DIA DE DARWIN  2012
08.02.2012 / 09.02.2012

Format PDF

Dimecres 8 de febrer
Octubre Centre de Cultura Contemporània

19.00h: Bar de Ciències: “Som esclaus dels nostres gens?”

Som realment lliures o ens condiciona la biologia? Quina és la base genètica del llenguatge? La violència és cultural o natural? Hi ha un gen de la creativitat o de la religiositat?
Amb motiu de la publicació del llibre L’enigma de la llibertat: una perspectiva biològica i evolutiva de la llibertat humana (Bromera/PUV, 2011)

Intervenen: David Bueno (Universitat de Barcelona) i Ester Desfilis (Universidad Complutense). Modera: Núria Cadenes (periodista d’El Temps).

Dijous 9 de febrer
A la sala Charles Darwin, Aulari Interfacultatiu, Campus de Burjassot-Paterna

12.30h: Conferència “Autocatàlisi, RNA i l’origen de la vida”
A càrrec de Mauro Santos (catedràtic de Genètica de la Universitat Autònoma de Barcelona).

Autocatàlisi, RNA i l’origen de la vida
El problema de l’origen de la vida és també el problema de l‘origen de la capacitat d’evolucionar por selecció natural. No es pot entendre la vida sense els seus dos components essencials: metabolisme i informació. En gran part el debat sobre l’origen de la vida s’ha centrat en quin d’aquests dos components s’originà primer. La resposta passa por desnugar el següent nuc gordià: és improbable que polímers com l’RNA s’originaren sense l’evolució prèvia d’un metabolisme primitiu, però també és poc plausible que un metabolisme primitiu puga evolucionar sense un control genètic previ. És evident que la vida desnugà el nuc gordià. La solució consisteix en entendre com un sistema autocatalític pot arribar a ser una unitat evolutiva amb les següents propietats: reproducció, herència i variació.

Una iniciativa de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, la Facultat de Ciències Biològiques, la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València i Acció Cultural del País Valencià i patrocinat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Societat Catalana de Biologia i la CAM.

més informació feu clic ací i ací

SENYOR DARWIN quina gran idea!

Que tindrà lloc el pròxim dia 2 de novembre a les 19.30 hores,
a la seu de  l’IES Lluis Vives de València
Carrer Sant Pau, 4
Entrada Marqués de Sotelo s/n
 

Cicle de conferències
Darwin Ara i  Açi
La vigència del llegat Darwin 
"L'herència de Darwin: els animals no humans subjectes de drets?"
per Javier de Lucas  Facultat de Dret i Institut Universitari de Drets Humans, Universitat de València
 
data:30 de juny de 2009
hora: 19.00h
Lloc:l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) de València
(C/ Sant Ferran, 12) .
València,
tel.: 963157799
Entrada lliure
Més informació
http://www.octubre.cat/
http://www.acpv.cat 

Publicat article de Fernando Gonzalez Candelas en LAS PROVINCIAS
+informació
 

V Memorial Peregrín Casanova de Biodiversitat i Biologia Evolutiva

ROSEMARY i PETER GRANT
Princeton University
EVOLUTION OF DARWIN'S FINCHES
B. Rosemary Grant és investigadora del Departament d’Ecologia i Biologia Evolutiva de la Princeton University i Peter R. Grant és catedràtic de Zoologia de la Princeton University. Recentment han publicat el llibre How and why species multiply: The radiation of Darwin’s finches (Princeton University Press, 2008).

Les observacions de Charles Darwin a les Illes Galápagos en 1835 guiaren els seus pensaments cap una teoria revolucionària: les espècies no són fixes sinó que s’han diversificat a partir dels seus avantpassats a través de moltes generacions, i el principal mecanisme del canvi evolutiu és la selecció natural.

Durant trenta-quatre anys, Rosemary i Peter Grant han estudiat l’evolució dels pinsans de les Galápagos mitjançant les observacions i els experiments amb els ocells al camp, sobretot en l’Illa Daphne Major, i al laboratori amb els mètodes experimentals de la genètica molecular i la biologia del desenvolupament. Les seues observacions úniques sobre els pinsans de Darwin són fonamentals per a reconstruir la història evolutiva de les catorze espècies a partir d’un avantpassat comú de fa tres milions d’anys.

El Memorial Peregrín Casanova és organitzat per l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva i la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, amb el patrocini de la CAM, la Societat Catalana de Biologia i l’Institut d’Estudis Catalans.

Peregrín Casanova i Ciurana (1849-1919) fou catedràtic d’Anatomia de la Facultat de Medicina de la Universitat de València, introductor de les idees evolucionistes i organitzador de l’homenatge a Darwin al Paranimf de la Universitat en 1909. Els anteriors conferenciants del Memorial foren: Stanley L. Miller (2003), David M. Hillis (2005), Francisco J. Ayala (2007) i José Luis Sanz (2008).

Data: Dimecres 27 de maig de 2009
lloc:Auditori Joan Plaça, Jardí Botànic
hora 19.00 hores
díptic informatiu
 

CICLE DE CONFERÈNCIES
Darwin a D@rwin
data: dijous 21 de maig de 2009
hora 12.30 h
lloc: Sala de Conferències de la Biblioteca Eduard Boscà
Campus Burjassot-Paterna
DARWIN I WALLACE, Una noble competència científica
a càrrec de Manuel Costa Talens

NOTA IMPORTANT: La conferència de Rosa de Frutos,programada per al dia 21 ha estat cancel·lada i en el seu lloc impartirà la seua conferència el professor Manuel Costa Talens

 CICLE DE CONFERÈNCIES
 EL LLEGAT DE PROMETEU
Conferència
els líquens com bioindicadors de la salut dels boscos i del canvi global
Eva Barreno Rodríguez
data: dijous 21 de maig de 2009

hora a les 19.30 h
lloc:Aula CAM "La Llotgeta"Plaça del Mercat, 4  València
 

Cicle de Conferències:
Darwin a la Facultat de Geografia i Història
dia 19 de maig de 2009
hora 19 h
Lloc: Saló d'Actes Museu de Prehistòria
on està el museu?
plànol google  
 
Conferència :
Darwinismo y Evolución Humana"
Dr. Jose María Bermúdez de Castro
Director Centro Nacional de Investigación de la Evolución Humana

 + informació

Cicle de Conferències:
 Darwin a la Facultat de Geografia i Història
 
 
 
dia 12 de maig de 2009
hora 11
lloc: Saló d'aActes Joan Fuster
 
Conferència :
Darwin: Autobiografia, texto y contexto
Dr. Justo Serna Alonso (Universitat de València)

+ informació


IV Matinal de l'Evolució

Jornada d'actualització per a Professorat de Secundària i Batxiller
data: dissabte 16 de maig de 2009
12.30 h
Lloc: Auditori Joan Plaça

Jardí Botànic de la Universitat de València

Inscripció:

del 21 d'abril a l'11 de maig
(cliqueu ací)
(programa)

Organitzat i patrocinat per:
Delegació del rector per a la Incorporació a la Universitat, UV
Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, UV
Facultat de Ciències Biològiques, UV
Jardí Botànic, UV
Societat Catalana de Biologia i Institut d’Estudis Catalans

Amb la col·laboració de:
Càtedra de Divulgació de la Ciència, UV
Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic, UV
Publicacions de la Universitat de València
Revista Mètode, UV

Conferències:
Lamarck en l’ensenyament de la teoria de l’evolució
Aprofitant que el 2009 també es celebra el dos-cents aniversari de la publicació de la Philosophie Zoologique de Lamarck, voldria referir-me a alguns aspectes de com es tracta a Lamarck i la seva teoria evolucionista en els llibres de text d’ensenyament secundari. Em referiré als aspectes més significatius del treball científic de Lamarck i al seu model evolucionista, analitzaré els principals errors en relació a la presentació de la tasca científica de Lamarck així com de la seva teoria evolucionista, i explicaré com ha anat canviant el tractament de Lamarck en els llibres de text d’ensenyament secundari dels darrers 30 anys.
Agustí Camós Cabeceran és llicenciat en biologia, magister en història de les ciències i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona. Catedràtic de biologia i geologia d'ensenyament secundari, ha estat professor de història de la biologia a la Facultat de biologia de la UAB. La seva recerca es centra en l'estudi de la història natural i de les ciències de la vida a Catalunya i a Espanya als segles XVIII i XIX, sobre el que ha publicat diversos articles i capítols de llibres. Ha
escrit la introducció, la traducció al català i les notes de la Filosofia zoològica de Lamarck.

