.webp){kind=logo}
Conferència a València, Tardor 2024 Cultures del treball i l'educació:
Enteniments i valors del treball ensenyats i apresos en l'educació d'adults i la formació professional
Comité organitzador:
Universitat de València: Fernando Marhuenda-Fluixá, Davinia Palomares-Montero, Julián Bell Sebastián
Xarxa VET & Culture: Evi Schmid (Universitat Metropolitana d'Oslo (OsloMet), Franz Kaiser (Universitat de Rostock)
Comité científic: Anja Heikkinen (Universitat de Tampere), Philipp Gonon (Universitat de Zuric), Gabriele Molzberger (Universitat de Wuppertal), Franz Kaiser i Anna Hanf (Universitat de Rostock), Evi Schmid (OsloMet), Markus Weil (Universitat de Formació del Professorat de Zuric), Davinia Palomares Montero i Fernando Marhuenda Fluixá (Universitat de València)
Dates: 2-4 d'octubre de 2024
Lloc: Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació - Universitat de València Av. Blasco Ibáñez, 30 - 46010 València (Espanya)
Terminis:
- Enviament de resums: 24 de maig de 2024
- Acceptació de resums: 14 de juny de 2024¨
- Primer esborrany del programa finals de juny
Resums:
Enviar els resums a Julián Bell Sebastián Julian.bell@uv.es I Fernando Marhuenda Fluixá Fernando.marhuenda@uv.es abans del 24 de maig.
Els resums poden consistir en:
- Ponència individual
- Simposi (col·lecció de ponències)
- Taula redona (ronda d'aportacions i debat)
Els resums de comunicacions individuals i taules redones hauran de tindre una extensió entre 500 i 1000 paraules i centrar-se en el tema de la convocatòria i tindre un fonament acadèmic o científic.
Els resums dels simposis hauran de tindre una extensió d'entre 1.000 i 2.000 paraules, centrar-se en el tema de la convocatòria i tindre un fonament acadèmic o científic.
Cultures del treball i de l'educació: Comprensions i valors del treball ensenyats i apresos en l'educació d'adults i la formació professional
En 2009, Gonon, Heikkinen i Weil van editar un volum titulat Knowing Work: Les relacions socials del treball i el coneixement. El treball, sovint reduït a ocupació, es dona per descomptat quan s'investiga l'educació i formació professional i d'adults. La vida adulta està estretament vinculada a la vida activa, cosa que significa que un és capaç de produir, de treballar i de contribuir a la societat, no sols en termes dels servicis o productes que un proporciona, sinó també en termes de la contribució econòmica a través dels impostos. La formació professional i l'educació d'adults tenen com a objectiu preparar específicament per a un treball qualificat, ciutadans integrats i una societat pròspera. I la formació professional i l'educació d'adults tenen concepcions i valors específics del treball, quan es contemplen des de la perspectiva de l'ensenyament i l'aprenentatge.
Perspectives històriques del treball
Al llarg del segle XX, a mesura que la formació professional, l'educació d'adults i la formació contínua van evolucionar en els diferents països, van estar estretament vinculades al procés d'industrialització, així com a les polítiques econòmiques nacionals, en les quals s'esperava que una mà d'obra qualificada exercira un paper, i se li atorgava el reconeixement corresponent en la societat, en termes de capacitat per al consum, així com una posició social dins d'esta. En el segle XX, en les societats industrialitzades, el treball podia proporcionar una identitat col·lectiva, i la formació professional i l'educació d'adults proporcionaven i garantien les condicions per a pertànyer a una comunitat de pràctica.
A principis del segle XXI, el treball està subjecte a profunds canvis, les relacions laborals ja no són tan estables com abans (almenys als països occidentals/rics) i s'estén una nova cultura, la del *precariado, mentres l'Oficina Internacional del Treball reivindica un treball "decent". La dimensió col·lectiva del treball sembla estar en joc, de manera general i potser també a nivell ocupacional, ja que les ocupacions es relacionen hui dia amb conjunts de competències més que amb coneixements. La modularización de l'oferta de EFP ha contribuït a això, així com l'anomenada economia "gig" i de "plataforma", que semblen encaixar millor amb el que Boltanski i Chiapello van denominar "el nou esperit del capitalisme".
Qüestions actuals de les cultures del treball
L'educació i formació professional d'adults, alhora que educa a adults i joves adults, es compromet amb ells a abordar qüestions relacionades amb la vida laboral i la preparació per a la vida laboral, també per a les transicions en curs al llarg de la vida, sota el paraigua del "evangeli" de l'aprenentatge permanent. Els educadors i formadors d'adults i de formació professional també estan subjectes a estos canvis del treball i de les cultures laborals: pot donar-se el cas freqüent que la majoria dels educadors s'hagen criat en una cultura del treball apropiada per a la segona mitat del segle XX, mentres que, tal vegada, els seus alumnes, aprenents i estudiants estan experimentant diferents concepcions i valors del treball en la seua vida, com semblen indicar fenòmens recents com la Gran Dimissió, o l'èmfasi posat en l'esperit empresarial no sols en la vida laboral, sinó sovint també en la vida d'aprenentatge.
L'educació i formació professional d'adults, en educar a adults i joves adults, es compromet amb ells a abordar qüestions relacionades amb la vida laboral i la preparació per a la vida laboral, també per a les transicions en curs al llarg de la vida, sota el paraigua del "evangeli" de l'aprenentatge permanent. Els educadors i formadors d'adults i de formació professional també estan subjectes a estos canvis del treball i de les cultures laborals: pot donar-se el cas freqüent que la majoria dels educadors s'hagen criat en una cultura del treball apropiada per a la segona mitat del segle XX, mentres que, tal vegada, els seus alumnes, aprenents i estudiants estan experimentant diferents concepcions i valors del treball en la seua vida, com semblen indicar fenòmens recents com la Gran Dimissió, o l'èmfasi posat en l'esperit empresarial no sols en la vida laboral, sinó sovint també en la vida d'aprenentatge.
L'educació d'adults i la formació professional, com a parts del sistema educatiu, estan subjectes a una crisi de legitimació com diverses altres institucions que es van desenvolupar segons els ideals de la Il·lustració i la Modernitat i que ara estan patint l'impacte de l'anomenada Modernitat líquida, qüestionant-se els seus fonaments i semblant antics els seus procediments en relació amb el ràpid intercanvi d'informació que les societats contemporànies semblen afavorir i que les noves generacions semblen preferir. L'educació i la formació, com a professions dedicades a cura dels altres, estan sotmeses a eixes pressions i les expectatives dels alumnes semblen difícils de satisfer dins de les limitacions institucionals dels sistemes d'educació, acreditació i qualificació.
Conferència sobre VET & Culture
La 31a conferència de la xarxa VET & Culture desitja participar en estos debats, abordant com l'educació d'adults i la formació professional estan abordant el treball en la seua dimensió cultural com a part del contingut del que es transmet en l'educació d'adults i la formació professional, o si els discursos polítics dominants sobre el desenvolupament de competències estan obstaculitzant estes dimensions que després es deixen a cada individu, mentres que les identitats s'estan formant entorn de diversos altres dominis de la vida i mentres que el treball perd el paper central en la identitat adulta que ha exercit en els últims dos segles.
Referències
Beck, U.; Brater, M. & Daheim, H. (eds.)(1980). Soziologie der Arbeit und der Berufe. Grundlage, Problemfelder, Forschungsergebnisse. Rowohlt.
Boltanski, L. & Chiapello, E. (2002). El nuevo espíritu del capitalismo. Akal. (Le nouvel esprit du capitalisme, 1999, Gallimard).
Budd, J.W. (2014). El pensamiento sobre el trabajo. Tirant (The thought of work, 2011, Cornell Uni Press).
Díez Rodríguez, F. (2014). Homo faber. Historia intelectual del trabajo, 1675-1945. Siglo XXI.
Dubet, F. (2006). El declive de la institución. Profesiones, sujetos e individuos en la modernidad. Gedisa. (Le déclin de l’institution, 2002, editions du Seuil).
Linhart, D. (2013). ¿Trabajar sin los otros? PUV. (Travailler sans les autres? 2009, editions du Seuil).
Rosa, H. (2019). Resonancia. Una sociología de la relación con el mundo. Katz. (Resonanz, eine Soziologie der Weltbeziehung, 2016, Suhrkamp).
Standing, G. (2011). The precariat. The new dangerous class. Bloomsbury.
Weil, M., Koski, L., Mjelde, L. (eds.)(2009). Knowing work: the social relation of working and knowing. Peter Lang. Studies in Vocational and Continuing Education 8 (eds. Gonon, P., Heikkinen, A.).
Llista d'enllaços:
Imatges:
