La UV va organitzar durant els dies 6 i 7 de març de 2025 el Congrés SOS Heritage. ‘SOS Heritage. Gestió i salvaguarda del Patrimoni Cultural en Emergències’, que va reunir experts en prevenció, gestió i salvaguarda de Patrimoni Cultural en contextos d’emergència, procedents de l’àmbit local, nacional i internacional. Més de 150 persones van assistir a aquesta cita, que estava previst celebrar-se a l’Espai Vives de la UV i la primera jornada de la qual es va realitzar en línia, a conseqüència de la situació d’emergència climàtica aquells dies. Les aliances interinstitucionals i el treball amb les comunitats són algunes de les claus en el decàleg de Bones Pràctiques en Prevenció, Gestió i Salvaguarda del Patrimoni Cultural en Emergències amb la qual va concloure la cita.
Impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Societat, a través de l’Àrea de Patrimoni de la UV, el congrés va reunir experts de l’Institut de Patrimoni Cultural Espanyol (IPCE), de l’ICOMOS Espanya, de la Generalitat Valenciana, de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració (IVACOR), de diferents universitats nacionals, europees (Aliança FORTHEM), i internacionals, així com corresponsals a Gaza, que van oferir un conjunt de conferències marc que van desembocar en tres taules redones per a reflexionar sobre els aprenentatges i desafiaments identificats a València després de la dana del 2024.
Com a resultat final es va consensuar un decàleg de bones pràctiques en prevenció, salvaguarda i gestió del Patrimoni Cultural en contextos d’emergències. Els deu punts que incloïa el decàleg són els següents:
(1) El focus de tota activitat s’ha de posar en les poblacions locals; (2) treballar sota l’enfocament de memòria etnogràfica perquè la salvaguarda del patrimoni cultural ha de ser una via cap a la resiliència social; (3) prioritzar com a mesura essencial la formació teoricopràctica (simulacres), interdisciplinari i bidireccional orientada a les comunitats i l’augment de les seues capacitats de resposta per a la prevenció i la salvaguarda de patrimoni domèstic en casos d’emergència; (4) dotar d’enfocament de gènere als citats tallers formatius; (5) dotar d’enfocament intergeneracional als citats tallers formatius; (6) les aliances interuniversitàries, interinstitucionals, locals, autonòmiques, nacionals i internacionals han de convertir-se en la filosofia de plans d’acció basats en la coordinació i la sostenibilitat, que, al seu torn, tractaran de minimitzar al màxim la burocràcia; (7) com a mesura preventiva, s’ha d’iniciar la creació d’una xarxa de voluntaris en prevenció, salvaguarda i gestió de Patrimoni en Emergències que reba formació en aquests temes i que puga ser activada davant una catàstrofe climàtica o bèl·lica; (8) és important que agents experts en patrimoni cultural i emergències treballen amb mitjans de comunicació per a aconseguir una major i millor cobertura mediàtica d’aquests temes; (9) els equips d’experts en patrimoni cultural que treballen en el marc de les emergències han de ser rotatius i rebre atenció psicològica i (10) els espais locals amb significat per a les comunitats seran convertits en llocs comuns per a la trobada, el diàleg, la reconstrucció i la resiliència social a partir d’activitats artístiques, culturals i educatives que fomenten la participació comunitària.
Durant els següents mesos, la Universitat de València ha estat treballant en aquest decàleg posant en pràctica el seu sisé principi: les aliances, i per a això s'ha coordinat amb tota la xarxa d’actors locals, autonòmics, regionals i nacionals amb els quals ja es treballa en ‘Salvem les fotos’, ‘art contemporani’ i ‘patrimoni musical’, això és, en els tres grans programes en rescat de patrimoni cultural afectat per la dana que van estar impulsats des dels primers moments de l’emergència per la Universitat de València.
La xarxa de les cinc universitats públiques valencianes, la Diputació de València (Museu L’Etno), l'IVACOR, el Grup Espanyol de Conservació (GeIIC–ICOM), l’Associació de Conservadors i Restauradors d’Espanya (ACRE), la Mancomunitat de l’Horta Sud, la Xarxa de Museus Comarcals de l’Horta Sud, molts ajuntaments localitzats en les zones afectades, com el d’Utiel, Centres d’Art Contemporani (ESART d’Algemesí) i empreses com ara CANON, entre altres entitats i col·lectius conformen el projecte Salvem les fotos, que encara està rebent material.
El personal voluntari està sent un dels punts forts del programa. A més de l'alumnat bolcat amb la recuperació del patrimoni fotogràfic familiar danyat, el projecte va rebre 25 restauradors de l’Escola de Pontevedra (Galícia), que van estar del 3 al 7 de març en els laboratoris de campanya ‘Salvem les Fotos que la Universitat de València tenia -i ne té- desplegats en les zones afectades per la dana des de novembre 2024, realitzant una magnífica labor amb alguns dels arxius fotogràfics en procés de rescat.
Si en aquell moment el volum de fotografies superava el milió amb les aportacions de 800 famílies, en octubre de 2025 aquest volum s'ha duplicat a dos milions pertanyents a més d'un miler de famílies.
