El Col·legi Major Rector Peset acull l’exposició CEREZO BARREDO. Memòria, denúncia, esperança i compromís de l’artista Mino Cerezo Barredo.

La Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset acull aquesta exposició on es reflexa la trajectòria de Maximimo Cerezo Barredo, caminant pas a pas amb els pobles llatinoamericans.

Maximino (Mino) Cerezo Barredo, va naixer a Villaciosa, en 1932 sacerdot, missioner claretià, va estudiar pintura i disseny a l’Escola de Belles Arts de San Carles de València i a l’Escola de Belles Arts de San Fernando de Madrid. Al 1970 amb els seus companys claretians s’incorpora a la missió de Juanjuí a l’Amazones peruà, després en les dècades dels 80 i 90 durant les seues estades a Nicaragua, Panamà i Perú, van ser moments d’intensa producció artística, on realitza multitud de pintures murals.

Així en paraules del propi Cerezo Barredo en 1990 “L'univers de la meua pintura mural i dels innombrables dibuixos que caminen per ací amb la seua vida pròpia en revistes populars, en parets de barris, és l'univers de la vida del nostre poble llatinoamericà, com sabem, profundament creient i centenària¬ment oprimit, però cada dia més en trànsit d'una lúcida i obstinat alliberament. Aqueix és el món que a poc a poc, en un procés simbiòtic, he anat descobrint i fent meu. D'ací ve el que faig”.

Ens deia Cerezo Barredo que pintar es expressar, cridar, però en un llenguatge de formes i colors. És un mitja per a traure a plena llum el que es va anar ficant dins d’un mateix, que va créixer ací i s’ha fet tan gran que ja no s’aguanta. L’obra naix d’una prèvia concepció, de l’afecte i el carinyo al poble, que es l’única manera de penetrar a l’univers dels seus valors.

La seua vinculació amb les diferents comunitats amb les que va transcórrer part de la seua vida el va dur a la següent reflexió “per a mi, tot el que en desacord amb cruent i necròfil model de societat que genera majories famolenques, sense dret a viure amb una vida digna i humana, maltractades injustament, eliminades per raons econòmiques, és potencialment revolucionari i subversiu. Denunciar obertament i sense ambigüitats estratègiques no sols aquests fets de mort sinó el sistema que els produeix és revolucionari. Ajudar a il·luminar un model de societat en la qual es defensen els drets dels pobres, de les ètnies i cultures massacrades i oprimides, el seu inalienable dret a la pròpia identitat, es distribuïsquen els béns de la terra i els que genera el treball i la tècnica en forma justa, és revolucionari. Pintar als empobrits, les seues aspiracions, el seu clam, els seus passos cap a l'alliberament, estar de la seua part, admetre el seu protagonisme en la història, creure que són els privilegiats del regne de Déu, des de ja, això és eminentment revolucionari. Acceptar la seua cultura, creure que són portadors d'una alternativa per a la construcció d'una societat diferent, això és revolucionari”.

Segons Fran Ros, comissari de l’exposició i membre de Música y Compromiso Mino, “el pintor de l’alliberament”, ens va mostrar com el color, les línies, les formes, tot allò figuratiu i tot allò simbòlic anaven entrecreuant-se constantment amb el desig de justícia, de dignitat i d’esperança que criden els protagonistes de les seus pintures; el poble, les gents humils, pobres i excloses, i les situacions viscudes, les quals ell ha estat testimoni directe. I ens va fer gaudir d’aquesta barreja d’ètica i estètica que ens arribava tan directament al cor i a la intel·ligència. La seua pintura social i dialècticament històrica ens tocà irremeiablement.

L’estil de la seua obra és inconfundible. Certs temes o gestos són obsessivament declarats: la paloma de l’Espírit, els braços i les ferramentes, els peus nuus, els ulls profunds, els testimonis caiguts entre flors, i la comunitat, el repartiment.

L’exposició serà inaugurada el proper 10 de febrer, a les 19 h, per Mino Cerezo Barredo, Fran Ros, comissari i Carles Xavier López, director del Col·legi Major Rector Peset.