|
Este
passat cap de setmana ja hem vist els 30 graus, en abril. No són bones notícies. No hem
tingut onades de fred, la mar no es refreda tant i si les temperatures
elevades s'avancen de maig a abril, ens podem fer una idea de la calor a l'estiu. Donades la intensitat i
freqüència de les onades de calor en els últims anys hem d'anar
adaptant-nos al que pot succeir. Després del tren de borrasques d'este
hivern la vegetació ha proliferat. Si a la primavera i estiu no plou prou,
eixa vegetació s'asseca i amb calor extrema, pot ser pastura de les flames
en incendis de sexta generació com ja hem vist alguns els últims anys a
Espanya o Califòrnia.
D'altra
banda, si les temperatures es mantenen en nivells extrems durant l'estiu,
amés de l’increment de morts, augmentarà la humitat relativa i qualsevol
depressió atmosfèrica en nivells alts, podrà desencadenar pluges
torrencials com les vistes en els últims anys. Els dos escenaris són
probables i impliquen que les autoritats prenguen mesures, que les persones
seguim les recomanacions i també assumim l'autoprotecció. En el butlletí de
hui abordem algunes de les qüestions climàtiques dels pròxims mesos i els
recursos amb els quals comptem per a fer-los front.
IX Fòrum de Voluntariat,
Solidaritat i Sostenibilitat a la Facultat d’Economia
UVsostenibilitat participa en el IX Fòrum de Voluntariat , Solidaritat i Sostenibilitat el dijous 23
d’abril de 9 a 14 hores.
El Fòrum de Voluntariat, Solidaritat i
Sostenibilitat té com a objectiu posar en valor temes
vinculats amb l'esport i la cultura com a esperit de superació, la
cooperació internacional, l'economia, així com la lluita contra l'exclusió
social, la pobresa i la desigualtat. De la mateixa manera, promou iniciatives
destinades a fomentar la sostenibilitat en diferents àmbits, com el dia a
dia de les persones, l'educació i la investigació.
Les associacions que participen en aquest esdeveniment, disposaran
d'un estand per a brindar informació detallada sobre els projectes que
estan duent a terme. A més, el fòrum comptarà amb taules redones en les
quals s'abordaran diversos temes, permetent-nos conéixer de primera mà la
realitat de les organitzacions participants.
Data 23 d’abril de 2026 de 09:00 a
14:00. Dijous.
Lloc de realització Hall Facultat d'Economia
Organitza
Vicedeganat de Participació, Voluntariat i
Igualtat - Facultat d'Economia.
fac.economia@uv.es
Més informació
https://ir.uv.es/economia/voluntariat-solidaritat-sostenibilitat26
Conclusions i recomanacions de la I
Conferència de Experts “Canvi Climàtic i Territori en el Mediterrani
Ibèric”
"Evidències científiques
sobre canvi climàtic i territori en el mediterrani ibèric. Efectes,
estratègies i polítiques públiques. Principals recomanacions" arreplega les conclusions de
la I
Conferència d'Experts “Canvi Climàtic i Territori al Mediterrani
Ibèric” celebrada al gener de 2025, amb més de 70
investigadors de 15 universitats.
El document
presenta 82
recomanacions en 13 blocs temàtics, sustentades en dècades
d'investigació, per a orientar polítiques que mitiguen i adapten el nostre
territori als impactes climàtics, especialment davant fenòmens extrems com
a onades de calor, sequeres, danes i inundacions.
Destaquem les quatre
primeres:
1 Estat de la
qüestió (temperatura de la mar, sequeres, precipitacions, incendis, onades
de calor i riscos)
El
bloc analitza l'evidència científica recent: el Mediterrani ibèric ha patit
un augment tèrmic (com ±1,5 °C en la mar en quatre dècades), major
freqüència d'onades de calor, sequeres i incendis. Destaca la urgent
protecció a població vulnerable, així com la necessitat d'un Observatori
Climatològic del Mediterrani Espanyol per a monitoritzar i coordinar
respostes institucionals.
2 La
intensificació del cicle hidrològic: l'aigua per excés, l'aigua per defecte
S'alerta de la dualitat climàtica: sequeres
prolongades i pluges torrencials (inundacions tipus dana). Recomana
reforçar xarxes de sensors en temps real, millorar models predictius
hidràulics i informar millor la població sobre perills lligats a pluges
extremes i escassetat hídrica.
3
Desertificació, la pèrdua de vitalitat del territori
El document advertix sobre la degradació
creixent del sòl i vegetació, propiciada per sequeres i mala gestió
territorial. Proposa regenerar ecosistemes, fomentar pràctiques sostenibles
(agroforesteria, conservació del sòl) i aplicar instruments de gestió amb
enfocament territorial i ecosistèmic.
