|
VI Encontre de la Red de
Universidades Cultivadas RUC
Daniel
Zuazagoitia, Elena Mut, Lucía Sanus i Amparo Hurtado
La
Universitat de València va acollir divendres passat, 15 de maig, la jornada central de la VI Trobada
de la Xarxa d'Universitats
Cultivades (RUC), celebrat en les Facultats de Ciències Socials i de Formació del Professorat. La trobada va
reunir professorat, personal investigador i entitats vinculades a l'agroecologia
i l'educació ambiental per a compartir experiències i reflexionar sobre el futur
dels horts universitaris com a espais de transformació
social i educativa.
Inaugurades
per Lucía Sanus, vicerectora d‘Infraestructures
i Sostenibilitat, Elena Mut, degana de la Facultat de Ciències Socials, Amparo Hurtado, vicedegana
de la Facultat de Formació
del Professorat i Daniel Zuazagoitia, president de la Red de Universidades Cultivadas.
La Xarxa
d'Universitats Cultivades és
una plataforma d'intercanvi d'experiències
basada en el treball cooperatiu
i en la difusió dels resultats obtinguts en projectes relacionats amb el cultiu ecològic, la didàctica de les
ciències experimentals
i la sobirania alimentària.
Sota el lema “Horts universitaris com a lloc de trobada i esperança”, durant la jornada es van organitzar
diferents grups de treball per a debatre sobre l'estratègia i els objectius de la xarxa, així com per a continuar avançant en la consolidació dels horts ecodidàctics com a espais comunitaris i interdisciplinaris.
Un dels
moments més destacats de la trobada va
ser la inauguració d'un
“prehort” a la Universitat de València mitjançant una performance reivindicativa, mentres es condiciona el futur
hort universitari. L'acció simbòlica va permetre compartir terra i desitjos procedents de diferents horts de la xarxa, reforçant la idea de l'hort com a espai col·lectiu d'aprenentatge, convivència i
sostenibilitat.
 
Així
mateix, durant la
jornada es van presentar iniciatives impulsades per Llavors
d'Ací, la Xarxa d'Horts Educatius de la Ciutat de València i l'Ajuntament
de Riba-roja de Túria, mostrant
diferents experiències  de treball vinculades a l'agroecologia, l'educació
ambiental i la dinamització comunitària.
La ciutat de València compta actualment amb 64 horts educatius, cap universitari, i són ja centenars les
iniciatives existents en tota la Comunitat Valenciana. Estos espais
s'han consolidat com a ferramentes educatives
que permeten acostar a la ciutadania
a la naturalesa, als
cicles productius, al canvi
climàtic i als principis de l'economia
circular.
Encara
que els horts educatius estan plenament implantats en les etapes d'educació primària i secundària, des de
la Red de Universidades Cultivadas es reivindica ampliar la seua presència en l'àmbit universitari, demostrant el seu potencial com a espais interdisciplinaris oberts a
totes les àrees de coneixement.
L'objectiu és que els horts universitaris
no sols servisquen com a recurs per a la formació del professorat, sinó també com a autèntics laboratoris vius per a l'experimentació,
la investigació i la trobada
entre disciplines.
Els ecosistemes danyats
recuperen part de la diversitat
de les relacions entre les seues
plantes en menys d’una dècada
A ecosistemes àrids com el de Sorbas (Almeria), la facilitació
entre plantes és clau.
FOTO: Alba Navarro
Restaurar
un ecosistema danyat no consisteix
només a plantar diferents
espècies de plantes, sinó
a reconstruir les relacions entre elles. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi liderat pel Centre d’Investigacions
sobre Desertificació (CIDE),
centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de
València (UV) i la Generalitat Valenciana, publicat
en la prestigiosa revista Journal of Applied Ecology.
L’equip investigador va comparar ecosistemes
restaurats a antigues
mines d’algeps d’Almeria
i Granada amb altres entorns naturals per a
avaluar si les interaccions entre plantes es restableixen després de 13 anys d’intervenció. Els resultats mostren que la meitat de les relacions es van restablir després d’aquest període, sense assenyalar diferències entre els mètodes de restauració emprats.
