A principis d'aquest segle, els experiments de l'LHC van buscar la millor
solució per als següents desafiaments:
- Per a abordar un desafiament de processament de dades de diversos petabytes sense precedents.
- Proporcionar una infraestructura resistent a més de 6.000 científics de 200 universitats i laboratoris en 45 països, les 24 hores del dia.
- Analitzar les dades de l'LHC a la recerca de nous descobriments. En eixe moment, es va seleccionar el “GRID Computing” per a fer front a tals desafiaments.
La solució de Computació Distribuïda GRID es va convertir en una realitat i es va implementar de manera efectiva al voltant de 2003; els membres dels experiments de l'LHC podrien enviar els seus treballs, que requereixen el processament de grans conjunts de dades de llocs distribuïts geogràficament a tot el món. La idea fonamental de GRID és que el sistema distribuït que involucra aquesta forma de computació es veu des de la perspectiva de l'usuari com un ordinador gegant. Un aspecte important va ser organitzar un sistema coordinat de centres, les col·laboracions de l'LHC van optar per un enfocament 'escalonat': Tier 0 en el CERN, diversos llocs regionals (Tier 1) i centres de Tier2 amb molt bona connectivitat entre ells. Així va nàixer el projecte Worldwide LHC Computing Grid (WLCG).
El WLCG és una col·laboració composta per més de 170 centres informàtics distribuïts en 42 països (on el departament de Física Atòmica, Molecular i Nuclear de la UV al costat de l'Institut de Física Corpuscular participa amb un Tier2), que connecten infraestructures de xarxa nacionals i internacionals. L'objectiu principal del WLCG és construir i mantindre una infraestructura informàtica distribuïda per a emmagatzemar, distribuir i analitzar les dades dels experiments de l'LHC. El WLCG compta amb el suport de molts projectes GRID, com LHC Computing Grid (LCG), European Grid Initiative (EGI), NorduGrid - Advanced Resource Connector (ARC) i Open Science Grid (OSG), entre altres.
Links:
