Arrepleguem del llibre de Ricardo Bellveser " Teatro en la encrucijada. Vida cotidiana en Valencia 1936-39 ", la següent relació de refugis que ell va poder arribar a registrar. Li hem afegit algunes dades i algunes il·lustracions.
Els refugis estan ordenats d'acord amb l'ordre establit pel govern de la ciutat del seu temps, llevat dels nou últims que no apareixen en els llistats oficials consultats per l'autor citat.
A més el govern de la ciutat va condicionar tots els soterranis que va poder a fi de disposar del màxim de places disponibles. En alguns casos les excavacions realitzades en la construcció dels nous refugis van traure a la llum restes arqueològiques
Correspondències actuals.
(1) E. Castelar: Plaça de l'Ajuntament
(2) N. Salmerón: Marqués de Sotelo
(3) Pí i Margall: Calvo Sotelo
(4) Germans Pobres: Santa Rita
(5) Av. 14 d'Abril: Antiguo Reino de Valencia
(6) Plaça Músic Gomis: Correo Viejo
(7) Plaça Ausiàs March: Alfonso el Magnánimo
(8) Blasco Ibánez: Continuació Marqués de Sotelo
(9) Av. Pablo Iglesias: María Cristina
(10) Mariana de Pineda: Convent de Sant Francesc
(11) Periodista Castell: Convent Santa Clara
(12) G. V. Buenaventura Durruti: G. V. Marqués del Turia
"Les autoritats pensant en aquests atacs havien creat la Junta de Defensa Passiva que des de setembre de 1936 venia treballant en la fortificació dels voltants de la ciutat i sobretot en la construcció de refugis antiaeris per a la població civil. El seu desenvolupament i emplaçament, no obstant això, va deixar molt a desitjar. La lentitud de tals treballs va alçar primerenques remors i protestes de les quals va haver d'eixir al pas el departament de Guerra del Comitè Executiu Popular al·legant motius tècnics: el lent avanç en l'habilitació dels locals destinats a refugis era a causa de les condicions del subsòl de València, on el nombre de soterranis, els llocs més indicats per a construir els refugis pel menor treball que en ells es requeria, eren relativament escassos. Es va optar llavors per construir-los amb el procediment de "cel obert". Per a això s'efectuava una excavació, que en llocs com la Gran Via va precisar lluitar contra les filtracions d'aigua, i sobre ella s'efectuava l'obra, amb les seues capes de formigó armat, voltes i revestiment de vigueteria i terra. Exteriorment es remataven amb dues entrades tancades amb reixats de ferro i grans rètols indicadors, alguns dels quals encara es conserven avui. Les despeses eren subvencionades pel veïnat".
Al novembre de 1936 havien 73 locals d'aquest tipus amb una capacitat per a 38.635". (Safon i Simon: 1996:101)
S' intensifica la construcció de refugis |