Muntanyisme

El muntanyisme naix en els Alps al final del segle XVIII. Es tracta de la disciplina, en general esportiva o recreativa, que consisteix en la realització de l'ascens de muntanyes. És també el conjunt de tècniques, coneixements i habilitats orientades a la realització d'aquest objectiu. El muntanyisme no és un simple esport, doncs deriva d'una antiga activitat exploratòria de l'ésser humà i com tal compta amb una història i tradicions molt importants que determinen una ètica ben definida (by fair means) que és la part entre aquesta disciplina i altres formes de turisme d'aventura. A més, els qui ho practiquem, ho consideren com un vertader estil de vida i una forma d'experimentar i interpretar el món que ens envolta.

El muntanyisme es pot dividir en diverses àrees que engloben diverses especialitats, algunes de les quals s'allunyen de la definició estricta d'ascendir muntanyes, però que, no obstant açò, requereixen d'aqueix mitjà natural per a la seua pràctica: senderisme (o hiking), l'excursionisme o travessies (sovint mal anomenat trekking, la qual cosa significa en realitat "caminar durant diversos dies per llocs remots") i expedicions; escalada esportiva (i boulder) i escalada en gel; així mateix, existeixen variants esportives, com el duatlón en muntanya, la mitja marató de muntanya i la marató de muntanya; el barranquisme, el esquí de muntanya (també anomenat esquí de travessia) i la bicicleta tot terreny.

El terme muntanyisme moltes vegades s'entén com l'esport practicat en l'alta muntanya, és a dir, el muntanyisme d'altura. Així, a qui ascendeix a les muntanyes, se li diu "muntanyista" o "muntanyenc" i no a qui solament practica una de les especialitats esmentades. També quan es parla d'un curs o manual de muntanyisme, s'enfoca a l'excursionisme per les muntanyes i no a tota la gamma d'especialitats que s'esmenten.