|
En el butlletí de hui
presentem la incorporació del campus de Burjassot a València Comparteix
Cotxe, una aplicació perquè les persones que fan un trajecte semblant en
els mateixos horaris puguen compartir cotxe, de manera que es reduïx el
consum de combustible, de la petjada de carboni i del temps de
desplaçament. És evident que falten més infraestructures i millors
combinacions de transport públic. Eixes infraestructures i canvis en el
transport públic requerixen recursos i sobretot temps i esta mesura és més
immediata i significa un primer pas que pot tindre un gran impacte. En el Pla de mobilitat de la UV
s'indiquen les iniciatives i la seua cronologia. També abordem aprofitant
el dia de Zero Residus que va ser el 30 de març la campanya per a reduir el
desaprofitament d'aliments com a consumidors finals i presentem articles i
programes molt interessants sobre la producció industrialitzada i el seu
impacte en el territori. si en esta setmana festiva teniu un buit us
recomanem que vegeu els programes proposats. La crisi climàtica i les dades
de l'Organització Meteorològica Mundial són ací i facilitem l'enllaç a
l'informe.
La Universitat de
València incorpora València Comparteix Cotxe per a transformar la mobilitat
al Campus de Burjassot
La Universitat de València
incorpora la iniciativa de la Generalitat per a impulsar una mobilitat més
fluida i sostenible. La nova app ajudarà a reduir embossos i emissions,
facilitant desplaçaments més eficients cap al campus.
La Universitat de València fa
un pas més en el seu compromís amb la mobilitat sostenible amb la
incorporació de València Comparteix Cotxe, la plataforma
promoguda per la Generalitat Valenciana que facilita compartir vehicle
entre persones que realitzen recorreguts similars. El Campus de Burjassot,
un dels principals pols d’activitat acadèmica i científica de l’àrea
metropolitana, ha sigut seleccionat com una de les primeres zones on
l’aplicació ja està plenament operativa.
L’eina naix en un context en
què l’àrea metropolitana de València suporta 6,1 milions de desplaçaments
diaris, molts d’ells en vehicles amb un sol ocupant. Aquesta dinàmica
provoca que un conductor puga arribar a passar fins a 95 hores a l’any
atrapat en embossos, un temps que afecta tant el benestar personal com el
rendiment acadèmic i laboral.
Una app pensada per a la
comunitat universitària
València Comparteix Cotxe no és només una eina
tecnològica: és una manera de connectar persones que comparteixen destí i
horaris. L’app permet verificar la identitat dels usuaris, emparellar
conductors i passatgers amb rutes coincidents i calcular l’impacte
ambiental positiu de cada viatge compartit. A més, incorpora un incentiu
econòmic gràcies al sistema estatal de Certificats d’Estalvi Energètic, que
permet als conductors rebre 0,04 euros per quilòmetre i passatger, cosa que
es tradueix en una mitjana d’entre 100 i 200 euros al mes.
Per a l’estudiantat i el
personal de la UV, això es converteix en una alternativa real per a reduir
despeses, evitar la pressió del trànsit en hores punta i transformar el
desplaçament diari en una experiència més social i eficient.
La Universitat de València incorpora
València Comparteix Cotxe per a transformar la mobilitat al Campus de
Burjassot
(2) Instagram • Mensajes
TRIBBU
| La app para compartir coche.
https://www.youtube.com/watch?v=G33WOo-skcc&time_continue=5&source_ve_path=NzY3NTg&embeds_referring_euri=https%3A%2F%2Fwww.uv.es%2F
Zero Residus
Escala global del
malbaratament
Prop d’un terç de tots els
aliments produïts cada any per al consum humà —aproximadament 1,3 mil
milions de tones— es perden o es malgasten, segons un estudi
encarregat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i
l’Alimentació (FAO) de 2011.
Els consumidors i minoristes
dels països industrialitzats malgasten unes 222 milions de tones d’aliments
cada any, principalment perquè llancen menjar perfectament comestible. Les
fruites i les verdures són els productes amb majors índexs de malbaratament.
El consumidor mitjà d’Europa i
Amèrica del Nord malgasta entre 95 i 115 quilograms d’aliments a l’any,
mentre que els seus homòlegs de l’Àfrica subsahariana, el sud d’Àsia o el
sud-est asiàtic només en malgasten entre sis i 11 quilograms.
