El 64% de joves amb discapacitat tria la UV per a cursar estudis universitaris a la Comunitat

La Universitat de València es manté al capdavant en matèria d’atenció a la discapacitat, un aspecte que recull en el seu ideari i que forma part de les polítiques institucionals de l’Acadèmia. L’objectiu, com ha assenyalat en diverses ocasions la rectora, Maria Vicenta Mestre, és avançar “en el camí cap a la construcció d’una Universitat inclusiva, igualitària i justa perquè el més important som les persones; i la igualtat d’oportunitats no és un favor, és un dret de totes les ciutadanes i tots els ciutadans”.

D’acord amb l’últim Estudi sobre la Inclusió de Persones amb Discapacitat en el Sistema Universitari Espanyol, presentat per Fundació Universia el 2023, la Comunitat Valenciana registrava 1.767 estudiants amb discapacitat, dels quals 1.131 estaven matriculats a la Universitat de València, és a dir, el 64% d’aquest col·lectiu havia triat la UV per a realitzar els seus estudis superiors.

Una xifra que se situa en el curs 2021-2022, però que en el 23-24 havia incrementat fins als 1.352, d’acord amb les dades aportades per UVdiscapacitat, el Servei per a la Integració de les Persones amb Discapacitat de la Universitat de València. Segons la seua darrera memòria (2024), l’augment d’alumnat amb discapacitat a la UV és d’un 21,6% en cinc anys, passant de les 1.060 matrícules en 2020 a les més de 1.300 en 2024.

Aquesta informació s’emmarca dins d’un context universitari nacional en què, segons la radiografia d’Universia, més de 22.000 estudiants amb discapacitat s’incorporen a la universitat espanyola: prop de l’1,6% del total.

Així doncs, la Universitat de València torna a presentar el nombre més elevat de matrícules a tot Espanya: un apunt crucial que determina el seu lideratge, el qual fa de la UV matriu i exemple del sistema universitari espanyol quant a treball i gestió cap a la inclusió plena.

Des d’UVdiscapacitat, es desenvolupen diversos programes adreçats tant a l’estudiantat com al professorat i personal investigador (PDI), i al personal tècnic de gestió, administració i serveis (PTGAS) -aquests dos darrers col·lectius van ser integrats en les polítiques d’inclusió per primera vegada en la història universitària espanyola per la Universitat de València-. Són línies de treball inclusives específiques i adaptades a les necessitats de cada membre de la comunitat universitària que en 2024 suposava una població de 1.632 persones.

Aquests programes aborden l’assessorament psicoeducatiu directe i individualitzat -més de 650 adaptacions i atenció a 58 estudiants Erasmus incoming, 16 outgoing i 305 no universitaris (EBAU), entre uns altres-; accions d’equiparació d’oportunitats que faciliten l’accessibilitat a les classes -amb intèrpret de llengua de signes, per exemple, o suport físic, als exàmens, a l’aula, etcètera-; activitats de sensibilització, formació i voluntariat -com les Jornades de la Universitat per la Inclusió-; l’accessibilitat universal perquè la UV esdevinga un entorn on es potencien les capacitats de totes les persones que hi interactuen -destaca la seua implantació a les biblioteques d’Humanitats Joan Reglà i d’Educació María Moliner-; i mesures integradores del PDI i el PTGAS, que s’afegeixen a les de l’estudiantat.

A aquesta tasca se suma, d’altra banda, la d’UVocupació per a l’orientació i la inclusió sociolaboral del talent universitari, destacant enguany l’índex d’inserció que, fins a la data, se situa en el 31% de les persones ateses en el servei que gestiona Fundació ADEIT, integrat en el Vicerectorat de Formació Permanent, Transformació Docent i Ocupació.

Crònica de les Jornades de la Universitat per la Inclusió 2025
Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, declarat per les Nacions Unides el 3 de desembre, la Universitat de València, a través d’UVdiscapacitat, ha organitzat un seguit d’activitats al llarg de quatre dies que arrancaven dilluns dia 1 amb la participació de Fundación Asindown per a reflexionar sobre els nous reptes en l’educació i Fundación Adecco que va abordar l’activitat professional accessible per a les persones amb discapacitat.

Dimarts dia 2, el matí va estar dedicat a l’anàlisi de la situació que enfronten les famílies amb fills i filles diagnosticades amb TEA. De la mà de Música per l’Autisme, la Facultat de Psicologia i Logopèdia va acollir la projecció del documental ‘Quiero ser cebra’, que s’endinsa en el “poder terapèutic de la música” per a tractar i avançar en el progrés cognitiu i social de les persones amb autisme.

Aquest audiovisual va servir per a posar sobre la taula un debat que no sol contemplar-se: Què ocorre o com s’enfronten les famílies a l’educació dels seus fills i filles quan l’autisme és un aspecte més de la malaltia que pateixen? Sembla que resta molt per fer i que l’accés als tractaments públics encara presenta moltes barreres com és el cas del fill de Raquel a qui, amb una malaltia invisible -que té una incidència inferior a la d’una malaltia rara-, no se li han permés tractaments o teràpies públiques.