4 Incendis i
evolució de les superfícies forestals
El calfament i la sequera intensifiquen els
incendis forestals. Es recomanen estratègies de gestió activa de la
muntanya, restauració ecològica post‑incendie i plans integrats que
combinen prevenció, alerta primerenca i recuperació adaptada al nou clima.
I
Conferència d'experts (2025)
Objetivo Planeta: El Mediterráneo se tropicaliza RTVE
El
Mediterrani porta dècades augmentant la seua temperatura, quasi mig grau
per dècada. Un procés imparable que es diu tropicalitzación, té a veure amb
el canvi climàtic i està afectant els ecosistemes marins i terrestres.
Parlem
d'això amb Shamira Khodayar Pardo, directora de Meteorologia i Clima de
CEAM i amb la investigadora de l'Institut de Ciències de la Mar ICM-CSIC,
Ana Sabatés.
Objetivo
Planeta - El Mediterráneo se tropicaliza
Objetivo Planeta. Divendres a les 16:30 hores en elcanal 24h i en
RTVE Play tots els episodis.
Objetivo
Planeta - Programa de ciencia en RTVE Play
Refugis
climàtics: Espanya ja és un referent mundial enfront de
la calor extrema
El
parque de La Muntanyeta forma parte de la red de refugios climáticos de
Barcelona. Área
Metropolitana de Barcelona, CC
BY-SA
L'estiu de 2025 va ser el més càlid registrat a
Espanya i el segon amb major mortalitat atribuïble a la
calor: es van estimar 15 711 morts relacionades amb les altes
temperatures. Davant eixa realitat, una biblioteca fresca, un centre cívic
amb fonts d'aigua o una escola oberta poden marcar la diferència. Això
constituïxen, en essència, els refugis climàtics: espais on resguardar-se
de la calor extrema sense haver de consumir, pagar
una entrada ni justificar la necessitat.
El nostre treball, acabat de publicar en Nature
*Climate *Change, part precisament d'eixa idea: la calor
no és només una incomoditat estival, sinó un desafiament creixent que demanda
respostes climàtiques, de salut pública i de governança. I Espanya ha sigut
un dels primers països a convertir eixa idea en una política urbana
estable.
Barcelona al capdavant de l'exemple
Barcelona va ser la ciutat pionera: en lloc de
pensar únicament en grans centres de refrigeració d'emergència, va començar
a adaptar una xarxa d'espais quotidians ja existents, com a biblioteques,
centres cívics, escoles, mercats, poliesportius i parcs, perquè també
funcionaren com a llocs de confort tèrmic. Així, el refugi climàtic va
deixar de ser una resposta improvisada per a convertir-se en una
infraestructura pública de cura.
El resultat ha sigut notable. La xarxa
barcelonina va passar de 70 refugis en 2020 a 397 en 2025, o 451 si
s'inclouen els microrefugis, espais que poden ocupar uns pocs metres
quadrats, com un jardí urbà dens que diferix de l'entorn d'asfalt.
Un referent amb molts reptes
Per a funcionar de veritat, un refugi ha
d'oferir unes condicions mínimes de confort i dignitat: temperatura
adequada, aigua potable, possibilitat d'asseure's i descansar,
accessibilitat i bona informació pública. En 2025, la Xarxa Espanyola de
Ciutats pel Clima va publicar una guia de recomanacions per a ajudar els
municipis a dissenyar xarxes locals, i la Comunitat Valenciana ja compta
amb un decret específic
per a crear la seua pròpia xarxa d'espais climàtics. Més que un model ja plenament
consolidat, el cas espanyol mostra una tendència cada vegada més clara cap
a l'estandardització i la millora de la qualitat d'estos espais.
·
Ana Terra Amorim-Maia
Investigadora
postdoctoral en adaptación y justicia climática, BC3 - Basque Centre for
Climate Change
·
Dominic Royé
Investigador
Ramon y Cajal, Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
·
Marta Olazabal
Ikerbasque Research Associate, BC3 - Basque
Centre for Climate Change
Llegir més
en castellà en The Conversation
Estius eterns al Mediterrani: com preparar-nos?
Durant generacions, el Mediterrani ha viscut al
ritme d'estacions recognoscibles: hiverns i primaveres suaus, tardors
temperades i estius intensos. No obstant això, les projeccions climàtiques
apunten que este equilibri s'està trencant. En ciutats com València, les
onades de calor es multipliquen, duren més i aconseguixen valors extrems.
El que abans era una anomalia estival s'està
convertint en un nou estat climàtic permanent, acompanyat, a més,
d'episodis puntuals de pluges intenses que incrementen el risc
d'inundacions. La pregunta ja no és si els estius seran més llargs, sinó
com ens preparem per a conviure amb una calor
extrema cada vegada més prolongat.
Onada
de calor permanent
Les onades de calor han augmentat quasi dos
episodis per dècada des de 1979 i la seua duració mitjana ha passat de
menys de deu dies a més de vint-i-cinc. És la conclusió d'una
investigació realitzada a la Universitat Politècnica de
València, entre l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient (IIAMA) i
el Departament d'Urbanisme, part del projecte europeu The HuT (The Human-Tech Nexus). Mostra un
escenari preocupant: per a finals de segle, les onades de calor a València
podrien durar diversos mesos, aconseguint fins a 182 dies sota
l'escenari d'alt calfament SSP370 i 319 dies sota el d'emissions extremes
SSP585.
En este
context, el concepte tradicional de “onada de calor” perdria sentit. Estos
valors suggerixen una transformació radical del cicle estacional; podríem estar
davant una ‘temporada de calor’ permanent.
Eric Gielen
Profesor
Permanente Laboral en el Departamento de Urbanismo, Universitat Politècnica
de València
Recursos
relacionats amb el calor extrem.
·
Guia informativa per a la ciutadania: CATÀSTROFES NATURALS
·
Mesures davant altes temperatures en
treballs a l'aire lliure i colp de calor
Ús
d’Intel·ligència Artificial en UVsostenibilitat
 Ús d'Intel·ligència Artificial en la
comunicació de sostenibilitat
La setmana passada vam
enviar esta enquesta anònima però tenim molt poques respostes. Volem
conèxier la vostra opinió. La Intel·ligencia artificial te un alt cost
ambiental, però el seu ús s’ha generalitzat, cal un ús racional, podem
quedar al marge d’aquesta realitat? En el butlletí
de la setmana passada informàvem del seu impacte
en el consum d’aigua i energía.
Detectius de crisis climàtiques i mediambientals
 El Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE, CSIC-UV-GVA)
i la Casa de la Ciència del CSIC a València, en col·laboració amb la Unitat
de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València,
presenten el projecte educatiu Detectius de crisis climàtiques i mediambientals
el pròxim dimarts, 21 d’abril, a les 19 hores, a la seu de la Casa de la
Ciència del CSIC (Batlia 1, València). L’assistència és gratuïta fins a
completar aforament i no cal inscripció prèvia.
El projecte ha sigut elaborat pel grup de
treball Crisis Mediambientals i Climàtiques, de la connexió del CSIC
Geociències per a un planeta sostenible, i s’adreça a professorat de
secundària i batxiller per a fomentar la formació en ciències de la terra i
del medi ambient de l’alumnat des de 1r ESO fins a 2n de batxillerat.
De manera rigorosa i divulgativa, a través de
sis sessions de treball, es proporcionarà material i continguts per a
ajudar a entendre el canvi climàtic i altres problemes ambientals actuals
amb base en les geociències, com la contaminació de sòls i platges,
l’acidificació de l’oceà o l’escassetat de recursos hídrics.
Intervindran en la jornada les
científiques Eugenia Gimeno García,
investigadora de la Universitat de València al Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE),
centre mixt del CSIC, de la Universitat de València i de la Generalitat
Valenciana, qui impartirà la xarrada titulada 'El sòl: el recurs
silenciós'; Ana Serra Perales, investigadora en el grup ScienceFlows de la Universitat de València,
amb la xarrada titulada 'Comunicació, educació i crisi climàtica: com la
formació de la joventut pot marcar la diferència'; i Ana Moreno
Caballud, investigadora científica en el Departament de Processos
Geoambientales i Canvi Global de l’Institut Pirinenc d’Ecologia, IPE (CSIC)
a Saragossa i coordinadora del projecte Detectius de crisis climàtiques i
mediambientals, qui presentarà els materials elaborats.
Després de les conferències s’obrirà un torn
de preguntes i reflexions per a les persones assistents amb la finalitat
d’establir un diàleg/col·loqui amb les investigadores.
Llista d'enllaços:
La UV i el CSIC presenten el
projecte educatiu Detectius de crisis climàtiques i mediambientals
La Universitat acull una jornada
d’innovació sobre educació digital en emergències, dimecres 22
 La Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de
València acull dimecres, 22 d’abril,
la Jornada d’innovació Setmana d’Acció Mundial per l’Educació (SAME2026)
que enguany estarà dedicada a l’educació digital en emergències.
