Universitat de ValènciaDepartment of Medieval History and Historiography Sciences and Techniques Logo del portal

Variants del topònim Crivillén, Crivillyen
Tipus de poblament alqueria, lloc, vila
Entitat senyorial Baronia de Crevillent
Municipi actual

1243: Pacte d'Alcaraz, infant Alfons respecta al ra'is de Crevillent, control·lant Cox, Albatera i Xinosa. J.M.Estal,Vasallaje señorio musul.Crev., Sharq al Andalus, febrer, 1985,p.81-2

1266: Crevillent manté autonomia,i incorporat a l'alfoz d'Oriola,amb Guardamar iAbanilla. Id

1274, febrer, 5: Jaume I perdona als sarraïns de l’aljama de Crevillent el pagament a la corona de l’impost del besant. ACA, reg. 19, f. 98v.

1296, maig, 23: Jaume II confirma a Muhammad Aben Hudell (Muhammad ibn Hudayr) la seua possessió dels llocs de Crevillent, Cox i Albatera. ACA, reg. 25, f. 282r-v.

1296, juny, 16: Muhammad Abinhudell (Muhammad ibn Hudayr) lliura al rei JAUME II el castell i vila de Crevillent i li fa homentage feudal. ACA, reg. 25, f. 282r-v.

1297, febrer, 6: Jaume II confirma a Hamed, fill de Muhammad Abinhudell (Muhammad ibn Hudayr) la possessió dels llocs de Crevillent, Cox i Albatera. ACA, reg. 25, f. 282r-v.

1298, febrer, 6: Muhammad ibn Ahmad ibn Hudayr hereta les senyories del seu pare difunt: Crevillent, Coix i Albatera, en vassallatge a la corona.ACA, reg. 195, f. 119r

1302, abril, 8: Jaume II torna a confirmar a Hamed, fill de Muhammad Abinhudell (Muhammad ibn Hudayr) la possessió dels llocs de Crevillent, Cox i Albatera. ACA, reg. 25, f. 282r-v.

1316, juliol, 8: Jaume II estén a Ibrahim, fill d’Hamed, fill de Muhammad Abinhudell (Muhammad ibn Hudayr) la possessió dels llocs de Crevillent, Cox i Albatera. ACA, reg. 25, f. 282r-v.

1320: desembre, 22.Heula,dona d'Hamed,renúncia tot dret seu sobre Crevillent a favor Jaume II i per diners,i Albatera i Cox. ACV,Perg.3026,n.1476

1322, maig, 22: Jaume II dóna a l’infant Pere, comte de Ribagorça, els castells de Gallinera i Vall d’Ebo, de Pop i de Crevillent en feu; i li dóna en franc alou el castell, vila i vall de Pego, i les valls de Laguar i Xaló. Si mor sense fill baró, que les filles puguen mantenir Pego, Laguar i Xaló en feu, però la resta torne a la corona. ACA, reg. 222, f. 14-15v; ACA, reg. 287, f. 30v-31v; ARV, Real 495, f. 49v; ARV, Real 611, f.164r; ARV, Real 614, f. 128; ARV, Real 495, f. 225-227; AHN, Noblesa, Parcent, C.33, D.50.

1323, novembre, 6: Jaume II recupera de l’infant Pere, comte de Ribagorça, el castell de Crevillent, i li dóna a canvi en alou el castell i vila de Dénia i el lloc de Xàbia, amb les viles i llocs del terme de Dénia, i el castell i vall d’Uixó. Si mor sense herència masculina, tornarà a la corona. ACA, reg. 224, f. 122r-v; ARV, Real 611, f. 161v.

1324, maig, 6: Jaume II dóna en feu a l’infant Ramon Berenguer les Montanyes de Prades amb títol de comte, la vila de Prades, castell i vila de Ciurana, castells i viles d’Altafulla, Falset, Tivissa i Mora, en alou castells de Marçà i Pratdip, i també en alou la vila d’Elx i el castell de Crivillent. En cas no de tenir hereu baró, tornaran al rei. ACA, reg. 225, f. 153v-155.

1340, setembre, 11: Pere IV dóna a l’infant Ramon Berenguer, comte de Prades, les viles de Corbera i Almenar (a Catalunya), amb carta de gràcia, més 830.000 sous, i el comte li dóna a canvi al rei les viles d’Elx i Crevillent per així poder donar-les a l’infant Joan. Per pagar-li part dels diners, també ven al comte amb carta de gràcia Vila-real per 15.000 lliures, i Llíria per 11.500 lliures. ACA, Pergs. Pere IV, n. 495; ACA, reg. 870, f. 53-58. Àpoca del pagament: ACA, Pergs.PERE IV, n. 502.