Va arreplegar el relleu la sessió de la vesprada que anà a càrrec del professor Manuel Martín, en representació de la Fundació Mira’m, per a parlar a l’estudiantat universitari sobre el diagnòstic i les necessitats en educació que requereixen les persones amb TEA. La seua experiència, com a docent i com a membre actiu de la Fundació, va resultar exemplificant per a comprendre el dia a dia al qual li planten cara tant les persones diagnosticades com experts i terapeutes.

El 3 de desembre
En el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, l’activitat començà amb la instal·lació del Fòrum Inclusiu, un esdeveniment anual que convoca en un espai de la Universitat de València desenes d’associacions, ONG i entitats especialitzades. Enguany, ha estat l’escenari els exteriors dels aularis I i III, on s’han reunit 11 entitats.

Pel matí, a més, s’ha presentat la Guia d’actuació davant conductes suïcides en estudiantat, dirigida pel Vicerectorat de Sostenibilitat, Cooperació i Vida Saludable de la Universitat de València, una eina realitzada pels professors Sandra Pérez i Francisco Atienza amb la finalitat de captar i previndre aquest tipus de conducta. La guia és una publicació amb “punts fonamentals per a la prevenció, que reclama un protocol d’actuació, aporta eines i molta informació per a reaccionar adequadament davant una persona que està sofrint -com què dir i què no-, així com recursos als quals acudir en aquesta situació”, explica la professora Sandra Pérez.

La guia apareix en un moment clau en què la societat comença a prendre consciència de què aquestes conductes són una realitat. Les dades més esglaiadores mostren que el suïcidi és la tercera causa de mort en el món entre la població jove i, com diu Sandra Pérez, “per a evitar-ho, el més important és ajudar a què les persones deixen de patir”.

En aquest marc, Cristina Martínez ha posat a l’abast de l’estudiantat universitari l’Associació ‘La niña amarilla’, dedicada a la prevenció d’aquest tipus de conductes i a fer-ho “des de l’amor i una correcta comunicació”, per a la qual cosa ha demanat “empatia social”.

Tot seguit, s’ha projectat el curtmetratge ‘Abril se va en noviembre’, produït per Rosa Cabrera, que ha donat lloc al debat en la sala.

La vesprada es va centrar en la Jornada de Fibromiàlgia i SFC/EM de la Comunitat Valenciana, organitzada per aquesta associació amb la col·laboració de la Universitat de València a la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació i el suport de la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de València i la Diputació. Una jornada que pretenia “visibilitzar” una malaltia els efectes de la qual no són externs normalment i “reivindicar” el reconeixement dels pacients, els quals es troben en moltes ocasions doblement victimitzats: d’una banda, per la malaltia i, d’una altra, per la societat, tal i com han coincidit expertes i experts, entre ells metges, reumatòlegs i terapeutes.

Va precedir aquesta jornada la presentació de la Unitat de recolzament en l’activitat professional del Grupo Integra CEE, adreçada especialment a l’estudiantat d’Educació Social qui va rebre els principals ítems sobre el marc legal de protecció de dones amb discapacitat víctimes de violència de gènere, entre unes altres qüestions.

Les Jornades de la Universitat per la Inclusió han finalitzat aquest dijous 4 amb una nova trobada amb 14 entitats que han participat en el Fòrum Inclusiu durant tot el matí, i dues xarrades-col·loqui al Campus dels Tarongers sobre el projecte ‘Dones, art i participació ciutadana’, a càrrec de FEVADIS; i el treball social amb pacients d’oncologia pediàtrica, per l’Associació ASPANION. Ambdues conferències han comptat amb la col·laboració de la Facultat de Formació del Professorat i la Facultat de Ciències Socials.

Teixit associatiu, educació i debat tècnic
És compromís de la Universitat de València assolir la inclusió plena, per a la qual cosa també ha apostat al llarg de l’any en accions concretes com a seu o marc de referència per a desenvolupar programes educatius -una quinzena de joves amb discapacitat intel·lectual es van graduar en la tercera edició d’UNINCLUV (Fundación ONCE), un curs de formació contínua per a l’ocupació-; per a cooperar amb el teixit associatiu valencià mitjançant la signatura de sengles convenis de col·laboració amb el Comité de Representants de Persones amb Discapacitat de la Comunitat Valenciana (CERMI CV) i Fundació Asindown; i per al debat universitari sobre l’accessibilitat universal a través de la XIV Trobada de la Xarxa de Serveis d’Atenció a Persones amb Discapacitat de les Universitats, on més d’un centenar d’especialistes de 49 universitats espanyoles acordaren treballar en la unificació de criteris, la coordinació universitària i el compromís de les institucions per a la inclusió de tot l’estudiantat en igualtat d’oportunitats.