Una vegada definides les qüestions a les quals volem donar resposta, les variables i el procés de medició (procediment i instruments, si s'escau), l'etapa següent consisteix a especificar el procediment d'assignació dels subjectes participants en les unitats d'observació. En general, mètode significa procediment de realització d'una activitat. Utilitzem l'expressió "mètode científic" per denotar el procediment d'obtenció de coneixement científic, també la utilitzem, però, per parlar de tècniques específiques.

El mètode general de les ciències empíriques (fonamentades en l'evidència observable) és l'hipoteticodeductiu, que consta de les etapes següents: 1, les qüestions a les quals volem donar resposta i les hipòtesis explicatives provisionals. 2, deducció de conseqüències verificables de les hipòtesis explicatives i contrastació de les conseqüències en l'evidència per tal d'establir si l'evidència suporta les hipòtesis explicatives. En cas que no siga així, pensarem que les hipòtesis són errònies, totalment o parcial. El mètode científic general difereix segons el tipus d'investigació, el fenomen al qual l'apliquem i les qüestions a què volem donar resposta. Els principals mètodes utilitzats en psicologia i, en general, en les ciències socials, són:

 

Mètodes descriptius

Els mètodes descriptius tenen com a finalitat definir, classificar, catalogar o caracteritzar l'objecte estudiat. Direm que el mètode és nomotètic quan la seua finalitat és fer descripcions generals, direm que és idiogràfic quan la finalitat és la descripció d'objectes o fenòmens específics. Els mètodes descriptius poden ser qualitatius o quantitatius. Els mètodes qualitatius utilitzen el llenguatge verbal i no quantifiquen. Els principals mètodes descriptius són observacionals, d'enquestes i els estudis de cas únic.

Observacional

La investigació observacional consisteix a registrar el comportament en l'entorn habitual del subjecte. Característiques: a) definició precisa de les condicions d'observació, b) sistematització i objectivitat, i c) rigor en el procediment de registre del comportament. Els mètodes observacionals poden ser amb intervenció o sense intervenció. L'observació sense intervenció té per finalitat observar el comportament tal com ocorre de manera natural. L'observador es limita a registrar allò que observa, sense manipular ni controlar.

Enquestes

La investigació en enquestes es caracteritza per utilitzar qüestionaris per registrar les respostes dels subjectes. La finalitat més habitual de la investigació en enquestes és la descripció de pensaments, opinions i sentiments, i pot tindre un abast correlacional. Procediments: correu, entrevistes personals, telèfon, Internet. Correu: el principal inconvenient és el biaix introduït per l'elevat índex d'enquestes no contestades, especialment si demanen dades de tipus personal. Entrevistes personals: el principal avantatge és el grau de control de l'investigador en l'obtenció de respostes; inconvenient: biaix de l'experimentador i cost econòmic. Telèfon: el principal avantatge és la simplicitat del procediment; inconvenient: dificultat que la mostra siga representativa donada la relació entre selecció de subjecte, varietat d'operadors telefònics o manca de telèfon. Internet: el principal avantatge és la facilitat d'arribar a mostres grans i els principals desavantatges són la dificultat per treballar amb mostres representatives i la manca de control del procés.

Qualitatiu

El seu objecte és el comportament en el seu entorn natural i la seua finalitat és esbrinar el significat del comportament, en preferència a la quantificació del comportament.

De cas únic

Els estudis de cas són descripcions completes d'un sol individu. Les dades dels estudis de cas són obtingudes moltes vegades amb tècniques observacionals, entrevistes, proves (tests) psicològiques o arxius. Les variables dels tractaments no són manipulades de manera sistemàtica ni tampoc hi ha control de les variables pertorbadores. Una característica dels estudis de cas: poc de control.

Avantatges: ofereixen més possibilitats per trobar hipòtesis i explicacions alternatives a les conegudes. Fan possible la recerca per trobar allò que és únic (recerca idiogràfica, que és d'interès específic en psicologia clínica) en contraposició a l'aproximació nomotètica (busca trobar allò que és comú o representatiu en els grups).

Desavantatges: impossibilitat per traure conclusions causals vàlides, donada l'absència (o quasi absència) de control, molta influència del biaix de l'investigador i dificultat per generalitzar els resultats en les poblacions.

