreció dels objectius generals anteriorment exposats, els objectius específics del projecte són:
O1-Estudi i comparació dels pressupòsits teòrics, recursos i funcionament de les relacions hipertextuals condicionades pel context polític del franquisme: exili i censura.
O2-Estudi i comparació dels pressupòsits teòrics, recursos i funcionament de les relacions hipertextuals en les versions d'autor i les traduccions en la literatura catalana (1939-1983).
O3-Estudi i comparació dels pressupòsits teòrics, recursos i funcionament de les relacions hipertextuals a partir de mites, gèneres i obres en la literatura catalana (1939-1983).
O4- Estudi i comparació dels pressupòsits teòrics, recursos i funcionament de les relacions intermedials en la literatura catalana (1939-1983).
O5-Continuació i posada al dia del banc de dades bibliogràfic sobre treballs dedicats a l'estudi de la ironia en la literatura catalana contemporània per mitjà de la web pròpia.
Impacte esperat dels resultats
El principal impacte científic es traduirà en la integració, com a perspectiva d'anàlisi, de la noció d'hipertextualitat aplicada a les lletres catalanes del període i en un substancial canvi interpretatiu dels principals autors i tendències estètiques, així com en la formulació fonamentada de la influència de la censura i de l'exili en les reescriptures de l'època. Des d'una perspectiva interdisciplinària, s'aprofundirà en les relacions entre la literatura catalana del període i les literatures de la tradició clàssica o de l'entorn occidental, així com també s'espera un avanç en l'estudi de les relacions entre la literatura i altres arts (música i pintura, principalment), a partir de l'aplicació del marc teòric de la intermedialitat. Els resultats del projecte permetran reorientar parcialment, però de manera significativa, el programa investigador de la literatura catalana contemporània.
El projecte es proposa renovar el coneixement de la literatura catalana del període proposat mitjançant l'aplicació de les tendències més avançades de la teoria literària en l'estudi de la hipertextualitat. A través de la investigació proposada, es normalitzarà, d'acord amb els paràmetres internacionals, la caracterització estètica de la producció literària de l'època en els aspectes relacionats amb el seu camp d'estudi, pas previ i necessari per a poder procedir a revisar i modificar els criteris de categorització i interpretació literària. L'avanç qualitatiu esperable a partir dels resultats de la investigació és significatiu i suposarà l'homologació amb les línies més dinàmiques dels estudis literaris occidentals sobre el tema. En aquest sentit, el progrés i, en alguns casos, els substancials canvis interpretatius que s'operaran en l'estudi d'autors, obres i tendències estètiques, en relació a l'estadi en el qual ara es troben fixats en els estudis literaris catalans, representarà un notable impuls d'innovació.
Quant a l'impacte internacional, la investigació proposada representarà incorporar els estudis de literatura catalana al mateix programa investigador, pel que respecta a la concepció i funcions de la hipertextualitat que domina en les literatures de l'entorn europeu.El pla de difusió i internacionalització dels resultats del projecte es durà a terme mitjançant la publicació dels treballs (articles i llibres) en plataformes amb una àmplia repercussió. També es presentaran resultats en congressos internacionals i altres reunions científiques, especialment, en el Congrés de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalans, el de major transcendència científica en la nostra àrea de coneixement, que se celebrarà en 2024 i en el de l’Associazione Italiana di Studi Catalani, que se celebrarà en 2023; en les Jornades LITCAT d’intergrups de recerca, que se celebren bianualment i reuneixen tots els equips universitaris que investiguen en literatura catalana contemporània; i en els simposis que se celebraren en 2022 i 2024 per a commemorar el centenari del naixement de Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés i Jordi Sarsanedas. Sense oblidar la celebració d'un simposi internacional impulsat des del projecte d'investigació per a presentar i debatre amb el conjunt d'investigadors interessats en el tema les investigacions sobre hipertextualitats condicionades pel context de dictadura durant el franquisme, d’una Jornada dedicada a l’estudi de les versions d’autor i d'una Jornada sobre recepció, traducció i reescriptura hipertextual organitzada conjuntament amb els components de TRILCAT (UPF), en concret amb el grup a càrrec del projecte "Josep Carner i les publicacions periòdiques del ‘Noucentisme’ català: estudis de recepció i traducció”, l’IP del qual és Marcel Ortín.
