L'objectiu d'aquest estudi és resumir i analitzar la bibliografia actual sobre quins criteris de progressió s'apliquen en els programes d'exercicis de càrrega en les tendinopaties de les extremitats inferiors, així com la seua evidència i eficàcia.
Disseny: Revisió sistemàtica.
Mètodes: Es van realitzar cerques en PubMed, Embase, Scopus i PEDRO des de l'inici fins al 24 de setembre de 2020. Els criteris d'inclusió van ser assajos controlats aleatoritzats que inclogueren pacients amb tendinopatia aquilea, rotuliana o glútea de porció mitjana; avaluaren la funció, el dolor o el rendiment; inclogueren almenys un grup en el qual s'administrara exercici físic progressiu com a monoteràpia; inclogueren almenys un grup de control.
Es van excloure els estudis que van incloure subjectes amb tractament quirúrgic tendinós previ; els estudis amb grup control que van realitzar una modalitat complementada de l'exercici realitzat en el grup d'intervenció. Es va realitzar una síntesi narrativa. Es van obtindre la d de Cohen i el percentatge de canvi dels principals resultats clínics i de rendiment. La qualitat metodològica es va avaluar mitjançant l'escala PEDRO.
Resultats: Es van incloure 30 estudis que van descriure criteris de progressió. Es van identificar sis tipus de criteris agrupats en dues categories que es van incloure en una nova proposta de classificació: el dolor com a criteri primari (basat en l'evocació i en l'evitació del dolor), i el dolor i el control dels símptomes com a criteri secundari (etapes de condicionament, basat en la fatiga, en la percepció subjectiva i en l'augment lineal temporal). La majoria dels estudis van aplicar un criteri basat en el dolor. També es van aplicar amb freqüència criteris basats en les etapes de condicionament. Ocasionalment es van aplicar altres criteris com la fatiga, l'augment lineal temporal o la percepció subjectiva de les capacitats del pacient.
Conclusions: Existeix un ús predominant de criteris basats en el dolor, però la utilització d'aquests criteris no està recolzada per proves sòlides. Aquesta revisió evidencia la necessitat de realitzar estudis que comparen el mateix programa d'exercicis utilitzant diferents criteris de progressió. Es proposa una nova classificació dels criteris de progressió existents basada en l'ús del dolor com a criteri primari o secundari.