Hàbits que generen residus
Per a una gran part de la
població mundial, el malbaratament d’aliments s’ha convertit en un costum:
comprar més menjar del que necessitem als mercats, deixar que les fruites i
hortalisses es facen malbé a casa o servir racions més grans del que podem
menjar.
Impacte ambiental
Aquestes pràctiques sotmeten
els nostres recursos naturals a una major pressió i perjudiquen el medi
ambient. Quan malbaratem aliments, també malbaratem el treball, l’esforç,
la inversió i els recursos preciosos (com ara aigua, llavors, pinsos, etc.)
emprats en la seua producció, sense oblidar els recursos utilitzats en el
seu transport i elaboració. En resum, el malbaratament alimentari augmenta
les emissions de gasos d’efecte hivernacle i contribueix al canvi climàtic.
Pèrdues al llarg de la cadena
alimentària
És un problema de gran
magnitud. De fet, a escala mundial es perden o es malgasten cada dia tones
d’aliments comestibles. Només entre la collita i el nivell minorista es
perd prop del 14 % del total d’aliments produïts
al món. També es malgasten quantitats enormes d’aliments en l’àmbit
minorista o del consumidor.
La part dels aliments que es
perd des de la collita fins al nivell minorista (excloent-lo) es coneix com
a pèrdua d’aliments. La part que es malgasta en el nivell minorista o del
consumidor s’anomena malbaratament d’aliments. Aquesta distinció permet abordar
les causes profundes del problema, en la solució del qual poden contribuir
actors de tota mena, des d’agricultors i productors fins a clients i
propietaris de botigues.
Un repte global urgent
Reduir la pèrdua i el
malbaratament d’aliments és essencial en un món on milions de persones
passen fam cada dia.
Us animem a ser #FoodHeroUV
Depén de nosaltres canviar els
nostres costums perquè no malbaratar aliments es convertisca en una manera
de viure.
Compromís de la Universitat de
València
En la Universitat de
València estem compromesos amb una alimentació saludable i sostenible i una
disminució dels residus i el desaprofitament alimentari. Hem
introduït clàusules de les licitacions de les
cafeteries apostant per productes frescos i de proximitat, més
productes ecològics, més fruita i verdura, menys carn, eliminació de les
botelles de plàstic, reducció i separació de residus i hem introduït el
café i altres productes de comerç just. També volem que la comunitat
universitària reflexione sobre sobre el desaprofitament i els residus que
genera. Hi ha accions senzilles com no agafar el pa si no ens el menjarem,
ajustar la guarnició, ajustar la ració al que realment mengem i fixar-nos
en els residus que generarem si dubtem entre un plat o un altre. També en
els residus que generem si menjem a la cafeteria o amb menjar envasat de
supermercat.
També hem publicat el
llibre Residuos: ¿Un planeta de usar y tirar? |
Publicacions de la Universitat de València
Dia Zero Residus
Mesures de la FAO
senzilles que es poden adoptar per restablir la connexió amb els aliments
- Adopta una dieta més saludable i
sostenible La vida va de pressa i pot ser complicat preparar menjars
nutritius, però no cal que siguen elaborats. A Internet hi ha moltes
receptes saludables i ràpides per compartir amb família i amistats.
- Compra només allò que
necessites Planifica els teus menjars. Fes una llista de la
compra i respecta-la per evitar compres impulsives. Malbarataràs menys
menjar i estalviaràs diners.
- Tria
fruites i hortalisses “lletges” No jutges els aliments per
l’aspecte. Moltes
fruites i verdures es llancen per tindre colps o formes estranyes,
però el sabor és el mateix. La fruita molt madura és perfecta per a
batuts, sucs o postres.
- Emmagatzema
els aliments amb seny Posa els productes més antics davant i els
nous darrere. Utilitza recipients hermètics i tanca bé els paquets per
evitar insectes.
- Comprén l’etiquetatge dels
aliments “Consum preferent” no és el mateix que “caducitat”. Molts aliments són segurs
després del consum preferent, però no després de la caducitat. Revisa
també si porten greixos trans, conservants o sucres/sals afegits.
