Soy afiliado de EUPV en el colectivo de Alicante y miembro del Consell Nacional de EUPV por la comarca de L`Alacantí y ya no puedo estar más tiempo callado. Lamento el papel que EiP viene desarrollando en el proceso de negociación con la pluralidad de las fuerzas políticas y sociales del P. V. para conseguir la convergencia de la izquierda alternativa en un acuerdo electoral y candidatura conjunta que todos deseamos.
Vengo asistiendo a todo el proceso y he sido testigo del desprecio más absoluto de EiP al Consell Nacional.
El mandato que la Comisión negociadora recibió antes del verano era claro y unánime y exigía prudencia y discreción, sin embargo EiP irrumpía en los medios de comunicación exigiendo que el nº tres por la circunscripción de Alicante debía ser para el Bloc, en una demostración de falta absoluta de respeto y libertad al trabajo de los compañeros de la Comisión. No se trata de números y puestos a repartir, sino de llegar a un acuerdo plural que beneficie al conjunto de la pluralidad de la izquierda para evitar que se pierda un solo voto.
La decisión del Consell del pasado día 9 de octubre que se votó democráticamente suponía que se podía lograr este objetivo, puesto que todas la fuerzas salían beneficiadas, especialmente el Bloc que pasaría, de no tener representación, a tener un mínimo de 2 diputados. Sin embargo en dicho Consell pudimos ser testigos de que EiP no está dispuesta a aceptar las decisiones de los órganos y se convierte un día sí y otro también en un obstáculo constante para que se pueda avanzar en el objetivo de dar cumplimiento a su mandato que es alcanzar un amplio acuerdo entre todas las fuerzas de la izquierda y no un pacto a dos como parece pretender EiP.
Lo más grave del caso es la intencionalidad política que creo que esconde esta actitud obstruccionista, que no es otra que la de desgastar a nuestra Coordinadora General, Gloria Marcos y a EUPV y tratar de hacer lo posible (creo que imposible) de ganar la IX Asamblea de EUPV. En esa estrategia está usando los posibles acuerdos con el Bloc como instrumento político. Se trata de impedir a cualquier precio que se pueda llegar a un acuerdo con el Bloc y responsabilizar de ello a la mayoría de EUPV y a Gloria Marcos y Marga Sanz en especial. En estos días y en los próximos vamos a poder comprobar todos el papel de bloqueo que va a ejercer EiP.
Esquerra y País debe expresar claramente si acata o no acata las votaciones del Consell Nacional y si piensa respetar sus decisiones dentro y fuera de la organización.
Los ciudadanos deben saber que Esquerra Unida en su conjunto desea unánimemente un acuerdo electoral lo más plural posible en el ámbito de la izquierda para hacer realidad el cambio alternativo en el Gobierno de la Generalitat, pero también deben saber que las decisiones en EUPV las adoptan las mayorías representadas en los órganos y en la Asamblea .
José Antº Fernández Cabello
(28-9-6)
"Los pies deben
tocar tierra, pero no es obligatorio que la cabeza esté a la
misma altura que los pies".
Severino (filósofo italiano)
Pues no, en
mi
opinión no has conseguido
"explicárselo" a los lectores, aclararte tu mismo supongo que
si, supongo que hace tiempo que estas aclarado. Pienso que
quizás en la línea de reflexión que aplicas en el
terreno del arte, el que dominas, aplicando la lógica
que has defendido en ese terreno a "lo
político" encontrases otras conclusiones; se trata de
partir de la idea de a que cultura sirve agotar los
presupuestos en lujosos y pretenciosos "continentes/contenedores",
si con ello se tiene que prescindir de "contenidos".
Después de todo creo que eres de los que
suscribirían que la política "es el arte de lo posible",
yo no, pero posiblemente si pudiésemos ponernos de acuerdo sobre
la base de que cualquier cosa es imposible... mientras pensemos que lo
es (como dijo Concepción Arenal). Naturalmente eso
presupondría, como base de partida, una
posición menos engreída que la de afirmar que, quienes no
piensan como yo, es que piensan con el culo o con el pito (dicho sea el
final de tu artículo en román paladino, con el que habla
un vecino a su vecina); es decir, más cerca de la
posición machadiana de "tu verdad no, la verdad y ven conmigo a
buscarla...". Si partimos de ahí podemos dialogar y
discutir con el objetivo de buscar la verdad en los hechos y la
mejor salida al desgobierno del Paìs.