Tradicionalment, molts projectes de restauració d’ecosistemes se centren en la selecció
d’espècies vegetals i
la millora de les condicions
físiques del sòl. No obstant
això, ignorar les interaccions
entre espècies limita l’èxit
a llarg termini. Processos com la competència per recursos o la facilitació
determinen quines espècies
aconsegueixen establir-se i persistir-hi. “Durant
dècades hem avaluat la restauració fixant-nos en quines espècies hi són presents, però això només ofereix una part de la història”, indica Miguel Verdú,
investigador del CSIC al CIDE, que lidera l’estudi.
La restauració ecològica cerca
recuperar ecosistemes degradats
o destruïts no només mitjançant la plantació d’espècies, sinó per la reactivació de processos ecològics i la reconstrucció
de xarxes funcionals. Aquest treball posa en relleu que la recuperació dels ecosistemes emergeix de xarxes complexes d’interaccions entre organismes.
L’estudi va comparar comunitats vegetals restaurades a antigues
mines d’algeps de Sorbas (Almeria) i Escúzar (Granada) amb ecosistemes de referència pròxims per a avaluar si, després
de 13 anys de restauració,
s’havien restablit les interaccions clau entre
plantes. Per a això, van fer
mostrejos de camp que quantificaven
la freqüència i el signe, positiu
(facilitació) o negatiu
(competència), de les interaccions.
Referència de l’article: Hirn, J.; Sanz, V.;
Lorite, J.; Martínez-Hernández, F.; Mendoza-Fernández, A. J.; Mota, J. F.;
Navarro-Cano, J. A.; Pérez-García, F. J.; Prieto-Rubio, J.; Sánchez-Martín,
R.; i Verdú, M. (2026). “Evaluating the restoration of plant ecological interactions in
gypsum mines with species co-occurrences analyses”. Journal of
Applied Ecology, 63, e70397. https://doi.org/10.1111/1365-2664.70397
Llegir sencer en UVnotícies
Justo y Punch, reflexions sobre el comerç just i el consum responsable
La
Universitat de València, a través d’UV
Sostenibilitat de la ma de IDEAS i PROYDE
participa en el projecte Justo y Punch!
Tras
realizar el taller “VideoPodcast:
Narratives Audiovisuals per al
Canvi”, una proposta
formativa que combinava creativitat,
pensament crític i compromís social. En els tallers es van fer creacions per a traslladar
els conceptes de Comerç Just i Consum Responsable al llenguatge
audiovisual, fomentant l’alfabetització
mediàtica, el treball col·laboratiu i la capacitat d’analitzar l’impacte social,
econòmic i ambiental de les decisions
de consum.
A través
de dinàmiques, visionats,
debats i pràctiques
guiades, les persones participants aprendran a desenvolupar continguts audiovisuals en formats com el vídeo‑podcast,
el curt documental, el vídeo‑assaig o el vídeoart.
En el mes del Comerç Just, aquí teniu els resultats de les universitats participants
 Orientacions pràctiques
i exemples concrets per
a transformar la labor pedagògica i emmarcar-la dins del
paradigma ecosocial
El seu objectiu central és proporcionar al professorat
universitari orientacions
pràctiques per a transformar la seua labor pedagògica i emmarcar-la dins del
paradigma de l'educació ecosocial.
Per a aconseguir-ho, la publicació
consta de dos grans blocs.
En el
primer, es descriu com introduir de manera transversal l'enfocament
ecosocial en la programació
docent abordant els objectius, la metodologia i l'avaluació.
També es reflexiona sobre com han de ser els recursos utilitzats sota
la mirada ecosocial. Este apartat
està elaborat per
FUHEM.
La segona part de la publicació consistix en 13 exemples de programacions de carreres universitàries molt distintes en les quals s'incorpora la dimensió ecosocial. Totes elles realitzades
per docents en actiu
per a les seues pròpies
assignatures amb la supervisió de FUHEM.
En conclusió, esta publicació oferix ferramentes perquè la dimensió ecosocial deixe de ser un contingut perifèric i es convertisca en l'eix
vertebrador d'una formació
professional compromesa
amb els límits del planeta, l'ètica
de les cures i la justícia social.
La guia és el producte final del curs organitzat pel Centre d'Iniciatives de Cooperació al Desenvolupament
(CICODE) de la Universitat de Granada “Educació
crítica i transformadora: orientacions per a introduir la dimensió ecosocial en la pràctica docent”. Esta iniciativa s'emmarca
en el projecte “Transversalització
de les economies transformadores en la
Universitat de Granada i generació de xarxes i aliances amb actors locals i econòmics per a la contribució als ODS 8 i 12”, finançat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda2030.
