Els tres projectes europeus que coordina ScienceFlows han sigut els protagonistes del treball d'aquest grup de l'Institut Polibienestar de la Universitat de València durant l'any 2019. A través de CONCISE, PERSIST_EU i No Rumour Health, l'equip d'investigació ha avançat en dues de les línies d'estudi sobre comprensió pública i percepció social de la ciència.

A més d'aquests projectes internacionals, també s'ha llançat un nou projecte finançat pel Ministeri de Ciència del Govern d'Espanya, ESMODA-ECO, l'objectiu del qual és estudiar la imatge i les tendències de l'alimentació des de principis del segle XX fins a l'actualitat, a través de l'ecosistema comunicatiu. Un any que tanquem amb la publicació un llibre amb els resultats del nostre projecte ESTENAS, una de les nostres investigadores ha defensat la seua tesi doctoral i s'han presentat al voltant de vint publicacions científiques.

El primer dels projectes, CONCISE ha organitzat cinc consultes ciutadanes en cinc països europeus (Portugal, Espanya, Polònia, Eslovàquia i Itàlia) en les quals han participat 500 persones. L'objectiu de les consultes ha sigut escoltar el que els ciutadans opinen sobre quatre temes d'interés científic i actual (bovines, teràpies complementàries i alternatives, canvi climàtic i organismes genèticament modificats), per a poder esbrinar quins factors influeixen en la formació de les seues idees, opinions i creences sobre ciència.

En aquesta mateixa línia, el projecte PERSIST_EU ha començat en 2019 el treball per a desenvolupar una eina (plataforma online), que avaluarà fins a quin punt la formació científica modifica l'opinió dels estudiants universitaris en quatre àrees d'interés (ús de vacunes, medicines complementàries i alternatives, canvi climàtic i organismes modificats genèticament). L'objectiu és quantificar i mesurar el valor de la formació i de l'educació dels estudiants universitaris a l'hora de prendre decisions personals relacionades amb ciència, tecnologia, salut i medi ambient.

El coneixement generat fins al moment en aquesta línia d'investigació ha propiciat també que en 2019 es llance un projecte innovador per a lluitar contra la desinformació en salut i les anomenades fake-news: No Rumour Health. D'aquesta manera, ScienceFlows, en col·laboració amb altres quatre socis, desenvoluparan una aplicació que permetrà als usuaris corroborar la veracitat de les informacions en salut i, per un altre, accedir a recursos digitals que ajuden els ciutadans i ciutadanes a determinar la veracitat o no de les informacions que reben.

Projecte ESMODA-ECO

Un altre dels projectes que es va posar en marxa a l'inici de l'any va ser ESMODA-ECO. Aquest projecte finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació té com a objectiu localitzar els patrons i les tendències que es produeixen en els mitjans de comunicació i, actualment en les xarxes socials, a l'hora de construir l'imaginari sobre l'alimentació. El període cronològic seleccionat ha sigut el comprés entre 1900 i 2020.

Consulta ciutadana en València

En el marc del projecte CONCISE, el 26 d'octubre de 2019 es va celebrar una consulta ciutadana en el Jardí Botànic de València, destinada a recopilar l'opinió dels ciutadans i ciutadanes sobre quatre àrees temàtiques: vacunes, canvi climàtic, teràpies complementàries i productes transgènics. De les més de 600 persones que es van registrar per a participar voluntàriament en la consulta, l'equip de ScienceFlows, eleccionó 103 ciutadans i ciutadanes. Així, al llarg del dia els ciutadans van participar en quatre taules debats i en les activitats proposades. Aquesta col·laboració ciutadana permetrà que al llarg dels pròxims mesos l'equip d'investigació de ScienceFlows puga analitzar les activitats i els discursos per a poder determinar quins elements influeixen de manera més decisiva en la formació d'opinió científica en la població.

Gràcies al treball desenvolupat en cadascun d'ells, l'equip està aprofundint en el que potser és un dels majors reptes de la comunicació científica del moment: determinar de quina manera els ciutadans i ciutadanes s'informen sobre ciència i com aquesta formació influeix en les seues opinions i decisions. Aquestes consultes han permés a l'equip d'investigació de CONCISE extraure una gran quantitat de dades que permetran esbrinar de quina manera els ciutadans i ciutadanes s'informen i, per tant, com poden les autoritats públiques i els comunicadors científics millorar la seua divulgació.

Publicacions científiques

En 2019 publiquem un total de 16 articles i presentem els nostres treballs a Burgos, Madrid, Londres, Sevilla, Amsterdam, Oviedo, Tarragona,etc.

A més, concloem el llibre titulat Terapias alternativas en la esfera pública, un llibre que respon a l'anhel  de conéixer com els discursos sobre teràpies complementàries i alternatives s'han difós en l'esfera pública al llarg dels últims anys. L'objectiu dels autors ha sigut conéixer la posició que els mitjans de comunicació han adoptat enfront d'aquestes teràpies no convencionals, així com estudiar la posició que els partits polítics han defensat i la percepció dels ciutadans. Aquest llibre tracta, a més, d'identificar quins canals i quin tipus d'informació influeix més a l'hora de convertir-se en un usuari d'aquesta mena de teràpies.

Finalment, la nostra investigadora Lorena Cano, ha defensat la tesi doctoral «Las terapias no convencionales en la esfera digital: Representaciones mediáticas, sociales y políticas».

