Durant molt de temps, la construcció d'una Europa política ha estat considerada com a molt positiva per l'opinió majoritària. En termes històrics la integració europea s'albirava com la possibilitat més versemblant de superar una història marcada pels enfrontaments, la divisió i les guerres. A l'Estat espanyol, a més, la plena inserció europea aportava una garantia addcional de solidesa democràtica, un aspecte gens trivial si mirem enrere, als dèficits i esquinçaments de tota mena, per als quals -aquesta era la convicció- Europa n'era la solució. A més, des del punt de vista estrictament econòmic, la participació en el projecte europeu era la condició per a compartir un espai de benestar que, si sumava esforços, podia plantejar-se objectius ambiciosos en el terreny científic i tecnològic, per exemple, i competir millor en un món d'escales cada vegada més àmplies.