Educación ecosocial
en la docencia universitaria - FUHEM
Convocatòria de subvencions 2026 per a Entitats Socials del Ministeri de Consum, Drets Socials i Agenda 2030
Seminari web informatiu convocatòria
de subvencions 2026 per a Entitats
Socials del Ministeri
de Consum, Drets Socials
i Agenda 2030. Serà este divendres,
22 de maig, a les 9:30h. Esta convocatòria
eixirà de manera imminent
amb tan sols un mes de termini per a presentar la proposta.
Només es pot presentar
un projecte per part de
la Universitat de València. Si esteu interessats, us recomanem assistir per a conéixer els detalls de la convocatòria.
En tot cas us enviarem la gravació quan estiga disponible.
Més informació
Subvenciones y Premios Agenda 2030 |
Ministerio de Derechos Sociales, Consumo y Agenda 2030
GENERACIÓ CLIMA COP31
IMPULSA
L'ACCIÓ CLIMÀTICA JUVENIL
Busquem persones jóvens compromeses
amb l'acció climàtica, amb iniciatives i propostes que ajuden a complir els objectius de l'Acord de
París. Si t'imagines formant
part de la delegació espanyola en la COP31, t'identifiques
amb este desafiament
global i tens idees i moltes
ganes d'aprendre, esta convocatòria
és per a tu. A través d'estes
beques rebràs formació especialitzada i tindràs l'oportunitat de donar veu a
la teua generació.
Uneix-te a Generació
Clima COP31!
PARTICIPA
Generacion Cop 31
Com decidim què
mengem? La ciència darrere del que fem al supermercat
La selecció d'aliments és un procés quotidià i aparentment
simple, però altament complex des del punt de vista
científic. Cada decisió
alimentària està
determinada per la interacció de múltiples factors. Tots influeixen en les preferències
i el comportament del consumidor i tenen implicacions directes
sobre la salut pública i el desenvolupament
de malalties cròniques.
En aquest context, la recerca desenvolupada
en aquesta tesi
doctoral s'ha centrat
a analitzar els principals determinants de la
selecció d'aliment.
També a explorar estratègies per millorar la qualitat, la comprensió i la transparència
de la informació alimentària.
El principal objectiu és
facilitar al comprador la presa de decisions més informades i saludables.
Menjar és decidir (més
del que sembla)
Davant la
prestatgeria d'un supermercat, prenem desenes
de decisions en pocs minuts. Aquestes decisions no depenen únicament de la gana o del gust.
També del coneixement nutricional, el temps disponible, el context
de compra o la manera com es presenten els aliments.
A aquests factors s'hi afegeixen elements personals, com els hàbits
alimentaris, la cultura, les creences
o el nivell d'educació
nutricional. També hi tenen un paper important les
característiques del producte, com la composició
nutricional, les declaracions relacionades amb la salut o el disseny de l'etiquetatge.
Finalment, l'entorn de compra també condiciona
la decisió alimentària.
No és el mateix comprar
amb temps que fer-ho ràpidament després de la feina, ni tampoc escollir en un petit establiment que en una
gran superfície amb centenars d'opcions
disponibles.
Mar Giró Candanedo
Dra. en Tecnologia
Alimentària, Universitat de Girona
Llegir complet en The Conversation
Què són les microcistines
i per què l'aigua a Mèxic hauria d'estar sota la lupa?
En les zones urbanes, l'aigua que fluïx en obrir una aixeta és el resultat d'una complexa
cadena d'enginyeria: extracció,
captació, transport, tractament i distribució. Per
al seu tractament, les
plantes potabilitzadores operen baix principis fisicoquímics dissenyats, en
la seua majoria, per a remoure sòlids suspesos, *turbiedad i patògens
convencionals. No obstant
això, quan la font d'extracció és superficial, com a rius, llacs o preses, el
sistema s'enfronta a una diversitat
biològica aclaparadora
que desafia estos processos.
En el
centre d'esta diversitat
es troben els cianobacteris, microorganismes
amb una autonomia metabòlica fascinant. A diferència dels éssers humans, que depenem de la ingesta de carboni
orgànic, els cianobacteris són autòtrofs: utilitzen la llum solar per a fixar el carboni atmosfèric
(CO₂) i, en alguns casos, posseïxen la capacitat enzimàtica de fixar nitrogen gasós (N₂).
