El dia 16 de maig ens ha deixat Pepe Cañero, encara que la seua memòria i el seu llegat humà i professional romandrà amb nosaltres per sempre. La seua figura ha sigut central en la Psicologia del Treball i de les Organitzacions espanyola i les seues aportacions han sigut fundantes i fonamentals en la Unitat d'Investigacions i del Treball de les Organitzacions (UIPOT) de la Universitat de València i, posteriorment en el IDOCAL, Institut de Psicologia dels Recursos Humans, Desenrotllament Organitzacional, Qualitat de Vida Laboral. Eixes contribucions poden haver passat desapercebudes per a molts perquè la seua manera de ser i de fer, sent poc amic d'atribuir-se mèrits i molt d'ajudar a millorar els projectes i obres en els quals s'implicava, no promovia la seua visibilitat. Ajudava en tot el que era a la seua mà, que era molt, per la seua gran capacitat de treball, la seua intel·ligència, i la seua saviesa.

Un innovador en el camp de la Psicologia de les Organitzacions i els RH a Espanya. 

En general, en analitzar la història recent de la psicologia del Treball i les Organitzacions a Espanya se sol prestar més atenció als desenrotllaments acadèmics i a la incorporació de temàtiques, teories i fins i tot instruments innovadors, i a la celebració de congressos i l'aparició de publicacions rellevants que a la pràctica professional. Amb això, la narrativa d'eixa història deixa sense considerar contribucions fonamentals que a penes han quedat registrades. Després de publicar, la meua Psicologia de l'Organització (1983-1984, UNED) vaig tindre la fortuna de conéixer a José Cañero, llavors responsable de Recursos Humans, i posteriorment de Desenrotllament Directiu, en IBM, empresa a la qual s'havia incorporat en 1974. Des de 1982 treballava en la Factoria de la Pobla de Vallbona. Prompte sintonitzem i gràcies a la seua generositat vaig anar coneixent cada vegada amb més profunditat la seua labor com a professional en eixa empresa. De la seua mà vaig descobrir detalladament ‘com es feien les coses’. Era el complement necessari per a fer-me càrrec, ‘en el seu fer-se’ qüestions que durant diversos anys havia anat aprenent en escriure els 36 capítols de la Psicologia de l'Organització. Amb Pepe Cañero vaig conéixer de primera mà com es duien a terme els estudis de clima, els programes de desenrotllament directiu, la direcció per objectius, l'avaluació de l'acompliment, el desenrotllament d'equips, els cercles de qualitat, la garantia de qualitat dels programes formatius i les principals pràctiques de recursos humans i també la promoció de la qualitat de vida laboral dels treballadors. 

Em va oferir l'oportunitat de col·laborar i ens beneficiem de les oportunitats que oferia l'article 83 de la LRU, incorporat a la Universitat de València en els seus estatuts publicats a l'octubre de 1985. Així, en 1986, es va firmar un dels primers convenis de la UV, en eixe nou marc legal, amb l'empresa IBM Espanya per a realitzar un programa de formació per a comandaments intermedis i personal d'IBM. La implementació d'eixe programa va ser una nova oportunitat d'aprenentatge per a mi gràcies al mestratge de Pepe en el camp del desenrotllament directiu, els recursos disponibles sobre tècniques i enfocaments de formació en l'empresa i les pràctiques de garantia de qualitat de la formació que es posaven en pràctica. Els cursos desenrotllats i realitzats abordaven qüestions com el comandament intermedi agent de qualitat de vida laboral, la direcció eficaç de reunions, tècniques per a realitzar presentacions competents i creativitat, i la innovació dels empleats en l'empresa. Totes estes experiències van resultar ratxes d'aire fresc i innovador en la pràctica dels recursos humans. La seua utilitat era encara major gràcies a la inesgotable curiositat intel·lectual de Pepe Cañero que buscava conéixer les bases teòric-conceptuals de les pràctiques de la seua empresa, i les ‘traduïa’ i ‘introduïa’ críticament al nostre país, per al que em demanava ajuda. Va ser una magnifica col·laboració com totes les que hem tingut. 