1341, gener, 17: Pere, comte d’Ampúries, i Ramon Berenguer, comte de Prades, sentencien que la reina Leonor retorne a la corona les viles de Borriana i Llíria, i a canvi PERE IV ha de donar a dita reina i al seu fill Joan els llocs d’Elx i Crevillent, el primer en alou i el 2n en feu. ACA, reg. 871, f. 147-8

1358, juliol, 16: L’infant Joan mor assassinat a Bilbao pel rei Pedro I de Castella, era senyor d’Elx i Crevillent. ?

1358, agost, 8: Pere IV dóna a l’infant Martí el castell i vila d’Elx amb el seu port dit Cap de l’Aljub, el castell i vila de Crevillent, i el lloc de Berbegal amb les seues aldees. ARV, Real 611, f. 247.

1386, gener, 22: Pere IV atorga al seu fill l’infant Martí que les donacions en feu que li ha fet en 1358 d’Elx i Crevillent, de la baronia de Xèrica, el castell de la Vall d’Uixó i l’alqueria de Fondeguella el 1372, de Camarasa i altres llocs de Catalunya com marquesat el 1358, passen a ser en alou durant la seua vida, si bé tornaran a ser feus després. ACA, reg. 2026, f. 7-10.

1391: octubre, 2.Joan I dóna permís infant Martí per vendre Elx i Crevillent. ACA, reg. 2026, f. 59v-60r,; ARV, Real 611, f. 91v

1391: novembre, 4. Inf.Martí i Maria de Luna venen a la ciutat de Barcelona el castell de Raona, la vila de Sabadell, el castell i vila de Terrassa, la vila de Tàrrega, i la de Vilagrassa, a Urgell, i les d’Elx i Crevillent, per 27.500 lliures. ACA, reg. 1932, f. 56v.; ARV, Real 611, f. 240

1399: Elx i Crevillent són senyoria de la ciutat de Barcelona, i el col·lector de les rendes presenta els comptes de la seua gestió. ARV, MR. 9856, f. 2r-8v, 59r-61r.

1459: novembre, 16. Joan II demana als consellers de Barcelona que donen permís els veïns d’Elx, Crevillent i diverses viles catalanes per carregar censals per poder pagar la lluició de la senyoria en favor de la corona. ACA, reg. 3330, f. 106.

1460: agost, 2. Sentència que permet que Joan II traspasse a la seua muller la reina Joana el dret de lluir de la ciutat de Barcelona la sria.de Sabadell, Tàrrega, Terrassa, Raona, Vilagrassa, Elx i Crevillent. ACA, reg. 3438, f. 40-41.

1461: agost, 11. Joan II dóna béns d'uns moros a la seua dona,sra.de Crevillent.ARV, Real 396, 17v.

1470, agost, 24: Ferran el Catòlic i la reina Isabel donen Elx i Crevillent a don Gutierre de Càrdenas, amb les rendes i jurisdicció. ARV, Real 305, f. 24v i ss; AHN, Noblesa, Baena, C.344-D.1.

1480, gener, 30: La princesa Isabel de Castella, princessa d’Astúries, atorga capítols d’ordenances per al bon govern dels oficis públics de la vila d’Elx i lloc de Crevillent. ARV, Manaments i Empares, any 1685, llibre 3, mà 27, f. 1 i 9.

1519: Ja és senyor fill Diego de Càrdenas. Veure Elx.

1563: El marqués d’Elx és senyor de Crevillent. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1605, abril, 27: Jorge de Càrdenas, duc de Maqueda i marqués d’Elx, mana diverses qüestions sobre govern de dita vila i de les viles d’Asp i Crevillent i el raval d’Elx. ARV, Man-Empares, any 1653, llibre 2, mà 22, f. 26

1611, gener, 26: Es senyor i d'Elx i Asp Jorge de Càrdenas, marqués d’Elx. ARV.Man-Emp, any 1649, llibre 4, mà 34, f. 13.

1751: Francisco Ponce de Leon, marqués d’Elx, duc d’Arcos, duc de Maqueda, duc de Nàjera i marqués d’Astorga, és senyor d’Elx, Crevillent, Asp, Planes, Almudaina, Margarida, Benialfaquí Catamarruc i Patraix. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 273.

1804: És senyoria del duc d’Arcos, dins la Governació d’Oriola. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531