Escena Erasmus va nàixer l'any 2009 de la iniciativa d'Anna Marí, Daniel Tormo i Josep Valero, membres fundadors de CRIT Companyia de Teatre, amb l'assessorament del catedràtic de la Universitat de València Antoni Tordera. El projecte va sorgir amb una vocació que transcendia la pràctica teatral: convertir l'experiència de mobilitat universitària en un espai de creació artística, diàleg intercultural i construcció d'una ciutadania europea crítica, plural i compromesa. La Universitat de València, a través dels vicerectorats de Cultura i Internacionalització, va assumir i impulsar institucionalment aquesta iniciativa, que acabaria convertint-se en un dels projectes culturals universitaris valencians amb major projecció europea.
La proposta naixia en un context especialment significatiu. La Universitat de València s'havia consolidat com una de les principals institucions receptores d'estudiantat Erasmus, però aquell extraordinari moviment de joves de diferents nacionalitats representava també una oportunitat cultural encara per explorar. Els seus fundadors van plantejar una idea innovadora: fer de la mobilitat acadèmica una experiència de creació col·lectiva i transformar la diversitat lingüística i cultural en matèria artística. El teatre es convertia així en un llenguatge compartit des del qual qüestionar les fronteres, descobrir altres realitats i imaginar noves formes de convivència europea.
Des de les primeres experiències formatives, Escena Erasmus va evolucionar cap a un model singular que integra formació actoral, investigació dramatúrgica, creació contemporània i producció escènica. Cada temporada, una nova companyia formada per estudiants internacionals i locals treballa amb professionals de les arts escèniques valencianes per a crear espectacles originals que interroguen la realitat europea i els grans conflictes del nostre temps. La memòria democràtica, les migracions, les desigualtats, la identitat, la diversitat, els drets humans, la crisi climàtica o les tensions del projecte europeu han travessat una producció artística que ha fet de l'escenari un espai de pensament, experimentació i compromís social.
El reconeixement del projecte va arribar molt prompte. La participació en el programa estatal Las Huellas de la Barraca, impulsat pel Ministeri de Cultura, va permetre recuperar l'esperit del teatre universitari itinerant i establir un diàleg contemporani amb l'herència de La Barraca de Federico García Lorca. L'any 2011, Escena Erasmus va obtindre el Premi Europeu Carlemany de la Joventut, concedit pel Parlament Europeu i la Fundació del Premi Internacional Carlemany d'Aquisgrà. Aquell reconeixement va situar el projecte entre les iniciatives juvenils europees destacades per la seua contribució a la integració, la participació i la construcció d'una identitat compartida.
Un dels grans punts d'inflexió de la seua trajectòria va ser la decisió de portar Europa als pobles. Amb la creació de Les Europes Menudes, en col·laboració amb la Diputació de València, Escena Erasmus va desenvolupar un model d'itinerància cultural que connectava les grans qüestions europees amb la realitat quotidiana dels municipis valencians. Les places, els teatres, els centres culturals i els espais públics es van convertir en llocs de trobada entre joves de diferents països i comunitats locals. Aquesta vocació territorial es va ampliar amb les gires autonòmiques desenvolupades en col·laboració amb l'Institut Valencià de la Joventut i altres institucions, que van acostar les produccions a nous públics, especialment joves i residents en municipis allunyats dels grans circuits d'exhibició. Escena Erasmus demostrava així que la cultura europea no havia de construir-se únicament des de les capitals i els grans centres de decisió, sinó també des dels pobles i les comunitats que conformen el territori.
Paral·lelament, el projecte va consolidar una aposta decidida per la dramatúrgia contemporània i el talent escènic valencià. La col·laboració amb autores, autors, intèrprets, professionals de la direcció, l'escenografia, la música i altres disciplines va generar un espai de producció i experimentació artística en què les inquietuds de la joventut europea dialogaven amb les noves escriptures teatrals. Produccions com Europa, cabaret del desencant, Schengenland, El circ de la frontera, La fira invisible o La gran final van contribuir a definir una identitat artística pròpia, caracteritzada per l'humor crític, la creació col·lectiva, la diversitat de llenguatges i la voluntat d'interpel·lar directament el públic. Especialment significativa va ser la incorporació de persones refugiades a la companyia, que va convertir la reflexió sobre les migracions i les fronteres en una experiència real de convivència, participació i inclusió cultural.