Un professional de la Psicologia del Treball, les Organitzacions i els Recursos Humans compromés amb el desenrotllament de la professió.

Pepe Cañero ha donat suport al desenrotllament de la professió participant en les activitats dutes a terme pel Col·legi de Psicòlegs, sobretot en l'àmbit de la Psicologia del Treball i de les Organitzacions. Ha participat en els congressos de l'especialitat i ha format part del Consell editorial de la Revista. A més, va tindre un paper primordial en la reflexió estratègica sobre la professió durant el període en el qual vaig estar a càrrec de la vocalia de Psicologia del Treball i de les Organitzacions. 

Al començament dels noranta ens plantegem realitzar unes jornades de reflexió estratègica que suposaren un lloc de trobada entre el món acadèmic i el professional. Jose *Cañero va ser un dels quals van contribuir al disseny d'eixes jornades, que es van celebrar al Castell de Magalia en 1992. De fet, Pepe Cañero i jo mateix ens vam fer càrrec de preparar la ponència 7 sobre les perspectives de futur i visió estratègica de la professió (Peiró i Cañero, 1993) que posteriorment va ser debatuda i formulada en un grup de treball en el qual també van participar Corral, Uirz i Yebra i que posteriorment es va debatre en el ple (Peiró, Cañero et al., 1993). En eixe treball desenrotllem una anàlisi *DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) de la professió que va guiar les actuacions durant diversos anys i ha sigut útil en la formació dels psicòlegs en la nostra especialitat. 

També va participar en diversos congressos de la EAWOP, com el de 1987 a Anvers, i va fer costat al nostre equip en l'organització del VI congrés europeu celebrat a Alacant en 1993, sent este el primer Congrés organitzat per l'Associació Europea de Psicologia del Treball i de les Organitzacions, creada en Rouen en 1991. 
Col·laborador lleial en les empreses amb una ferma convicció de la importància de l'ètica en les organitzacions i de la formulació de Codis ètics en les empreses.

Este ha sigut un altre aspecte en el qual Pepe ens ha donat lliçons importants. La seua honestedat intel·lectual, la seua responsable activitat professional de la qual ‘donava compte i raó’ i el seu comportament íntegre, al mateix temps que la seua obstinació en què les empreses comptaren amb un codi ètic que permetera guiar els comportaments d'empleats i empresa van ser aspectes en els quals mostrava especial obstinació. Em va sorprendre en diverses converses la seua visió de la lleialtat a l'empresa i als seus directors. Es tractava d'una lleialtat honesta, a vegades amb visió clarament crítica amb els plantejaments que es realitzaven. Ell assenyalava la importància d'analitzar críticament i compartir amb els seus directors les discrepàncies quan s'estaven analitzant decisions i propostes. Plantejava obertament qüestions que podien resultar incomodes amb l'ànim constructiu de millorar els plantejaments i les decisions. També assenyalava que abans de la decisió per a dur a terme una determinada actuació era important abordar la qüestió de manera crítica, gestionant els conflictes, integradora, i sistèmica. Una vegada treballada i adoptada una decisió era important que tots col·laboraren comprometent-se en la seua implantació. 

Investigador en Psicologia aplicada interessat en la valoració i validació d'intervencions en les organitzacions. Membre de la Unitat d'Investigació de Psicologia de les Organitzacions i del Treball (UIPOT).