- Comença per porcions menudes Servix racions més
xicotetes a casa o compartix plats grans al restaurant.
- Aprofita les sobres Congela-les o
reutilitza-les en altres menjars. Les sobres poden convertir-se en nous plats
deliciosos.
- Dona ús als residus alimentaris En lloc de tirar-los, fes
compost. Ajudaràs a enriquir el sòl i reduiràs la teua petjada de
carboni.
- Respecta els aliments Torna a connectar amb el
seu valor coneixent com es produeixen. Llig sobre producció
alimentària i coneix agricultors locals.
- Dona suport als productors locals Comprar productes de
proximitat ajuda les famílies agricultores i redueix la contaminació
del transport.
- Protegeix les poblacions de peixos Opta per espècies
abundants com la cavalla o l’areng, i evita les sobreexplotades com el
bacallà o el tonyina. Busca certificacions de pesca sostenible.
- Utilitza menys aigua L’aigua és
essencial per produir aliments. Reduir el malbaratament alimentari també
estalvia l’aigua emprada en la seua producció. Repara goteres i tanca
l’aixeta mentre et rentes les dents.
- Mantín nets els sòls i l’aigua Residus com
piles, pintures, mòbils, medicaments o productes químics no s’han de
tirar al fem normal: poden contaminar el sòl i l’aigua.
- Menja més llegums i verdures Intenta fer almenys un
àpat setmanal basat en llegums o cereals antics com la quinoa.
- Compartir és cuidar Dona aliments que d’altra
manera es farien malbé. Aplicacions i iniciatives locals permeten
compartir excedents entre veïns i comerços
Dia Zero Residus
Tones de fruites i
verdures podrint-se en el camp, un altre símptoma d'un model agrari
insostenible
Espanya és un país eminentment
àrid, és a dir, té condicions climàtiques caracteritzades per una important
escassetat d'humitat. Per a ser més concrets, el 67% del territori té un
índex d'aridesa –la relació entre la precipitació i l'evapotranspiració de
les plantes– inferior a 0,65, la qual cosa es cataloga com a terres seques
o zones àrides. En este context, la demanda de recursos hídrics, lluny de
cenyir-se a la seua disponibilitat, no ha parat de créixer en els últims
cinquanta anys.
Eixa és la principal raó de l'escassetat
d'aigua i la base de nombrosos conflictes hídrics, i situa a Espanya com
uns dels països amb major estrés hídric (el 29 de 164). Esta escassetat ja
no és d'índole natural, i es definix com la bretxa entre l'oferta
disponible i la demanda expressada d'aigua dolça en un àmbit determinat,
sota els marcs institucionals vigents (inclosos tant els mecanismes de
fixació de preus del recurs com les tarifes de subministrament), així com
les condicions d'infraestructura, implicant sempre una dimensió humana en
la reducció de la disponibilitat natural d'aigua.
Les nombroses infraestructures
per a captar, acumular i distribuir aigua, i la modernització dels sistemes
de regadiu, responen al mantra que a Espanya no es malgasta ni una sola
gota d'aigua. Tots els cabals que pararan a la mar es perceben a vegades com
un desaprofitament i cada vegada que plou a doll es lamenta no tindre més
embassaments que acumulen tota eixa aigua.
Milers de tones de fruita i
hortalisses sense eixida comercial
El suposat fervor per acaparar
cada gota d'aigua i transformar-la en riquesa xoca amb la delirant imatge
de camps coberts de fruites i hortalisses que es podrixen al sol. Els
baixos preus en origen existents en determinats moments de l'any fan que
als agricultors no els valga la pena invertir més recursos a recol·lectar
la collita. Així, cada any, després dels enormes esforços que suposa regar,
fertilitzar i cuidar milers d'hectàrees de cultiu, el producte final ni tan
sols entra en els circuits comercials.
A partir de les dades que
quinzenalment recopila el Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA) i els
coeficients d'ús d'aigua i d'emissió de CO₂, per tipus de cultiu i
per comunitat autònoma, hem estimat este desaprofitament per al període
2018-2024.