L’esdeveniment tindrà lloc al Saló de Graus de 9:30 a 14:30 hores i podrà
seguir-se per streaming.
Organitzada per Ajuda en Acció i Entrecultures
com a grup motor de la Campanya Mundial per l’Educació a la Comunitat
Valenciana juntament amb el Grup Consolidat d’Innovació Docent GCID-SAMEUV
(GCID23_2591527), la jornada estarà oberta al públic general prèvia inscripció i fins a completar
aforament.
Comptarà amb la intervenció de
ponents del món acadèmic i de la cooperació especialitzats en l’educació
digital en emergències esdevenint una oportunitat per a conèixer més a fons
el context actual de l’educació digital en situacions d’emergència, així
com evidenciar de manera pròxima la corresponsabilitat social i de
l’Administració pública per a exigir i assumir l’efectiu compliment del
dret humà a l’educació.
Serà un espai de trobada que, a
més de tindre conferències, intercanvi d’experiències formatives i taules
redones, aprofundirà en les emergències que viuen països amb conflictes
armats, en el marc d’una creixent globalització i escalada d’aquests
conflictes, així com d’emergències per conflictes no bèl·lics, com aquelles
causades per les crisis climàtiques o pandèmies (covid-19).
En els actes està prevista la
participació de nombrosos centres educatius de la Comunitat Valenciana,
autoritats de l’Administració pública i acadèmiques, i la comunitat educativa
universitària.
El desenvolupament de la jornada
s’enquadra en el projecte finançat per la Generalitat Valenciana ‘Campanya
Mundial per l’Educació Comunitat Valenciana: una crida a l’acció per l’ODS
4’ i del Projecte d’Innovació Docent consolidat (UV-SFPIE_PIEC-3900866)
Setmana d’Acció Mundial per l’Educació (SAME).
Més informació:
·
Consulteu
el programa complet ací
Premis REGIOSTARS 2026
 La Comissió Europea ha llançat la
convocatòria dels Premis REGIOSTARS 2026, que reconeixen els projectes
finançats per la UE més innovadors en desenrotllament regional. Les
candidatures poden presentar-se fins al 22 de maig de 2026 Termini
GVA 10/05/2026. La convocatòria està oberta a projectes finançats amb
fons FEDER, FSE, FSE+ i INTERREG, dels períodes 2014-2020 i 2021-2027.
S'admetran projectes presentats en edicions anteriors, sempre que no hagen
quedat finalistes. Es podran presentar a una de les següents categories:
Categoria 1: Una Europa competitiva
i intel·ligent.
Categoria 2: Una Europa verda.
Categoria 3: Una Europa conectada.
Categoria 4: Una Europa social i inclusiva.
Categoria 5: Una Europa més prop dels
ciutadans.
Un jurat d'experts avaluarà les sol·licituds de
projectes presentades i seleccionarà als guanyadors en cada categoria
durant la Setmana Europea de les Regions i les
Ciutats a Brussel·les. El públic també podrà votar el seu projecte favorit
entre els 25 finalistes. Els guanyadors s'anunciaran en la cerimònia
REGIOSTARS i rebran una mini-campanya promocional per al seu projecte.
Informació REGIOSTARS 2026
GVA
apotecdgfondos@gva.es
Bases i informació en l'enllaç
XXI Edició Premis Biodiversitat Fundació BBVA
 Termini de
presentació de candidatures: Del 30 de gener a l’1 de juny de 2026, a les
13:00 h del migdia (hora peninsular espanyola)
Els Premis
Biodiversitat Fundació BBVA tenen com a objectiu reconéixer i incentivar la
labor de les organitzacions conservacionistes, les institucions i els
organismes que desenvolupen polítiques o funcions de conservació
mediambiental, així com el treball de professionals del pensament i la
cultura mediambientals i de l’educació, la difusió i la comunicació en
qualsevol de les seues formes que contribueixen a protegir el patrimoni
natural.
Es
contemplen set modalitats de premis:
- Premi Biodiversitat Espanya, dotat amb 250.000 euros
- Premi Biodiversitat Llatinoamèrica, dotat amb 250.000 euros
- Novetat Premi Biodiversitat Àfrica, dotat amb 250.000 euros
- Premi Biodiversitat Global, dotat amb 250.000 euros
- Novetat Premi Biophilia de Humanitats i Ciències Socials Mediambientals,
dotat amb 100.000 euros
- Novetat Premi Biodiversitat Educació i Comunicació
Mediambientals a Espanya, dotat amb 80.000 euros
- Novetat Premi Biodiversitat Educació i Comunicació
Mediambientals Global, dotat amb 80.000 euros
Les
candidatures podran ser:
- Directes: Presentades pels propis interessats
- Indirectes: Presentades per altres persones físiques o
jurídiques, a través de cartes de nominació
Data De
30 de gener de 2026 a 1 de juny de 2026. 24h. Tots els dies.