Pepe Cañero ha sigut un intel·lectual tremendament curiós amb un tarannà rigorós i molt exigent en el seu propi treball intel·lectual. Va tindre l'oportunitat de dur-ho a terme en diverses ocasions i en este àmbit també desenrotllem sinergies beneficioses amb guany mutu. La primera ocasió en què treballem junts en este àmbit va ser en ocasió de la implantació d'un programa de Cercles de Qualitat en IBM, en el marc de la qual, ell havia plantejat una investigació per a avaluar l'eficàcia d'eixa intervenció amb el seu director Dionisio Pérez (Cañero, 1987). Prompte iniciem una col·laboració que va produir fruits molt positius (Veure González, V., Cañero et al. 1990). Una dècada més tard, ja sent Pepe director de RH de Bancaixa també desenrotllem una activitat investigadora conjunta, en este cas sobre el canvi de la cultura organitzacional. És esta una realitat constitutiva de l'organització i resulta difícil de canviar de manera directa, per la qual cosa resulta més eficaç la utilització de canvis en altres aspectes, com el lliurament i anàlisi del feedback dels treballadors per als comandaments intermedis (Peiró, González-Roma i Cañero, 1999). A llarg dels anys en què va formar part de la Unitat d'Investigació de Psicologia del Treball i de les Organitzacions (*UIPOT), han sigut moltes els suggeriments valuosos que va realitzar als diferents investigadors i doctorands de la Unitat, per a millorar la rellevància, el rigor conceptual i la realització viable dels seus treballs després d'escoltar amb atenció i interés els seus plantejaments. 

La seua curiositat intel·lectual i investigadora i la seua passió pel saber rigorós i científic li va portar també a iniciar una investigació sobre una temàtica que li venia interessant des de feia temps i a la qual va poder dedicar més temps després de la seua jubilació de l'activitat professional: La filosofia i la història de les religions. Va iniciar en eixe camp un projecte que havia de culminar en la seua segona tesi doctoral però que, al final, tranquil inconclusa.

Professor Associat de prestigi en el Departament de Psicologia Social i un gran mestre.

José Cañero és contractat com a professor associat del Departament de Psicologia Social a principis de 1994, després d'haver-se incorporat com a director de Recursos Humans de Bancaixa, en l'Equip d'Emilio Tortosa al setembre de 1993. Va finalitzar la seua activitat en Bancaixa en 1998, al mateix temps que finalitzava Emilio Tortosa el seu període com a director general. De totes maneres, va romandre en la seua activitat acadèmica i docent fins a 2012, la qual cosa ens va permetre beneficiar-nos dels seus coneixements, la seua experiència professional el seu entusiasme i la seua dedicació. Durant estos vint anys, va ser inspirador de la docència de totes les assignatures de Psicologia del treball, grups i organitzacions, Psicologia dels Recursos Humans i Noves tecnologies de la Informació i la Comunicació. Durant tot eixe temps vam tindre el que caldria caracteritzar com un associat ‘de luxe’. Un verdader mestre que aportava un gran valor en totes les assignatures per la seua experiència pràctica, la seua profunda formació teòrica i els seus coneixements científics i tècnics professionals. De fet, molts dels professors eren jóvens i la seua experiència i suport va elevar la qualitat de la seua docència. Un de les seues obstinacions era preparar als estudiants en les competències rellevants que es valoraven en les empreses aportant importants coneixements sobre el que buscaven i valoraven les empreses en els titulats universitaris. En el meu cas, l'impartia les pràctiques de l'assignatura Psicologia del Treball en la qual jo ensenyava la teoria. Em va sorprendre positivament la seua obstinació a plantejar exercicis el més similars possible a les activitats reals que els professionals de RH exercien en els seus treballs. A més, es resistia a proporcionar massa estructura a les problemàtiques que els plantejava als estudiants i els estimulava a buscar propostes de solució viables i satisfactòries insistint que no hi havia únicament una solució ‘completament correcta’. Això suposava un xoc per als estudiants, acostumats a realitzar exàmens amb respostes de “verdader” o “fals”. Posteriorment la seua retroalimentació per als estudiants, una vegada presentats els seus treballs era realment enriquidora.

