Dirigida per Tito Asorey, compta en el seu elenc amb Marcos Pereiro, María Vázquez, Sergio Zearreta i Cristina Iglesias, a més del propi Touriñán. Fariña no permet a l'espectador acomodar-se en la butaca. A una imponent descàrrega la succeeixen converses entre xics i veïns dels pobles parlant, comprant, consumint i manejant amb soltesa el famós Winston de batea.

El fenomen ja està en marxa. L'elenc d'actors entren i ixen de l'escena ficant-se en la pell de desenes de personatges entre situacions familiars: un alcalde corrupte disposat a finançar una revetla, els veïns més joves provant la mercaderia d'amagat… El salt al narcotràfic ocorre en l'escenari amb la mateixa soltesa amb la qual va tindre lloc en la realitat. De sobte, en escena, s'escolta accent colombià i marroquí. S'escolten ritmes de percussió i cançons. S'escolten bromes i fanfarronades. Les drogues prenen el control: ostentació i pujades d'ànim omplin el teatre. I, de nou com va succeir en la realitat, apareix la tragèdia. En forma de mares, xics afonats i, per fi, operacions policials. Tot cap sobre un escenari que recull un recorregut fidel per aquest fosc capítol de la història de Galícia des d'un punt de vista únic. Un viatge en el temps des d'una òptica pròxima, real i familiar, amb la sensació final, i la reflexió que l'espectador fa en eixir del teatre, arribant a adquirir una eficàcia inèdita.