Dificultats de l’aprenentatge de l’evolució: respostes des de la investigació en didàctica dela biologia
El famós títol de l’article de 1973 de Th. Dobzhansky, avui aforisme, En biologia res no té sentit si no és a la llum de l’evolució, s’ha mostrat amb el temps cada vegada més encertat. Els avenços extraordinaris en àrees diverses, especialment en biologia molecular i del desenvolupament, han transformat la biologia evolutiva en una ciència complexa i interdisciplinar que exigeix un coneixement profund de moltes àrees, cosa que sol quedar fora de l’abast de la majoria dels professionals especialitzats, inclosos aquells que ens dediquem a facilitar el seu aprenentatge: els professors. La didàctica de la biologia aborda aquest problema, i alguns dels seus resultats d’investigació proporcionen un poc d’eixa llum reclamada per Dobzhansky.
Óscar Barberá estudià bioquímica a la Universitat de València i es va doctorar en la mateixa amb una tesi en quimiotaxonomia del gènere Artemisia L. Des de 1987 és membre del Departament de didàctica de les ciències de la mateixa universitat, on s’hi dedica a la didàctica de la biologia tant en la formació de mestres i professors, com en la investigació. Ha publicat treballs en revistes com The American Biology Teacher, Science Education, Enseñanza de las Ciencias o Revista de Educación. Actualment dirigeix l’Escola de Magisteri de la Universitat de València.

Entre ciència i fe. El pensament religiós de Charles Darwin
Charles Darwin va deixar inèdita la seua autobiografia. Es tracta d’un text explicador de la vida del científic, segons sembla d’ús exclusivament familiar, però on se’ns mostra tan franc i incisiu com en els seus altres escrits científics. Per tant, resulta un document excel·lent per conèixer de primera mà la seua biografia, la percepció dels seus èxits, les angoixes produïdes pels seus llibres, i molts altres detalls cabdals de la seua vida. Entre ells els seus pensaments religiosos. Tanmateix, en el moment d’editar-se l’autobiografia, cinc anys després de la seua mort, Francis Darwin va decidir realitzar una llarga sèrie de correccions i supressions, sota la ferma supervisió de sa mare, Emma Wedgwood. Les omissions són sobretot de tipus religiós: l’autobiografia sense censurar ens mostra un Darwin molt més combatiu i intolerant contra la religió. Un Darwin més ateu que agnòstic, que és com ha passat a la història.
Martí Domínguez és escriptor i articulista. Doctor en Biologia, professor titular de Periodisme de la Universitat de València i director de la revista Mètode. Escriu a diferents mitjans de comunicació, com ara El Temps, La Vanguardia i El País. Una part dels seus articles està aplegada als reculls "Peiximinuti" i "Bestiari". Com a novel·lista, és autor de "Les confidències del comte de Buffon", guanyadora dels premis Andròmina, Crexells i de la Crítica de la Universitat de València; "El secret de Goethe", premi Prudenci Bertrana i de la Crítica de la Universitat de València, i finalment de "El retorn de Voltaire", que va rebre el premi Josep Pla. També ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme per la seua tasca com a director de Mètode.

+ informació

Cicle Darwin a D@rwin
data: divendres15 de maig de 2009
12.30 h
Lloc: Sala de Conferències de la Biblioteca Eduard Boscà
Campus Burjassot-Paterna

LAMARCK I L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES
A càrrec
d'Agustí Camós Cabeceran

En aquest “any de l’evolució” també es celebra el dos cents aniversari de la publicació de la Philosophie Zoologique de Jean-Baptiste Lamarck. Amb aquest motiu es convenient parlar de la contribució de Lamarck al desenvolupament de les teories evolucionistes, i al que s’ha vingut a anomenar la revolució darwinista. Es presenten alguns aspectes importants de la vida i l’obra científica de Lamarck, de la gènesi de la seva teoria de l’evolució i el seu desenvolupament, i de la influència de les idees de Lamarck a Europa i especialment a l’Estat espanyol.
 
Agustí Camós Cabeceran és llicenciat en biologia, magister en història de les ciències i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona. Catedràtic de biologia i geologia d'ensenyament secundari, ha estat professor de història de la biologia a la Facultat de biologia de la UAB. La seva recerca es centra en els estudi de la història natural i de les ciències de la vida a Catalunya i a Espanya als segles XVIII i XIX, sobre el que ha publicat diversos articles i capítols de llibres. Ha escrit la introducció, la traducció al català i les notes de la Filosofia zoològica de Lamarck (Clàssics de la Ciència 8, IEC/Pòrtic/Eumo, 2007).