D'altra banda, els resultats del projecte que presentem interessen a tota una sèrie d'associacions i entitats dedicades a la gestió cultural del patrimoni literari i, concretament, a la preservació, estudi i difusió de l'obra de diferents escriptors catalans, com ara, l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalans (AILLC), l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), la Fundació Mercè Rodoreda (IEC), l’Espai Joan Fuster, l’Aula Màrius Torres, la Fundació Palau i Fabre o la Fundació Mallorca literària. D’altra banda, les relacions de cooperació ja establertes amb investigadors de diferents universitats estrangeres (Sorbonne Université, Universitat Adam Mickiewicz de Poznan, Università Ca’Foscari de Venècia, Università di Torino, Universidad de Chile, University of Leeds o Sheffield University) permetrà millorar significativament la visibilitat internacional de la investigació a través de la realització de seminaris i conferències, a més de contribuir a elevar la qualitat i competitivitat de la mateixa i de facilitar la mobilitat internacional dels investigadors del projecte.
S'intensificaran les relacions establertes en el projecte anterior amb el grup d'investigació TRILCAT de la UPF i amb el grup de la Universitat de Torí liderat per Veronica Orazi. A més, s'establiran contactes per a intercanviar experiències en el camp d'estudi amb el grup LITERCAT, de la Universitat de les Illes Balears, i amb el Departament de Romàniques de la Universitat de Poznan, entre altres.
El manteniment i consolidació del banc de dades bibliogràfiques serà igualment un mitjà per a donar a conéixer a la comunitat científica les activitats i publicacions del projecte.
Les publicacions generades en el projecte seran compartides i posades a disposició pública des dels repositoris institucionals de les universitats dels membres de l'equip d'investigació, com Roderic, de la Universitat de València i des de la web del grup (https://www.uv.es/ironialitcat/), bé en forma de PDF o enllaços a les publicacions en obert, bé mitjançant les versions d'autor prèvies a la publicació en els casos en què els drets de propietat impedisquen reproduir textos impresos.
Tenim previst organitzar activitats de divulgació dels resultats en col·laboració amb algunes de les entitats interessades en els objectius del projecte, a més de fer-los arribar un informe final amb els principals resultats que puguen utilitzar d'acord amb els seus interessos. La col·laboració amb les entitats i associacions que vetlen per la conservació i la divulgació del patrimoni cultural permetrà fer arribar a un públic ampli i difondre socialment les investigacions desenvolupades.
Com ja vam fer en un projecte anterior, programarem, des del CEFIRE de plurilingüisme de València, una jornada de divulgació de resultats dirigida al professorat d'ensenyament secundari i d'ensenyament d'adults, enfocada a l'aplicació didàctica d'aquests. Resulta fonamental assegurar la connexió entre la investigació universitària i la formació del professorat de secundària i batxiller per a millorar la formació de l'alumnat d'aquests nivells.
L'impacte dels resultats també es deixarà sentir en el sector editorial perquè el treball que durà a terme el projecte facilitarà la recuperació d'obres, en uns casos, i la renovació interpretativa d'unes altres, de manera que oferirà un conjunt d'obres revaloritzades per a incorporar als catàlegs editorials.
Els resultats de les investigacions contribuiran a la visibilització i posada en valor d'un conjunt de dones escriptores, així com al millor coneixement de la seua obra. A través de la seua difusió en l'àmbit cultural, educatiu i editorial, es recuperaran, rellançaran i reinterpretaran les obres d'aquestes escriptores, contribuint a subratllar com mereixen la seua importància literària i a avançar en el camí de la igualtat.
En conjunt, l'impacte social esperat millorarà el coneixement del patrimoni cultural de la societat, així com la formació de la població i la sensibilització social cap a la perspectiva de gènere.
