Francisco Coll, exmembre de l’Orquestra Filharmònica UV, Premi Nacional de Música 2025

El compositor i director Francisco Coll, exmembre de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València (OFUV), ha sigut reconegut amb el Premi Nacional de Música 2025, en la modalitat de Composició, que atorga el Ministeri de Cultura del Govern espanyol. Durant la seua etapa formativa, Coll va ser trombonista de l’OFUV.

25 de september de 2025

Francisco Coll. FOTO: Ministeri de Cultura.
Francisco Coll. FOTO: Ministeri de Cultura.

Segons informa el Ministeri de Cultura en un comunicat, el jurat dels Premis Nacionals de Música 2025 ha atorgat el guardó a Francisco Coll “per la seua capacitat per a trobar una veu pròpia ancorada en els arrels de la cultura espanyola, en la qual s’uneixen l’avantguarda i la tradició, i marcada per un característic lirisme, que li ha permés connectar amb un ampli espectre de públic”.

Francisco Coll assenyala haver rebut el Premi Nacional “amb sorpresa” i, al seu torn, afirma sentir-se “molt agraït al jurat que ha decidit atorgar-me el guardó”, el qual brinda a “totes aquelles persones que m’heu donat suport i acompanyat durant tots aquests anys”.

Aquest jurat ha posat en valor que al llarg del 2024 Coll ha estrenat obres destacades com el ‘Concert per a Violoncel’ interpretat per Sol Gabetta en els BBC Proms londinencs o ‘Ciutat sense somni’, per a piano i orquestra, estrenada al Regne Unit per Javier Perianes i la London Philarmonic Orquestra. “Les seues obres han sigut interpretades per formacions tan destacades com la Filharmònica de Los Angeles, la Simfònica de Llucana o la London Sinfonietta”, afegeix.

La seua opera prima per a l’OFUV, ‘Aqua cinerea’, “va encendre la flama”
Francisco Coll García (València, 1985) va estudiar en els Conservatoris de València i Madrid. Durant la seua etapa formativa, va ser trombonista de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, agrupació universitària que va estrenar la seua primera obra simfònica, ‘Aqua cinerea’. “Va ser una obra que vaig escriure a petició de Cristóbal Soler per a l’Orquestra de la Universitat quan jo encara era membre actiu com a trombonista i el propi Soler la va estrenar al Palau de la Música de València”, conta Coll.

En finalitzar el concert, explica, va rebre la gravació del directe, que va utilitzar com a carta de presentació per a Thomas Adès. “Li va impressionar tant que em va convidar a Londres a estudiar amb ell en privat”, recorda. Així que, formar part de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat sota la batuta de Cristóbal Soler -el llavors director titular- i estrenar la seua Opus 1 al Palau de la Música de la ciutat “va ser com encendre la flama”.

En aquest sentit, reconeix: “Els anys que vaig passar en l’Orquestra de la Universitat de València van ser crucials per al meu desenvolupament com a músic, no sols ja com a trombonista, sinó com a compositor… Jo sempre dic que el meu millor llibre d’orquestració va ser el meu pas per l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, ja que cada assaig amb Cristóbal Soler era una revelació”.

Thomas Adès i les principals orquestres del món
Va ser en 2008 quan Francisco Coll es va traslladar a Londres per a treballar amb Thomas Adès (del qual ha sigut el seu únic alumne fins a la data) i amb Richard Baker a la Guildhall School of Music and Drama, becat per l’Institut Valencià de la Música i per la Guildhall Trust. Allí va obtindre el màster en composició amb distinció i l’Ian Horsburgh Memorial Prize per la millor obra de postgrau.

Les principals orquestres i conjunts del món han interpretat les seues obres, com l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg, la Filharmònica de Los Angeles, l’Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham, l’Orquestra Simfònica de Llucana i l’Ensemble Modern, entre altres. La seua música s’ha escoltat en destacats festivals i nombrosos instrumentistes han fet seues les seues composicions.

En 2019, es va convertir en el primer compositor a rebre el Premi Internacional de Música Clàssica (ICMA) i tres anys més tard va ser distingit amb el Premi d’Orquestra i el Premi de Música Contemporània pel seu disc monogràfic ‘Portrait’.

