Elena Martínez va començar la seva investigació estudiant fórmules de resolució de conflictes com l'arbitratge i la mediació, temes que encara simultània amb altres objectes d'estudi l'enfocament tingui d'alguna manera utilitat i compromís social. Es va adonar que des de la perspectiva del dret processal podia aportar molt a aquelles persones que parteixen d'una situació de debilitat, concretament el consumidor, la dona maltractada i la persona investigada en un procés penal. El Parlament Europeu està concentrant els seus esforços justament ara a ampliar la protecció d'aquests tres col · lectius de l'àmbit nacional al comunitari. La professora Martínez col · labora amb investigadors de tota la UE per contribuir amb els seus estudis a aplanar el camí als jutges en la implantació de la nova regulació transfronterera i, en definitiva, protegir millor els drets dels ciutadans europeus.
En què treballa la UE per ampliar la protecció dels consumidors?
En regular accions col • lectives europees. És un gran avanç per a la protecció dels drets dels consumidors per fer front a multinacionals o litigar contra una persona o empresa abusadora en un altre país, per exemple. A Espanya recentment hem estat testimonis del poder d'una acció col • lectiva, es tracta del litigi contra determinats bancs per la clàusula sòl que incloïen en algunes hipoteques. Gràcies al treball d'associacions de consumidors es va aconseguir condemnar aquests bancs i han hagut d'eliminar la clàusula abusiva. En casos com aquests, individualment no solem emprendre accions legals pel cost i esforç que suposen, però units centenars o milers de consumidors tenim moltíssima força. Fins ara les accions col • lectives s'han restringit al territori nacional, el que es pretén amb la nova legislació europea que s'està gestant és oferir la possibilitat d'integrar altres ciutadans europeus afectats per un abús.
Com funcionarà aquesta acció a nivell europeu?
En el marc de la xarxa noruega d'investigació ENS (Joint Committee for Nordic Research Councils for the Humanities and the Social Sciences) he analitzat com es regulen les accions col • lectives per la UE i la posició d'Espanya en aquest nou marc legal comunitari. En breu enviarem als organismes públics una obra col • lectiva amb els resultats de tots els països estudiats perquè el tinguin en consideració. L'acció s'iniciaria quan les associacions de consumidors i usuaris tinguin notícies que un nombre rellevant de ciutadans europeus s'ha vist afectat per un frau, per exemple, una publicitat il • lícita d'una gran companyia telefònica. Una associació espanyola lideraria la demanda i ho comunicaria a les seves homòlogues a la resta d'Europa per afegir a totes aquelles altres persones que també han patit l'abús. L'objectiu és litigar conjuntament perquè es retiri la campanya publicitària, perquè es resolguin els contractes signats i, finalment, perquè s'indemnitzi els afectats.
Una altra de les seves línies de treball són els actes d'investigació transnacionals, en què consisteixen?
Els actes d'investigació en el procés penal són, posem per cas, una entrada i registre d'un pis o una punxada de les comunicacions telefòniques que realitza el jutge o la policia. En uns sis mesos s'aprovarà una directiva - anomenada Ordre de Recerca Europea-per la qual un jutge a Alemanya podrà demanar a un jutge espanyol que faci una punxada telefònic per al seu cas. És a dir, serà un instrument europeu pel qual hi ha un reconeixement mutu de les decisions i l'ordre tindrà la mateixa eficàcia com si provingués d'un altre jutge espanyol. Es tracta d'una eina essencial per a la lluita contra la criminalitat organitzada transnacional com a tràfic de dones, d'òrgans, droga o delictes per Internet on la policia troba moltes fronteres per actuar, al contrari que el criminal. Serà de difícil aplicació però és una directiva molt necessària.
En quins projectes de R + D participa en aquest àmbit?
Precisament acabo de finalitzar una estada de sis mesos a la Universitat de Munic gràcies a una beca de la Fundació Alexander von Humboldt per investigar Aspectes transnacionals del Dret de prova a la Unió Europea. El treball ha consistit en un estudi comparat d'actes d'investigació realitzats d'acord amb la legislació alemanya i l'espanyola per comprovar el grau de compatibilitat que hi ha entre les dues amb la finalitat de poder intuir què passarà quan s'aprovi la Directiva esmentada. És essencial saber com funcionen els diferents sistemes perquè tinguin validesa les proves recollides en l'altre país i una persona culpable rebi el seu càstig sempre pel camí de la legalitat i el respecte dels drets fonamentals.
Sembla un gran pas. Serà possible implantar la directiva donades les diferències entre països?
És un gran repte però crec que és factible. És cert que queda un gran treball per davant perquè calen molts estudis en aquest sentit, dirigits a conèixer als nostres ordenaments veïns, però dit això, hi ha molta voluntat per part dels Estats membres i dels jutges, tot i que és veritat que alguns països tenen més interès que altres. Després, hi ha organismes a Europa encarregats d'informar els jutges de dos països que vulguin col • laborar. El problema bàsic és la manca de confiança entre els Estats i això serà essencial per garantir la col • laboració eficaç. Per combatre els problemes necessitem més Europa que es tradueix en més confiança i en la cessió de més sobirania.
Abordant ara un altre dels seus àmbits de recerca, la violència de gènere, què aportarà l'ordre europea de protecció de víctimes?