Polibienestar

Des de l'any passat, ScienceFlows forma part de l'Instituto de Investigación en Políticas del Bienestar Social (Polibienestar), de la Universitat de València. Aquest institut interdisciplinari conjumina a més de 100 investigadors i investigadores. El seu objectiu és contribuir a l'eficàcia i a l'eficiència de les polítiques públiques mitjançant propostes innovadores, integrals i interinstitucionals.

• Alonso, F. , Moreno, C., y Eleazar, A. (2019). Edad, género y estatus profesional de los investigadores como indicadores de la percepción de Twitter en la difusión de la ciencia. Perspectivas de la Comunicación, 12(1) ,157-184. Disponible aquí.
• Cano-Orón, L., Mendoza-Poudereux, I. and Moreno-Castro, C. (2019). The rise of skepticism in Spanish political and digital media contexts. JCOM 18(03), A01. https://doi.org/10.22323/2.18030201. Disponible aquí.
• Moreno-Castro, C., Corell-Doménech, M. y Camaño-Puig, R. (2019). Which has more influence on perception of pseudo-therapies: the media’s information, friends or acquaintances opinion, or educational background? Communication & Society, 32(3), 35-49. Disponible aquí.
• Lopera-Pareja, E.H. (2019). “Las terapias alternativas y complementarias en las Cortes Generales: análisis del discurso parlamentario en el periodo 1979-2018. En: C. Moreno-Castro y L. Cano-Orón (Eds.). Terapias alternativas en la esfera pública. pp. 93-142. Madrid, Comunidad de Madrid(España): Dextra Editorial, S.L., 2019. ISBN 978-84-17946-04-3
• Lopera Pareja, E.H. (2019). El debate sobre las terapias alternativas y complementarias en España en la interfaz entre ciencia, política y sociedad (1979-2018). Perspectivas de la Comunicación vol.12. Num. 2 (2019): Julio-Diciembre.
• Moreno-Castro, C., y Vengut-Climent, E. (2019). Información y mensajes sobre salud en los medios de comunicación. Revista de Medicina Familiar y Atención Primaria. 24(3), 4p. Disponible aquí.
• Lacroix, A., Vengut-Climent, E., de Rochambeau, D. y Sleiman, H. (2019). Uptake and Fate of Fluorescently Labeled DNA Nanostructures in Cellular Environments. A Cautionary Tale. ACS Cent. doi: 10.1021/acscentsci.9b00174
• Cano-Orón, L., Mendoza-Poudereux, I. y Moreno-Castro, C. (2019). ‘The rise of skepticism in Spanish political and digital media contexts’. JCOM 18(03), A01. https://doi.org/10.22323/2.18030201. Disponible aquí.
• Cano-Orón, L. y Portalés-Oliva, M. (2019). Valoración y confianza de los espectadores de los programas de salud de TVE. Arbor, 195 (793): a520. DOI
• Cano-Orón, L. (2019). A Twitter campaign against pseudoscience: The sceptical discourse on complementary therapies in Spain. Public Understanding of Science, 28(6), 679-695. DOI
• Fenoll, V. y Cano-Orón, L. (2019). Communicative differences between emergent and traditional parties: An analysis of Facebook posts from Spain’s 2015 general election campaign. Zer, 24(46) 37-51. Disponible aquí.
• Cano-Orón, Lorena (2019). “Dr. Google, what can you tell me about homeopathy? Comparative study of the top10 websites in the United States, United Kingdom, France, Mexico and Spain”. El profesional de la información, v. 28, n. 2, e280213. Disponible en español aquí.
• Cano-Orón, L. (2019). Aproximación al estado y discurso de las medicinas complementarias e integrativas en Estados Unidos y Canadá. En C. Moreno-Castro y L. Cano-Orón (coords.), Terapias alternativas en la esfera pública (pp. 53-70). Madrid: Dextra Editorial.
• Cano-Orón, Lorena (2019). Dr. Google, what can you tell me about homeopathy? Comparative study of the top10 websites in the United States, United Kingdom, France, Mexico and Spain. El profesional de la información, v. 28, n. 2, e280213. Disponible en español aquí.
• López García, G.; Iglesias, M. y Cano-Orón, L. (2019). Cibermitjans valencians: continguts, estructura i activitat a les xarxes socials. En G. López García (ed.) La comunicació a la Comunitat Valenciana (2010-2018): Crisi i canvi(pp. 229-251). Valencia: Institució Alfons el Magnànim.
• Corell-Doménech, M. (2019). Terapeutas alternativos en México y la Estrategia de la OMS sobre medicina tradicional 2014-2023: comunicación, creencias y factores socio-económicos. Perspectivas de la comunicación, 12(1),  59-77. Disponible aquí.
• Roger-Monzó, V. y Martí-Sánchez, M. (2019). Estudio longitudinal sobre el tratamiento de la homeopatía en la prensa digital española (2012-2016). El profesional de la información, 28, 2, e280216. Disponible aquí.
• Cabrera, Y.  y  Roger-Monzó, V.  (2019). Construcción del  imaginario  social de las terapias alternativas a través del discurso en redes sociales:  caso de estudio del canal “Terapias alternativas y remedios naturales”. Perspectivas de la Comunicación, 12(1), 79-99. Disponible aquí.
• Roger-Monzó, V. y Martí-Sánchez, M. (2019). Estudio longitudinal sobre el tratamiento de la homeopatía en la prensa digital española (2012-2016). El profesional de la información, 28, 2, e280216. Disponible aquí.