Dices tu, y dices bien, que el objetivo de una "coalición" sería "alcanzar la mayoría que permita desbancar al PP", no es ahora el momento de ver si ese es un "objetivo", o es la condición previa necesaria para el objetivo de realizar políticas que defiendan a la ciudadanía del neoliberalismo. Ese es el objetivo del "Compromis", "otra" política en la Generalitat, y esa es la guía de nuestras acciones (acertadas o no) el que fue aprobada por el Consel Nacional d'EUPV, por una mayoría casi veinte puntos superior a la que obtuvo la propuesta de pacto en el C.N. del Bloc, aún así, se "leen" acusaciones de que es EUPV quién no quiere el pacto y, tu mismo escribes que los paleo-no se que de Gloria "se muestran dispuestos a impedir una alianza"; juicios de intenciones sin información de parte. Sería bueno recordar que movimientos y con que componentes han estado confrontados a las políticas del PP sin estar ubicadas en el espacio político del PSOE, visualizar la imagen del ultimo nou d'octubre, del Compromis per l'Estatut, del Compromis per la Llengua, o la manifestación de Compromis pel Territori, pero también no olvidar que, por ejemplo, organizaciones como CGT tienen solo en Valencia más del doble de afiliados que, por ejemplo, el BLOC en todo el Paìs Valenciá, yo no lo olvido porque, por ejemplo, su anterior secretario general es afiliado de mi colectivo d'EU.
Para la
mayoría d'EUPV el objetivo
descrito no se ve sencillo, aunque apostemos por
él, los "números" que se difunden requieren de "fe"
en al menos tres cosas, que los socialistas remonten en mucho su
enorme diferencia con el PP, que los votos de Bloc y EUPV sumen
"matemáticamente" (y en política lo que suele
suceder es que o se potencien y sumen más, o se resten y sumen
menos, pero igual...) y, la tercera, que el porcentaje de
participación sea "extraordinariamente" alto (parece que se
pretenda obviar que, las extrapolaciones numéricas, parten de la
proyección del voto estatal del 2004, en plena
movilización social, que es la subida del número de
votantes la que permitió ganar al PSOE y, que el PP, en sus
peores condiciones posibles, perdió pocos votos). Con estos
presupuestos trabajamos por conseguir un difícil escenario,
en que el "Compromis" con la ciudadanía para transformar la
actuación de nuestras instituciones sea posible, y eso no
nos parece que pueda ser posible solo sumando al Bloc, por eso no
queremos un pacto bilateral -con o sin guinda- insuficiente para
desalojar al PP; porque no es cuestión de cuantos votos tuvo
cada cual en su mejor o su peor momento, sino de lograr efecto suma y
motivación para que incluso los anteriores abstencionistas de
izquierda "se animen" a votar, se trata de dirigirnos a toda la
ciudadanía que quiere transformaciones con las que
adquirimos "compromiso" y, que son más aún (ver encuestas
de opinión) de los que votan a todas las opciones que no son PP
y PSOE.; por ello reservamos "un puesto + un puesto" para "otras
opciones" en "el tramo de diez" (una de los posibles resultados, no
"el" único), para dar credibilidad y viabilidad a quienes no
votarían a EU, o al Bloc, los verdes, o ER, pero quizás
se animen ante unos "compromisos" concretos que son algo más que
la suma; por eso tambien estan abiertos a personas que puedan
representar partes de ese espectro social. No veo porque EUPV tiene que
ser la responsable de si los socialistas hacen o no una buena
oposición, de si los nacionalistas moderados no quieren a los de
su izquierda, o si "el espacio verde" esta fragmentado y, "quién
no sale", se sale, y forma un tercer, cuarto, o quinto grupo.
No, la responsabilidad de Esquerra Unida es apostar por lo que
cree mejor, presentar su propuesta a la sociedad y trabajar porque
salga, son el resto de fuerzas personas y asociaciones quienes tienen
ahora que posicionarse ante ella responsablemente.
