Un treball d’investigació dut a terme pel grup ScienceFlows analitza 108 publicacions de macroinfluencers en Instagram durant la COVID-19, revelant la difusió de desinformació nutricional per part de perfils sense formació reglada.

Del 30 de juny al 2 de juliol vam participar en el Congrés FakeLocal: mapa de la desinformació en les comunitats autònomes i entitats locals d’Espanya i el seu ecosistema digital (PID2021-124293OB-I00), un espai de trobada i reflexió interdisciplinària sobre els desafiaments que planteja la desinformació a nivell local, organitzat per la Universitat de Màlaga i la Universitat de Vigo. En l’acte de cloenda, l’esdeveniment també va comptar amb la participació de la Dra. Dafne Calvo, de la UV, investigadora també a Iberifier. Va parlar sobre la desinformació durant la DANA a València, exposant diversos casos recollits en el llibre Bulos y barro, del Dr. Germán Llorca, la Dra. Dafne Calvo i la Dra. Lorena Cano.

Durant l’esdeveniment, la nostra investigadora i doctoranda FPU Paula von Polheim, en coautoria amb la Dra. Carolina Moreno, catedràtica de Periodisme a la Universitat de València, va presentar una investigació que analitza el discurs nutricional promogut en les xarxes socials durant la pandèmia de la COVID-19. El treball se centra en els influencers de l’àmbit estatal amb professions no regulades en nutrició que van generar contingut en Instagram durant l’any 2021.

Una anàlisi crítica del discurs alimentari

L’estudi, titulat «Desinformació alimentària per instagramers: una anàlisi de contingut de perfils amb professions no regulades a Espanya», posa el focus en macroinfluencers amb més de 100.000 seguidors, la formació dels quals prové de cursos o programes no reconeguts oficialment dins del sistema acadèmic espanyol. D’una mostra inicial de 24 influencers pertanyents a un estudi més ampli, se’n van seleccionar 5 perfils i 108 publicacions per a la seua anàlisi. Entre els resultats més rellevants destaquen:

• La falta de referències científiques en els continguts compartits.
• La difusió de missatges que relacionen l’alimentació amb aspectes com el medi ambient o el consum local, sense evidència que avale aquestes afirmacions.
• L’ús d’un llenguatge que aparenta rigor, però que no es fonamenta en dades verificables o fonts contrastades.

Com comuniquem ciència a les xarxes?

Aquest treball revela com els entorns digitals poden actuar com a altaveus de contingut pseudocientífic, sobretot quan aquest és difós per perfils amb gran abast que manquen de formació acadèmica reglada. La investigació subratlla la necessitat de fer la ciència accessible al públic general, evitant un excés de tecnicismes, però també alerta dels riscos d’una simplificació que comprometa la veracitat i el rigor dels missatges.

Una conclusió clara: la necessitat d’una alfabetització científica digital

L’estudi insisteix en una crida urgent a millorar l’alfabetització científica en les xarxes socials. És fonamental dotar la ciutadania d’eines per avaluar la qualitat dels continguts que consumeix, especialment en temes sensibles com la salut i la nutrició.

Perquè la salut pública també juga un paper fonamental a les xarxes socials, com és el cas d’Instagram.