Amb el suport de la Societat Catala de Biologia i l'institut d'Estudis Catalans


Cicle de conferències
 Darwin ara i ací:
 la vigència del llegat de Darwin
 
 Canvi de data
 La conferència de Javier de Lucas :
 L'Herència de Darwin: els animal no humans subjectes de drets?
 prevista per al dia 6 de maig de 2009 ha estat traslladada al dia 30 de juny de 2009
 +informació

23/04/2009
LYNN MARGULIS a València
amb motiu de L’ANY DARWIN

Els inicis de la vida
Conferència Inaugural de la Fira del Llibre

Durant la major part de la història de la Terra, la vida ha estat invisible. Les comunitats bacterianes han modelat la superfície i l'atmosfera del planeta al llarg de milers de milions d'anys. Tot i la insignificança d'aquests microorganismes, representen formes de vida molt diverses i originals, adaptades als ambients més insòlits que puguen imaginar. Moltes de les activitats que associem amb els organismes pluricel·lulars, com ara fongs, plantes o animals -la reproducció, la predació, el moviment, el sexe i més- són realment invencions bacterianes antigues. Molt abans de l'aparició evolutiva dels animals i de les plantes més simples, els bacteris ja havien escrit els primers capítols de la història de la vida.

Lynn Margulis (Chicago, 1938), és catedràtica de Geociència a la Universitat de Massachusetts-Amherst i codirectora del departament de Biologia Planetària de la NASA. És membre de nombroses acadèmies i institucions de renom, comitès i responsabilitats editorials, entre altres: l'Acadèmia de les Ciències d'Estats Units, l'Acadèmia Russa de Ciències Naturals, l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències, l'International Society for the Study of the Origin of Life, the Linnean Society, the Society for Research and Education in Earth Systems Science, la Societat Catalana de Biologia, Journal of Molecular Evolution (1980-1984), Journal of Theoretical Biology (1979-1984), Biosystems (1979-1993), International Microbiology (1998- )

Ha estat guardonada amb una llarga llista de premis i distincions, entre les quals destaquen els onze nomenaments com a doctora honoris causa, NASA Public Service Award (1981), Commandeur de l'Ordre des Palmes Académiques de France (1989), National Medal of Science (1999) del President William Clinton...

Ha publicat nombrosos articles i llibres, a més de tot tipus de materials didàctics i publicacions específiques sobre divulgació científica. Entre altres, cal destacar "Cinc regnes", "El origen de la célula", "Microcosmos", "Biosferas: metamorfosis del planeta tierra", "Què és la vida?, "Què és el sexe?" "Planeta Simbiótico: un nuevo punto de vista sobre la evolución", "Peces Luminosos, historias de amor y ciencia".

La primera versió completa de la seua «teoria de l'endosimbiòsi seriada» fou publicada el 1967 amb el nom d'Origin of Mitosing Cells a la revista Journal of Theoretical Biology després d'haver-se rebutjat quinze vegades. Després de trenta anys d'estudi i de recerca, la seua teoria és acceptada sense crítica i avui li agrada presumir de que ha guanyat tres de les quatre batalles de la seua teoria. Fa milers de milions d'anys quatre ancestres, bacteris, independents i físicament separats, es fusionaren tot seguint un ordre específic per convertir-se en un nou tipus d'èsser. Només l'origen simbiòtic de l'aparell de motilitat queda per demostrar, però Lynn Margulis ha predit que també guanyarà aquesta discussió en una dècada.

Pensa que una de les raons de que l'acceptació de la simbiogènesi s'haja retardat és que xoca directament amb presumpcions comunes i respectades. El seu treball sobre simbionts microbians la portà a criticar i després revisar la classificació biològica, i així s'endinsà en la taxonomia, la ciència d'identificar, donar nom i classificar als organismes. La seua descripció, que pretén reflectir la història evolutiva, comprèn una classificació en dos nivells i cinc regnes.


02/04/2009

Taula rodona en el Colegio de España en París

Intervindran:
Pierrer-Enri Gouyon (biòleg, Museu d'Història Natural de Paris)
Victor Navarro Brotóns (Historiador de la Ciència,Universitat de València
Modération : Purificación López-García (Univ. Paris-Sud)
Amb la col·laboració de la Càtedra de Divulgació de la Ciència (Universitat de València)

Interviendront
Pierre-Henri Gouyon (biologiste, Muséum d’Histoire naturelle de Paris)
Victor Navarro-Brotóns (Historien des Sciences, Université de Valencia).
Modération : Purificación López-García (Univ. Paris-Sud).
Avec la collaboration de la Catedra de Divulgación de la Ciencia (Université de Valencia)
+ informació
Colegio de España en Paris

Bicentenari  de Darwin

La Universitat de València inaugura l’exposició “Darwin. El seu temps, la seua obra i la seua influència” al Palau de Cerveró.