Per a proliferar, només requerixen
fonts de fòsfor i micronutrients, elements que
hui abunden en l'aigua a causa de les activitats humanes. La presència
d'estos organismes es
delata per un color verd-blau en l'aigua.
Danys a
la salut
Com
a productors primaris, els cianobacteris han sigut fonamentals en la història química de la terra,
produint l'oxigen que respirem, assegurant la protecció contra rajos UV i donant
suport a les cadenes tròfiques. Evolutivament, són organismes ancestrals que van heretar la
seua capacitat fotosintètica a plantes i algues.
No obstant això, el seu paper en la naturalesa no és passiu. Al llarg de milions d'anys, han desenrotllat la capacitat de
fabricar molècules que llancen
al medi ambient per a assegurar el seu territori. En l'aigua, la competència per llum i els nutrients és feroç; estes substàncies funcionen com una
“defensa química” que els permet
desplaçar a altres microorganismes i dominar l'ecosistema.
El
problema sorgix quan
estos mecanismes de defensa, dissenyats
per a una guerra biològica microscòpica,
entren en els nostres sistemes de proveïment d'aigua. Dins de la gran diversitat
de substàncies que produïxen,
les mes preocupants són
les microcistines, molècules
que es dispersen en l'aigua quan
els cianobacteris moren
o són estressades.
Jesús Barrera Rojas
Profesor-Investigador Asociado
A, Departamento de Estudios del Agua y la Energía, Profesor de Ingeniería
Ambiental, Universidad de Guadalajara
Llegir més en castellà en The Conversation
Les empreses no estan
en el centre de la transició verda
a Europa, i això la limita
Europa està invertint milers de milions d'euros per a fer la seua economia més sostenible. Però qui
impulsa realment esta transició?
Sembla lògic pensar que la transició
cap a una economia
circular, en la qual els
productes es reutilitzen,
es reparen i es reciclen en lloc de rebutjar-se, depén en gran manera
de les empreses. Dissenyen
productes, gestionen cadenes
de subministrament i, en última instància, porten les innovacions
al mercat. Encara que els
consumidors –a través de les seues
decisions de consum– i
les institucions públiques –mitjançant
la regulació, com el dret a reparar– també han contribuït
a impulsar este canvi, són
les empreses els qui tenen la capacitat de traslladar eixes demandes a solucions concretes i a gran escala.
La realitat, no obstant això, és més
complexa. En una investigació recent,
hem analitzat més de 200 projectes d'Horitzó Europa, la major estratègia d'investigació i desenrotllament (I+D) d'Europa,
involucrant més de 2
000 organitzacions des de 31 països
diferents. Els resultats mostren que, encara
que les empreses són presents, no ocupen posicions
centrals en la direcció
dels processos d'I+D que ens espenten cap a la circularitat. I eixa diferència pot tindre conseqüències importants.
Les empreses no participen en les fases inicials
de disseny
La
política europea d'innovació s'articula
entorn de grans projectes col·laboratius que reunixen empreses, universitats, centres d'investigació
i administracions públiques. Mentres
les empreses exercixen
un paper visible en l'aplicació
de solucions, les universitats
i centres d'investigació ocupen posicions centrals en estes xarxes d'I+D, connectant actors i coordinant projectes. El resultat és un model en el qual els qui generen coneixement
també determinen com s'articula
la col·laboració.
Marta Ferrer-Serrano
Profesora en Dirección y
Organización de Empresas, Universidad de Zaragoza
Llegir més en castellà en The Conversation
Catàstrofe invisible: peixos invasors en els rius mediterranis
Els
resultats d'un recent estudi en el qual analitzem la presència de peixos introduïts en els rius de la regió mediterrània són alarmants: hi ha més de 150 espècies invasores en el territori.
I la seua arribada està
estretament vinculada a les activitats
humanes. D'estes espècies,
106 han aconseguit establir poblacions,
és a dir, es mantenen per si mateixes sense intervenció humana.
Els
països amb major nombre de peixos invasors són Itàlia, Espanya i alguns estats balcànics. En uns certs sistemes aquàtics, la magnitud d'este fenomen resulta especialment cridanera. En el riu Segura (Espanya) o en el llac Pamvotis (Grècia), més del 70% de les espècies
de peixos presents són introduïdes, la qual cosa reflectix fins a quin punt s'ha transformat
la composició original d'estes
comunitats.
