Línies
d'investigació
·
Interaccions familiars coercitives.
Pares abusius i xiquets agressius
Estudi dels processos de
l'Aprenentatge Social en les relacions familiars i la socialització dels
xiquets. Determinació dels perfils interaccionals diferencials entre pares
abusius i no abusius. Determinació de les variables associades a la
formació i manteniment de les relacions coercitives entre pares i fills.
Entre aquestes destaquen, d'una banda, els patrons d'interacció familiar,
caracteritzats per una major taxa de conductes aversives i conductes
maternes indiscriminades o no contingents amb el comportament infantil;
així com les relacions de la comunitat, l'efecte d'estressors sobre el mig
familiar i els dèficits atencionals i sesgos perceptuals dels pares.
·
Sistemes
adaptatius i processos d'interacció sincrònica en la relació primerenca
mare-fill
La línia es
centra en:
a) L'estudi del desenvolupament
de patrons sincrònics i asincrònics en la relació primerenca mare-fill i la
seua evolució, incidint en el valor predictiu de l'estil interactiu en el
desenvolupament socioemocional al final del primer any de vida a través de
l'anàlisi de les conductes d'afecció ("apego").
b) Els factors de la ruptura de
la reciprocitat i continuïtat de la relació que s'associen a falta de
sensibilitat materna als senyals del xiquet i a característiques infantils
que fan més difícil la tasca. Este constructe de sensibilitat és complex i
manté relacions amb variables contextuals que són també objecte d'estudi.
El resultat de la combinació estos factors propícia conflictes en la diada
per una conducta materna indiscriminada o no contingent amb la del xiquet.
c) L'estudi de l'enfortiment de la
interacció sensible i sincrònica com afavoridor del desenvolupament
d'afecció segura, sent esta variable un dels sistemes adaptatius més
rellevants en la resiliència.
·
Parentalitat
competent: anàlisi de les seues dimensions i perfils interaccionals
Les pràctiques de parentalitat
competents es definixen com el conjunt d'habilitats o estratègies per mitjà
de les quals s'aconseguix recolzar i promocionar l'òptim desenvolupament
emocional, físic i social dels xiquets. Açò implica que la
paternitat/maternitat és una tasca que requerix, per al seu adequat
desenvolupament, certes habilitats, coneixements i actituds. El concepte de
parentalitat competent és una noció complexa i amb distintes dimensions:
Cognitives (percepció d'autoeficàcia davant dels problemes de criança;
coneixements sobre els fills i atribucions i expectatives respecte als seus
comportaments i problemes); Afectives (satisfacció en la realització de la
tasca; autoconfiança parental); i Conductuals (maneig apropiat dels
problemes de criança i de les habilitats de comunicació; ús de pautes
interaccionals que promoguen el desenvolupament infantil).
·
Metodologia
observacional: anàlisis microsocials dels patrons d'interacció familiar
La metodologia observacional
constituïx una eina d'anàlisi fonamental per a explorar les relacions
socials. En el cas de la família, esta representa un especial context
d'interacció, ja que és el primer marc de socialització i exercix una gran
influència sobre el posterior ajust de les persones. Des d´aquesta Unitat
d'investigació s'han desenvolupat dos sistemes de codificació observacional
centrats en l'anàlisi de les conductes dels distints membres de la família,
registrades en temps real i d'una manera seqüencial. Ambdós instruments
presenten mesures de fiabilitat i validesa adequades.
a) El Standardized Observation
Codes (SOC III), dirigit a famílies amb xiquets en edat escolar, i creat en 1986 per Cerezo, Keesler, Dunn i
Wahler (document no publicat del Child Behavior Institute, Tennesse, USA).
Este instrument va ser publicat en castellà per l'editorial Mepsa (Cerezo,
1991). Conclosa la relació contractual amb l'editorial Mepsa, el SOC III,
en una edició bilingüe espanyol-anglés, es publica l'any 2000, en format
CD-ROM pel Servei de Publicacions de la Universitat de
València. Esta edició inclou tots els materials complementaris revisats i
ampliats del SOC-III: vídeos entrenament, software de procés de dades,
plantilles de registre per a la formació d'observadors, etc.
b) El Sistema de Codificació
de la interacció primerenca matern-infantil (CITMI-R) (Trenado i
Cerezo, 1997), dirigit a famílies amb xiquets de 3 a 18 mesos.
·
Processos
de ruptura familiar: impacte en els fills
Els primers mesos després de
la separació suposen un fort esdeveniment estressant que requerix que tant
els pares com els fills s'adapten als canvis que acompanyen a la ruptura.
La separació d'una parella no comença ni acaba en el moment que ho
decidixen o que ho duen a terme, sinó que és tot un procés d'adaptació a la
nova situació. Però a l'hora de parlar dels efectes de la separació convé
centrar-se sobre els factors moduladors de l'impacte, que és el que dóna
lloc a que transcorregut el primer període des de la separació alguns
xiquets es troben millor o pitjor adaptats a la nova situació familiar.
Entre estos factors moduladors alguns són intrínsecs al xiquet i altres
extrínsecs, destacant principalment com a factors determinants la relació
entre els pares després de la separació i la freqüència de visites del pare
no custodi. Alguns casos, per exemple quan els pares mantenen una relació
molt aversiva davant dels xiquets o utilitzen als xiquets en contra de
l'excònjuge, arriben a ser situacions de verdader maltractament emocional,
donat l'impacte psicològic tan nociu que aquestes situacions provoquen en
els fills.
·
Intervenció
psicològica en el context familiar. Anàlisi i estudi de casos
L'anàlisi i estudis de casos
és necessari per a conéixer l'efectivitat de determinades intervencions. En
el nostre cas hem realitzat distints estudis de casos d'intervenció
psicològica en famílies amb greus problemes de relació i de maltractament
infantil seguint un esquema d'intervenció que inclou, entre altres
aspectes, els resultats de la nostra investigació bàsica. En este esquema
d'intervenció, el primer objectiu del qual es centra a eliminar els
episodis d'abús o de conflicte greu, es treballa en primer lloc sobre els
factors que precipiten directament tals episodis. S'aborden els aspectes
relacionats amb les pràctiques de parentalitat a nivell microsocial, sobre
els patrons d'interacció que precipiten conflictes i, a un nivell més
molar, sobre les percepcions, l'estil atributiu i les estratègies de disciplina
i parentalitat positiva. D'altra banda, i donades les característiques
d'estes famílies multi-problemàtiques, és essencial treballar sobre els
factors ambientals ajudant-los a discriminar entre les distintes fonts
d'estrés. L'esquema bàsic d'intervenció s'adapta sempre a les
característiques pròpies de cada família, que es coneixen després de la
realització d'una avaluació multimètode integral.
·
Abús
sexual perpetrat per menors com a conducta antisocial: relació amb les
pràctiques de parentalitat
La conducta abusiva sexual pot
ser considerada com una més de les diverses manifestacions de la conducta
antisocial, per quant que es realitza sense considerar el dany a un altre,
la transgressió dels seus drets i les conseqüències en les víctimes. Distintes
investigacions indiquen que hi ha un determinat tipus d'adolescent que
comet abús sexual i que també realitza actes considerats antisocials:
agressió, vandalisme, robatoris, etc.
En este sentit, l'abús sexual,
com a conducta delictiva, pot entendre's com resultat de errades en la
socialització que tenen el seu origen en unes pràctiques de parentalitat
inadequades o no competents. El xiquet adquirix un estil interpersonal
coercitiu pel que aconseguix la satisfacció de les seues necessitats
socials i d'intimitat mitjançant la manipulació, agressió i intimidació i
que pot ser expressat tant en conductes sexualment abusives com en altres
conductes antisocials, encara que ell no haja patit experiències de
victimizació sexual.
·
Inici primerenc de la conducta
antisocial: context familiar
Els
models d'inici primerenc de la conducta antisocial i delictiva posen
l'accent en les característiques de les famílies dels xiquets que comencen
a realitzar aquestes conductes durant la seua infància. Una de les variables
que millor prediu l'inici primerenc es relaciona amb les pràctiques de
parentalitat incompetents, que produïx errades en la socialització del
menor, entrenat a aquest en un estil interaccional agressiu i coercitiu que
aplicarà amb major probabilitat en les seues posteriors relacions socials.
L'abús
infantil representa el producte més extrem de les pràctiques de
parentalitat incompetents. Per este motiu, els xiquets víctimes d'abús
reiterat en el seu mig familiar presentarán, entre altres conseqüències o
seqüeles, un dèficit en la seua socialització i en les seues habilitats
interpersonals, de manera que és més probable que s'involucren en
activitats de caràcter antisocial i, en determinats casos, delictives, si
s'introduïxen en un grup d'iguals amb característiques semblants.
[<] Tornar
