L'ús de models visuals com el rectangle en l'aprenentatge de fraccions té múltiples avantatges cognitius i pedagògiques:

- Facilita l'aprenentatge conceptual: permet que els alumnes comprenguen millor què és una fracció i com es construeix.
- Millora la visualització i comparació: els estudiants poden observar amb claredat quina fracció és major, menor o si dues són equivalents.
- Desenvolupa el pensament lògic: en usar models per a sumar, restar o transformar fraccions, s'estimula el raonament matemàtic.
- Promou la participació activa: els estudiants interactuen amb el contingut, la qual cosa millora la motivació i el compromís.
- Afavoreix l'atenció a la diversitat: ofereix múltiples formes de representació que beneficien a estudiants amb diferents estils d'aprenentatge.

Tot i que és un recurs molt útil, el model rectangular presenta certes limitacions. Una de les principals és la dificultat per representar fraccions amb denominadors grans, ja que dividir un rectangle en moltes parts iguals es pot tornar confús i poc clar. A més, si els rectangles usats no tenen la mateixa mida, les comparacions entre fraccions poden ser enganyoses, cosa que pot portar a errors visuals.

Un altre desavantatge és el risc de mecanització: els estudiants poden centrar-se només a pintar sense comprendre el significat profund de la fracció. També pot ser menys intuïtiu per representar fraccions impròpies o nombres mixtos, ja que exigeix ​​l'ús de múltiples rectangles. Per acabar, no afavoreix tant el desenvolupament del sentit de l'ordre ni de la continuïtat de les fraccions, aspectes que es treballen millor amb la recta numèrica.