Conviene
observar, y es también nuestra
responsabilidad hacerlo, que pasa en "el tramo de ocho", el que
pensamos resultaría de un pacto "solo" bilateral, en el que el
Bloc tendría dos diputados y Esquerra Unida
mantendría su grupo actual, pero en el que probablemente el
PP tendría el Gobierno, solo se habrá conseguido que el
Bloc pase de extraparlamentario a dos escaños en les Corts, no
es poco para ellos, pero insuficiente para el Paìs, aunque
es una opción contemplada y muy posible y justa. También
constatar que, dado que se nos ha acusado de "egoístas" por no
"dar" (¿es acaso nuestro, habrá que ver como se logra?)
el tercero por Alicante al Bloc, que en todas las propuestas de unos y
otras, se maneja la misma representación para EUPV,
salgan ocho, diez, o doce, nos quedamos como estamos. ¿No
será pues "la diferencia" que buscamos la mejor opción
para el Pàìs Valenciá?, la que pueda desalojar al
PP y obtener un escenario en que "otras" políticas sean
posibles. Se puede discrepar en el análisis de la realidad,
incluso en el objetivo, pero no es tan legítimo hacer
juicios sobre las intenciones, los demás también
podríamos hacerlos muy jugosos... pero no ayudarían al
objetivo de transformación del P.V.
En cuanto a
I.S.,
son mayorcitos para contestarte y ya se
explicaron ayer, pero por favor ¿fundamentalistas del
socialismo?..., gracias a ellos y ellas no esta Bono al frente del
PSOE, lo que ha permitido el compromiso de retirar las tropas de Iraq
que, a su vez, ha permitido al PSOE acceder al Gobierno del Estado. Un
poco más de respeto merecen que ese "¿se piensa?"
interrogante. Por otro lado, lo que creo que han hecho -amagando y
no dando- es recordar que "se conquisto" el derecho a primarias y
que no renuncian a esa conquista, que no lo ejercen "ahora" ese derecho
porque no es "conveniente" para los objetivos "comunes" de desplazar al
PP, y con ello recuerdan a "quién corresponda" que tienen una
representación propia en las instituciones y sobran motivos para
mantenerla, quizás ese "quién" lo estuviese
olvidando.
Terminas hablando de "las intrigas lamentables que se huelen estos días entre nosotros", pero piensa (yo si te atribuyo esa capacidad) quién intriga, quién y quienes filtran, dictan y escriben en los papeles, o hacen actos y declaraciones, en la línea de un pacto que no es el aprobado por la ejecutiva, ni por los órganos de representación d'EU, de sus militantes, quienes están pues poniéndo en riesgo y tensando ese pacto y, piensa también, si no es posible que sin esas actuaciones estuviese ya firmado el pacto. ¿No podría ser que, alguien (por ejemplo P. Molla) que tiene la intención anunciada y publicada de disputar la Coordinación en la Asamblea d'EU (dentro de mes y medio), lo que no pudo ganar en la anterior, quizas no le convenga que la actual Coordinadora llegue a la Asamblea con el Compromis pel Paìs resuelto?. Los franceses para buscar el culpable decían "buscad a la mujer", los americanos más materialistas se preguntan quién se beneficia. A la actual mayoría d'EUPV, y pensamos que a toda la izquierda, lo que le benficiaría es que el próximo nou d'octubre estuviese en marcha el más amplio Compromis pel Paìs, el que puede transformarlo.
saludos
Antonio Arnau
Secretaría de movimientos sociales d'EUPV"
ES L’ELECTORAT QUI CONCEDEIX ELS ESCONS
Els titulars del LEVANTE-EMV, com sol passar en aquest tema, és un prodigi de distorsió de la realitat. Com que “EU aprova cedir només dos diputats al BLOC”? És que EU disposa en propietat de diputats que puga “cedir” a uns o altres?
Simplement el Consell Nacional d’EUPV, per un no tan ajustat resultat del 56%, ha aprovat la proposta que considera correspon al pacte ampli (no a dos) que cal, sobre la base de la coincidència programàtica. D’acord amb aquesta proposta, si s’aconseguiren 14 escons (6 per València i 4 per Alacant i Castelló), hi hauria 8 d’EUPV, 3 del BNV i 3 per a altres forces. Si s’aconseguiren 10 (5 per València, 3 per Alacant i 2 per Castelló) hi hauria 6 d’EUPV, 2 del BNV i 2 per a altres forces. Considerem, en tot cas, que per a aconseguir 10 o més escons és necessari un tal acord ampli, no restringit a EUPV i el BNV. Si la marginació d’altres forces portara a un indessitjable acord a 2, probablement solament s’obtindrien 7 o 8 (3 o 4 per València, 2 per Alacant i 2 per Castelló), dels quals 5 o 6 d’EUPV i 2 del BNV.
Resulta clar, així doncs, que EU no pot “cedir” al BNV ni 2 ni 3 escons. Seran els electors i electores, en funció de l’oferta que s’els presente, els que podran concedir més o menys escons a la coalició i per tant a les forces que la composen. I si el menyspreament d’altres forces portés a un acord estret que difícilment suscitaria entusiasme ni esperança unitària seria molt difícil que el BNV obtingués 3 escons inclus en el cas que aconseguira els llocs que ha demanat en les llistes de la coalició.
