Fernando González, Departament de Genètica i Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, Parc Científic de la Universitat de València
Els virus representen els organismes més diferents i més diversos entre tots els que habiten el planeta Terra. Van ser els últims a descobrir-se, com a grup, i cada dia ens mostren noves característiques i propietats abans inimaginables. Alguns virus són causa d’algunes de les més terribles malalties que pateix l’espècie humana i d’altres són responsables de malalties tan comunes que a penes els prestem atenció, com el refredat comú o la grip. Al llarg d’un any, són milions les persones que moren a tot el món a causa d’una infecció vírica i les despeses que ocasionen als sistemes sanitaris mundials són astronòmiques.
Però, a més de tot això, els virus tenen una capacitat evolutiva inigualable: són capaços de canviar tan ràpidament que les diferències acumulades entre els virus aïllats d’una persona infectada pel virus de la SIDA al llarg d’uns pocs mesos d’infecció són equivalents a les que separen els humans dels gats o dels gossos. Aquesta capacitat d’evolució explica moltes de les dificultats que troba la medicina per controlar la infecció o trobar una vacuna contra la SIDA. La velocitat d’evolució també ens permet reconstruir la història dels virus en temps real. Per exemple, podem traçar l’origen de la SIDA a uns virus comuns en ximpanzés que van tenir èxit en saltar a la nostra espècie fa poc més de cent anys. També podem fer servir les mateixes eines d’anàlisi per demostrar si els virus aïllats de pacients afectats per un brot d’una malaltia vírica, com ara l'hepatitis C, tenen un mateix origen o no: això es justament el que vam fer a l’hora d'analitzar els virus en el “cas Maeso” i es va demostrar que aquesta persona era la font comuna d’infecció de 275 dels seus pacients, però que no era culpable de la infecció d’un altre grup de persones. L’aplicació de la teoria de l’evolució a l'estudi dels virus ens mostra les seues grans possibilitats en aspectes pràctics, i també com a teoria central de la biologia.
Estimulant les vocacions científiques és un projecte de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València, que compta amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología i el Ministerio de Economía, Industria y Competitividad.