Una vegada definides les qüestions i enunciades les hipòtesis, la següent fase del procés de recerca requereix la selecció de les variables escaients per tal de donar resposta a les qüestions plantejades. La correcta definició de les variables és fonamental per al procés d'investigació.

Principals tipus de variables

Quantitatives i qualitatives: les modalitats de les variables quantitatives admeten la relació "major que". Per contra, les modalitats de les variables qualitatives no l'admeten. Per exemple, la modalitat 50 de la variable "pes" denota una magnitud més alta de la característica mesurada que la modalitat 40. Les modalitats de la variable "tipus d'ocupació", però, no tenen relació quantitativa (tipus de treball és una classificació).

Discretes i contínues: les variables contínues admeten qualsevol valor i les variables discretes, no. Exemples: la variable "depressió" és contínua i la variable "nombre d'amics" és discreta (no pot presentar valors fraccionals, com els decimals).

Les variables tenen característiques diferenciades segons el tipus de mesurament, la qual cosa és un factor determinant per a la selecció de tècniques estadístiques per analitzar dades.

Mesurar és assignar números a objectes o successos d'acord amb un conjunt de regles anteriorment establertes. La finalitat del mesurament és obtenir dades tan vàlides i precises com siga possible. El procés de mesurament és imprescindible i previ a l'anàlisi de dades. Les regles de mesurament especifiquen el procediment d'assignació de números a les modalitats de la variable (codificació).

Exemple: una psicòloga vol obtenir dades de l'opinió d'un grup de pacients sobre l'efectivitat d'una teràpia, per la qual cosa elabora un qüestionari en el qual demana a cada pacient que assenyale l'enunciat que representa la seua opinió. La primera fase del procés de mesurament consisteix a fer un llistat de les modalitats de resposta, i la segona consisteix a assignar un número a cada modalitat. Les modalitats de resposta són:

La regla de codificació consisteix a assignar l'1 a la modalitat "absolutament en contra"; el 2, a la modalitat "bastant en contra"; el 3, a la modalitat "indiferents"; el 4, a la modalitat "bastant a favor" i el 5, a la modalitat "completament a favor".

Suposem que les respostes recollides per la psicòloga són:

Indiferent, absolutament en contra, absolutament en contra, indiferent, completament a favor, indiferent, bastant a favor, bastant en contra, indiferent, absolutament en contra, indiferent, absolutament en contra, absolutament en contra, indiferent, completament a favor, indiferent, bastant a favor, bastant en contra, indiferent, absolutament en contra, indiferent, absolutament en contra, indiferent, indiferent, completament a favor, indiferent, bastant en contra, bastant en contra, indiferent, indiferent.

Tot seguit, codifiquen les respostes, que són transformades en les dades següents, les quals podem analitzar estadísticament:

3, 1, 1, 3, 5, 3, 4, 2, 3, 1, 3, 1, 1, 3, 5, 3, 4, 2, 3, 1, 3, 1, 3, 3, 5, 3, 2, 2, 3, 3.

 

Escales de mesura principals

a) Nominal. Els objectes són classificats en categories mútuament exhaustives i excloents. Exemple: demanem a un grup d'individus el tipus d'esport que practiquen, i codifiquem les respostes d'acord amb la regla següent:

Les dades obtingudes són: 1,4,3,1,2,2,3,1,5,1,1,2,4,2,5,2,1,1,3,1,1,1,1,1.

Aquestes dades comuniquen que el primer individu practica el futbol; el segon, muntanyisme; el tercer, bàsquet, etc. (el mesurament hauria estat incorrecte si no hi haguera la categoria "uns altres", perquè la regla de codificació hauria exclòs les activitats esportives no incloses en les quatre primeres categories).

b) Ordinal. Té les característiques del mesurament nominal i, a més, admet la relació "major que". Exemple: mesurament que consisteix a atribuir l'1 al primer que arriba a la fi d'una cursa ciclista, el 2 a qui arriba en segon lloc, el 3 a qui arriba en tercer lloc, etc.

c) D'interval. Té les característiques del mesurament ordinal i, a més, separa les unitats de mesurament per intervals equivalents. Exemple: els temps d'arribada a la cursa ciclista (expressats com a minuts) estan definits de manera que la diferència entre 5 i 4 (60 segons) és la mateixa que la que va del 2 al 3, o del 7 al 8 (60 segons).

d) De raó. Té les característiques del mesurament d'interval i, a més, té la propietat que el 0 és real. Exemple: nombre de vegades que un individu somriu (el 0 indica cap somriure).

El tipus de mesurament condiciona la tècnica d'anàlisi de dades que es pot emprar, per tant, és necessari conèixer com han estat mesurades les dades abans de planificar-ne l'anàlisi.