Sospitosos habituals
Les espècies
més esteses a la regió mediterrània són la gambusia, establida ja en 21 països,
i la carpa, en 20. La perca sol, present en 16 països, és la tercera en la
llista.
Carlos Cano-Barbacil
Investigador postdoctoral en
ecología, Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC)
Emili García-Berthou
Catedrático de Ecología,
Universitat de Girona
Francisco José Oliva Paterna
Catedrático de Zoología,
Universidad de Murcia
Llegir més
LLegir en castellà en The Conversation
La Universitat organitza una jornada
de Zoologia el 30 de maig
a Aras de los Olmos
La
Universitat de València i l'Ajuntament d'Aras de los Olmos organitzen
una nova jornada de Zoologia el proper 30 de maig. L'esdeveniment, Descobrint la
fauna d'Aras de los Olmos, tindrà
lloc al centre de divulgació
científica i mediambiental Big History, de 9.00 a 14.00 hores.
Aquesta acció forma part del projecte Divulgació científica en i des del món
rural: les rutes de la biodiversitat a Aras de
los Olmos, dirigit pel professor Joaquín Martín Cubas i
cofinançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i la
Fundació Espanyola per a la Ciència
i la Tecnologia (FCT-24-21467).
La
jornada pretén donar a conèixer
la fauna d'Aras de los Olmos. Amb
aquest objectiu, s'han planificat una sèrie d'activitats. En la
primera, consistent en un taller d'anellament d'aus, es revelarà en què es basa la tècnica i quina és la seua importància per a la conservació d'aquests animals.
La segona activitat és un taller teoricopràctic
sobre tècniques per a descobrir
la fauna que ens envolta.
S'aprendrà a interpretar petjades
i rastres que permeten detectar espècies difícils d'observar, com mamífers o aus nocturnes.
També s'abordarà la rellevància
dels estudis de poblacions d’animals i el paper que tenen en la conservació del medi natural.
La sessió seguirà amb una visita guiada per a acostar-se a la fauna
urbana d'Aras de los Olmos. Es presentaran les espècies que habiten el nucli
urbà i les zones agrícoles pròximes, i es transmetrà la importància de
preservar la biodiversitat en entorns
humanitzats. Per a concloure
l'esdeveniment, es realitzarà
una visita guiada sobre la vida animal en hàbitats
naturals. Durant el transcurs
d’aquesta, podran
aplicar-se els coneixements
adquirits en el taller.
L'aforament està limitat
a 25 persones, i cal inscripció prèvia. La coordinació de la
iniciativa està a càrrec
d'Emilio Barba (Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València) i compta amb la participació dels professors Iván Alambiaga (Museu Nacional de Ciències Naturals, CSIC) i Jesús del Río (Centre Big History).
Reserva de la Biosfera
Aras de los Olmos és un municipi
enclavat en un entorn
natural de gran valor. Juntament amb altres pobles circumdants, forma part de la Reserva de la Biosfera de l'Alt Túria, declarada per la
UNESCO. L’alta biodiversitat
que hi ha fa que siga perfecte per a acollir investigacions sobre l'estudi
zoològic.
PROGRAMA COMPLET
Més informació:
Enquesta HOPES
Us demanem
que passeu aquesta enquesta al vostre estudiantat,necessitem centenars
de respostes i encara no arribem
al 10%.
L'estudi té com
a objectiu, d'una
banda, crear un qüestionari que permeta analitzar diferents àmbits de l'estil de vida i, per un altre,
determinar un score (una puntuació) dels estils de vida i el benestar de les persones i la seua
relació amb variables socioeconòmiques, per a d'esta
manera realitzar programes de promoció
de la salut adequats a
cada entorn.
La participació
en este projecte implica respondre
a este qüestionari que ha sigut
dissenyat per a avaluar patrons
en l'estil de vida actual i descobrir
àrees en les quals es podria treballar per a millorar el benestar de la comunitat universitària en
les diferents universitats
iberoamericanes. Es tracta d'un qüestionari de caràcter
transcultural que permet identificar i comprendre diferències culturals en comportaments, actituds, valors i creences, la qual cosa pot ser útil per a la planificació
i adaptació d'intervencions
i programes de salut i benestar.
