ES
PERDEN LES BATALLES QUE NO ES DONEN
Rafael Pla López
Juan-Ramón Capella, en l'article titulat "IU
en
invierno", dóna per finiquitats tant al PCE com a
IU i
propugna la seua dissolució per a, respectivament, "proyectar a
su militancia sobre iniciativas sociales con contenido emancipatorio"
i "poner
[sus locales] a disposición de lo que se mueve",
al temps que sentencia que "Para lo
electoral, francamente, la suerte ya está echada".
No vaig a qüestionar que IU té greus problemes, ni que la
seua
trajectòria política ha estat erràtica.
Però menysprear, tal com estan
les coses no solament en Espanya sinó en Europa, a una
organització
d'esquerres que compta amb milers de membres i aglutina a un
milió
d'electors (al voltant del 5% dels votants), sembla d'una
notòria
irresponsabilitat. Més singular encara és que
també vulga posar fi al
PCE sense cap argumentació, cosa que fa palesa la seua
concepció de
fons, un "movimentisme" extrem que menysprea el paper de les
organitzacions polítiques d'esquerres fent seu el que s'ha
vingut
anomenant un "bersteinianisme d'esquerres" que assumeix el lema de "el
moviment és tot, l'objectiu és res, res, res".
Però si el Consell Polític Federal d'IU del 20 de gener
ha demostrat
alguna cosa és que IU continua viva: la gran majoria de les
organitzacions territorials han reaccionat davant d'un intent
d'imposició de candidatures i coalició contra els acords
assemblearis
d'EUPV, fent prevaldre la democràcia interna i el federalisme
d'IU. I
des d'aquesta base s'enfrontem units a les properes Eleccions Generals
(més enllà de defeccions locals que poden ser vistes amb
simpatia pels
coaligats d'IU en Catalunya, que venen apostant sistemàticament
per la
desaparició del projecte d'IU com a moviment polític i
social plural i
alternatiu d'esquerres per a substituir-ho per altre projecte verd
destenyit encapçalat per ells).
La propera Assemblea Federal d'IU serà decisiva per al projecte
de la
seua recuperació com a tal moviment polític i social
plural i
alternatiu d'esquerres. El qual, naturalment, haurà de fer el
centre de
la seua actuació en l'impuls de moviments socials alternatius,
al
servei dels quals ha d'estar el treball en les institucions.
Però les
condicions per a desenvolupar aquest projecte no seran les mateixes amb
o sense un grup parlamentari al Congrés dels Diputats. I per
aconseguir-ho, superant el 5% dels vots, tots els vots compten, i
compten especialment en tant que les enquestes ens donen al voltant del
5%. I essent cert que els escons d'IU, per les distorsions del sistema
electoral, "costen" globalment més vots que els dels partits
majoritaris, no s'hauríem de deixar enganyar per
fal·làcies
estadístiques: els vots són especialment decisius en les
circumscripcions on és més fàcil guanyar o perdre
escons, i a més la
composició del grup parlamentari també és
important per a reorientar
l'actuació d'IU, i la presència al seu si d'Antonio
Montalbán per València, Sebastián
Martín Recio per Sevilla o Joan Josep Nuet per
Barcelona pot ser decisiva.
Podria donar més raons, però millor me remet al meu
article
"L'alternativa fictícia i la
real" en http://www.uv.es/pla/altfirea.htm
on explique per què l'alternativa real és si el paper
determinant el
juga l'esquerra d'IU o la dreta de CiU. I al text "Para un
Manifiesto-Programa de transición al comunismo" en
http://www.uv.es/pla/pce/mptracom.htm
on explique la rellevància avui
dels objectius comunistes.
Naturalment, en defensa de la llibertat d'expressió demane la
publicació d'aquest article en "Mientras Tanto" y en "Rebelion".
I si
les seues normes no permeten la publicació en llengües
diferents a
l'oficial de l'Estat Espanyol, em declare disposat a enviar una
traducció al castellà.