|
Les altes temperatures atmosfèriques
i les extraordinàriament altes
temperatures del Mediterrani
i del Cantàbric suposen
un caldo de cultiu idoni
per a fenòmens meteorològics
extrems amb els consegüents perills d'avingudes d'aigua, inundacions, forts vents i incendis que es produïxen
de manera sobtada i amb
una gran energia, sabem
que patirem estos fenòmens,
però no sabem quan ni on.
No ens hem recuperat de la DANA
del 29 d'octubre. Teníem
com a referència
les inundacions de 1957, la de 1982 i la sensació que estos fenòmens
es produïen amb un retorn de dècades. Però el constant augment de la temperatura de l'aire
i la de la mar obliga replantejar-se els temps de recurrència. L'aire carrega cada vegada amb més humitat i basta que
de nou es tope amb
una bossa d'aire fred
en altura, perquè les precipitacions
siguen torrencials. Les altes
temperatures, en cas d'absència
de pluges, fan que la vegetació
que va créixer a conseqüència
de les pluges d'octubre
s'asseque i en cas d'incendi,
este siga més difícil de controlar. Tenim els exemples dels incendis de Califòrnia de
l'any passat i el
de Lleida d'esta setmana,
en el qual l'energia
de l'incendi genera el seu
propi clima.
Devem, per tant extremar les mesures de precaució tant col·lectives com individuals. Si
la setmana passada indicàvem les recomanacions
per a pal·liar els efectes de les altes temperatures, en este cas
facilitarem la informació
de Protecció Civil per a saber què fer en cas de veure'ns embolicats en un esdeveniment
extrem.
En primer lloc
revisar i respectar els avisos de les agències meteorològica i els serveis de protecció civil i d'emergències.
Cal tenir clar que una alerta roja ha de ser respectada, no
hi ha una alerta major,
no hi ha una escala dins
d'ella. Una alerta roja suposa
un risc cert per a
la vida de les persones. Si tinguérem la certesa que una tempesta posarà fi a la vida del 95% de la població d'una localitat, l'alerta seria
roja. La primera regla seria evitar situar-nos en els
llocs de risc determinats per una alerta. En cas
que patim una d'estes
adversitats, estes són les recomanacions de protecció civil. Posem imatges i una mica de text
però, per favor, consulteu
la informació en els
enllaços.
Pluges Intenses
Segons el seu origen, les precipitacions
es poden classificar en tres tipus fonamentals:
Convectives, associades a latituds càlides i a les tempestes
d'estiu de la zona temperada. Es produïxen pel fort calfament que
experimenta la superfície de la terra o, en general, quan
sobre una superfície calenta
passa aire humit i
inestable.
Frontals o Ciclòniques, quan entren en contacte dos masses
d'aire de característiques
tèrmiques distintes,
el mecanisme essencial
és l'ascens d'aire fred per convergència horitzontal
de corrents en una zona de baixes pressions. Es produïxen en les latituds
temperades.
Orogràfiques: Es produïxen quan una massa d'aire humida xoca amb un relleu muntanyenc i en xocar ascendix pel vessant orientat al vent. Els sistemes muntanyencs poden impulsar els
corrents ascendents,
frenar la velocitat dels
sistemes frontals o
produir a les valls
un efecte "embut"
que origina una convergència i elevació de corrents ascendents.
En el Pla
Nacional de Predicció i Vigilància
de Fenòmens Meteorològics
Adversos esconsidera que la pluja pot suposar un risc meteorològic a partir del concepte
de pluges fortes i
sota esta idea s'establixen els llindars de precipitació acumulada en 1 hora i en 12 hores per a les diferents
zones meteorològiques
del país.
Dirección General de
Protección Civil y Emergencias Lluvias
intensas - DGPCyE
Inundacions
Les inundacions constituïxen
el fenomen natural amb
major impacte econòmic
i social a Espanya. Des d'èpoques
remotes es tenen
registres d'episodis d'inundacions
amb greus conseqüències sobre la població.
El risc d'inundacions
afecta pràcticament a tota la geografia espanyola,
encara que el territori més
castigat se centra en les costes mediterrànies i cantàbriques
i en els espais fluvials dels grans rius peninsulars.
La pluviometria més
torrencial es desenrotlla al llarg dels litorals mediterrani i cantàbric, Pirineus, i divisòries del Guadiana i Tajo, produint-se
en els dos altiplans
una pluja, en general, més
uniforme. No obstant això,
es poden trobar episodis
aïllats al llarg de
tot el territori.
Dirección General de
Protección Civil y Emergencias Inundaciones
- DGPCyE
Tempestes i llamps
  
LLINDARS I NIVELLS D'AVÍS DE TEMPESTES
NIVELL GROC: Tempestes generalitzades amb possibilitat de desenrotllament
d'estructures organitzades.
Pluges localment fortes i/o vents localment forts i/o graníssol inferior a 2 cm. Donat
el caràcter d'estos
fenòmens existix la
possibilitat que es puguen
produir tempestes d'intensitat superior de manera puntual.
NIVELL TARONJA: Tempestes molt organitzades i generalitzades. És possible que es puguen
registrar pluges localment
molt fortes i/o vents localment molt forts i/o graníssol superior a 2 cm. També és possible l'aparició de tornados.
NIVELL ROJO: Tempestes altament organitzades. La
probabilitat de pluges
localment torrencials
i/o vents bojament molt forts i/o graníssol superior a 2 cm és
molt elevada. És
probable l'aparició de tornados.
La situació actual dels Avisos de Fenòmens Meteorològics Adversos per tempestes
es pot consultar en:
Més informació en:
 
Dirección general de
Protección Civil y Emergencias Tormentas
y rayos - DGPCyE
Vents Forts
Quant a la velocitat, en
ser aire en moviment, cal entendre
que cada partícula té una velocitat distinta,
per la qual cosa la predicció
es referirà a valors
mitjans, entenent com ara mitjana en deu minuts. Un altre aspecte són els valors màxims instantanis, denominats ratxes i que suposen una desviació transitòria de
la velocitat del vent
respecte al seu valor mitjà.
Segons la velocitat es classifiquen en:
·
Moderats (velocitat
mitjana entre 21 i
40 k m/h),
·
Fortes (velocitat
mitjana entre 41 i
70 K m/h),
·
Molt fortes
(velocitat mitjana
entre 71 i 120 k m/h) i
·
Huracanats (velocitat
mitjana major de
120 k m/h).
Dirección
General de Protección Civil y Emergencias Vientos
fuertes - DGPCyE
Incendis Forestals
Un incendi forestal és aquell foc que s'estén sense control per
terreny forestal que no estava
destinat a cremar. A l'evident
mal forestal i mediambiental que causa, cal afegir les conseqüències
sobre la població civil i els
seus béns que fan dels incendis forestals un tema a abordar pels
servicis de protecció
civil i emergències.
D'acord amb les estadístiques d'incendis forestals a Espanya, produïxen de mitjana uns 17.000 incendis forestals (la majoria d'ells menors a *1ha.) afectant
unes 114.*000ha de superfície
forestal. D'ells, segons
els registres de la Direcció
General de Protecció Civil i Emergències: una mitjana
anual de 80 incendis forestals
tenen conseqüències
sobre la població, principalment
a causa de les evacuacions preventives, però també
cal lamentar morts, ferits,
talls de vies de comunicació i servicis, infraestructures danyades.
Dirección
general de Protección Civil y Emergencias Incendios
forestales - DGPCyE
Enllaços
|
