Compartim la nostra última publicació en la revista International Journal of Environmental Research and Public Health, realitzada per les investigadores Paula von Polheim i la Dra. Carolina Moreno Castro, catedràtica de Periodisme a la Universitat de València.

Des del grup d'investigació ScienceFlows, hem dut a terme un estudi pilot per a analitzar com les comunitats universitàries a Espanya accedixen i verifiquen la informació nutricional, avaluant els principals canals utilitzats i les motivacions per les quals els interessava este tipus de continguts.

Context i metodologia de l'estudi

L'estudi es va desenrotllar en tres universitats espanyoles: la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de València i la Universitat de Màlaga. La investigació es va basar en un breu qüestionari que va ser respost per 124 participants, que va incloure estudiants, docents i personal administratiu d'estes institucions.

El qüestionari utilitzat contenia preguntes d'opció múltiple i una pregunta oberta per a avaluar l'interés dels participants en temes nutricionals i els mètodes emprats per a verificar la informació que consumien. Les dades obtingudes van ser analitzats utilitzant el programari estadístic R, la qual cosa va permetre extraure patrons clau sobre les pràctiques de verificació d'informació en la comunitat universitària.

Principals troballes

Els resultats de l'estudi posen de manifest que el nivell d'interés personal en l'alimentació és un factor determinant a l'hora de verificar la informació nutricional. S'ha observat que aquells participants amb un alt interés en la nutrició tenien més probabilitats de contrastar la informació que troben en les xarxes socials. En el grup d'enquestats amb menor interés en temes alimentaris, només el 19% verificava la informació que consumia, mentres que en el grup amb major interés este percentatge ascendia al 56%.

Les xarxes socials han demostrat ser un canal àmpliament utilitzat per a accedir a la informació sobre nutrició. Així, Instagram, TikTok i YouTube són plataformes sovint consultades per les persones enquestades, encara que estes xarxes no sempre oferixen dades basades en evidència científica. L'estudi ha revelat que, encara que els mitjans de comunicació generalistes van ser la font més citada per a la verificació, amb un 61% de les persones enquestades utilitzant-les, Facebook va ser l'única plataforma en la qual el 100% dels seus usuaris verificava la informació trobada.

A més, l'estudi ha evidenciat la necessitat d'enfortir l'alfabetització digital en l'àmbit universitari. S'ha identificat que l'accés a informació de qualitat i la capacitat d'avaluar la seua fiabilitat són aspectes clau per a la presa de decisions informades sobre alimentació. L'educació en pensament crític i verificació de fonts es posiciona com una ferramenta essencial per a reduir l'impacte de la desinformació alimentària.

Conclusions i aplicacions de l'estudi

Els resultats d'este estudi poden contribuir al desenrotllament de campanyes de conscienciació dirigides a la comunitat universitària amb l'objectiu de millorar la qualitat de la informació nutricional disponible. Així mateix, este treball proporcionarà una base sòlida per a futures investigacions sobre els efectes de la desinformació alimentària en diferents grups poblacionals. En este sentit, fonamental promoure l'accés a fonts de confiança i científiques dins de l'entorn universitari, així com reforçar el paper dels mitjans de comunicació i les xarxes socials en la difusió d'informació basada en evidència científica.

Finançament i agraïments

Esta investigació forma part del projecte «Estudi de les tendències alimentàries a través de l'ecosistema comunicatiu» (ESMODA_ECO: RTI2018-099663-B-I00), finançat pel MCIN/AEI/10.13039/501100011033 i els fons FEDER «Una manera de fer Europa».

També ha comptat amb el suport de la Càtedra UNESCO de la Universitat de València per a l'Educació per al Desenrotllament, la Ciutadania Global i accions de Sensibilització durant el curs 2021-2022.

Així mateix, l'autora de correspondència, Paula von Polheim, és beneficiària del Programa de Formació de Professorat Universitari (FPU), finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació del Govern d'Espanya (FPU2020-06223).

Agraïm especialment als editors del número especial de la revista, Evolving Role of Social Media in Health Communication, el dr. Jorge Vázquez-Herrero, de la Universidade de Santiago de Compostel·la i a la dra. Rita Araújo de la Universidade do Minho, per la seua coordinació d'este número especial, així com a totes les persones que ens han facilitat el seu el seu suport en este estudi, així com a totes les persones que van participar en la investigació.

L'article complet està disponible en el següent enllaç: Assessing Motivations and Channels for Nutritional Information Verification in Spanish University Communities.