Al llarg d'este període es van
descartar 483.624 tones de producte excedent, la qual cosa equival a una
petjada hídrica de quasi 36 hm³ anuals i a una petjada de carboni de 36.694
tones de CO₂ equivalent (t CO₂-eq) a l'any. Estos descartes no
es destinen directament a residus. Una part dels aliments descartats
(32,9%) s'utilitza per a alimentació animal, una altra es dona a bancs
d'aliments (55,4%) i, finalment, el 11,7% es destruïx.
La tomaca és el cultiu amb
major volum de descartes, seguit per la taronja i el caqui. En termes de
petjada hídrica, el cultiu amb major impacte és la pruna, amb 3 759 milers
de m³ any⁻¹. Li seguixen els caquis i les taronges. Quant a la petjada de
carboni anual, la tomaca torna a destacar clarament, aconseguint 3 100 t CO₂-eq any⁻¹. A continuació, se situa el meló (2 356 t CO₂-eq any⁻¹) i la nectarina (2 209 t CO₂-eq any⁻¹).
A escala regional, el major
volum de descartes es registra a la Regió de Múrcia, amb 20,2 kt tones a
l'any, i un total de 141,4 kt en el període 2018–2024. Li seguixen
Andalusia (17,9 kt any⁻¹ i 125,9 kt acumulades) i la Comunitat Valenciana (16,7 kt any⁻¹ i 119,6 kt).
En termes de petjada hídrica,
el major desaprofitament correspon a la Comunitat Valenciana, amb 8,78 hm³
any⁻¹ i una petjada hídrica total de 61,5 hm³ durant el període d'estudi.
Jaime Martínez Valderrama
Científico Titular, Estación
Experimental de Zonas Áridas (EEZA - CSIC)
Emilio Guirado
Investigador en el Grupo de
Desertificación y Geoecología, Estación Experimental de Zonas Áridas (EEZA
- CSIC)
Fernando Tomás Maestre Gil
Professor of Environmental Science and Engineering, King Abdullah
University of Science and Technology
Javier Martí Talavera
Investigador predoctoral en
Geografía Física y Análisis Regional, Universidad de Alicante
Jorge Olcina Cantos
Catedrático de Análisis
Geográfico Regional , Universidad de Alicante
Juanma Cintas
Técnico investigación,
Estación Experimental de Zonas Áridas (EEZA - CSIC)
Llegir més en castellà en The
Conversation
Congrés Canvi
Climàtic i Territori: Desertificació, la pèrdua de vitalitat del territori
Per a saber més. En relació al
article precedent, recuperem la conferencia de Jaime Martínez Valderrama en
el I Congrés Canvi Climàtic i Territori, la resta de conferències i les
conclusions del Congrés amb les mesures per a prendre.
I Conferència d'experts (2025)
Congrés Canvi Climàtic i Territori:
Desertificació, la pèrdua de vitalitat del territori - YouTube
Interessant torn de pregutnes
del públic. https://youtu.be/ZEttetKlXKI?t=1811
El clima del planeta
està cada vegada més descompensat
Des que van començar a
realitzar-se observacions del clima de la Terra, este mai havia estat tan
descompensat, ja que les concentracions de gasos d'efecte d'hivernacle
alimenten un calfament continuat de l'atmosfera i els oceans i impulsen la
fusió de les masses de gel, segons l'Organització Meteorològica Mundial
(OMM). Estos canvis ràpids i a gran escala s'han produït en qüestió de pocs
decennis, però les seues repercussions negatives es deixaran sentir durant
segles i, possiblement, mil·lennis.
Missatges clau
- L'Organització confirma que els 11 anys
compresos entre 2015 i 2025 han sigut els 11 anys més càlids mai
registrats.
- El desequilibri energètic de la Terra és el
més elevat en els últims 65 anys.
- Durant els dos últims decennis, l'oceà ha
absorbit cada any l'equivalent a prop de 18 vegades la quantitat
d'energia consumida anualment per la humanitat.
- Els fenòmens meteorològics extrems afecten
milions de persones i comporten costos multimilionaris.
- “Observar hui per a protegir el demà” és el
tema del Dia Meteorològic Mundial.