S'entén amb un cas real: una estudiant espanyola s'acaba d'anar a Suècia d'Erasmus però se sent indefensa perquè allà no serveix l'ordre de protecció contra el seu maltractador. Amb la transposició de l'ordre europea de protecció a les legislacions nacionals, això ja no passarà perquè el document tindrà validesa a tota la UE i els jutges d'aquell país hauran de posar els mitjans per protegir-la. En aquest moment va liderar un projecte del Ministeri d'Economia i Competitivitat sobre aquest instrument. Anem a enviar preguntes des dels diferents àmbits del dret processal, administratiu i policial, a jutges i magistrats d'Espanya, Suècia, Alemanya, Polònia, Itàlia, França i Regne Unit. L'objectiu és obtenir una relació de problemes i possibles solucions que donarien entre estats quan rebin una ordre de protecció d'un altre país. Al mes de maig exposarem les conclusions en un congrés internacional en col • laboració amb el Consell General del Poder Judicial i el Col • legi d'Advocats de València i publicarem un llibre blanc. Ens avancem d'aquesta manera als legisladors que tenen fins a principis de 2015 per adaptar les seves legislacions nacionals.
L'ordre europea de protecció, d'altra banda, obligarà a desenvolupar una legislació en matèria de violència de gènere a tots aquells Estats que encara no la tinguin. En entrar un instrument obligatori via europea, els països que encara neguen l'existència de maltractament contra la dona en el seu territori hauran de regular-lo i això donarà pas a la possibilitat de denunciar ia l'elaboració d'estadístiques. És l'única manera d'homogeneïtzar la situació a la UE, en la mesura del possible, tenint en compte les nostres diferències.
En quina situació es troba Espanya respecte a l'aplicació de la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, aprovada el 2004?
Espanya ha estat capdavantera en el tema de la protecció de la dona que ha patit violència per part de la seva parella. Molts països han demanat que contem com ho hem aconseguit, fins i tot el Regne Unit ha incorporat certs aspectes a la seva legislació. La nostra llei es va aprovar per unanimitat al Parlament - cosa poc habitual -, declarava per primera vegada que la violència de gènere era un assumpte de l'esfera pública, i va posar una increïble quantitat de mitjans a disposició dels aplicadors de la llei. Lamentablement, ha trobat moltes reticències en el camí, fins i tot per part d'alguns jutges que, d'alguna manera, argumenten que la llei afavoreix massa a la dona i que el gènere no hauria d'estar en el codi penal, sense observar que el que s'ha introduït és el principi d'igualtat.
A més, en el moment actual s'ha retallat en programes de prevenció i els jutjats disposen de menys mitjans materials i personals per atendre aquests problemes. A causa de la crisi econòmica, les víctimes tenen por de quedar al carrer i baixa el nombre de denúncies. A això se suma la Llei de Taxes Judicials que atempta contra el principi d'igualtat.
Quins aspectes estudia de la violència de gènere?
Com a membre del grup MEDARB de la Universitat de València, participo en el projecte liderat per Silvia Barona sobre arbitratge i mediació Peces essencials en el model de Justícia al segle XXI on analitzo la mediació en el procés penal en concret a la violència de gènere. La mediació és una negociació entre parts en igualtat de condicions que, amb ajuda d'un tercer, resolen el conflicte i arriben a una solució acceptada per tots dos sense haver d'acudir al jutjat. El problema és que a la violència de gènere partim de la desigualtat i per aquest motiu està prohibida la mediació. No obstant això, estan sorgint determinades veus que pensen que amb el temps, un cop s'interioritzi la idea de la igualtat en la nostra societat, es podrà distingir entre víctimes perquè algunes sí que seran capaços de seure a negociar perquè al primer cop han denunciat. La negociació no és per reconciliar sinó per restablir pacíficament les seves vides.
La tutela judicial contra la violència de gènere és la meva línia d'investigació més extensa. He liderat diversos projectes de recerca i per la meva feina vaig rebre el Premi IDEA de la Fundació Ciutat de les Arts i les Ciències de la Generalitat Valenciana. En el marc d'aquesta línia dirigeixo el Centre d'estudis multidisciplinars en Violència de Gènere i el Màster Universitari en Dret i Violència de Gènere . Es tracta d'un curs especialitzat dirigit a tots els aplicadors de la llei davant un acte de violència de gènere: policies, jutges i advocats. És essencial una formació adequada perquè, encara que aquest delicte en aparença és senzill - sabem qui maltracta a qui i els motius -, en realitat és tremendament difícil de resoldre pel llaç afectiu que existeix entre víctima i maltractador. Actuem amb jutjats, amb el Centre Penitenciari de Picassent i amb el Punt de Trobada Familiar i hem signat convenis amb institucions implicades com el Consell General del Poder Judicial, el Col • legi d'Advocats de València i ara també amb la Policia Local.
¿Estudien els efectes de l'actuació dels mitjans de comunicació davant notícies de violència de gènere?
En el grup investigador ha dues persones dedicades a estudiar el paper dels mitjans de comunicació a l'hora de sensibilitzar i prevenir actes de violència de gènere perquè, si no es donen bé les notícies, poden portar a que es multipliquin els casos perquè aquestes persones busquen protagonisme, suport social. Actualment hi ha dues postures oposades, els qui estan a favor i els que estan en contra de la regulació dels mitjans. Des del nostre punt de vista creiem que s'hauria de crear un protocol d'actuació per evitar crear alarma social, tractar el tema amb rigor i no victimitzar a la víctima. Com en el cas dels suïcidis, cal evitar crear un efecte crida. De fet, en un treball realitzat pel nostre grup, observem que hi ha moltes possibilitats que es repeteixi el modus operandi d'un delicte de violència de gènere publicat en premsa. Necessitem una regulació i un compromís per part dels mitjans.
Llista d'enllaços:
