1243: Pacte d'Alcaraz, infant Alfons respecta al ra'is de Crevillent, control·lant Cox, Albatera i Xinosa. J.M.Estal,Vasallaje señorio musul.Crev., Sharq al Andalus, febrer, 1985,p.81-2

1266: Crevillent manté autonomia,i incorporat a l'alfoz d'Oriola,amb Guardamar iAbanilla. Id

1274, febrer, 5: Jaume I perdona als sarraïns de l’aljama de Crevillent el pagament a la corona de l’impost del besant. ACA, reg. 19, f. 98v.

1296, maig, 23: Jaume II confirma a Muhammad Aben Hudell (Muhammad ibn Hudayr) la seua possessió dels llocs de Crevillent, Cox i Albatera. ACA, reg. 25, f. 282r-v.

1296, juny, 16: Muhammad Abinhudell (Muhammad ibn Hudayr) lliura al rei JAUME II el castell i vila de Crevillent i li fa homentage feudal. ACA, reg. 25, f. 282r-v.

1297, febrer, 6: Jaume II confirma a Hamed, fill de Muhammad Abinhudell (Muhammad ibn Hudayr) la possessió dels llocs de Crevillent, Cox i Albatera. ACA, reg. 25, f. 282r-v.

1298, febrer, 6: Muhammad ibn Ahmad ibn Hudayr hereta les senyories del seu pare difunt: Crevillent, Coix i Albatera, en vassallatge a la corona.ACA, reg. 195, f. 119r

1302, abril, 8: Jaume II torna a confirmar a Hamed, fill de Muhammad Abinhudell (Muhammad ibn Hudayr) la possessió dels llocs de Crevillent, Cox i Albatera. ACA, reg. 25, f. 282r-v.

1316, juliol, 8: Jaume II estén a Ibrahim, fill d’Hamed, fill de Muhammad Abinhudell (Muhammad ibn Hudayr) la possessió dels llocs de Crevillent, Cox i Albatera. ACA, reg. 25, f. 282r-v.

1320: desembre, 22.Heula,dona d'Hamed,renúncia tot dret seu sobre Crevillent a favor Jaume II i per diners,i Albatera i Cox. ACV,Perg.3026,n.1476

1322, maig, 22: Jaume II dóna a l’infant Pere, comte de Ribagorça, els castells de Gallinera i Vall d’Ebo, de Pop i de Crevillent en feu; i li dóna en franc alou el castell, vila i vall de Pego, i les valls de Laguar i Xaló. Si mor sense fill baró, que les filles puguen mantenir Pego, Laguar i Xaló en feu, però la resta torne a la corona. ACA, reg. 222, f. 14-15v; ACA, reg. 287, f. 30v-31v; ARV, Real 495, f. 49v; ARV, Real 611, f.164r; ARV, Real 614, f. 128; ARV, Real 495, f. 225-227; AHN, Noblesa, Parcent, C.33, D.50.

1323, novembre, 6: Jaume II recupera de l’infant Pere, comte de Ribagorça, el castell de Crevillent, i li dóna a canvi en alou el castell i vila de Dénia i el lloc de Xàbia, amb les viles i llocs del terme de Dénia, i el castell i vall d’Uixó. Si mor sense herència masculina, tornarà a la corona. ACA, reg. 224, f. 122r-v; ARV, Real 611, f. 161v.

1324, maig, 6: Jaume II dóna en feu a l’infant Ramon Berenguer les Montanyes de Prades amb títol de comte, la vila de Prades, castell i vila de Ciurana, castells i viles d’Altafulla, Falset, Tivissa i Mora, en alou castells de Marçà i Pratdip, i també en alou la vila d’Elx i el castell de Crivillent. En cas no de tenir hereu baró, tornaran al rei. ACA, reg. 225, f. 153v-155.

1340, setembre, 11: Pere IV dóna a l’infant Ramon Berenguer, comte de Prades, les viles de Corbera i Almenar (a Catalunya), amb carta de gràcia, més 830.000 sous, i el comte li dóna a canvi al rei les viles d’Elx i Crevillent per així poder donar-les a l’infant Joan. Per pagar-li part dels diners, també ven al comte amb carta de gràcia Vila-real per 15.000 lliures, i Llíria per 11.500 lliures. ACA, Pergs. Pere IV, n. 495; ACA, reg. 870, f. 53-58. Àpoca del pagament: ACA, Pergs.PERE IV, n. 502.