De manera que les perspectives més probables per al BNV
són:
- 2 o 3 escons si s’aconseguís l’acord ampli proposat per EUPV.
- 2 escons amb l’acord a dos rebutjat per EUPV (ho faig constar a
benefici d’inventari, perqué l’acord del seu Consell Nacional
descarta
aquesta possibilitat).
- 0 escons si el BNV es presenta a soles, a no ser que el PSPV-PSOE es
plante davant del PP per a aconseguir la rebaixa del 5% com a
condició
per a aprovar la reforma de la Llei Electoral (supose que d’això
serà
del que estaran parlant les direccions del BNV i el PSPV-PSOE).
No resulta molt difícil deduir quina és la perspectiva que més li convé al BNV (i no diguem al País Valencià, en vistes a superar el nefast govern del PP). Esperem que escollisca bé.
Naturalment, és de esperar que les altres forces implicades definisquen també la seua posició.
En primer lloc, ERPV, que ha de definir si té voluntat de ser una força amb capacitat d’incidir globalment al País Valencià, contribuint a hi canviar la correlació de forces.I en segon lloc, les organitzacions Verds. Seria dessitjable que recuperaren la seua unitat per a contribuir a la unitat de l’esquerra. I tant de bó s’aconseguiren 2 escons Verds dins de la coalició que incrementaren la pluralitat de la seua presència en les Corts, però en cas de haver d’ordenar les propostes de diferents organitzacions Verds, caldrà atendre a la seua implantació en el País Valencià.
L’acord del Consell Nacional d’EUPV, en definitiva, no “posa en perill” un pacte que no existeix, sinó que marca el camí per al pacte que cal.
(10-9-6)CONTRA LA MANIPULACIÓ
O F.Arabí és un incompetent, o és un mentider.
D'on s'ha tret que el PCPV, representat per la seua secretària
general Marga Sanz, havia "format
una pinça amb Esquerra i País"?
El cert és que, com sap quasi tothom, el PCPV, Espai Alternatiu i els independents aglutinats per Gloria Marcos, entre d'altres, hem vingut col·laborant estretament en la direcció d'EUPV si més no des del darrer Congrés del PCPV que va elegir a Marga Sanz com a secretària general. Precisament aquesta col·laboració es va plasmar en la darrera votació conflictiva a que es fa referència en l'article, en la qual PCPV i Espai Alternatiu vam votar junt amb la coordinadora general d'EUPV Gloria Marcos.
Naturalment, aquesta coincidència no té cap voluntat excloent, i la nostra voluntat és estendre la unitat a altres sectors de "independents" i a Esquerra i País. En particular, el nostre posicionament a favor de la continuitat de Gloria Marcos en la coordinació general no suposa cap voluntat d'excloure a ningú. Pel contrari, seria dessitjable l'assoliment d'un consens per a la futura direcció d'EUPV al voltant d'una candidatura encapçalada per Gloria Marcos i en la qual les diferents sensibilitats d'EUPV estiguen adequadament representades per a impulsar EUPV com un projecte de moviment polític i social alternatiu d'esquerres.
La mateixa voluntat de no exclussió s'expressa en la proposta (6-2-1-1) que defensem per als 10 primers escons en les eleccions autonòmiques (i si sabem impulsar un projecte unitari i esperançador del conjunt de les esquerres comunistes, ecosocialistes, verds, nacionalistes, etc. hauriem de traure més). Entenem que un acord a 2, reduït en la pràctica a EUPV+BNV, no respon a les necessitat d'un acord ampli que permeta canviar la correlació de forces. Entre altres coses, hi ha altres sectors nacionalistes no representats pel BNV als que caldria incloure. De la mateixa manera que no es pot reduir la referència "verda" a una persona, per molt valuosa que siga: cal cridar també a la unitat de les organitzacions Verds per a la seua incardinació en el pacte, que haurà de tenir en compte la seua implantació al conjunt del País Valencià.
Aquest és el pacte que cal, per al qual caldria que totes les
organitzacions d'esquerres del País Valencià
s'emplaçaren assumint la seua responsabilitat davant de la gent
treballadora i de les terres del País Valencià. En
qualsevol cas, EUPV no pot renunciar a intentar aglutinar al seu si o
al seu voltant tots els colors de l'esquerra per a bastir l'alternativa
necessària.
(7-9-6)