Molt més que un TFM: una publicació científica d'impacte i socialment compromesa

  • Jaime Escribano Pizarro
  • 19 de gener de 2026
Image de la noticia

Paula Vicente, egressada del nostre màster, publica, al costat de la seua tutora de TFM, un estudi en Quaderns de Geografia sobre l'impacte de la DANA d'octubre de 2024 en la qualitat de l'aire a València i l'Horta Sud, evidenciant riscos postinundació

Des de la direcció del Màster Universitari en Tècniques per a la Gestió del Medi Ambient i del Territori (TGMAT) de la Universitat de València volem compartir una excel·lent notícia que reflectix el potencial formatiu i investigador del nostre títol oficial. Una de les nostres egressades, Paula Vicente, juntament amb la seua tutora de TFM, la Dra. María José López García, han publicat part del seu Treball Fi de Màster (TFM) en la revista Quaderns de Geografia, en l'últim número monogràfic dedicat a la DANA. L'article porta per títol Diagnòstic i cartografia de la qualitat de l'aire a la ciutat de València. Impacte de la inundació de 29 d'octubre de 2024.

En el treball s'analitza l'impacte causat per la inundació del 29 d'octubre de 2024 en la qualitat de l'aire de la ciutat de València i dels municipis de l'Horta Sud durant els mesos posteriors a l'esdeveniment. A partir d'un enfocament comparatiu temporal (anys 2023 i 2024) i espacial (xarxa urbana i municipis més afectats), en el estudi s'evidencia com la població de les zones més impactades va estar exposada a concentracions molt elevades de partícules en suspensió, especialment les més gruixudes (PM10), durant novembre i desembre de 2024. En diversos dies es van registrar valors que van superar entre tres i cinc vegades els llindars recomanats per l'OMS, prolongant-se esta situació durant setmanes després de la inundació.

En el estudi es pren com a base les dades registrades per la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica de la Generalitat Valenciana, incorporant tant la informació de les 12 estacions fixes de la ciutat de València com a mesuraments en municipis de l'Horta Sud especialment afectats. A partir d'estes dades, les autores elaboren un diagnòstic detallat de la qualitat de l'aire mitjançant l'anàlisi de partícules en suspensió (PM2.5 i PM10) i diòxid de nitrogen (NO₂), secundant-se en tècniques de tractament estadístic i interpolació espacial per a generar cartografia temàtica de distribució de contaminants.

Els resultats mostren que, si bé els valors mitjans registrats en 2023 i 2024 complixen amb la normativa actualment vigent, més de la mitat de les estacions superen ja els nous llindars recomanats per l'OMS (que seran d'obligat compliment en 2030), la qual cosa planteja importants reptes d'adaptació per a la planificació urbana i la gestió ambiental. Així mateix, l'episodi post-inundació posa en relleu com els llots depositats i la remoció de terres associada a les labors de neteja i reconstrucció incrementen significativament les concentracions de partícules en suspensió, especialment les PM10, generant un risc afegit per a la salut pública.

El treball conclou en la necessitat d'extremar la vigilància i el control de la qualitat de l'aire en els dies posteriors a esdeveniments d'inundació, incorporant esta dimensió en els protocols de gestió post-desastre i en la planificació territorial preventiva.

 

Una investigació que reflectix plenament la formació d'avantguarda del máster

 

Este article és un exemple clar de com els continguts del nostre máster es traduïxen en investigació aplicada i socialment rellevant. La investigació integra competències que formen part nuclear del pla d'estudis:

  1. Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) i cartografia temàtica, per al tractament, interpolació i representació espacial de dades ambientals.
  2. Anàlisi del medi físic i diagnòstic ambiental, orientat a la interpretació integrada de processos naturals i antròpics.
  3. Avaluació ambiental i gestió territorial, aplicades a un context metropolità complex.
  4. Treball amb bases de dades oficials i normativa ambiental, fonamental per a l'exercici professional en administracions públiques i consultoria.

El resultat demostra com el TFM pot convertir-se en una publicació científica d'impacte, evidenciant la capacitat del màster per a formar perfils tècnics i científics altament qualificats.

 

El lideratge científic de María José López García

 

La Dra. María José López García és professora del àrea de Geografia Física en el Dpt. de Geografia de la Universitat de València, i compta amb una sòlida trajectòria investigadora en l'àmbit de l'anàlisi ambiental, la teledetecció i els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) aplicats a l'estudi del Canvi Global en entorns mediterranis.

Amb una àmplia producció científica, participació en projectes competitius i experiència en direcció de treballs d'investigació, aporta al màster un enfocament metodològic rigorós i actualitzat. La seua trajectòria garantix que l'alumnat treballe amb ferramentes avançades i amb problemes reals, connectant docència i investigació de manera directa.

 

Projecció professional de Paula Vicente

 

La publicació d'este treball posa de manifest l'alt nivell competencial aconseguit per Paula Vicente després del seu pas pel màster. La capacitat per a manejar bases de dades ambientals complexes, interpretar normativa europea, aplicar tècniques d'anàlisi espacial i elaborar cartografia diagnòstica són competències directament transferibles a àmbits com: i) consultoria ambiental, ii) planificació territorial, iii) avaluació de riscos, iv) gestió pública ambiental, i v) investigació aplicada. El fet que el seu TFM haja derivat en una publicació científica demostra el potencial del títol tant per a la inserció professional com per a la continuïtat en estudis de doctorat.

 

Investigació d'avantguarda i plena actualitat

 

L'estudi connecta amb debats centrals que actualment guien les accions de recuperació en la zona afectada per la DANA del 29-O:

  1. Adaptació al canvi climàtic i gestió d'esdeveniments extrems.
  2. Qualitat de l'aire urbà i salut pública, en el marc dels nous estàndards europeus més restrictius.
  3. Gestió ambiental post-catàstrofe, un àmbit emergent que requerix perfils tècnics capaços d'integrar dades, cartografia i normativa.
  4. Transició ecològica i resiliència urbana, eixos estratègics en la planificació territorial contemporània.

La combinació d'anàlisi espacial avançada, avaluació normativa i enfocament territorial situa esta investigació a la frontera del coneixement aplicat a la gestió ambiental. Este assoliment acadèmic confirma que el nostre màster forma professionals capaços d'afrontar els grans reptes ambientals actuals amb rigor científic, competència tècnica i compromís social.

Imatges: