1269, febrer, 2: En Carròs fa donació en vida de la seua senyoria de Rebollet i Oliva amb totes les alqueries i béns al seu fill Arnau Carròs o Carrossí o Carròs II. AHN, Noblesa, Osuna, duat de Gandia, lligall 597, doc. 2 (18d).
1281, juny, 15: El rei Pere III ordena al justícia de Gandia que resolga el plet que tenia amb Arnau Carròs o Carròs II, senyor de Rebollet, per l’alqueria dita la Font. ACA, reg. 49, f .112.
1292: març, 22. Jaume II mana retornar l’alqueria de la Font i els molins d’Oliva a Francesc Carròs, hereu del senyor de Rebollet, ja que li havien estat embargades per una sentència incorrecta. ACA, reg. 91, v. 107v-108r
1301: Mor Arnau Carròs o Carròs II, senyor de Rebollet, Oliva, la Font i altres alqueries, i hereta Francesc Carròs i Cruïlles. Cita M.de Laurencín, Los almirantes de Aragón..., pp. 319-322.
1301, novembre, 18: Jaume II convoca Francesc Carròs, senyor de Rebollet, a corts del RV. ACA, reg. 332, f. 269r-270r.
1303, desembre, 29: Jaume II, a petició del noble Carròs, senyor de Rebollet, li dóna permís per vendre unes cases a Gandia. ACA, reg. 201, f. 74r.
1326: 330 aprox. Possible fundació material de la pobla de la Font. A. Soler, La Font d’en Carròs..., 2018, pp. 80-82.
1330: març, 15. Alfons IV dóna a Francesc Carròs II i Cruïlles el mer i mixt imperi, jurisdicció civil i criminal, del seu castell de Rebollet i viles d’Oliva i la Font d’en Carròs, per haver canviat al fur de València. ACA, reg. 482, f. 121v; ARV, Real 495, f. 296v-297.
1343, gener, 21: Mor a Sardenya Francesc Carròs II, senyor de Rebollet, Oliva i la Font. Cita A.Soler, La Font d’en Carròs..., 2018, p. 93.
1345: Mor a Sardenya el seu fill i hereu Francesc Carròs II, senyor de Rebollet, Oliva i la Font. Resta com sra.la vídua d’aquest Teresa Eximenes de Borriol. Cita A.Soler, Rafelcofer..., p. 144.
1345, gener, 13: Andreu Guillem Escrivà, tudor de na Joana, filla i hereua del noble difunt Francesc Carròs, senyor del castell de Rebolet, ven a na Teresa Eximenes de Borriol, vídua d’ell, el castell i baronia de Rebollet, confirmat pel rei Pere IV l’1 de febrer. ACA, reg. 879, f. 96v-97r.
1355, maig, 29: Francesc Carròs i la seua muller na Teresa són els senyors d’Oliva la Font. ACA, reg. 1401, f. 80v-81r.
1343: 348. Es senyor Esteve Carrós, almirall, altre fill de Francesc Carròs I i na Teresa Eximenes. Escolano,VIII,734. Cita A.Soler, Rafelcofer..., p. 145.
1348, octubre, 13: Per mort d’Esteve Carròs, problablement per la pesta, na Teresa Eximenes de Borriol cedeix temporalment el castell de Rebollet, Oliva i la Font a la seua filla na Joana, muller de Ramon de Boixadors, senyor d’Ondara. AHN, Noblesa, Osuna, CP.129, D.10.
1349: Corts de València: participa Ramon de Boixadors, senyor d’Ondara, i delegat de l’honor de Rebollet. Cita: A. Soler, Rafelcofer..., p. 146.
1368: març, 18. Berenguer de Vilaragut, senyor d’Ontinyent, Rebollet i Font d’En Carròs, junt a la seua muller n’Alamanda Carròs atorguen la carta pobla per als llocs de la Font, de Potries i Rafelcofer. ARV, Man-Empares, any 1627, llibre 3 o 5, mà 43, f. 2.
1375, juny, 10: Mor n’Alamanda Carròs, senyora del castell de Rebollet, d’Oliva i la Font d’en Carròs i les seues alqueries, sense descendència masculina, i hereta Ramon de Riu-sec i Diaz. Ar.Mun.Val, notal d’Antoni Cortés, mà 1, any 1375.
1382: setembre, 2. Ramon de Riu-sec i Dies guanya el plet amb els familiars de Teresa Eximenes de Borriol i esdevé senyor de la honor de Rebollet. Cita A. Soler, Rafelcofer..., p. 149.
1382, setembre, 11: Pere IV, per sentència judicial, ven a Ramon de Riusec la baronia de Rebollet i Oliva amb jurisdicció per 31.000 lliures. Comprén a més Oliva, lloc de la Font, i alqueries de Rafelcofer, Beniflà, Potries i Elca, i eren béns de na Alamanda Carròs, muller de Berenguer de Vilaragut. ACA, reg. 1454, f. 103-110; AHN, Noblesa, Osuna, CP.128, D-20
1385, gener, 21: Ramon de Riusec i na Castellana de Vilanova, srs.honor de Rebollet, reuneixen els veïns de la Font d’en Carròs, Rafelcofer i els sarraïns de l’alqueria de Potries per aprovar el carregament d’un censal. ACV, Pergamí n. 7665.
1387, agost, 31: Mor sense fill hereu Ramon de Riusec, senyor de Rebollet i Oliva, i passa la baronia al seu nebot Gilabert de Centelles alias Ramon de Riusec, fill primer de la seua germana na Ramoneta de Riusec i del cavaller Pere de Centelles, senyor de Nules. AHN, Noblesa, Osuna, llig. 597, doc. 2; Osuna, CP.129, D.4.
1388: març, 4. Concòrdia entre Ramon de Riusec, senyor de Rebollet i Oliva, i Galceran de Riusec, senyor de Cotes (terme d’Alzira), sobre una herència. Ar.Mun.Sueca, Fons Boïl de la Scala, Perg.8.
1391, maig, 19: Joan I dóna a Ramon de Riusec, comte d’Oliva, el poder fer cises en les seues senyories de Nules, Mascarell, Vilavella, Moncofa, Xilxes, Oliva, Font d’en Carròs, Rafelcofer, Potries i Rebollet. AHN, Noblesa, Osuna, CP.118, D.10.
1397: aprox. Mor Ramon de Riusec i passa la senyoria a Gilabert de Centelles. A. Soler, La Font d’en Carròs..., 2018, p. 104.
1405, novembre, 3: Martí I dóna a la ciutat de València permís per imposar cises durant 40 anys en el terme del castell de Rebollet, vila d’Oliva i altres llocs de dita baronia, les quals el rei ha donat a la ciutat a canvi de rebre d’ella el riu, vall i honor de Xelva i castells de Toixa, Sinarques, Benexep, Sagra, Busera, Collibus, Domenyo i Loriguilla. ACA, reg. 2202, f. 127v-128.
1409: Mor Gilabert de Centelles i hereta el seu fill Bernat de Centelles i Cabrera. http://dbe.rah.es/biografias/43041/gilabert-de-centelles-y-de-riusech; A. Soler, La Font d’en Carròs..., 2018, p. 104..
1433: Mor Bernat de Centelles i Cabrera, comte d’Oliva, i hereta el seu fill Francesc Gilabert de Centelles i Queralt. Cita A. Soler, La Font d’en Carròs..., 2018, p. 109.
1480: Mor aquest Francesc Gilabert de Centelles, I comte d’Oliva, i hereta el seu fill Serafí de Centelles, II comte d’Oliva, si bé durant quatre anys fara de regent la seua mare na Beatriu d’Urrea fins que arribe a la majoria d’edat. http://dbe.rah.es/biografias/25119/francisco-de-gilabert-de-centelles; A. Soler, Rafelcofer..., p. 168.
1480, setembre, 18: Na Beatriu d’Urrea, comtessa vídua d’Oliva i tudora del seu fill Serafí Centelles i Urrea, II comte d’Oliva, menor d’edat, dóna permís a la Font d’en Carròs per cobrar cises durant dos anys. AHN, Noblesa, Osuna, ducat de Gandia, llig. 84, doc. 17.
1511: Serafí de Centelles, II comte d’Oliva, signa amb na Maria Enríquez,, II duquesa de Gandia, com curadora del seu fill menor Joan de Borja, III duc de Gandia, uns capítols sobre repartiment de l’aigua entre Gandia i terme, amb Oliva, Rebollet i Font d’En Carròs. AHN, Noblesa, Osuna, CP.121, D-15
1536: Mor Serafí de Centelles i Urrea, II comte d’Oliva. http://dbe.rah.es/biografias/25119/francisco-de-gilabert-de-centelles; A. Soler, Rafelcofer..., p. 168, i hereta Francesc Gilabert II de Centelles, III comte d’Oliva. Cita A. Soler, La Font d’en Carròs..., 2018, p. 121.
1563: El comte d’Oliva és senyor de la Font d’en Carròs. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.
1550: Mor Francesc Gilabert II de Centelles, III comte d’Oliva, i hereta el seu fill Pere Gilabert de Centelles, IV comte d’Oliva, menor d’edat i tutelat per la seua mare Maria Folc de Cardona. Cita A. Soler, La Font d’en Carròs..., 2018, p. 122.
1558: novembre. Pere Gilabert de Centelles, IV comte d’Oliva, en arribar a majoria d’edat pren possessió de Rebollet, Oliva, Font d’en Carròs i alqueries. Memoria...pleyto...villa de Oliva con la de la Fuente de Encarroz..., València, 1754, pp. 598-599.
1569: or sense fills darrer comte, Pere Centelles,fill Francesc Gilabert,i hereta la seua germana Magdalena Centelles i Folc de Cardona, casada amb Carles de Borja, futur duc de Gandia. La Parra,Afers,17,p.18; Cita A. Soler, La Font d’en Carròs..., 2018, p. 122.
1592, juny, 16: Mor Carles de Borja i Castro, V duc de Gandia i, pel seu matrimoni amb Magdalena de Centelles i Folc de Cardona, també comte d’Oliva des del 1569. http://dbe.rah.es/biografias/28165/carlos-de-borja-y-de-castro
1592, juny, 16: Francisco Tomàs de Borja Centelles hereta el títol de duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva, com VI duc de Gandia. Casà el 1572 amb Juana Fernàndez de Velasco i Aragó. http://dbe.rah.es/biografias/28187/francisco-tomas-de-borja-centelles
1595, febrer, 1: El procurador de na Magdalena Centelles, V duquesa consort de Gandia, pren possessió dels llocs de la Font d’en Carròs, Beniflà, Potries, Alcudiola, Rafelcofer, Alqueria de la comtessa i Alqueria dels Frares. AHN, Noblesa, Osuna, CP.119, D-7
1595, agost, 29: Mor Francisco tomàs Borja Centelles, VI duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva. http://dbe.rah.es/biografias/28187/francisco-tomas-de-borja-centelles
1595, agost, 29: Hereta el seu fill Carlos Francisco de Borja i Fernández de Velasco, VII duc de Gandia, comte d’Oliva i marqués de Llombai. Casat el 1593 amb la genovesa Artemisa Doria Carretto. http://dbe.rah.es/biografias/14916/carlos-francisco-de-borja-y-fernandez-de-velasco
1596, maig, 10: El procurador de Carles-Francesc Borja i Fernández de Velasco, VII duc deGandia, pren possessió del castell de Rebollet i les cases annexes, i dels llocs del seu terme: Font d’En Carròs, Potries, Beniflà, Alcudiola, Rafelcofer, Alqueria de la Comtessa i Alqueria dels Frares. AHN, Noblesa, Osuna, ducat de Gandia, llig.612, doc. 10.
1605, setembre, 16: Carles de Borja i Centelles és duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva. ARV, Man-Empares, any 1608, llibre 4, mà 50, f. 21.
1632, febrer, 7: Mor Carlos de Borja i Fernández de Velasco, duc de Gandia, i hereta el seu fill Francisco Diego de Borja i Dòria, VIII duc de Gandia, comte d’Oliva i marqués de Llombai. Casà el 1618 amb Artemisa Maria Dòria Colonna. http://dbe.rah.es/biografias/20579/francisco-diego-de-borja-y-doria
1664, octubre, 12: Mor Francisco Diego de Borja i Dòria, ordenat sacerdot vint anys abans però que retingué el títol de duc. http://dbe.rah.es/biografias/20579/francisco-diego-de-borja-y-doria
1664, octubre, 12: Hereta el títol de IX duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva el seu fill Francisco de Borja i Dòria-Colonna, casat amb Maria Ponce de leon. http://dbe.rah.es/biografias/20579/francisco-diego-de-borja-y-doria
1665: Mor Francisco Carles de Borja i Centelles, duc de Gandia, comte d’Oliva, marqués de Llombai i senyor de Castelló de Rugat, Aielo i la Pobla del Duc entre altres, i hereta el seu fill Pasqual Francisco de Borja i Centelles, menor d’edat. Pressa de possessió d’Aielo de Rugat. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1844, exp. 80, f. 200-242.
