La covariació és una qualitat de la relació conjunta entre variables i és el grau de coincidència de les posicions relatives dels casos en les variables. Presenta dues característiques: a) sentit o tipus. Direm que la covariació és positiva (o directa) sempre que els valors superiors en una variable tendeixen a coincidir amb els més alts de l'altra variable i direm que és es negativa (o inversa) sempre que els valors superiors en una variable tendeixen a coincidir amb els inferiors de l'altra variable; i b) intensitat o magnitud, que és el grau en què les posicions relatives de les dades són coincidents (en sentit positiu o invers), i que en el diagrama de dispersió (gràfic de la covariació) és el grau fins al qual els punts s'acosten a la línia recta que representa la màxima covariació.

La covariació és una característica fonamental en Psicologia. Considerem les qüestions següents: hi ha relació entre el consum de tabac i el pes dels xiquets en nàixer? I entre fer ioga i el grau d'ansietat? És cert l'estereotip segons el qual homes i dones difereixen en la preferència pels colors? Hi ha relació entre consum de cafè i productivitat laboral? Són qüestions de diferents àmbits psicològics aplicats, com ara el clínic, els processos socials, laborals, etc.

Però la covariació també és fonamental des del vessant teòric: el comportament és molt complex, hi intervenen un gran nombre d'aspectes i, en conseqüència, cal tractar amb un gran nombre de variables per explicar (o intentar explicar) els processos psicològics. Com a exemple, considerem la qüestió de les aptituds: quina teoria sembla millor, la que proposa una sola aptitud de tipus general, o la que proposa un gran nombre d'aptituds? Una manera de donar resposta podria consistir a obtenir mesures en un conjunt de proves de les diferents aptituds. Si la hipòtesi de l'aptitud única fóra vertadera, caldria esperar que els individus puntuaren alt, o baix, en les mateixes proves (l'individu que puntuaria baix en la prova A, ho faria també en la prova B, C, etc.). Però si les aptituds no estigueren relacionades, hauríem de trobar que el mateix individu puntua alt en una de les proves, baix en una altra, pel mig en l'altra, és a dir, no hi hauria relació entre les puntuacions dels individus en les diferents proves. Per a conèixer la relació, cal disposar de procediments que la mesuren, que és l'objecte del tema.