En aquests moments, està finalitzant la seua pròxima obra per a Kirill Gerstein, un concert per a piano amb Simon Rattle al capdavant i amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera, que veurà la llum en març de 2026 i que arribarà en abril a Espanya de la mà de Gerstein amb Thierry Fischer i l’Orquestra Simfònica de Castella-Lleó.

L’Orquestra Filharmònica UV compleix 30 anys
L’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, que va acollir part de l’etapa formativa de Francisco Coll com a trombonista, celebra en 2025 el seu 30é aniversari, en el qual s’emmarca una programació que des de principi d’any s’ha dedicat a la recuperació cultural postdana a València i que continua amb importants i tradicionals concerts en aquesta segona part de l’any, entre aquests, el concert d’obertura del curs acadèmic 2025-2026 previst el pròxim 21 d’octubre al Palau de la Música de València i el Concert de Nadal de la Universitat de València el 19 de desembre.

L'Orquestra de la Universitat va tocar les seues primeres notes el 1995 sota la direcció de Cristóbal Soler, a qui van succeir com a directors titulars Beatriz Fernández Aucejo i Hilari Garcia Gázquez. Des del seu naixement, l’Orquestra ha realitzat més de 330 concerts en els quals ha interpretat 400 obres, en una ferma aposta per la música i la cultura valenciana, atorgant un espai molt especial a autores, autors i obres musicals pròpies, així com tot el seu suport a la innovació mitjançant la interpretació sistemàtica d’obres de nova creació d’autoria valenciana.

Durant aquests 30 anys, més de 1.440 músics s’han format en els faristols de l’OFUV –entre ells, l’últim Premi Nacional de Música en la modalitat de Composició–, mostra del seu segell com a orquestra jove la plantilla de la qual manté una mitjana d’edat de 20 anys.

A més del nou Premi Nacional de Música, l’Orquestra de la Universitat ha sigut bressol de músics i músiques professionals que es troben desenvolupant la seua carrera en agrupacions destacades de tot l’Estat espanyol, així com en prestigioses orquestres internacionals, com la Deutsche Opper, Tonnhalle o Lausanne, entre altres.

D’exmembres de l’OFUV, per exemple, sobreïxen també en el mapa internacional Amparo Edo, cap del departament de composició de la Berkeley a Boston, o David Moliner, entre altres, les obres dels quals han sigut estrenades per les orquestres més importants del món.

L’Orquestra UV també és viver de reconeguts directors en l’actualitat, com el mateix Hilari Garcia, Beatriz Fernández Aucejo -primera dona directora d’orquestra universitària a Espanya i guardonada dins i fora del país- o Mario Torres, recentment nomenat director assistent del Cor de la Generalitat Valenciana.

Així doncs, la formació activa en interpretació orquestral és una de les principals característiques de l’OFUV, abordant durant tres dècades més de 250 hores lectives en cada curs acadèmic, i treballant en projectes didàctics per a acostar la música a tots els públics des d’una visió dinàmica, atractiva i rigorosa, i a través de concerts didàctics i concerts-cursos formatius per a professorat, públic adult i escolars.

Una altra gran xifra que maneja aquesta jove orquestra és la mobilització de públic anual, sent més de 8.500 persones les que gaudeixen dels seus concerts cada any. Des que es va fundar, l’Orquestra ha actuat en les principals sales de ciutats espanyoles, com Barcelona, Saragossa o Lleó, i en auditoris internacionals a Viena i Salzburg (Àustria), Belfort (França) i Ljubljana (Eslovènia).

L’Orquestra, a més, ha sigut promotora de la creació de la Xarxa d’Orquestres Universitàries Espanyoles (SINERGIA) que engloba més de 20 orquestres universitàries; i, així mateix, ha establit llaços amb Europa mitjançant projectes, com Eramus+ Meets, on va participar com a sòcia en 2021 i 2022, i FORTHEM+music per a la connexió de les orquestres de l’aliança FORTHEM d’universitats.

L'OFUV és, en definitiva, un dels projectes culturals més vitals i amb major projecció de la Universitat de València, convertint-se així en model i ambaixadora cultural dels sabers.

Other News