Un estudi científic internacional, liderat pel professor de la Facultat de Psicologia i Logopèdia de la Universitat de València i investigador de l’Institut Polibienestar de la UV, Víctor Ciudad Fernández, mostra que els vertaders senyals d’alarma no són quant de temps es passa en xarxes, sinó si es perd el control i la persona comença a tenir conflictes amb les persones que l’envolten.
L’equip investigador indaga en la manera en què es mesura l’ús problemàtic de xarxes socials mitjançant un estudi realitzat sobre una població de 190.335 joves d’entre 11 i 15 anys, procedents de 40 països.
Signat per persones expertes de les universitats suïsses de Lausana i Berna, i de la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), ha sigut publicat recentment en la revista especialitzada Journal of Psychopathology and Clinical Science.
“Penses en Instagram només despertar-te. Obris TikTok cada vegada que tens un moment lliure. Sents que cada dia vols passar un poc més de temps en xarxes. Això et converteix en addicte? No”, afirma Víctor Ciudad. Es tracta de comportaments que, d’acord amb la recerca, per si sols no són senyals d’un problema. I és que, “milions de persones els experimenten sense patir cap conseqüència negativa; són, simplement, signes d’un ús intens”, apunta l’investigador, qui assegura que els senyals que sí que indiquen un problema real són “molt diferents”.
Aquests senyals s’identifiquen en l’estudi com a “criteris centrals” i són els únics que s’associen de manera consistent amb malestar psicològic, problemes de son i pitjor qualitat de vida. “En llenguatge quotidià: intentes usar menys les xarxes i no ho aconsegueixes; tens discussions serioses amb la teua família, parella o amistats pel teu ús de xarxes; menteixes als altres sobre quant de temps passes en les xarxes; et sents malament, irritable o inquiet quan no pots usar-les; has deixat de costat estudis, esport o aficions per dedicar aquest temps a xarxes, o recorres a les xarxes de manera sistemàtica per a escapar de problemes o emocions negatives”, adverteix.
El seu consell és que “si et reconeixes en diverses d’aquestes situacions, val la pena parar-te a reflexionar”. No obstant això, “si només penses molt en xarxes o vols usar-les més, però res de l’anterior no t’ocorre, probablement no tens un problema”.
“Dos adolescents poden traure la mateixa puntuació en aquests qüestionaris i estar en situacions completament distintes. Un pot estar patint conflictes a casa i perdent el control, mentre que l’altre simplement gaudeix de les xarxes sense que això li cause cap mal. Amb les eines actuals, als dos se’ls posa la mateixa etiqueta, i això no té sentit”, explica Víctor Ciudad Fernández.
Per què és important aquest aclariment?
Segons sosté l’expert, els qüestionaris que s’usen avui per a mesurar l’ús problemàtic de les xarxes socials estan inspirats en els que s’usen per a diagnosticar addiccions a substàncies com ara l’alcohol o les drogues. El conflicte es presenta en barrejar en una sola puntuació els senyals que realment apunten a un problema amb unes altres que només en reflecteixen un ús freqüent. “Això pot fer que es consideren addictes moltes persones (especialment adolescents) que en realitat no ho són, que es genere una alarma que no sempre està justificada i que es desvie l’atenció dels qui de veritat necessiten ajuda”, subratlla.
No obstant, els investigadors afirmen: “No es tracta de negar que hi haja un ús problemàtic de les xarxes socials. Hi existeix, i pot causar sofriment real. Però necessitem eines que distingisquen bé entre qui està patint-ne conseqüències negatives i qui, simplement, passa molt de temps en aquestes plataformes perquè li agraden”.
Aquesta conclusió no depèn d’un país o idioma concret, ja que les dades obtingudes en l’estudi procedeixen de 43 regions de 40 països diferents, amb adolescents d’entre 11 i 15 anys, i el resultat “és el mateix pràcticament en tots”: pensar molt en les xarxes i voler usar-les més no són bons indicadors d’un problema real, sentencia l’article.
Referència de l’article: Ciudad-Fernández, V.; Fournier, L.; Baggio, S.; Maurage, P., i Billieux, J. (2026). “Addictive use of social media scales are not necessarily measuring problematic behavior: Evidence from the international 2017 health behaviour in school-aged children study”. Journal of Psychopathology and Clinical Science. https://doi.org/10.1037/abn0001138