En l'informe de la OMM titulat
Estat del clima mundial en 2025 es confirma que els 11 anys del període
comprés entre 2015 i 2025 han sigut els 11 anys més càlids dels que es té
constància, i que 2025 va ser el segon o tercer any més càlid mai
registrat, atés que va superar en prop de 1,43 °C la mitjana del període
1850-1900. Els fenòmens extrems ocorreguts a tot el món, com els episodis
de calor intensa, les pluges torrencials i els ciclons tropicals, van
causar trastorns i devastació, i van posar en relleu la vulnerabilitat de
les nostres economies i societats interconnectades.
L'oceà continua calfant-se i
absorbint diòxid de carboni. Durant els dos últims decennis, ha absorbit
cada any l'equivalent a prop de 18 vegades la quantitat d'energia consumida
anualment per la humanitat. Segons l'informe, l'extensió anual del gel marí
de l'Àrtic va ser la més baixa mai registrada, o va estar prop de ser-ho,
mentres que l'extensió del gel marí de l'Antàrtida va ser la tercera més
baixa de la que es té constància. D'altra banda, la fosa de les glaceres no
va donar treva.
"El clima mundial es
troba en una situació d'emergència. Estem portant el planeta Terra a
traspassar els seus límits. Tots els indicadors climàtics clau han superat
el llindar d'alarma", va afirmar el Secretari General de les Nacions
Unides, António Guterres.
"La humanitat acaba de
viure els 11 anys més càlids mai registrats. Quan la història es repetix 11
vegades, ja no és casualitat: és una evidència que ens obliga a
actuar", va dir el senyor Guterres.
"I en esta època de
guerra, l'estrés climàtic també revela una altra veritat: la nostra
addicció als combustibles fòssils desestabilitza tant el clima com la
seguretat mundial. L'informe presentat hui hauria d'anar acompanyat d'un
advertiment: el caos climàtic s'està accelerant i tota demora en l'adopció
de mesures comporta conseqüències mortals", va afirmar el senyor
Guterres.
Llegir les claus en castellà
en El clima del planeta está cada vez más
descompensado | Organización Meteorológica Mundial
L’informe en anglès en https://library.wmo.int/idurl/4/69807
Taller sobre el pla
de gestió de la Reserva de la Biosfera de l’Alt Túria
Dijous passat , 26 de març es
va celebrar en la seu sede de
l'Òrgan Gestor de la Reserva de la Biosfera de l'Alt Túria, a Tuéjar, una
de les sessions participatives per a preparar el Pla de Gestió de la
Reserva.Estaven convocats els membres del Consell Rector, entre ells els
alcaldes dels municipis, els membres de l'Òrgan de Participació i les
universitats. Emilio Barba, com a Cap d'Iniciatives del Vicerectorat de
Sostenibilitat, Cooperació i Vida Saludable, va assistir en representació
de la Universitat de València. Es van revisar les aportacions realitzades
per altres grups de treball, identificat fortaleses i prioritzat reptes. En
una pròxima reunió es treballarà sobre les accions que han de figurar en el
Pla, prioritzant-les i estudiant el seu possible finançament.
Premis REGIOSTARS
2026
La Comissió Europea ha llançat
la convocatòria dels Premis REGIOSTARS 2026, que reconeixen els projectes
finançats per la UE més innovadors en desenrotllament regional. Les
candidatures poden presentar-se fins al 22 de maig de 2026 Termini
GVA 10/05/2026. La convocatòria està oberta a projectes finançats amb
fons FEDER, FSE, FSE+ i INTERREG, dels períodes 2014-2020 i 2021-2027.
S'admetran projectes presentats en edicions anteriors, sempre que no hagen
quedat finalistes. Es podran presentar a una de les següents categories:
Categoria 1: Una Europa
competitiva i intel·ligent.
Categoria 2: Una Europa verda.
Categoria 3: Una Europa
conectada.
Categoria 4: Una Europa social
i inclusiva.
Categoria 5: Una Europa més
prop dels ciutadans.
Un jurat d'experts avaluarà
les sol·licituds de projectes presentades i seleccionarà als guanyadors en
cada categoria durant la Setmana Europea de les Regions i les Ciutats a
Brussel·les. El públic també podrà votar el seu projecte favorit entre els
25 finalistes. Els guanyadors s'anunciaran en la cerimònia REGIOSTARS i
rebran una mini-campanya promocional per al seu projecte.
Informació REGIOSTARS 2026 GVA
apotecdgfondos@gva.es
Bases i informació en l'enllaç
XXI Edició Premis
Biodiversitat Fundació BBVA
Termini de presentació de
candidatures: Del 30 de gener a l’1 de juny de 2026, a les 13:00 h del
migdia (hora peninsular espanyola)
Els Premis Biodiversitat
Fundació BBVA tenen com a objectiu reconéixer i incentivar la labor de les
organitzacions conservacionistes, les institucions i els organismes que
desenvolupen polítiques o funcions de conservació mediambiental, així com
el treball de professionals del pensament i la cultura mediambientals i de
l’educació, la difusió i la comunicació en qualsevol de les seues formes
que contribueixen a protegir el patrimoni natural.
Es contemplen set modalitats
de premis:
- Premi Biodiversitat Espanya, dotat amb
250.000 euros
- Premi Biodiversitat Llatinoamèrica, dotat
amb 250.000 euros
- Novetat Premi Biodiversitat Àfrica, dotat
amb 250.000 euros
- Premi Biodiversitat Global, dotat amb
250.000 euros
- Novetat Premi Biophilia de Humanitats i
Ciències Socials Mediambientals, dotat amb 100.000 euros
- Novetat Premi Biodiversitat Educació i
Comunicació Mediambientals a Espanya, dotat amb 80.000 euros
- Novetat Premi Biodiversitat Educació i
Comunicació Mediambientals Global, dotat amb 80.000 euros
Les candidatures podran ser:
- Directes: Presentades pels propis
interessats
- Indirectes: Presentades per altres persones
físiques o jurídiques, a través de cartes de nominació
DataDe 30 de gener de 2026 a 1 de
juny de 2026. 24h. Tots els dies.
Lloc de realització
Organitza
La Fundació BBVA.
biodiversidad@fbbva.es
Més informació
bases-xxi-premios-biodiversidad.pdf.
https://www.biophilia-fbbva.es/premios/xxi-premios-biodiversidad/
EspaiPòdcastUV: El
nou episodi de Finances Sostenibles & Greenwashing entrevista Walesska
Schlesinger, catedràtica de Màrqueting a la UV
El segon episodi de Finances
Sostenibles & Greenwashing de l’EspaiPòdcastUV de la Facultat de
Filologia, Traducció i Comunicació entrevista Walesska Schlesinger,
catedràtica de Màrqueting al Departament de Comercialització i Recerca de
Mercats de la Facultat d’Economia de la Universitat de València.
Schlesinger investiga sobre
sostenibilitat, màrqueting turístic i de serveis, comportament del
consumidor i comunicació de les marques, tot abordant també riscos com el
greenwashing en la relació amb els consumidors. Ha participat en projectes
europeus i nacionals relacionats amb turisme, cultura, sostenibilitat i
innovació, a més, és investigadora del grup Servei, innovació i valor (SIV)
El pòdcast dirigit pels
professors Alfredo Grau i Maria Josep Picó aborda en profunditat les claus
i tècniques del greenwashing, quan la sostenibilitat és només màrqueting
per a les empreses. A l’episodi també intervé l’estudiant de periodisme
David Mestre, amb la seua secció Green or Fake, i compta amb Natxo Agote al
control tècnic i l’edició.
Escoltar en
El nou episodi de Finances Sostenibles
& Greenwashing entrevista Walesska Schlesinger, catedràtica de
Màrqueting a la UV
ODS a les
biblioteques de la UV: Educació de qualitat (ODS 4)
bibliotequesuv Oferix en la
seua col·lecció ODS a les biblioteques, una sèrie de llibres relacionats
amb els ODS disponibles per al préstec. En esta ocasió us animem a visitar
la secció Educació de qualitat (ODS 4) -
Universitat de València
Massa química en
l'agricultura? Objetivo Planeta RTVE
5 multinacionals controlen el
75% de les llavors comercials, l'agricultura ha perdut la gran quantitat
d'espècies que cultivava. Els agricultors usaven diferents varietats
adaptades a les seues condicions locals, hui s'ha perdut entorn d'un 80% a
nivell mundial, els experts avisen que això fa les llavors més vulnerables
a patògens i a canvis en el seu entorn. En un sistema de sobreproducció
obliga a usar més pesticides i són 3 multinacionals controlen el 63%
d'agroquímics, venuts pels mateixos que controlen les llavors. La
sobreproducció per tant, té un gran impacte mediambiental. Estem parlant
d'un tema crucial quant a la nostra alimentació i la nostra salut, que
hauria d'estar molt més present en la conversa pública. Hui intentem
aprendre un poc més sobre este tema amb gent que sap molt de què és la
biodiversitat en l'agricultura i els perills dels tòxics: José Esquinas,
expert en biodiversitat agrícola, exdirector de Recursos Genètics per a la
FAO en l'ONU, on va treballar trenta anys, un dels impulsors del Banc
Mundial de Llavors de Svalbard a Noruega; i la Dra. Ethel Eljarrat,
directora de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua
(IDAEA-CSIC).
