El desenvolupament constructiu més important del segle
XVII és la nova porta principal de la Universitat que
havia de substituir la primitiva, situada als peus de la
capella, a la plaça del Patriarca, i que “confrontaba
con el orno que sale al patio de dentro“ (Orellana).
L’arquebisbe Joan de Ribera va obtenir del Consell
municipal que s’havia de llevar per sempre i s’havia de
tapiar amb maó i morter, i sufragà la construcció de la
nova porta, que donava al carrer de la Universitat, la
qual “se tuvo por única puerta principal, la qual tiene
sobre su portada un escudo grande de piedra con las
armas de la Ciudad“. Aquesta porta va servir durant el
segle XVIII d’accés a la Reial Acadèmia de Sant Carles,
instal·lada llavors en aquest sector de l’edifici. Quan
aquesta es va traslladar es va endur l’escut, avui
encastat sobre la porta pincipal del Museu de Belles
Arts de Sant Pius V.
L’erecció dels col·legis majors va contribuir a crear
l’ambient universitari de la barriada. El de la
Presentació en fou el primer, dotat per l’arquebisbe
Tomàs de Villanueva l’any 1550 per afavorir deu pobres
que aspirassen a ser sacerdots. També per a teòlegs n’hi
hagué dos de patronatge particular; el de l’Assumpció o
de Na Monforta (1561), i el de la Purificació o de
Rodríguez (1572). El millor dotat de tots fou el del
Corpus Christi, creat el 1594 per Joan de Ribera. Felip
II va manar erigir el 1563 el de Sant Jordi, per a
religiosos de l’orde de Montesa, i el doctor Melcior de
Villena el dels Sants Reis (1643), per a estudiants de
teologia i medicina.
A principi del segle XVIII, l’afany d’embellir l’edifici
i d’augmentar el prestigi de la institució portà a la
realització de millores importants: casa rectoral,
teatre acadèmic i capella, contemporànies de la Memoria
histórica de la fundación y progresos de la insigne
Universidad de Valencia (1730), publicada pel rector
Francesc Ortí, primer historiador de la nostra
universitat, i de les noves Constitucions de 1733. |
Projecte per al teatre acadèmic (Paranimf),
obra de Felip Rubio, 1732. |
El teatre acadèmic, marc de les reunions del Claustre i
de solemnes debats, va ser regularitzat i ampliat amb
l’adquisició d’uns horts contigus a Ferran Bonavida,
segons el projecte de Felip Rubio de 1733 que el va
dotar d’una doble entrada des del pati rectoral. La seua
grandiosa volta enrajolada, reforçada amb una arcada
sostinguda per potents estreps, va ser decorada amb
motllures pintades amb artifici; les parets van ser
revestides amb retrats i inscripcions de personatges
il·lustres. |
La capella, engrandida i reedificada en estil
classicista per Miquel Martínez va provocar l’entusiasme
del cronista Esclapés, que escriu: “concluida en el día
15 de Octubre de 1737, es una preciosa perla y abrigando
en su altar a la Soberana Aurora de la Sapiencia, la
constituye más majestuosa y excelente”. (Resumen
histórico de la fundación y antiguedad de Valencia,
1738.) |