El bloc analitza l'evidència científica recent: el Mediterrani ibèric ha patit un augment tèrmic (com ±1,5 °C en la mar en quatre dècades), major freqüència d'onades de calor, sequeres i incendis. Destaca la urgent protecció a població vulnerable, així com la necessitat d'un Observatori Climatològic del Mediterrani Espanyol per a monitoritzar i coordinar respostes institucionals.

S'alerta de la dualitat climàtica: sequeres prolongades i pluges torrencials (inundacions tipus dana). Recomana reforçar xarxes de sensors en temps real, millorar models predictius hidràulics i informar millor la població sobre perills lligats a pluges extremes i escassetat hídrica.

El document advertix sobre la degradació creixent del sòl i vegetació, propiciada per sequeres i mala gestió territorial. Proposa regenerar ecosistemes, fomentar pràctiques sostenibles (agroforesteria, conservació del sòl) i aplicar instruments de gestió amb enfocament territorial i ecosistèmic.

El calfament i la sequera intensifiquen els incendis forestals. Es recomanen estratègies de gestió activa de la muntanya, restauració ecològica post‑incendie i plans integrats que combinen prevenció, alerta primerenca i recuperació adaptada al nou clima.

El sector turístic, especialment de costa, és altament vulnerable a onades de calor, pujada de la mar i inundacions. S'insta a dissenyar plans d'adaptació en destins (infraestructures, gestió d'aigua), incorporar turisme sostenible en l'agenda 2030 i promoure comunicació activa amb turistes i comunitat local.

Les explotacions agràries, reg i ecosistemes rurals requerixen estratègies específiques: estalvi hídric, varietats adaptades i diversificació productiva. Es planteja la modernització d'infraestructures de regadiu, ús eficient de l'aigua i polítiques de suport econòmic i tècnic als agricultors.

El bloc aborda l'exposició urbana a onades de calor i la necessitat de protegir especialment persones majors i en risc social. Recomana refugis climàtics, aïllament tèrmic, zones verdes urbanes i protocols sanitaris adaptats per a protegir la salut pública.

Destaca la major destructivitat d'esdeveniments com les danes. Se sol·licita millorar cartografia de riscos, protocols d'emergència i simulacres educatius. Es proposa un enfocament preventiu, no reactive, coordinat entre administracions per a protegir la població.

Subratlla la importància de planificar el territori considerant el canvi climàtic: no permetre desenrotllaments en zones de risc, integrar la resiliència hídrica i tèrmica en l'urbanisme, i fomentar la coordinació metropolitana.

Requerix un enfocament integral de l'aigua, combinant gestió de la sequera i prevenció d'inundacions, optimitzant l'ús en regadius i turisme, i garantint accés equitatiu, basant-se en infraestructures verdes i solucions basades en la naturalesa.

Demana redissenyar infraestructures crítiques (transport, drenatge, energia) per a resistir esdeveniments extrems: sistemes redundants, transport metropolità resilient, protecció en zones inundables i planificació urbana adaptada a noves condicions climàtiques.

Fomenta l'alfabetització climàtica i la participació ciutadana: incloure continguts en educació formal i informal, desenrotllar campanyes mediàtiques transmèdia, establir plataformes col·laboratives i enfortir la corresponsabilitat ciutadana.

L'informe reclama una governança coordinada entre administracions (estatal, autonòmica i local), basada en la lleialtat institucional. Defén la creació d'un observatori mediterrani i línies contínues de finançament, planificació i aplicació de polítiques anticlimàtiques amb visió estratègica.