L’acte d’obertura ha marcat una fita en concentrar el nombre més gran de doctors i doctores, amb el tradicional vestit acadèmic, en una multitudinària comitiva, a més d’una àmplia representació de la societat valenciana i una nodrida representació de la Universitat de València, amb anteriors rectors i rectora, deganes i degans de les facultats, responsables d’instituts d’investigació i departaments, directores i directors i responsables de serveis universitaris, així com representants de l’estudiantat.

L’acte d’obertura del curs acadèmic ha començat amb l’entrada de la comitiva acadèmica i la interpretació del Veni Creator per l’Orfeó Universitari. A continuació, el rector de la Universitat de València, Juan Luis Gandía, ha obert la sessió.

En el seu primer discurs d’obertura de curs, el rector ha reivindicat la Universitat de València com una institució pública, autònoma i democràtica, al servei de la societat. Ha subratllat que les seues missions -la docència, la investigació i el seu compromís actiu amb el benestar i el progrés de la societat-, exigeixen un “finançament suficient i previsible”. En aquest sentit, ha valorat l’Instrument de Programació i Finançament Plurianual 2026-2029 com un avanç, però n’ha reclamat el desplegament efectiu i recursos suficients per a atendre tant les obligacions ordinàries com les necessitats singulars de les universitats públiques.

Gandía ha reivindicat amb claredat el compromís de la Universitat de València amb l’educació pública i ha recordat que el Consell de Govern va aprovar el passat 9 de juny, per unanimitat, una declaració institucional “en suport de les reivindicacions de la comunitat educativa i en defensa de l’educació pública”. El rector ha assenyalat que defensar la universitat pública implica també defensar el conjunt del sistema educatiu públic i garantir les condicions que permeten desenvolupar les seues missions. En aquest context, ha expressat la seua preocupació pels canvis plantejats en la Inspecció Educativa i ha advertit que no haurien de “condicionar l’exercici de la docència, provocar autocensura o situar el professorat sota sospita”.

La política científica també ha ocupat un lloc central en el discurs. El rector ha destacat que la investigació forma part de la mateixa funció docent de la universitat i ha reclamat estabilitat per als equips, suport a les carreres dels joves investigadors i investigadores i recursos per a actualitzar les infraestructures científiques. També ha assenyalat la necessitat de reduir les càrregues administratives que resten temps a la investigació, la docència i la transferència de coneixement, i d’obtindre recursos en els àmbits nacional i internacional per a participar en projectes competitius d’investigació. A això ha unit la necessitat d’afrontar el relleu generacional del personal universitari.

D’altra banda, el nou curs incorpora l’articulació de noves estructures i de planificació institucional. El rector ha anunciat la posada en marxa del Pla Estratègic 2027-2032, elaborat amb participació de la comunitat universitària, i ha situat l’estudiantat en el centre de la vida universitària amb la creació de l’Observatori de l’Estudiantat i el reforç dels seus òrgans de participació. També ha avançat la implantació del vot electrònic i l’elaboració d’un marc institucional davant dels reptes que planteja la intel·ligència artificial en la docència i la investigació, entre altres qüestions. 

La primera opció del sistema universitari valencià

La secretària general de la Universitat de València, María José Aradilla, ha presentat l’extracte de la memòria corresponent al curs acadèmic 2025-2026, un balanç que recull les principals actuacions de la institució durant el darrer exercici. Amb més de 46.000 estudiants, 56 titulacions i 13 dobles titulacions, entre altres dades, la Universitat de València es consolida com la primera opció per a l’alumnat que ingressa al sistema universitari públic valencià. Així mateix, la institució ha recordat que és un referent internacional en recerca, programes de mobilitat i igualtat, i ha posat de relleu les fites esportives i culturals aconseguides, les quals es poden consultar íntegrament al web de la Secretaria General.

D’altra banda, La professora Pilar Serra ha impartit la lliçó magistral de l’acte, titulada ‘Neuroplasticitat, funció i qualitat de vida: la fisioteràpia neurològica de precisió’.

Durant la seua intervenció, Serra ha reflexionat sobre el canvi de paradigma en la rehabilitació neurològica: davant de l’antic model basat en el repòs i la reducció de l’espasticitat, l’evidència científica ha demostrat que el sistema nerviós manté la capacitat de reorganització durant tota la vida. La neuroplasticitat permet crear i modificar connexions neuronals mitjançant estímuls adequats, especialment a través d’una rehabilitació intensiva, específica i orientada a tasques. A partir d’aquest coneixement, Serra defensa una fisioteràpia neurològica de precisió, individualitzada i orientada a recuperar la màxima funcionalitat i autonomia. Per a fer possible aquesta atenció, Serra reclama reforçar la fisioteràpia en el sistema públic i assenyala que a la Comunitat Valenciana hi ha un fisioterapeuta d’Atenció Primària per cada 26.830 habitants, “una dotació que contrasta amb la necessitat creixent de serveis de rehabilitació que assenyala l’OMS”.

