Additius

1. Anàlisi d'additius

L’addició als aliments de substàncies molt diverses per millorar-ne les qualitats i l’estabilitat s’ha donat i es dóna en totes les èpoques i cultures. Actualment, la utilització industrial d’additius està absolutament generalitzada. Només es poden addicionar les substàncies autoritzades, per la qual cosa cal comprovar que resulten inofensives des del punt de vista sanitari i tècnicament necessàries. Per això els resultats analítics són d’extraordinària importància en el control d’aquests composts; hi ha, a més, rígides normatives, tant l’espanyola com l’europea, que impliquen un control exhaustiu en totes les fases de la producció i comercialització. La llista d’additius alimentaris autoritzats al nostre país és molt àmplia. La classificació i els codis d’identificació es poden consultar a la pàgina web de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició. També podeu consultar la llista d'additius a altres pàgines web.

Els additius alimentaris poden ser classificats en:

1. Substàncies que impedeixen les alteracions químiques biològiques com són els antioxidants, els sinèrgics dels antioxidants o els conservants

2. Substàncies estabilitzadores de la característiques físiques com són els emulgents, els espessants, els antiaglutinants...

3. Substàncies correctores de les qualitats plàstiques com són els compostos que milloren la panificació, els correctors de la vinificació i els reguladors de la maduració.

4. Substàncies modificadores de les característiques organolèptiques com són els colorants, els potenciadors del sabor, els edulcorants artificials o els aromes.

Exemple: Determinació de colorants en derivats làctics

 

La determinació de colorants en aliments requereix un tractament de mostra encaminat a l'extracció dels analits i a l'eliminació d'interferències. Per tant, habitualment es realitza mitjançant cromatografia o electroforesi depenent el tractament de mostra del tipus d'aliment.

Així per exemple, Huang et al proposen la determinació de colorants en begudes làcties per electroforesi capil·lar:

 

Icono de iDevice Després de llegir l'article ompli els espais en blanc:


El tractament de la mostra consta de dues etapes: a) després de l'addició d' i ajustar el pH a i b) una .

La primera etapa del tractament té com a objectiu l'eliminació de i mentre que a la segona etapa es du a terme la separació de les i la de l'anàlit.

A partir dels es poden els colorants mitjançant comparació dels de amb els valors tabulats per cadascun dels estudiats. Si es desitja dur a terme una anàlisi serà necessari obtenir les de a partir dels electroferogrames de dissolucions .

 

  

Este artículo está licenciado bajo Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 2.5 License