Mètodes correlacionals o associatius

La investigació correlacional o associativa té per finalitat establir relacions de concomitància o covariació entre variables basant-nos en les quals podem fer prediccions. Les prediccions obtingudes en els mètodes correlacionals no tenen valor causal donat que es basen en l'ocurrència conjunta dels fets o la variació simultània de les variables, i no podem dir que la variació en la variable de la qual fem les prediccions és ocasionada per la variable predictora.

Mètodes experimentals

Les característiques específiques de la investigació experimental són la manipulació de la variable independent i el control de les variables pertorbadores. La variable independent és aquella la manipulació de la qual és seguida de variació en la variable dependent. Les variables dependents són aquelles que canvien com a conseqüència de la manipulació de la variable independent, és a dir, "depenen" de la variable independent. Direm "procés intervinent" al mecanisme pel qual la variable independent fa efecte en la variable dependent (per exemple, la depressió és el procés o la variable intervinent que explica la relació entre variables independents, com ara els esdeveniments negatius, i variables dependents com la tristor). Les variables pertorbadores són aquelles que fan efecte en la variable dependent i no són les variables independents. Per tal d'evitar que els efectes d'aquestes confonguen les conclusions, cal controlar-les. La recerca experimental té valor causal si acompleix les condicions següents: variació conjunta de les variables independents i dependents, temporalitat (la variació en les variables dependents ha de tenir lloc després de la manipulació en les variables independents) i la neutralització d'unes altres possibles causes llevat d'aquella que és manipulada.

 

Dissenys d'investigació

Generalment, anomenem "disseny" el pla d'assignació de les unitats d'observació (els subjectes participants) en les condicions de la investigació. Exemple: per comparar l'efectivitat de dos tractaments podem assignar pacients a un grup al qual apliquen el tractament i uns altres pacients a un altre grup al qual apliquem l'altre tractament. El disseny és el pla d'assignació de subjectes a cada grup.

Principals dissenys:

De grups independents

Intrasubjectes o de mesures repetides

D'un sol subjecte

Dissenys de grups independents: assignen aleatòriament les unitats d'observació (els subjectes experimentals) a cada grup. Aquests dissenys són experimentals si compleixen les condicions següents: a) cada grup representa una condició diferent de la variable independent, b) controlem les variables pertorbadores mitjançant l'aleatorització de les unitats d'observació (per tal que l'efecte de les variables pertorbadores siga el mateix en tots els grups), c) els nivells de la variable independent són conseqüència de la manipulació de l'investigador. Els dissenys de grups independents són ex post facto o selectius si els subjectes són assignats aleatòriament a grups que representen nivells observats (no resultants de la manipulació) de la variable independent.

Dissenys intrasubjectes o de mesures repetides: assignen a cada subjecte totes les condicions de la variable independent. En conseqüència, la magnitud de les variables pertorbadores és constant per a cada subjecte i la variació observada en cada subjecte és explicada per la variació en la variable independent. Un problema en aquests dissenys és l'efecte de la pràctica, que pot introduir canvis en l'estat dels subjectes a mesura que fem la investigació. Aquests dissenys són d'utilitat quan hi ha pocs subjectes experimentals per incrementar l'eficiència de l'experiment i quan la finalitat de la recerca és estudiar els canvis conductuals al llarg del temps. Els dissenys de mesures repetides tenen més capacitat per detectar efectes de la variable independent (sensibilitat) que els dissenys transversals, donat que la variació aleatòria ocasionada per diferències entre subjectes és menor.

Dissenys quasiexperimentals: són una alternativa quan no podem aplicar els dissenys experimentals. Es caracteritzen per un control deficient, generalment per la no-aleatorització dels subjectes.

Dissenys de cas únic: la mostra consta d'un sol subjecte del qual obtenen observacions repetides al llarg del temps.

Des de la perspectiva temporal, els dissenys en els quals recollim les observacions en un moment donat els anomenem transversals, i els dissenys en els quals arrepleguem les observacions al llarg del temps (com ara els dissenys de mesures repetides) els anomenem longitudinals.