La secretària autonòmica d’Universitats, Esther Gómez, ha intervingut en representació de la Generalitat Valenciana. En el seu discurs, Gómez ha subratllat la fortalesa de la Universitat de València. El Rànquing de Xangai de 2026 la situa entre les quatre-centes millors del món, com a quarta d’Espanya i primera de la Comunitat Valenciana. Ha assenyalat també que la principal de la legislatura és l’Acord Pluriennal de Finançament 2026-2029, subscrit per unanimitat a l’octubre de 2025 amb les cinc universitats públiques, un pacte que no s’assolia des de 2010.

Entre altres dades, ha recordat el pressupost de la Generalitat per a 2026: més de 1.097 milions d’euros en transferències ordinàries a tot el sistema universitari públic, la qual cosa representa un increment del 33 % respecte a 2023 i la dotació més alta de la història, a la qual se sumen 40 milions per a rebaixar taxes de matrícula i fons del programa María Goyri per a incorporar 707 professors ajudants doctors cofinançats amb el Ministeri. En aquest escenari, “la Universitat de València és la institució que més destaca en competir i guanyar: durant 2025, els seus investigadors van presentar més de 2.100 sol·licituds a les convocatòries de la Generalitat i van obtindre quasi 1.000 ajudes per més de 27 milions d’euros, de manera que pràcticament una de cada dues peticions concedides va ser per a la UV”.

La ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, ha animat així mateix a no caure en la “solastàlgia”, entesa com la tristesa o la sensació de pèrdua davant el deteriorament d’allò que considerem propi, i ha reivindicat la necessitat d’actuar per preservar i reforçar el sistema públic. Morant ha denunciat que, en l’última dècada, el finançament de les universitats públiques ha crescut tot just un 5 %, davant del 127 % de les privades. Així mateix, ha recordat que en els últims 25 anys no s’ha fundat cap institució pública, davant de les 30 privades creades durant aquest període. Al seu parer, l’escassetat de places públiques, amb notes de tall superiors als 12 punts, obliga molts joves a assumir el cost d’una matrícula privada o a renunciar a les seues vocacions. Morant ha tancat la seua intervenció amb una ferma defensa de la igualtat d’oportunitats.

En finalitzar la seua intervenció, Juan Luis Gandía ha declarat oficialment obert el curs acadèmic 2026-2027 de la Universitat de València.

La cerimònia ha conclòs amb la interpretació del Gaudeamus Igitur a càrrec de l’Orfeó Universitari de València.

Un acte acadèmic amb més de cinc segles de tradició

A la Universitat de València aquest acte se celebra des de la seua creació l’any 1499 i té lloc a l’històric Paranimf de l’edifici fundacional de la UVEG, actualment Centre Cultural La Nau, al cor de la ciutat de València. El Paranimf és un espai emblemàtic del segle XVII, reformat en el segle XIX i adaptat a les últimes tecnologies.

Es tracta d’un acte solemne perquè les persones amb la condició acadèmica de doctorat conformen la comitiva abillada amb el tradicional vestit acadèmic. A més, durant l’acte, que segueix el tradicional cerimonial universitari, s’imparteix una lectiu (lliçó magistral) que ofereix una visió sobre l’estat d’una matèria objecte d’investigació a la Universitat de València. Aquesta lliçó s’encarrega a un professor o professora per part del centre (facultat o escola) que assumeix aquesta responsabilitat, per torn rotatori.

Las classes començaran el pròxim dilluns

Les titulacions de la Universitat de València iniciaran les classes aquest dilluns, 14 de setembre. Enguany, un total de 36.885 estudiants cursen algun grau o doble grau, una xifra a la qual se sumaran les persones matriculades en postgraus oficials i títols propis -6.654 en aquests moments, un nombre que s’incrementarà en les pròximes setmanes-, a més de l’estudiantat de doctorat.

Així mateix, s’han incorporat recentment 2.217 estudiants Erasmus, als quals s’afegiran pròximament 101 del Programa Internacional i 251 del programa SICUE. Amb aquestes dades, la Universitat de València es reafirma com la primera opció per a l’alumnat que ingressa al sistema universitari públic valencià i es manté al capdavant dels programes de mobilitat.