La Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València ha acollit aquest dijous, 28 de maig, la presentació de les conclusions a l’estudi del seus socis costa-riquenys sobre l’ús responsable de la IA en l’educació universitària, entre les quals destaca que el 86 % de l’estudiantat d’educació superior utilitza la intel·ligència artificial generativa en l’activitat acadèmica.
L’estudi té lloc en el marc del projecte Ethical IA: Educate and Innovate - Shaping the University Future with Responsible Artificial Intelligence en què participa un equip investigador de la Universitat de València dirigit pel catedràtic de Teoria i Història de l’Educació de la UV Andrés Payà. Es tracta d’un projecte Erasmus + que compta amb universitats de Costa Rica, el Perú i la Sapienza Università di Roma (Itàlia).
“Des de la Universitat de València estem molt satisfets de la col·laboració amb els nostres socis d’Amèrica Llatina en la construcció i consolidació, tant d’un marc d’ús ètic de la IA en l’educació superior en tots els àmbits (governança, alumnat i professorat, gestió i serveis), com de la creació i integració d’una xarxa d’universitats per tal d’enfortir el diàleg i el debat sobre el bon ús i implementació de la IA en els nostres processos”, ha dit Andrés Payà durant la seua intervenció en l’acte, presidit per la degana de la Facultat, Elena Cantarino.
Des de Costa Rica, han presentat els resultats els coordinadors del projecte, els professors Victoria Hernández, de la Universitat de Costa Rica (UCR), i Agustín Gómez, de la Universitat Estatal a Distància (UNED, Costa Rica).
Entre les dades més remarcables es troba l’ús de la IA a escala mundial dins del context universitari, en què varia entre el 82 % i el 94 % segons el país; i la mitjana internacional és del 86 %. L’adopció de la IA a les universitats ha crescut exponencialment i en 2025 aquesta és la informació: a França, el 82 % de l’estudiantat usa eines d’IA; a Alemanya, el 94 %; i en una enquesta internacional, l’ús d’IA en estudis superiors arribà al 86 %; mentre, el personal docent utilitza en un 68 % la IA per a resumir temes i en un 64 % per a recolzar la planificació de les classes.
Són resultats que reflecteixen una adaptació massiva i accelerada de l’estudi i el treball acadèmic a les eines basades en IA generativa, la qual cosa impulsa i prolifera canvis inevitables en la manera en què l’estudiantat aprèn, investiga i produeix contingut acadèmic.
D’ací que la creació i consolidació del marc d’ús ètic de la IA a què es referia Payà siga una urgència i requerisca la integració d’una xarxa universitària mundial.
En l’actualitat, estan desenvolupant-se marcs ètics i normatius internacionals i nacionals per a regular la IA a les universitats. Per exemple, la UE va crear la Llei d’IA, la primera regulació integral basada en riscos; Espanya està promovent una IA ètica i confiable; Estònia lidera en govern digital i serveis públics amb IA, i la UNESCO ha desenvolupat un marc ètic influent.
Costa Rica, per la seua banda, cerca una visió humanista en l’estratègia d’IA a través d’una regulació responsable, el desenvolupament de talent i la modernització institucional.
Com a propostes per a una gestió de l’ús de la IA a les universitats, el seu projecte aposta pel disseny de principis orientadors com són la responsabilitat, la transparència, l’equitat –en accés als recursos, per exemple–, la protecció de dades, sostenibilitat, honestedat intel·lectual, autonomia personal i impacte social positiu; recomana la creació de comitès d’ètica, auditories, protocols de protecció i mecanismes de supervisió; la gestió com a procés continu d’aprenentatge, adaptació i millora, i també recalca la necessitat d’una infraestructura confiable, participació multilateral i confiança social.
En aquest sentit, Andrés Payà ha reconegut el treball conjunt realitzat fins ara com “un procés de co-construcció i capacitació entre diferents agents i responsables universitaris que ens permet analitzar críticament i prendre decisions i accions des d’un ús ètic de la IA en una societat en xarxa que incorpora la tecnologia al servei de les persones des d’una perspectiva de les humanitats digitals”.