Objetivo Planeta - ¿Demasiada química en
la agricultura?
Objetivo Planeta - Programa de ciencia
en RTVE Play Divendres a les 16:30h en el canal 24h i en RTVE Play
VI Encontre de la
Red de Universidades Cultivadas RUC
Programa Jornadas RUC.pdf
Inscripcions obertes per al VI Encuentro
RUC 2026
L’increïble viatge
fotogràfic ‘Evolució’ arriba al Jardí Botànic de la Universitat de València
Fins al 3 de maig el Jardí
Botànic de la Universitat de València acull, a la Sala Hort de Tramoieres,
l’exposició de fotografies Evolució amb la col·laboració de la Societat
Espanyola de Biologia Evolutiva (SESBE). La mostra ens presenta un
recorregut per l’evolució i l’adaptació de la vida a la Terra, acompanyada
d’uns textos que contextualitzen les imatges i inciten a la reflexió. Una
manera gràfica de fer veure la capacitat de superació i convivència de les
espècies.
Amb aquesta mostra fotogràfica
coneixerem des de com varen coevolucionar els depredadors en el passat,
fins a la selecció sexual, amb una mirada de la natura com un lloc de
disputa, però també de cooperació. El seguit de fotografies mostren
distintes tècniques d’adaptació, com el camuflatge o, fins i tot,
estratègies més complexes com els ornaments sexuals o els combats
ritualitzats.
L’exposició està articulada en
distints espais temàtics per tal de tractar diferents àmbits de l’evolució
biològica: el “teatre ecològic” de la coevolució, les carreres
armamentistes i els duets cooperatius entre espècies, la complexitat de la
comunicació animal i els conflictes reproductius derivats de la selecció
sexual. El recorregut mostra també la importància de la cooperació en
l’evolució de les espècies. L’evolució social és una part fonamental per
tal d’entendre com es relacionen entre ells els membres d’una mateixa
espècie, bé siga formant parelles o famílies o com animals més individuals;
la socialització ha sigut clau per a la vida a la Terra.
L’increïble viatge fotogràfic ‘Evolució’
arriba al Jardí Botànic de la Universitat de València
Alimentació
saludable i sostenible: Cistella Responsable als Campus de Tarongers i
Blasco Ibáñez
La Cistella Responsable és una
iniciativa de la fundació CEDAT, amb el recolzament, en la UV, del
Vicerrectorat de Sostenibilitat, Cooperació i Vida Saludable. Té com a
objectius a destacar: promoure un model de consum responsable que dona la
possibilitat d'accedir a aliments ecològics locals i de temporada, i
integrar laboralment a persones amb discapacitat, contribuint a la
construcció d'una societat més solidària i compromesa.
La cistella es pot arreplegar
el dimecres en Geografia i Història i al Departament de Psicologia Social
de la Facultat de Psicologia i Logopèdia en el Campus de Blasco Ibáñez, o
al despatx, a la Biblioteca d’Educació o la nova ubicació de la Tenda
(a l’oest de Dret), al Campus de Tarongers
El funcionament de la proposta
és senzill. Primer, la clientela es registra en la web de la
Cistella, https://ir.uv.es/mz4RkGL .
Després, s'encarrega la comanda (hi ha diferents modalitats de caixes), i
s’indica el lloc d’entrega. El dimecres següent es rep el lliurament i el
pagament es realitza a través de la plataforma amb targeta de crèdit.
https://ir.uv.es/mz4RkGL
|