La internacionalització va constituir un altre dels grans eixos de creixement. La voluntat fundacional de crear una xarxa de teatre universitari europeu va prendre forma amb la implantació d'experiències vinculades a Escena Erasmus en altres ciutats i, especialment, amb el projecte Erasmus+ Scene Network (2016–2018), una associació estratègica europea liderada per la Fundació General de la Universitat de València, amb la participació de CRIT Companyia de Teatre i les universitats de Marburg, a Alemanya, i Pàdua, a Itàlia. Aquesta iniciativa va permetre sistematitzar i transferir la metodologia del projecte, impulsar la cooperació entre equips artístics i universitaris i avançar en la construcció d'una estructura estable de col·laboració internacional.
D'aquella experiència es va consolidar l'Erasmus Europe on Scene Network (EUSCN), concebuda com una xarxa de cooperació cultural universitària que promou la creació de noves seus, l'intercanvi de coneixement i la circulació de pràctiques escèniques entre universitats europees. La seua expansió ha permés impulsar iniciatives a Itàlia, Alemanya i Polònia, i obrir noves vies de col·laboració amb altres institucions d'educació superior. D'aquesta manera, Escena Erasmus ha transcendit la seua condició de projecte artístic local per a convertir-se en un model de transferència cultural i innovació educativa amb vocació europea, impulsat des de la Universitat de València.
La qualitat i la singularitat d'aquesta trajectòria han rebut nombrosos reconeixements institucionals i professionals, entre els quals destaquen el Premi Talent Jove 2018 de la Comunitat Valenciana, la menció d'honor de PEARLE – Live Performance Europe en 2018, el Premi AVETID 2019, la Distinció Lluís Vives de la Generalitat Valenciana en 2021 i, especialment, el Premi d'Honor de les Arts Escèniques Valencianes 2023, atorgat per l'Institut Valencià de Cultura. Aquest últim reconeixement va representar una fita històrica per al projecte, en distingir una trajectòria que ha sabut vincular la creació artística, la formació universitària, la internacionalització i el compromís amb la societat valenciana.
En la seua etapa més recent, Escena Erasmus ha continuat renovant els llenguatges i els continguts de les seues produccions, amb espectacles com Una història de por (2023), Qui soc jo quan ningú em mira (2024), Un instant de bellesa (2025) i Conquestes (2026). Aquestes creacions han aprofundit en qüestions com la por col·lectiva, la identitat, la solidaritat davant les catàstrofes o la revisió crítica dels processos històrics de conquesta i dominació. La projecció internacional del projecte també ha traspassat les fronteres europees, amb la participació en iniciatives universitàries i teatrals a Mèxic durant 2026, reforçant la seua capacitat per a establir diàlegs culturals entre continents.
Al mateix temps, el projecte ha obert una nova etapa de consolidació institucional i cooperació internacional, amb l'impuls de noves seus de la xarxa EUSCN, la preparació de projectes de cooperació Erasmus+ amb universitats europees i el desenvolupament de programes de formació i transferència de coneixement. Aquesta evolució respon a una ambició present des dels seus orígens: que Escena Erasmus no siga únicament un espai de participació teatral, sinó també una estructura capaç de generar coneixement, connectar institucions, formar nous equips artístics i contribuir a la transformació cultural de les universitats europees.
Des de 2009, Escena Erasmus ha reunit més de 350 joves intèrprets de 32 països, ha despertat l'interés de milers d'estudiants i ha desenvolupat una extensa trajectòria de produccions, gires, trobades i activitats culturals que han arribat a centenars de milers de persones. Però, més enllà de les xifres, el seu principal llegat és haver demostrat que les arts escèniques poden actuar com un instrument de diplomàcia cultural, innovació educativa, cohesió territorial i participació democràtica.
Escena Erasmus representa, en definitiva, una manera pròpia de pensar i construir Europa des de València: una Europa que es reconeix en la diversitat de les seues llengües i cultures, que dialoga amb el seu passat, que qüestiona críticament el seu present i que confia en la capacitat transformadora de les noves generacions.
Nascut de la iniciativa de tres joves professionals de les arts escèniques valencianes i consolidat gràcies al compromís de la Universitat de València, el projecte continua projectant cap al futur una convicció que ha orientat tota la seua història: Europa no és només un espai polític o geogràfic; és també una construcció cultural col·lectiva. I el teatre és una manera privilegiada de fer-la possible.