Darwin. El seu temps, la seua obra i la seua influència  és el títol de l’exposició organitzada i produïda per la Universitat de València i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) a fi de celebrar el bicentenari del naixement de qui, potser, ha estat el naturalista més influent de tots els temps, Charles R. Darwin (1809-1882). La mostra, al Palau de Cerveró de València fins al 15 de setembre, perfila la figura, la personalitat i l’obra de Darwin en el context històric ampli i científic de la seua època. Alhora, també vol rememorar l’homenatge que els estudiants de medicina d’aquesta entitat acadèmica van retre a Darwin el 1909, liderats pel més actiu divulgador valencià de l’evolucionisme, el catedràtic d’Anatomia Peregrí Casanova (1849-1919). Aquest acte, celebrat al paranimf, concretament, el 22 de febrer del 1909, va ser l’únic acadèmic organitzat amb aquest motiu al territori espanyol i revela que València va ser clau en la recepció del darwinisme.

18/02/2009

Richard Dawkins, doctor ‘honoris causa’ per la Universitat de València

Richard Dawkins, un dels principals divulgadors de la teoria de l’evolucionisme i autors dels best-sellers mundials ‘El gen egoista’ i ‘El miratge de Déu’, serà investit doctor ‘honoris causa’ per la Universitat de València. Així ho ha decidit el Consell de Govern de la institució, que ha acordat investir també Avelino Corma, reconegut internacionalment per les seues contribucions a la tecnologia dels materials; i a André Constant Van Steirteghem, autor d’investigacions revolucionàries en el camp de l’esterilitat masculina i de la reproducció humana assistida.

La investidura de Dawkins ha estat aprovada a proposta del rector, Francisco Tomás. La decisió s’emmarca entre els actes de commemoració del bicentenari de Darwin (durant l’any 2009) i el 150 aniversari de la publicació de ‘L’origen de les espècies’. Richard Dawkins és professor of Public Understanding of Science de la Universitat d’Oxford. S’ha de destacar que en l’any 1909, la Universitat de València va ser una de les poques institucions acadèmiques europees que va homenatjar Charles Darwin en el centenari del seu naixement.

Richard Dawkins (Kenya, 1941) estudià a la Universitat d’Oxford, on va realitzar el seu doctorat sota la direcció de l’etòleg Nikolaas Tinbergen (premi Nobel de fisiologia o medicina 1973). Ha impartit classes de zoologia a la Universitat de Califòrnia (Berkeley) i a la d’Oxford. Des de 1995 és Fellow de New College i ocupa la càtedra Charles Simonyi per a la comprensió pública de la ciència. En 1997 fou elegit Fellow de la Royal Society of Literature i en 2001 de la Royal Society.

El professor Dawkins és autor de prop d’un centenar d’articles en revistes científiques d’àrees diverses com l’etologia, la neurociència, la sociologia i la filosofia. Dawkins és autor també d’una dotzena de llibres de divulgació científica, la majoria dels quals tracten sobre evolució biològica. ‘El gen egoista’ (1976), el seu primer llibre, s’ha traduït als principals idiomes i és condiderat el millor llibre de divulgació científica del segle xx. El seu llibre més recent, ‘El miratge de Déu’ (2006), s’ha convertit en un best-seller internacional i s’ha traduït a 45 idiomes.

A banda de la seua obra com a escriptor i científic, Dawkins s’ha distingit per la seua brillant i apassionada defensa de la ciència i el racionalisme. Richard Dawkins ha dut a terme una extraordinària tasca de promoció del pensament evolucionista.

Avelino Corma (Moncofa, 1951) va estudiar Química en la Universitat de València, i des de 1990 dirigeix l’Institut de Tecnologia Química, centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques de la Universitat Politècnica de València. El professor Corma està reconegut mundialment com un dels més prolífics i versàtils contribuïodrs a la ciència i la tecnologia dels materials, així com també a la catàlisi heterogènia. Des del punt de vista industrial ha contribuït particularment al descobriment i comercialització de nous catalitzadors per a la isomerització de naftes lleugeres. Corma ha publicat vora de 750 articles en revistes internacionals i és autor de tres llibres.

Per la seua banda, André Constant Van Steirteghem és autor d’investigacions revolucionàries en el camp del tractament de l’esterilitat masculina i en el diagnòstic de malalties monogèniques en embrions humans, que han evitat la transmissió hereditària de malalties molt greus. Així mateix, en el camp de la reproducció humana assistida Van Steirteghem lidera el grup capdavanter en la idea de transferència d’un embrió únic a l’úter, que ha permés la desaparició de gestacions múltiples.
Discurs Richard Dawkins
Laudatio Richard Dawkins
Discurs Rector
+ informació

17/01/2011