1665, juliol, 21: Mor Francisco de Borja i Dòria-Colonna, duc de Gandia, i hereta el seu fill Pascual Francisco de Borja i Ponce de Leon, X duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva. http://dbe.rah.es/biografias/28189/pascual-francisco-de-borja-centelles-ponce-de-leon
1707: Pasqual Francisco de Borja Carròs i Centelles és el duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva. ARV, Reial Justícia, llibre 781, f. 34.
1709, maig, 26: Pascual Francisco de Borja Centelles Ponce de Leon és X duc de Gandia i senyor de Gandia, Beniopa, Benipeixcar, Real de Gandia, Almoines, Bellreguart, Miramar, Xeresa, Xeraco, Oliva, Font d’en Carròs, Potries, Beniflà, Rafelcofer, Alqueria de la Comtessa, Vilallonga, Pego, Vall de Gallinera, Vall d’Ebo, Murla, Orba, Vall de Laguar, La Pobla del Duc, Castelló de Rugat o Castelló del Duc, Aielo de Rugat, Sarra, Teresa, Xarafull, Xalans, Cofrents, Llombai, Catadau, Alfarb i Vilamarxant. Reclama a totes el pagament de les alcabales. AHN, Noblesa, Osuna, CT.142, D-86
1716, desembre, 8: Mor Pascual Francisco de Borja Centelles Ponce de Leon, duc de Gandia, i hereta Luis Ignacio Borja i Fernández de Córdoba-Figueroa, segon fill de l’anterior duc, i és XI duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva. Havia casat el 1694 amb Rosalea de Benavides i Aragon. http://dbe.rah.es/biografias/28192/luis-ignacio-borja-y-fernandez-de-cordoba-figueroa
1725: El duc de Gancia és senyor de Rafelcofer, Potries, Beniflà i Font d’En Carròs, i aprova l’amollonament i delimitació de tèrmens entre ells. ARV, Reial Justícia, vol. 794, f. 197.
1740, gener, 30: Mor Luis Ignacio Borja i Fernàndez de Córdoba, duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva. Mor sense fills i hereta la seua germana Mariana de Borja Fernández de Córdoba si bé s’enceta un plet familiar per l’herència. http://dbe.rah.es/biografias/28192/luis-ignacio-borja-y-fernandez-de-cordoba-figueroa
1748: Maria Ana de Borja Fernàndez de Còrdova, marquesa de Peñafiel, comtessa de Benavente, princessa d’Esquilache, duquesa de Gandia, marquesa de Llombai, comtessa d’Oliva, comtessa de Vilallonga, és senyora de Gandia, Alfarb, Almoines, Alqueria de la Comtessa, Aielo de Rugat, Bellreguard, Beniflà, Beniopa, Benipeixcar, Castelló del Duc, Catadau, Cofrents, Font d’en Carròs, Xalans, Xeraco, Xarafull, Xeresa, Llombai, Miramar, Murla, Oliva, Vall d’Orba, Pego, Potries, Pobla del Duc, Rafelcolfer, Real de Gandia, Teresa, Vall d’Ebo, Vall de Gallinera, Vall de Laguar, Vilallonga, Vilamarxant i Sarra. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 272.
1755, juliol, 28: Després d’un llarg plet des de l’any 1740 entre familiars, el Consejo de Castilla resol l`herència del ducat de Gandia i altres títols en favor de Francisco Antonio de Pimentel i de Borja, X duc de Benavente, fill d’Ignacia Juana de Borja i Fernández de Córdoba, germana del difunt Luis Ignacio, qui fou el XII duc de Gandia. http://dbe.rah.es/biografias/28192/luis-ignacio-borja-y-fernandez-de-cordoba-figueroa
1763: Mor Francisco de Borja Alonso Pimentel i Vigil de Quiñones, XII duc de Gandia, i hereta la seua filla Maria Josefa Alfonso Pimentel i Borja. http://dbe.rah.es/biografias/9555/maria-josefa-alonso-pimentel-y-borja
1804: És senyoria del duc de Gandia, dins la Governació de Dénia. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531
1834, octubre, 5: Mor Maria Josefa Alonso Pimentel i Borja, duquesa d’Osuna per matrimoni amb Pedro Alcántara Téllez-Girón, comtessa de Benavente, duquesa de Gandia, marquesa de Llombai i comtesa d’Oliva. http://dbe.rah.es/biografias/9555/maria-josefa-alonso-pimentel-y-borja