El “Congrés Internacional Memòries Dissidents” s'emmarca en l'estudi de la memòria en l'àmbit de la literatura espanyola amb perspectiva de gènere i LGTBIQ+, amb la finalitat d'ampliar la mirada sobre el passat a partir de memòries silenciades.
Del 29 al 31 d'octubre - Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació
Des del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València venim desenvolupant des dels últims anys activitats de caràcter científic entorn de l'estudi de la memòria en l'àmbit de la literatura espanyoles. En les dues primeres dècades de segle XXI, tant la producció crítica com la creació artística ha girat la seva mirada sobre el passat traumàtic amb la voluntat de conèixer i comprendre la història més conflictiva del nostre país. La cultura, i amb ella la literatura, s'ha sumat en aquest temps, amb una producció incessant, a un debat sobre el passat que ha generat discussions en àmbits interconnectats, com el dret, la política, la historiografia o els moviments socials.
La Llei de Memòria Democràtica, promulgada a l'octubre de 2022, insta a continuar explorant el passat traumàtic des de la perspectiva dels drets humans. I en concret, anima a conèixer i reconèixer les memòries que han estat silenciades o enfosquides per representacions de major magnitud, en concret, la memòria de les dones i del col·lectiu LGTBIQ+.
La repressió soferta per aquesta part de la població va ser resposta mitjançant la generació de xarxes de resistència i de lluita, mitjançant estratègies de subversió i supervivència, que van atemptar contra els fonaments ideològics de la dictadura (contra el model de masculinitat o feminitat normatius, contra el model familiar predominant, contra una educació reglada o sentimental que estrenyia els marges de l'expressió sexoafectiva) i que durant la Transició i ja la democràcia recuperada van servir per a eixamplar els camins de l'anhelada llibertat.
Per això, el “Congrés Internacional Memòries Dissidents. Gènere i sexualitat enfront del franquisme” busca convocar a especialistes en l'àmbit de la literatura de la memòria per a ampliar el seu camp d'estudi des d'una perspectiva “dissident”. Així doncs, seran benvingudes les recerques que abordin el binomi repressió-lluita, des d'una mirada de gènere, o en l'àmbit de la sexualitat, i que permetin acréixer el coneixement sobre obres, autors i autores, conflictes, personatges o esdeveniments que mostrin aquesta memòria dissident, i que al seu torn contribueixi a ampliar i diversificar la nostra mirada sobre el passat.
