Un equip de la Universitat de València ha processat en la campanya de 2023 mitja tona de sediment, la major quantitat fins hui, en els jaciments neandertals del Salt i Abric del Pastor, situats a Alcoi. En les tasques d’excavació han continuat apareixent nombroses evidències d’ocupacions neandertals i d’ús del foc.

La participació activa de la Universitat de València en les excavacions dels esmentats jaciments compleix ja deu anys. La investigadora Ana Fagoaga, del Grup de Paleontologia de Vertebrats Cenozoics del Departament de Botànica i Geologia de la Universitat, juntament amb altres membres del grup com l’investigador Rafael Marquina i el professor Francisco Javier Ruiz, al costat d’estudiants d’últim curs dels graus de Biologia i Ciències Ambientals de la Universitat han desenvolupat labors clau per a la comprensió del procés d’extinció dels grups neandertals.

Les investigacions estan dirigides des de la Universitat de La Laguna per Carolina Mallol i Cristo Manuel Hernández, i es realitzen conjuntament amb investigadors d’altres institucions (Universitat d’Alacant, Universitat de Burgos i el Muséum National d’Histoire Naturelle). Formen part del projecte del Ministeri de Ciència i Innovació ‘Climate-human interactions in central Mediterranean Iberia during MIS 4 (IBEMIS4)’ (PID2019-107113RB-100), en el qual, a més d’aquestes institucions col·laboren la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports de la Generalitat, l’Ajuntament d’Alcoi i el Museu Arqueològic Camil Visedo d’Alcoi.

L’equip de la Universitat de València porten més d’una dècada encarregant-se de la recuperació i l’estudi dels vertebrats de xicoteta grandària d’aquests dos jaciments. Durant la campanya de 2023 continuen apareixent nombroses evidències d’ús del foc i restes d’ocupacions neandertals, encara que la seua distribució en la Unitat Estratigràfica XI mostra un patró espacial diferent. També difereix el sediment on estan continguts les restes, la qual cosa possiblement representa condicions climàtiques diferents. En els pròxims mesos s’acabarà de processar en el laboratori de Geologia de la Universitat els concentrats intermedis obtinguts del procés de flotació, per a així passar a l’estudi paleontològic de les restes fòssils resultants.

Fins hui, els treballs realitzats en tots dos jaciments han permés la publicació d’un nombre considerable d’articles en diferents revistes d’impacte, així com participacions en congressos nacionals i internacionals. Aquest últim any sense anar més lluny s’han llegit dues tesis doctorals i diversos treballs de fi de màster i de grau.

L’equip investigador ve estudiant els jaciments des d’una perspectiva interdisciplinària centrada en el coneixement dels primers poblaments humans de les valls alcoianes. Com a caçadors-recol·lectors, la seua supervivència va estar fortament associada a l’adaptació a l’ambient, en què el clima va ser un factor decisiu en la vida d’aquests grups.

Des de l’any 2013, els membres de la Universitat de València s’han responsabilitzat de l’estudi de l’evolució climàtica en el registre sedimentari del jaciment a partir de l’anàlisi de les faunes fòssils de micro-vertebrats allí registrades. Les restes fòssils s’extrauen mitjançant l’aplicació de la tècnica de flotació, que és un procediment àmpliament emprat en els jaciments arqueològics per a la separació de la matèria orgànica de la inorgànica d’acord amb les seues densitats. Això permet la recuperació tant de les restes de carbons i llavors com de les restes de micro-vertebrats continguts en el sediment.

El terme micro-vertebrats engloba als vertebrats de xicoteta grandària, això és, rosegadors (rates, ratolins, lirons, hàmsters, …), lagomorfs (conills, llebres i piques), insectívors (musaranyes, talps, eriçons…), quiròpters (ratpenats), amfibis i rèptils. Aquest grup d’animals s’utilitza àmpliament per a la inferència de les condicions climàtiques en jaciments arqueo-paleontològics. Les espècies de microvertebrats solen trobar-se estretament lligades a les condicions ambientals dels llocs on viuen, per la qual cosa les abundants restes de vertebrats de xicoteta grandària trobats en els jaciments del Salt i Abric del Pastor possibiliten aproximacions climàtiques precises de l’interval temporal analitzat.