COMPARACIÓ DES DE L'ESQUERRA DELS PROGRAMES DE LES CANDIDATURES AL RECTORAT DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA 2010

EUPV Antoni Furió MªAntonia García Benau Esteban Morcillo Vicent Soler
amb grups nombrosos, de més de 50 estudiants, no és viable la renovació pedagògica per a un aprenentatge centrat en l'estudiantat, ú dels objectius proclamats de la reforma i imprescindible per a la formació dels pro fessionals creatius i ciutadans i ciutadanes crítics que han de portar a cap la innovació en el treball en la que ha fonamentar-se un desenvolupament qualitatiu i sostenible. La Universitat hauria d'exigir al Consell de la Generalitat (com per la seua banda ha fet ja EUPV en les Corts) el finançament necessari per a una docència de qualitat, rebutjant la possibilitat de realitzar la reforma a cost zero i fent palés que en cas contrari seria imprescindible paralitzar la reforma i ajornar l'extinció forzosa dels plans d'estudis correponents a les anteriors titulacions, possibilitant així a més un debat ampli i participatiu sobre la reforma “...la innovació educativa no es redueix només a la incorporació de les noves tecnologies de la informació i la comunicación...”

3.3.3. Adequar les grandàries de grup als diferents tipus d'activitats docents a desenvolupar i, especialment, a l’avaluació de l'adquisició de competències
Portarem a terme una anàlisi de les estructures docents actuals, i en conseqüència, un replantejament general d'aquestes estructures (grandàries de grup, acondicionament d'espais, reconeixement diferenciat per a activitats diverses com classes teòriques,  lliçons magistrals, seminaris o tutories, redefinició de les pràctiques, tant d'aula com externes, etc.). Tot això amb la idea d'implantar un model docent que potencie la figura del professor com animador que afavorisca la creació d'entorns on els estudiants siguen capaços de gestionar les eines necessàries per a arribar a el seu propi aprenentatge. Millorar
les
condicions  de la docència, el que significa, entre altres
 coses,
adequar la grandària dels grups a les noves metodologies,
 tot tenint en compte les característiques
 específiques de cada
 àrea i cada tipus
 d’activitat.


Aquesta demanda de finançament afecta molt especialment el desenvolupament d’un Pla d’Implantació de l’EEES. Una reforma de tanta importància no pot aplicar‐se a cost zero.
  Establir una ràtio professor/alumne que garantisca l’adequada implantació dels graus i la qualitat de la docència, així com la seua adequació a les necessitats cada centre, departament i matèria

Escometre la tasca d’acomodar els espais docents a la grandària dels grups i pràctiques derivades de la implantació dels graus i postgraus
és necessari avançar cap a la gratuïtat dels estudis universitaris per fer realitat la "dimensió social" de la reforma, que és un altre objectiu proclamat de la mateixa i es defineix com l'equitat en l'accés a tals estudis i la garantia de poder completar-los sense obstacles relacionats amb l'origen socioeconòmic. Això no és possible, pel contrari, si amb el pas de les anteriors titulacions de Diplomatura i Llicenciatura a les noves titulacions de Grau i especialment de Postgrau s'incrementa el pagament estudiantil, cosa agreujada a més per la insuficiència del sistema de beques, empitjorada en el Postgrau. La responsabilitat directa d'això és del Consell de la Generalitat i del Govern d'Espanya, però considerem que la Universitat hauria d'oposar-se a aquest increment en tot fòrum institucional on participe 5. Exigència d’un finançament suficient i oposició als increments de taxes.

3.4.10. Establir un programa d'incentius de l'estudi basat en la reducció de la despesa de la matrícula sobre la base de rendiment quant a nombre de crèdits superats.
Anàlisi de les necessitats específiques d’estudiants de baix nivell socioeconòmic, estudiants discapacitats, estudiants que treballen, i estudiantsamb fills, establint programes específics capaços de donar respostes a la creixent heterogeneïtat.
Pel que fa a la investigació, la Universitat ha d'exigir també un adequat finançament públic general de la mateixa, al temps que garantir el caràcter públic dels resultats de la investigació finançada amb fons públics, evitant la seua apropiació excloent per empreses privades, així com que Departaments i Instituts de la Universitat es convertisquen en gabinets d'I+D+i d'empreses privades. L'aportació de la Universitat a la innovació en les empreses públiques o privades s'ha de fer a través de la lliure difusió del resultats de la seua investigació, així com a través de la formació d'estudiants amb una elevada capacitat investigadora i innovadora que en finalitzar els seus estudis siguen contractats per les mateixes o s'associen per a formar noves empreses cooperatives La Universitat ha d’atendre les demandes socials, però garantint la seua independència i sense veure’s supeditada als interessos de les corporacions
industrials privades.

4.3.4. Potenciar la capacitat del Parc Científic de la Universitat de València d’impulsar noves empreses  ‘spin-off’ i convertir-lo en un pol d’atracció
d’empreses innovadores, basades en el coneixement. Fomentar polítiques de formació permanent (tècnica, empresarial, sociològica) del personal d’aquestes
empreses, per millorar la seua competitivitat, que seran preferentment cobertes per personal de la Universitat.

4.3.5. Fomentar el comportament emprenedor, tant del PDI com dels estudiants
i del PAS.
La lliure circulació del coneixement i les idees és en l'actualitat una necessitat universalment reconeguda per a l'avanç científic i tecnològic.

Estimularem la col·laboració de la Universitat de València amb entitats públiques i privades, tant en matèria de finançament com d'investigació, i ciència i innovació, promocionant els projectes mixtes entre centres i instituts

Es protegirà i estimularà a aquelles empreses que nasquen com resultat de l'activitat investigadora (spin-off i start-up) (...) s'estudiarà la concessió d'excedències per als investigadors involucrats en la creació i constitució d'aquestes empreses en els seus primers anys.
l'autonomia i la independència són no només ideals que hem de perseguir i defensar sinó, sobretot, els mitjans indispensables que cimenten la nostra recerca del coneixement científic i de la cultura oberta i lliure. En aquesta experiència es fonamenta el meu compromís exclusiu amb els valors i metes de la nostra institució universitària i pública

la Universitat manté relacions d'assessorament amb nombroses institucions i organitzacions públiques i privades, relacions que cal potenciar i enfortir

Potenciar la constitució d'empreses d'innovació i de “spin‐off”, tot afavorint la participació del PDI, del PAS i dels egressats de la UV promovent l’empleabilitat basada en el coneixement.
Parc Científic:
- Potenciar i intensificar les seues tasques i funcions, afavorint la creació d’spin-off

OTRI:
- Compatibilitzar, eficaçment, el caràcter públic de la Universitat i l’oportuna satisfacció de les necessitats pròpies del teixit productiu i social valencià per mitjà del desenrotllament de patents, la seua comercialització i firma de contractes amb empreses.
- Posar en valor les activitats de transferència tecnològica, oferint als investigadors -dins del marc legal i amb l’acord previ institucional- la possibilitat d’obtindre una excedència temporal per a incorporar-se a tasques d’i+d+i d’especial rellevància en el si d’empreses