Un equip d'investigadors de la Unitat de Neurobiologia Molecular de la ERI BIOTECMED de la Universitat de València, dirigits per la catedràtica de Biologia Cel·lular Isabel Fariñas, acaba de publicar en la revista 'Nature Cell Biology' els resultats d'un treball que podria llançar llum sobre el programa normal d'activació de les cèl·lules mare del cervell adult per produir noves neurones al llarg de tota la vida.

Els nostres teixits es renoven constantment gràcies a les cèl·lules mare, que generen noves cèl·lules per substituir les cèl·lules velles. Aquestes cèl·lules mare es localitzen en ubicacions molt concretes dins dels teixits, que es coneixen com microambients o nínxols i en els quals les cèl·lules mare es relacionen amb altres tipus de cèl·lules. Encara que la regulació d'aquestes interaccions cel·lulars és poc coneguda en general, les cèl·lules mare del cervell adult estan adherides a altres cèl·lules del seu nínxol per una proteïna d'adhesió cel·lular anomenada N-cadherin, que actua com a lligam. En aquest estudi, realitzat en ratolins, s'ha demostrat que existeix una proteïna, anomenada MT5-MMP, que és capaç de tallar aquest lligam tot alliberant les cèl·lules mare del control del nínxol. “El treball ens permet conèixer millor les relacions entre les cèl·lules mare i el seu entorn i identifica dianes moleculars sobre les quals poder actuar per potenciar l'activació d'aquestes cèl·lules durant la renovació dels teixits o en processos regeneratius”, diu Eva Porlan, primera autora del treball. 

“D'altra banda, és important tenir en compte que l'activació descontrolada de les cèl·lules mare pot donar lloc a tumors”, explica Fariñas. “Per això, aquest treball està vinculat a altres aspectes de la nostra investigació orientats a la comprensió de com es controla l'activació normal de les cèl·lules mare, a fi de trobar solucions terapèutiques a la formació de tumors causats per la pèrdua d'aquest control” conclou. 

Amb tot això, la neurobiologia desenvolupada a Universitat de València aporta, una vegada més, noves dades a l'estudi i avanç de la medicina regenerativa, un camp de la ciència que busca solucions terapèutiques basades en les cèl·lules mare per a processos degeneratius, com poden ser l'Alzheimer o el Parkinson.

Aquesta investigació apareix publicada en el número de juliol de la prestigiosa revista científica Nature Cell Biology, on l'equip de la Universitat ha comptat amb la col·laboració dels equips d’Antonella Consiglio de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), de Carlos López-Otín de la Universidad de Oviedo, i de Robert Kypta del CIC bioGUNE de Bilbao.

L'equip de Fariñas pertany a la Unitat de Neurobiologia Molecular del Departament de Biologia Cel·lular i Parasitologia i a la ERI de Biotecnologia i Biomedicina de la Universitat, al Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa en Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED) i a la RETIC de Teràpia Cel·lular de l'Institut de Salut Carlos III, i és grup Prometeu d'excel·lència de la Generalitat Valenciana.

Artícle de referència:

Porlan E, Martí-Prado B, Morante-Redolat JM, Consiglio A, Delgado AC, Kypta R, López-Otín C, Kirstein M, Fariñas I. 

MT5-MMP regulates adult neural stem cell functional quiescence through the cleavage of N-cadherin.

Nature Cell Biology, 2014.