Quan comencem a preparar en 2004-2005 el projecte del Màster Erasmus *Mundus de Psicologia del Treball, les Organitzacions i els RH, juntament amb les Universitats de Barcelona, *Bologna, Coïmbra i Paris V realitzem a València una sèrie de seminaris per a promoure la innovació de les nostres metodologies i plantejaments educatius. Entre altres, van participar el Professor *Bernhardt *Wilpert i el Professor Robert *Roe, puntals fonamentals en el disseny del màster. En concret, el professor Robert *Roe ens va impartir un seminari sobre *Problem *Based *Learning en el qual ens va formar en esta metodologia que es venia utilitzant, com a opció estratègica, en la Universitat de Maastricht. Prompte ens vam adonar que les propostes de Pepe Cañero en les seues pràctiques eren un clar exemple d'eixa formació basada en el plantejament de problemes als estudiants estimulant el seu treball en la solució dels mateixos i evitant oferir-los massa estructura i informació, que ells havien d'aconseguir activament. Una altra aportació fonamental de la labor de Pepe Cañero en el màster va estar relacionada amb el disseny i coordinació del pràcticum. Es tractava d'una tasca complexa i delicada, tenint en compte la composició internacional de l'alumnat i la seua projecció i realització en múltiples països. La seua empremta en eixa activitat docent, que representava quasi una quarta part dels 120 crèdits del màster ha sigut continuada de manera excel·lent per Salvador Carbonell, un altre magnifique ‘fitxatge’ com a professor associat, i el seu equip.

Un melòman i musicòleg expert, apassionat per la música clàssica en tots els seus vessants.

No podria finalitzar esta semblança sense referir-me a una altra passió de Pepe Cañero, la de la música clàssica. La seua formació, no tinc clar en quina mesura autodidacta, era impressionant. Com en altres temes que li interessaven dedicava recursos, temps i saber fer a formar-se i a comprendre en profunditat les diferents facetes, en este cas de la música. La col·lecció de CDs que tenia era impressionant i acumulava múltiples versions d'un gran nombre d'obres. Les converses freqüents que teníem sobre esta temàtica m'impressionaven per la formació i erudició sobre els diferents períodes i estils de la música clàssica, i pels coneixements tècnics de les diverses disciplines d'esta matèria, com l'estructura musical i la història de la música, entre altres. 

Record que, abans de la implantació d'un curs de postgrau en musicologia per part de la Universitat de València, em van contactar oferint la possibilitat de realitzar propostes de mòduls i de professorat. Sense dubtar, li ho comente al professor Cañero qui accepte encantat. La seua proposta va ser realitzar un mòdul (8 hores en dos sessions) a l'estudi dels “Requiems” en la història de la música. Ell deia que era una de les peces en les quals els autors reflectien de manera molt interessant la seua concepció de la vida i la mort. Va estar preparant a consciència el mòdul i vaig tindre el plaer i la satisfacció d'escoltar-li en diverses sessions veient tot el material que havia preparat. Era magnifique, des de la música funerària als pobles primitius fins als requiems més actuals, travessant tots els estils i èpoques de la música. Només vaig trobar un inconvenient, que no era xicotet, per a impartir tot eixe material en el nivell en què l'havia preparat era necessari molt més temps. Això li va suposar realitzar una reducció important d'este. No m'ha resultat estrany que hui en la seua cerimònia de comiat haja sonat el Llagrimosa de la missa de Rèquiem de Mozart.

Una persona generosa, discreta, atenta als altres i un gran conreador de l'amistat.

Per a finalitzar esta semblança, voldria assenyalar breument algunes consideracions sobre el seu estil personal, la seua qualitat humana, i la manera de portar avant les importants contribucions que ha realitzat. Ja he assenyalat en diverses ocasions la generositat amb què compartia els seus importants dons, recursos i carismes. També la forma en què ho feia, mostrant un somriure i apel·lant a la reflexió de l'interlocutor. Era una persona amb important capacitat d'escolta i de diàleg, convençut de l'important que és el rigor en els raonaments i també la comprensió i acolliment del seu interlocutor o interlocutors. Pepe no era amant de la lluentor i de la visibilitat, el seu lideratge era per il·lustració, socràtic, ajudant a reflexionar i concedint el protagonisme -almenys el visible- a la persona o persones amb les quals estava.

De totes maneres, si haguera de triar entre els múltiples bons records i les moltes vivències que m'han resultat enriquidores i profitoses, sens dubte podria en primer lloc l'amistat que sempre hem cultivat, en la qual sempre m'he sentit acollit i en estos moments, si cap, reconfortat.
 

• 
•