Estem treballant amb ceps de ratolins knock-in i condicionals que expressen fibronectina amb defectes en l'adhesió cel·lular. Estem utilitzant aquests ratolins per a esbrinar com són d'essencials in vivo proteïnes o seqüències implicades en l'adhesió i per a definir patologies que es produeixen per la seua deficiència.

La FN se secreta en forma de dímer i polimeritza de forma dirigida per la cèl·lula, ja que en unir integrines, aquestes s'activen i estimulen la contractilitat del citoesquelet (fibres d'estrés) exercint tracció sobre la FN que permet el seu desplegat i acte-polimerització. Ens interessa conéixer que adhesions són realment limitants i com cada adhesió influeix en el comportament cel·lular i en la secreció, estructura o rigidesa de la ECM, factors que, en últim terme, determinen la formació i regeneració de teixits. Essencialment estem analitzat tres regions de la FN:

1. la regió variable de l'extrem C-terminal de FN que uneix les integrines α4β1/β7, implicades en la maduració i moviment de les cèl·lules hematopoètiques.
2. el motiu RGD del mòdul FNIII10 és la principal seqüència d'adhesió a integrines. L'adhesió per FN-RGD és molt complexa: s'ha dit que és l'única que permet la formació de polímers de FN; uneix dos grups distints d'integrines, α5β1 i αIIbβ3 (exclusiva de plaquetes) i els dímers amb αv, amb funcions distintes encara que en molts teixits complementàries; i a més en el primer grup sembla que l'adhesió es reforça, en condicions de tensió augmentada, per unió del denominat lloc sinèrgic que es localitza en el mòdul FNIII9. Per a estudiar-ho tenim les següents línies de ratolins: A) El cep de ratolins on substituïm la seqüència RGD per RGE i vam demostrar que només s'inhibia l'adhesió a α5β1 conduint a una letalitat embrionària en la qual a més de problemes cardiovasculars es trunca l'elongació del tronc i el procés de somitogénesis. En l'actualitat treballem amb mutants condicionals RGE en cartílag per a estudiar amb un model d'osteoartritis induïda, la seua influència en la regeneració del cartílag. B) El cep FN-delta-RGD que manca dels tres aminoàcids i ens està servint per a establir que RGD és crítica, ja que els ratolins FNΔRGD mostren un fenotip letal embrionari semblant al dels ratolins deficients en FN. C) El cep amb el lloc sinèrgic no funcional (FNSyn) que es desenvolupen normalment però tenen problemes de coagulació sanguínia. Ara tenim posat el nostre focus en l'anàlisi en profunditat d'aquests ratolins en processos que estan molt vinculats a la percepció, per part de la cèl·lula, de senyals mecànics: C1) la cicatrització de ferides cutànies; C2) el desenvolupament de tumors malignes; C3) els processos de hemostasis; i C4) la regeneració muscular després d'una lesió.
3. En 3er lloc estem generant dos ceps de ratolins amb mutacions a la regió heparina II (mòduls FNIII12-14) que uneix un altre receptor cel·lular, Syndecan-4, i nombrosos factors de creixement. D'aquesta regió s'ha hipotetizado que permetria la senyalització per factors de creixement de manera cooperativa amb l'adhesió a RGD. Aquesta regió té un particular interés en l'àrea de la regeneració tissular. Nosaltres volem utilitzar-los per a estudiar la regeneració muscular.