Lloc de realització
Organitza
La Fundació BBVA.
biodiversidad@fbbva.es
Més informació
bases-xxi-premios-biodiversidad.pdf.
https://www.biophilia-fbbva.es/premios/xxi-premios-biodiversidad/
Bar de
Ciències «El problema dels incendis forestals se soluciona amb més mitjans
i tecnologia?», amb
Juli G. Pausas
 Amb motiu
de la publicació del llibre Incendios
forestales. Una introducción a la ecología del fuego (Catarata, 2024)
Amb la participació de:
—Juli G. Pausas,
Centre d’Investigació sobre Desertificació CIDE (CSIC-Universitat de
València-Generalitat Valenciana), autor del llibre
—Reis Juan,
periodista
L’augment dels incendis i de la seua sorprenent dimensió no se
soluciona amb més mitjans sinó amb un coneixement millor del que crema: les
plantes.
22 d’abril, 19 hores, al Cente Cultural Octubre
Bar
de Ciències «El problema dels incendis forestals se soluciona amb més
mitjans i tecnologia?», amb Juli G. Pausas – Octubre Centre de Cultura
Contemporània
VI Encontre de la
Red de Universidades Cultivadas RUC
Programa Jornadas
RUC.pdf
Inscripcions
obertes per al VI Encuentro RUC 2026
Escola de Salut en el Treball
 Tècniques per a millorar la teua salut postural en el teu lloc de
treball.
Escola de Salut en el Treball, una activitat saludable dirigida a
tot el personal de la Universitat amb la finalitat de millorar el seu estat
físic de manera individualitzada tenint en compte els seus condicionants de
salut.
Aquesta activitat es realitzarà abans del començament de la jornada
laboral, de 7:45h a 8:30h, serà gratuïta i no requerix inscripció prèvia.
Està impartida per professorat de la Facultat de Fisioteràpia un dia a la
setmana en cada campus: els dilluns en la Sala d’Aeròbic del Servei
d’Esports del Campus de Tarongers, els dimarts a l´aula multiús de la Facultat
de Fisioteràpia, situada en el 2n pis., i els dijous en la Facultat de
Farmàcia, a l'aula AI-16B.
DIRIGIT A PDI I PAS DE LA UV.
ON?:
·
Campus Blasco Ibáñez | a l´aula
multiús de la Facultat de fisioteràpia, situada en el 2n pis.
·
Campus Burjassot | Aula Al-16B
·
Campus Tarongers | Sala
d’Aeròbic del Servei d’Esports del Campus de Tarongers.
·
QUAN?:
De 07:45 a 08:30h.
·
Campus Blasco Ibáñez | Tots els
dimarts
·
Campus Burjassot | Tots els
dijous
·
Campus Tarongers | Tots els
dilluns
·
COM?:
·
Sense necessitat d'inscripció
prèvia, acudeix a l'hora i al lloc. Activitat gratuïta.
·
Es recomana portar estoreta a
Burjassot.
·
Pots vindre en la teua roba de
treball.
Alimentació saludable i sostenible: Cistella Responsable als Campus
de Tarongers i Blasco Ibáñez
La Cistella
Responsable és una iniciativa de la fundació CEDAT, amb el recolzament, en
la UV, del Vicerrectorat de Sostenibilitat, Cooperació i Vida Saludable. Té
com a objectius a destacar: promoure un model de consum responsable que
dona la possibilitat d'accedir a aliments ecològics locals i de temporada, i integrar laboralment a persones amb
discapacitat, contribuint a la construcció d'una societat més solidària i
compromesa.
La cistella es
pot arreplegar el dimecres en Geografia i Història i al Departament de
Psicologia Social de la Facultat de Psicologia i Logopèdia en el Campus de
Blasco Ibáñez, o al despatx, a la Biblioteca d’Educació o la nova ubicació
de la Tenda (a l’oest de Dret), al Campus de
Tarongers
El
funcionament de la proposta és senzill. Primer, la clientela es registra en
la web de la Cistella, https://ir.uv.es/mz4RkGL .
Després, s'encarrega la comanda (hi ha diferents modalitats de caixes), i
s’indica el lloc d’entrega. El dimecres següent es rep el lliurament i el
pagament es realitza a través de la plataforma amb targeta de crèdit.
https://ir.uv.es/mz4RkGL
|