La participació no suposa
cap mena de risc físic ni emocional. La teua participació és voluntària i pots decidir no
participar o abandonar en qualsevol moment, retirant el teu consentiment sense que per això s'altere la relació amb l'equip investigador. Si decidixes revocar el teu consentiment, no s'arreplegaran
noves dades i no es veuran afectades les investigacions dutes a terme fins al moment.
El compliment
del mateix et portarà aproximadament 5-7 minuts i és totalment anònim. Les respostes seran utilitzades amb finalitats exclusius d'investigació.
Els resultats
d'este projecte d'investigació implicarien un
benefici social i comunitari
en permetre ajudar a
informar les persones sobre com les seues eleccions diàries poden afectar la seua
salut i qualitat de
vida i proporcionar informació valuosa per al desenrotllament de polítiques i programes de salut pública.
Els resultats
extrets del present estudi podran ser publicats en revistes científiques o publicacions de caràcter
general, respectant sempre
el principi de confidencialitat.
HOPES España
Convocatòria de l'Agència Estatal d'Investigació de Centres d'Excel·lència
«Severo Ochoa» i Unitats «María de Maeztu» 2026:
Publicada la Resolució
de la Presidència de l'Agència
Estatal d'Investigació, per la qual s'aprova la convocatòria corresponent en
2026 per a la concessió de les acreditacions i ajudes
públiques de «Centres d'Excel·lència Severo
Ochoa» i de «Unitats d'Excel·lència
María de *Maeztu».
El termini de presentació de sol·licituds és del dia 27.05.2026 al 17.06.2026, el termini
intern per a elevar les sol·licituds
a definitives i poder tramitar la firma de la Vicerectora
d'Investigació i Política Científica serà el dilluns 15.06.2026.
Per a les
consultes administratives es poden posar en contacte amb
policien@uv.es i per a consultes econòmiques amb sijuseg@uv.es.
Poden consultar les bases
reguladores i la convocatòria en els enllaços següents:
Bases reguladores:
https://www.aei.gob.es/convocatorias/buscador-convocatorias/centros-excelencia-severo-ochoa-unidades-maria-maeztu-2026-1
Convocatòria:
https://www.aei.gob.es/convocatorias/buscador-convocatorias/centros-excelencia-severo-ochoa-unidades-maria-maeztu-2026-2
Llista d'enllaços:
Centres d'Excel·lència
Severo Ochoa i d'Unitats d'Excel·lència
María de Maeztu :
https://www.aei.gob.es/convocatorias/buscador-convocatorias/centros-excelencia-severo-ochoa-unidades-maria-maeztu-2026
Convocatòria de subvencions per a la realització d'accions de cooperació al desenvolupament
en l'àmbit de la innovació
2026
Subvencions acciones de cooperació en l'àmbit de la innovació
Codi BDNS: 900317
Data de publicació
en BOE: 22/04/2026
Anar a l'Extracte
BOE
Codi SIA: 2086731
CONVOCATÒRIA
Convocatòria subvencions
per a la realització d'Accions
de Cooperació al Desenrotllament en l'àmbit de la innovació corresponents a 2026
Les entitats
sol·licitants hauran de
presentar la seua sol·licitud
en la seu electrònica
de la AECID (www.aecid.gob.es) (https://www.aecid.gob.es/). El termini de presentació de sol·licituds serà de 20 dies hàbils a partir del 29 d'abril de 2026.
La duració
màxima inicial del període
d'execució serà de 24 mesos, i la data d'inici no podrà ser anterior a la data límit
de presentació de propostes
a esta convocatòria ni posterior als dos mesos des de la recepció dels fons.
Data publicació
sede: 22/04/2026
Data inicie període actuació ciutadà: 23/04/2026 00.00
Data de tancament:
22/05/2026 23.59
Detalle procedimiento - Sede electrónica
AECID - sede-electronica-aecid
XXI Edició Premis
Biodiversitat Fundació BBVA
 Termini de presentació de candidatures: Del 30 de gener
a l’1 de juny de 2026, a les 13:00 h del migdia (hora peninsular espanyola)
Els Premis Biodiversitat Fundació BBVA tenen com a objectiu reconéixer i
incentivar la labor de les organitzacions conservacionistes, les institucions
i els organismes que desenvolupen polítiques o funcions
de conservació mediambiental,
així com el treball de professionals del pensament i la cultura mediambientals
i de l’educació, la difusió
i la comunicació en qualsevol
de les seues formes que contribueixen
a protegir el patrimoni
natural.