1341, gener, 17: Pere, comte d’Ampúries, i Ramon Berenguer, comte de Prades, sentencien que la reina Leonor retorne a la corona les viles de Borriana i Llíria, i a canvi PERE IV ha de donar a dita reina i al seu fill Joan els llocs d’Elx i Crevillent, el primer en alou i el 2n en feu. ACA, reg. 871, f. 147-8

1358, juliol, 16: L’infant Joan mor assassinat a Bilbao pel rei Pedro I de Castella, era senyor d’Elx i Crevillent. ?

1358, agost, 8: Pere IV dóna a l’infant Martí el castell i vila d’Elx amb el seu port dit Cap de l’Aljub, el castell i vila de Crevillent, i el lloc de Berbegal amb les seues aldees. ARV, Real 611, f. 247.

1386, gener, 22: Pere IV atorga al seu fill l’infant Martí que les donacions en feu que li ha fet en 1358 d’Elx i Crevillent, de la baronia de Xèrica, el castell de la Vall d’Uixó i l’alqueria de Fondeguella el 1372, de Camarasa i altres llocs de Catalunya com marquesat el 1358, passen a ser en alou durant la seua vida, si bé tornaran a ser feus després. ACA, reg. 2026, f. 7-10.

1391: octubre, 2.Joan I dóna permís infant Martí per vendre Elx i Crevillent. ACA, reg. 2026, f. 59v-60r,; ARV, Real 611, f. 91v

1391: novembre, 4. Inf.Martí i Maria de Luna venen a la ciutat de Barcelona el castell de Raona, la vila de Sabadell, el castell i vila de Terrassa, la vila de Tàrrega, i la de Vilagrassa, a Urgell, i les d’Elx i Crevillent, per 27.500 lliures. ACA, reg. 1932, f. 56v.; ARV, Real 611, f. 240

1399: Elx i Crevillent són senyoria de la ciutat de Barcelona, i el col·lector de les rendes presenta els comptes de la seua gestió. ARV, MR. 9856, f. 2r-8v, 59r-61r.

1459: novembre, 16. Joan II demana als consellers de Barcelona que donen permís els veïns d’Elx, Crevillent i diverses viles catalanes per carregar censals per poder pagar la lluició de la senyoria en favor de la corona. ACA, reg. 3330, f. 106.

1460: agost, 2. Sentència que permet que Joan II traspasse a la seua muller la reina Joana el dret de lluir de la ciutat de Barcelona la sria.de Sabadell, Tàrrega, Terrassa, Raona, Vilagrassa, Elx i Crevillent. ACA, reg. 3438, f. 40-41.

1461: agost, 11. Joan II dóna béns d'uns moros a la seua dona,sra.de Crevillent.ARV, Real 396, 17v.

1470, agost, 24: Ferran el Catòlic i la reina Isabel donen Elx i Crevillent a don Gutierre de Càrdenas, amb les rendes i jurisdicció. ARV, Real 305, f. 24v i ss; AHN, Noblesa, Baena, C.344-D.1.

1480, gener, 30: La princesa Isabel de Castella, princessa d’Astúries, atorga capítols d’ordenances per al bon govern dels oficis públics de la vila d’Elx i lloc de Crevillent. ARV, Manaments i Empares, any 1685, llibre 3, mà 27, f. 1 i 9.

1519: Ja és senyor fill Diego de Càrdenas. Veure Elx.

1563: El marqués d’Elx és senyor de Crevillent. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1605, abril, 27: Jorge de Càrdenas, duc de Maqueda i marqués d’Elx, mana diverses qüestions sobre govern de dita vila i de les viles d’Asp i Crevillent i el raval d’Elx. ARV, Man-Empares, any 1653, llibre 2, mà 22, f. 26

1611, gener, 26: Es senyor i d'Elx i Asp Jorge de Càrdenas, marqués d’Elx. ARV.Man-Emp, any 1649, llibre 4, mà 34, f. 13.

1751: Francisco Ponce de Leon, marqués d’Elx, duc d’Arcos, duc de Maqueda, duc de Nàjera i marqués d’Astorga, és senyor d’Elx, Crevillent, Asp, Planes, Almudaina, Margarida, Benialfaquí Catamarruc i Patraix. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 273.

1804: És senyoria del duc d’Arcos, dins la Governació d’Oriola. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531