Identitat col·lectiva / Metarelat és una proposta expositiva del col·lectiu artístic INCREABLES per al II Festival de les Arts Ciutat Vella Oberta 2015. Un festival multidisciplinari al districte de la Ciutat Vella de València que connecta associacions, institucions i comerços que comparteixen aquest districte urbà.

Des de la seua creació l'any 2003, el col·lectiu INCREABLES ha defensat el paper de l'art com a vehicle de comunicació i de conscienciació ciutadana. La inquietud pel reciclatge i per la conscienciació mediambiental és un dels pilars d'aquest col·lectiu caracteritzat per atorgar nous significats a productes en desús.

La instal·lació IDENTITAT COL·LECTIVA / Metarelat per a Ciutat Vella  Oberta_CVO aborda l'aproximació a conceptes universals a partir de la visió metafòrica sobre un mateix objecte de partida: una còmoda. Un moble domèstic que atrapa igualment als seus calaixos i panys la nostra identitat i els nostres secrets. La còmoda com a objecte-subjecte, centre d'ordre i protectora del caos. Aquest moble tan “familiar” ha guardat tot allò que s’ha posat a recer seu, tot allò que es volia ordenar o potser ocultar, embolcallant en un mateix silenci les empremtes de la convivència i de l'anhel.

La proposta artística consta de set còmodes de fusta cedides per La Maleta de Victoria, “acomodades” a noves significacions pels artistes participants:

• La còmoda com a metàfora silenciosa de la individualitat que ens acosta a aspectes vivencials dels seus amos.
• La còmoda com a alliberament: els calaixos de la còmoda tanquen emocions, records, sentiments, passions, secrets… i quan tot això floreix, sorgeix la vida des de l'interior de la còmoda, com una llavor plantada en la foscor del nostre cervell que s’estén a tot el nostre ésser i transcendeix i trenca tota classe de barreres i limitacions.
• La còmoda com a espiera que puga satisfer les nostres ànsies de voyeur.
• La còmoda com a temor; els malsons prenen forma, s'acomoden, s'encaixonen, s'oculten.
• La còmoda com a intimitat; panys i calaixos representen la nostra vida íntima, la reserva insondable dels somnis.
• La còmoda com a objecte-subjecte; com a centre d'ordre, protectora del caos.

De qualsevol manera, aquest moble tan “familiar” ha guardat tot allò que s’ha posat a recer seu, tot allò que es volia ordenar o potser ocultar, embolcallant en un mateix silenci les empremtes de la convivència i de l'anhel, una història més enllà de la història, un conjunt de poemes visuals que hauria de ser capaç de transmetre altres conceptes universals.

 

El filòsof Henri Bergson (1859-1941) identifica els conceptes amb calaixos que serveixen per a classificar els coneixements; els conceptes són “vestits fets” que generalitzen els coneixements viscuts. Bergson, per tant, analitza el terme calaix des d'una visió apocalíptica o restrictiva de la qual en aquest projecte els autors fugim: el calaix com a arxiu. Ben al contrari, de manera oposada al concepte de calaix de Bergson, per a Henri Bosco (1859-1941) “el calaix és el fonament de l'esperit humà”.

 

 

De manera individual tretze artistes despleguen una intervenció sobre un mateix objecte de partida. L'espectador podrà, a més, conèixer la historia submergint-se en un món de sensacions, no sols a través dels treballs realitzats, observant des de dins aquells llocs comuns on ens amaguem guardant els records del que hem sigut i del que ja no som. També viurà una atmosfera quimèrica generada gràcies a la presència d'elements eteris que farà que ens introduïm en un recorregut de sensacions on sentir, tocar i experimentar serà la tònica general.

 

 

PARTICIPANTS DEL COL·LECTIU INCREABLES

Pablo Aguado
Esteban Castellano: Bancho
Carmen Bayarri
José Cosme
Laura Duben
Dolores García
Roxana Montalbetti
Maika Estellés
Carlos Borredá
Pamen Merchante
Rocío Vilallonga
José David Moreno
Patricia Pardo