Es contemplen set modalitats de premis:
- Premi Biodiversitat Espanya,
dotat amb 250.000
euros
- Premi Biodiversitat Llatinoamèrica,
dotat amb 250.000
euros
- Novetat Premi Biodiversitat Àfrica, dotat amb 250.000 euros
- Premi Biodiversitat Global, dotat amb 250.000 euros
- Novetat Premi Biophilia de Humanitats
i Ciències Socials
Mediambientals, dotat
amb 100.000 euros
- Novetat Premi Biodiversitat Educació i Comunicació Mediambientals a Espanya,
dotat amb 80.000
euros
- Novetat Premi Biodiversitat Educació i Comunicació Mediambientals Global, dotat
amb 80.000 euros
Les candidatures
podran ser:
- Directes: Presentades pels
propis interessats
- Indirectes: Presentades per altres persones físiques o jurídiques, a través de
cartes de nominació
Data De 30 de gener
de 2026 a 1 de juny de 2026. 24h. Tots els dies.
Lloc de realització
Organitza
La Fundació BBVA.
biodiversidad@fbbva.es
Més informació
bases-xxi-premios-biodiversidad.pdf.
https://www.biophilia-fbbva.es/premios/xxi-premios-biodiversidad/
Escola de Salut en el Treball
 Tècniques per a millorar
la teua salut postural
en el teu lloc de treball.
Escola de
Salut en el Treball,
una activitat saludable dirigida a tot el personal de la Universitat amb
la finalitat de millorar
el seu estat físic de manera individualitzada
tenint en compte els seus condicionants
de salut.
Aquesta activitat es realitzarà
abans del començament
de la jornada laboral, de 7:45h a 8:30h, serà gratuïta i no requerix inscripció prèvia. Està impartida per professorat
de la Facultat de Fisioteràpia
un dia a la setmana en
cada campus: els dilluns
en la Sala d’Aeròbic del Servei d’Esports del Campus de Tarongers, els
dimarts a l´aula multiús de la Facultat
de Fisioteràpia, situada en el 2n pis., i els dijous en la Facultat de Farmàcia, a l'aula AI-16B.
DIRIGIT A PDI I PAS DE LA UV.
ON?:
- Campus Blasco Ibáñez | a l´aula
multiús de la Facultat
de fisioteràpia, situada en el 2n pis.
- Campus Burjassot | Aula Al-16B
- Campus Tarongers | Sala d’Aeròbic del Servei d’Esports
del Campus de Tarongers.
-
QUAN?:
De 07:45 a 08:30h.
- Campus Blasco Ibáñez | Tots els dimarts
- Campus Burjassot | Tots
els dijous
- Campus Tarongers | Tots
els dilluns
-
COM?:
- Sense necessitat d'inscripció prèvia, acudeix a l'hora i al lloc. Activitat gratuïta.
- Es recomana portar
estoreta a Burjassot.
- Pots vindre en la teua roba de treball.
Alimentació saludable i sostenible: Cistella
Responsable als Campus de Tarongers i Blasco
Ibáñez
La Cistella Responsable és una
iniciativa de la fundació CEDAT, amb el recolzament, en la UV,
del Vicerrectorat de Sostenibilitat, Cooperació i
Vida Saludable. Té com a objectius
a destacar: promoure un model
de consum responsable que dona la possibilitat d'accedir a aliments ecològics locals i de temporada, i integrar laboralment a persones amb discapacitat, contribuint a
la construcció d'una societat més solidària i compromesa.
La cistella es pot arreplegar el
dimecres en Geografia i
Història i al Departament
de Psicologia Social de la Facultat
de Psicologia i Logopèdia
en el Campus de Blasco Ibáñez, o al despatx, a la
Biblioteca d’Educació o la nova ubicació de la Tenda (a l’oest
de Dret), al Campus de Tarongers
El funcionament de la proposta és senzill. Primer, la
clientela es registra en la web de la Cistella, https://ir.uv.es/mz4RkGL .
Després, s'encarrega la comanda (hi ha diferents modalitats de caixes), i s’indica el lloc d’entrega. El dimecres següent es rep el lliurament i el pagament es realitza a través
de la plataforma amb targeta
de crèdit.
https://ir.uv.es/mz4RkGL
|
